Exclusió de l'indult; delictes contra la Constitució; delinqüent habitual; pena única.

Aute

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL YVES PICOD FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000026/2026

ORIGEN.- Executòries 9080004/2025 - 0

NIG: 5300516220250000183

AUTE 27-2026 DE 02/06/2026

Ponent: Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data: 02/06/2026

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000026/2026

Nig : : 5300516220250000183

IU: ECLI : AD:TSJP:2026:0027A

AUTE 27-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Amadeu

Advocat: Sr. Rachid

Apel·lat: Ministeri Fiscal

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Exclusió de l'indult; delictes contra la Constitució; delinqüent habitual; pena única.

A la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 09/03/2026 dictat pel Batlle instructor en la causa de referència, seguida contra Amadeu per dos delictes majors de discriminació i un delicte menor continuat de furt per valor superior a 600 €, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de reincidència i de ser delinqüent habitual, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per Ordenança penal de data 28/10/2025 es va condemnar al Sr. Amadeu, entre d'altres, com autor responsable de dos delictes majors de discriminació previstos i penats a l' article 338.1.b) del Codi penal , i d'altre delicte menor continuat de furt per valor superior a 600 euros de l' article 197.1 del Codi penal , concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de reincidència pel que fa al delicte menor de furt i la circumstància de ser delinqüent habitual, a la pena única de catorze 14 mesos de presó ferma.

II.- RESULTANT: Per Aute de data 09/03/2026, el Batlle instructor decidí:

"Primer.- Desestimar la petició referent a l'aplicació de l'indult previst en el Decret de disposició de gràcia de data 10.7.2025, efectuada per la representació lletrada del Sr. Amadeu mitjançant escrit de data 27.2.2026."

III.- RESULTANT: Per escrit de data 30/03/2026, el lletrat defensor de Amadeu, interposà recurs d'apel·lació contra l'esmentat Aute, en considerar que el seu defensat compleix els requisits per a que li sigui aplicada la disposició de gràcia dels Coprínceps de data 10/07/2025, atenent especialment la seva conducta durant el període d'internament, la seva voluntat de reinserció social, les seves circumstàncies personals i familiars i la finalitat de reintegració que inspira les mesures de gràcia, les quals no poden ser objecte d'una interpretació estrictament formal o automàtica, sinó que han de ser aplicades d'acord amb els principis que informen el dret penal andorrà, en particular, la funció de reinserció social de la pena.

Posa de manifest que la resolució recorreguda es fonamenta en la concurrència de determinats elements objectius, com la noció de pena única, la consideració del condemnat com a delinqüent habitual, el caràcter excepcional de la mesura i la naturalesa dels delictes comesos, ometent tota valoració de la situació personal del Sr. Amadeu i, especialment, de la incidència que la mesura sol·licitada podria tenir en el seu procés de reinserció social. Aquesta absència d'anàlisi entén que comporta una absència de motivació en tant que la resolució no pondera un element essencial en matèria d'execució penal com és la finalitat reeducadora i de reintegració social de la pena, la qual cosa impedeix considerar que la decisió adoptada respongui a una valoració individualitzada del cas.

I per raó de tot l'exposat, demana la revocació de l'aute recorregut i que s'apliqui I'indult de 6 mesos atorgat pels Coprínceps, a la pena privativa de Ilibertat que el condemnat ha de complir per aquesta causa.

IV.-RESULTANT: Per escrit de data 07/04/2026 el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, en considerar que no és d'aplicació en el present cas, la disposició de gràcia adoptada pels Coprínceps en data 10/07/2025 en haver estat Amadeu condemnat a una pena única i indivisible, per raó de diversos delictes, entre els quals dos delictes majors de discriminació, tipificats i penats a l' article 338 del Codi penal , concretament al Títol XVIII relatiu als delictes contra la Constitució, exclosos expressament del benefici de l'indult.

Afegeix que la imposició d'una pena única evita un resultat desproporcionat derivat de l'acumulació material de les penes previstes dels diferents delictes, ja que assegura que el compliment no ultrapassi els límits legals previstos a l' article 58 del Codi penal , respectant els principis de proporcionalitat i reinserció social.

Altrament, destaca que Amadeu fou condemnat mitjançant Ordenança penal de data 28 d'octubre del 2025, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'esser delinqüent habitual, motiu pel quin tampoc li és d'aplicació la mesura de gràcia dels Coprínceps de data 10/07/2025.

I en base a l'anteriorment exposat, interessa la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute recorregut per ésser ajustat a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: L'objecte del present recurs d'apel·lació és la denegació feta pel Batlle instructor, de l'aplicació del benefici de l'indult atorgat pels Coprínceps en data 10/07/2025, a la pena imposada a Amadeu en el marc de la present causa.

De la motivació continguda en l'aute recorregut, se'n desprèn que la denegació de l'aplicació del l'indult previst en el Decret de disposició de gràcia de data 10/07/2025, obeeix a tres motius:

-els delictes majors comesos pel Sr. Amadeu queden expressament exclosos de l'aplicació de la mesura de gràcia prevista pel Decret de SS.EE. els Coprínceps de data 10.7.2025.

-la pena única imposada és indivisible i per tant, encara que alguns dels delictes objecte de condemna fossin susceptibles de beneficiar-se de l'indult, no és possible aplicar-lo només sobre una part de la pena sense vulnerar els principis de proporcionalitat i unitat de la pena.

- Amadeu és delinqüent habitual de conformitat amb el què disposa l' article 67 del Codi penal , condició que fa tanmateix inaplicable la disposició de gràcia esmentada .

La part recurrent no discuteix cap d'aquestes causes d'exclusió. Retreu únicament a la batlle haver fet en el seu aute, una interpretació excessivament restrictiva, "formal o automàtica" del Decret d'indult dels Coprínceps, ometent tota valoració sobre les circumstàncies personals del condemnat i les seves possibilitats de reinserció, el que estima que comporta una absència de motivació i de manca d'individualització que en justifica la revocació.

II.- CONSIDERANT: És efectivament mitjançant el Decret de data 10/7/2025 publicat al BOPA núm. 86 any 2025 de data 16/07/2025 que els Coprínceps atorgaren una disposició de gràcia.

Després de definir-ne el contingut i establir-ne les condicions generals d'aplicació (article primer), el mateix Decret en detalla els supòsits d'exclusió, en funció tant de la naturalesa del delicte a l'origen de la pena susceptible de ser indultada (article segon) com de les circumstàncies del seu autor (article tercer).

L'excepcionalitat de la mesura obliga, tal i com ha tingut ocasió de manifestar reiteradament aquesta Sala (TSJP-21-2012; TSJP 42/2014, TSJP 48/2016), a fer-ne una interpretació i aplicació restrictiva, havent de verificar únicament el batlle o tribunal corresponent, la concurrència dels requisits establerts i que en el cas del Decret de data 10/07/2025 són:

1) pel que fa a la pena: que sigui de presó o d'arrest; que s'hagi imposat per raó de delictes o contravencions penals comesos amb data anterior al 26/06/2025 i que no ho sigui per raó de cap els delictes majors taxativament establerts com a causa d'exclusió del benefici;

2) pel que fa a l'autor: que no hagi observat mala conducta habitual si es troba privat de llibertat; que no hagi estat condemnat en rebel·lia (excepte si compareix en els 60 dies naturals immediats a la notificació de la sentència) i que no sigui delinqüent habitual.

I això és precisament el que ha fet la batlle en l'aute recorregut, denegant l'aplicació de l'indult sobre la pena de presó imposada a Amadeu, després de verificar la concurrència de diverses causes d'exclusió de les expressament contemplades pels Coprínceps en el seu Decret.

La manca de valoració de les circumstàncies personals del condemnat així com dels efectes positius que tindria l'aplicació de l'indult sobre les seves possibilitats de reinserció, no permeten considerar la resolució recorreguda com a mancada de motivació.

Efectivament, la doctrina del Tribunal Constitucional respecte del deure de motivació és constant (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE, 2025-62-RE, 2025-53-RE, 2025-74-RE entre altres) en el sentit de destacar que el deure de motivar les resolucions judicials deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. La motivació és una conseqüència dels principis de bona administració de la Justícia i de seguretat jurídica (veg. les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans recaigudes, respectivament, en les causes Von Maltzan i d'altres c/ Alemanya (dec.) [GC], núm. 71916/01, del 2 de març del 2005, §132, i, García Ruiz c/ Espanya [GC], núm. 30544/96, del 21 de gener de 1999, §26), que ocupa un lloc eminent dins de tota societat democràtica (Guðmundur Andri Ástráðsson c/ Islàndia [GC], núm. 26374/18, de l'1 de desembre del 2020, §283) i requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors puguin conèixer les raons exactes en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució. Tampoc es pot descartar el fet que la motivació contribueixi a una millor acceptació de la decisió subjacent (Taxquet c/ Bèlgica [GC], núm. 926/05, del 16 de novembre del 2010, §91). Per últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat igualment que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a denegacions de justícia aquelles fonamentacions judicials estàndards, esquelètiques o vagues (veg. les sentències recaigudes en les causes Georgiadis c/ Grècia, núm. XXXX/93, del 29 de maig de 1997, §42, i, Higgins i d'altres c/ França, núm. XXXX/1996/753/952, del 19 de febrer de 1998, §42).

En el present cas, la batlle ha exposat, en la resolució ara recorreguda, de manera detallada i rigorosa, les raons que impedeixen que el recurrent - que no les discuteix - pugui ser beneficiari de la disposició de gràcia adoptada pels Coprínceps per Decret de data 10/07/2025, en concórrer diverses de les causes d'exclusió allí expressament indicades, sense que les circumstàncies personals del Sr. Amadeu i les seves possibilitats de reinserció puguin modificar en res la decisió adoptada, sense perjudici no obstant, que la bona conducta que s'indica ha observat el pres durant el compliment de la pena així com les seves possibilitats de reinserció, puguin ser preses en compte en el marc dels beneficis previstos en els article 209 i següents del Codi de procediment penal .

III.- CONSIDERANT: Per tot l'exposat, l'exclusió de l'aplicació de l'indult ha estat correctament efectuada i el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat, havent-se de confirmar l'aute dictat per la Batlle Instructora en data 09/03/2026, i declarar d'ofici les costes del recurs, de conformitat amb el que disposa l' article 174 i següents del Codi de procediment penal .

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Amadeu contra l'Aute de data 18/02/2026 dictat per la Batlle instructora en data 09/03/2026.

2.- CONFIRMAR l'aute objecte de recurs.

3.-DECLARAR D'OFICI les costes del recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.