Mesures provisionalíssimes (0135/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0135/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 de febrer del 2011 la representació processal de la Sra. Nuñez va formular demanda de separació judicial i regulació del règim paterno-filial contra el Sr. Gibert, sol·licitant que es declarés la separació dels esposos i la dissolució de llur règim econòmic matrimonial, que s'atribuís l'exercici de la pàtria potestat del menor Pera conjuntament als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a la seva mare, que es fixés un règim de visites a favor del seu pare que descrivia, que s'establís una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Gibert i en favor del seu fill de 350 euros mensuals, assumint les seves despeses extraordinàries els dos progenitors per meitat i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Gibert va contestar a la demanda en data 15 de febrer del 2011 oposant-se a la mateixa i formulant alhora reconvenció, sol·licitant que s'atribuís l'exercici de la pàtria potestat i la guarda i custòdia del fill menor conjuntament als dos progenitors en les condicions que descrivia o, subsidiàriament, que s'atribuís l'exercici de la pàtria potestat del fill comú de forma conjunta als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a la seva mare, que s'estipulés el règim de visites del seu mandant al menor que proposava i que es fixés la pensió d'aliments a favor del nen i a càrrec del seu mandant en 200 euros mensuals, pagant les seves despeses els dos progenitors per meitat. Per altressí demanava igualment que, com a mesures provisionals, s'establís, mentre no es resolgués el procediment, un règim de guarda i custòdia del menor Pera conjunt entre els dos progenitors, repartint-se la seva tinença en períodes de 7 dies cada un d'ells amb les precisions que apuntava o, subsidiàriament, que s'atribuís la seva guarda i custòdia a la Sra. Nuñez i que s'estipulés un règim de visites a favor del pare que descrivia, pagant el seu mandant una pensió d'aliments a favor del seu fill de 200 euros mensuals.

III.- La representació processal de la Sra. Nuñez va formular escrit de contesta a les mesures provisionals sol·licitades per l'adversa, oposant-se a què s'atribuís la guarda i custòdia del menor de forma conjunta als dos progenitors, a que aquest pernoctés a casa del seu pare com aquest demanava, sol·licitant que s'establís un règim de visites del Sr. Gibert al seu fill en concepte de mínims, consistent en que els dissabtes i diumenges de les 10 hores del matí a les 20 hores del vespre i que es fixés una pensió d'aliments pel menor a càrrec del seu pare de 350 euros mensuals, abonant les seves depeses extraordinàries per meitat entre els dos progenitors.

IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 8 de març del 2011 va decidir no donar lloc a la demanda de mesures provisionals formulada pel Sr. Gibert en aplicació de l'article 64 LQM.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gibert i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'acordi alguna de les mesures provisionals que reclamava per Altressí al contestar a la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Les mesures que el recurrent sol·licita no es poden acordar per les raons que a continuació s'exposen.

En primer lloc, cal considerar que, malgrat el recurrent qualifica les mesures que sol·licita com provisionals, demana que es substanciïn en mèrits de l'article 64 de la Llei Qualificada del Matrimoni, de tal manera que s'ha de considerar que es tracta d'una demanda de mesures provisionalíssimes i, com ha posat reiteradament de relleu la jurisprudència dels Tribunals andorrans, aquestes mesures es diferencien clarament de les anomenades provisionals que, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de 15 de maig del 2003, es tramiten d'acord amb el procediment abreujat i respectant els principis de contradicció, igualtat de les parts i de defensa. Pel contrari, les conegudes com provisionalíssimes es poden acordar inaudita parte, però sols per raó d'urgència o peremptorietat, que comporten que no es pugui esperar a que es tramiti un procediment amb respecte dels principis fonamentals de l'altre part sense que es causi un perjudici greu als menors o als seus progenitors.

Les mesures que demana el recurrent s'han de considerar a més provisionalíssimes no sols perquè aquest fa menció repetidament de la necessitat d'aplicar les normes de procediment recollides a l'article 64 LQM, sinó perquè insisteix en la urgència i necessitat de que es prenguin. No obstant, com a mínim algunes de les que proposa, no s'adeqüen a les que es poden acordar en un procediment regit per les normes de l'article 64 LQM, ja que aquest no és idoni per determinar pensions econòmiques, si no sols, en tot cas, auxilis econòmics, ni per establir la guarda i custòdia conjunta dels dos progenitors sobre el fill comú, ni tant sols per reglamentar els contactes paterno-filials amb exhaustivitat, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de 16 d'abril del 2003 i, d'altra banda, tampoc estimem que siguin mesures urgents o peremptòries, com defensa el recurrent, de tal manera que no es poden acordar en el marc d'aquest procediment.

II.- Pel que fa a l'argument de la part recurrent en el sentit que les mesures que sol·licita són urgents, ja que des del mes d'agost del 2010 no ha pogut veure el seu fill més que en comptades ocasions i ara fa sis mesos que no el veu de cap manera, tampoc es pot estimar. Per un cantó, cal destacar que la interpretació del caràcter urgent de les mesures denominades provisionalíssimes ha de ser restrictiva, ja que la seva tramitació limita greument els drets de l'altra part i no s'ha acreditat que els contactes entre pare i fill siguin tant reduïts com afirma el Sr. Gibert, o a qui correspon la responsabilitat per aquest fet, malgrat és cert que la Sra. Nuñez s'oposa a que el nen pugui pernoctar amb el seu pare. Per un altre, el mateix recurrent reconeix que els esposos porten separats de fet des del mes d'agost del 2010, raó per la qual no es pot considerar que en aquest moment sigui urgent o peremptori establir les mesures que demana.

D'altra banda, pel que fa als arguments exposats per la Sra. Nuñez en el seu escrit de contesta al recurs de l'adversa en el sentit que s'imposi al Sr. Gibert el pagament d'una pensió d'aliments mensual a favor del seu fill, com ell demana, tampoc aquesta petició es pot estimar, ja que, com hem destacat, el procediment de l'article 64 LQM no és idoni per determinar pensions d'aliments, sinó en tot cas auxilis econòmics imprescindibles i la Sra. Nuñez mai ha sol·licitat que s'acordin, ni ha recorregut l'Aute que denega aquesta mesura. Tot això sense perjudici de l'obligació del Sr. Gibert de prestar al seu fill els aliments que li siguin precisos, encara que aquests no hagin estat fixats judicialment, i la de la Sra. Nuñez de permetre que el Sr. Gibert pugui veure el seu fill, com a mínim, amb la periodicitat i les condicions que ella mateixa admet.

III.- Atesa la naturalesa de l'objecte del present litigi no es fa expressa imposició de les costes d'aquest recurs en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Gibert contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 8 de març del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.