crida en garantia TSJC 262/13
- Resolució
- Aute · 17/12/2013
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 127/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:127A
- Recurs
- A262/13
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Pere Pastor Vilanova
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- REPRESENTACIÓ (SOCIETAT) ADVOCAT PROCURADOR COSTES PROCESSALS TRASLLAT DE LA DEMANDA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat el recurs interposat per la mercantil Vilar contra l'Aute del Tribunal de Batlles, que havia desestimat la petició de crida en garantia de la mercantil Bermudez. La Sala Civil ha considerat que hi ha una connexió objectiva i subjectiva entre les parts i que la crida en garantia és necessària per resoldre el litigi de manera eficient. Per tant, s'ha revocat la decisió inicial i s'ha ordenat que se li doni trasllat de la demanda a la mercantil Bermudez perquè pugui contestar-la i seguir el procediment. No s'han imposat costes processals a cap de les dues instàncies.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-262/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Alfaro va interposar demanda, de data 8-05-2013, envers la mercantil Vilar, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 13.305,78 euros per incompliment i, de forma subsidiària per vicis ocults i, més subsidiàriament per enriquiment injust, amb més els interessos legals des de la data de contesta i costes processals.
La representació processal de la defenent va articular, mitjançant escrit de 13-05-2013, petició de litis denuntiatio o crida en garantia de la mercantil Bermudez.
En data 4-06-2013 la representació processal de la part agent va efectuar al·legacions en relació a la petició de crida en garantia i va sol·licitar la seva desestimació.
II.- En data 4-07-2013 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute amb la següent part decisòria: "DECIDEIX
Primer.- No donar lloc a la petició de litis denuntiatio o crida en garantia formulada per la representació processal de la societat "Vilar" i continguda en el seu escrit presentat en data 13 de maig d'enguany.
Segon.- Donar trasllat a la societat "Vilar" de l'escrit presentat per la representació processal del Sr. Alfaro en data 4 de juny proppassat, a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients.
Tercer.- Imposar a la societat "Vilar" les costes processals causades per la tramitació de la petició a la que aquesta resolució posa fi, incloent dins les mateixes les derivades de la intervenció d'advocat i procurador.
Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".
III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 10-10-2013, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual demanava, de conformitat amb els arguments continguts en el mateix, la revocació de l'Aute d'instància.
Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 31-10-2013, en virtut del qual es demana la confirmació de l'Aute d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, considera que la desestimació de la crida en garantia no es pot justificar en que la seva admissió perjudicaria l'agilitació del procediment en atenció a que la societat cridada té el seu domicili fora del Principat. En canvi, sustenta que la defenent va subministrar el parquet de la casa Bermudez per a ser col·locat a l'Hotel S. i fou l'agent qui el va muntar. Afirma que una volta instal·lat, van aparèixer problemes de qualitat, dels quals es va informar al fabricant, el qual va reclamar una actuació que, portada a terme, no va produir els efectes desitjats. Assevera que la seva empresa és una mer intermediària i no ha d'assumir la responsabilitat per una incorrecta qualitat o instal·lació. Manifesta que la compareixença de la mercantil Bermudez, permetrà que totes les parts afectades pel mateix fet litigiós estiguin en el mateix plet i es resolguin totes les qüestions relatives al judici, de manera que es podrà saber si el parquet era defectuós o es va tractar d'un col·locació incorrecta.
II.- Respecte de la crida en garantia, aquesta Sala ha tingut ocasió d'establir que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (Rotlle TSJC-055/13 de data 21-05-2013).
Si aquestes consideracions es traslladen al present supòsit, ressurt el que segueix. En primer terme, s'exercita una demanda, segons la qual es reclama una quantitat a la mercantil defenent per haver subministrat un parquet de la casa Bermudez i que es fonamenta en la defectuosa qualitat del parquet subministrat. Consta a les actuacions que l'empresa subministradora fou la defenent Vilar i que la fabricant fou Bermudez, a la vegada que degut a la protesta de l'instal·lador i agent, es va requerir a la fabricant, la qual va indicar un tractament al parquet que no va produir els resultats cercats. En segon terme, al marge de la connexió subjectiva que existeix quant als interessos jurídics i patrimonials, perquè una d'elles és l'empresa fabricant i l'altra la subministradora, de manera que els defectes de qualitat en el material subministrat poden donar lloc a reclamacions entre les mateixes, en el present supòsit existeix una clara connexió amb l'objecte del present procés, tota vegada que es reclama per l'agent per presumptes defectes en la qualitat i, com s'ha vist, l'empresa que es vol cridar en garantia esdevé la fabricant i qui va recomanar portar a terme unes actuacions sobre el parquet instal·lat que no van aconseguir el resultat reparador. I, en tercer terme, junt a aquesta connexió amb l'objecte del procés i d'interessos jurídics i patrimonials, existeixen clares raons d'economia processal, atès que en el mateix procés es determinarà si la responsabilitat derivada dels defectes té la seva causa en una incorrecta execució i/o en una manca de qualitat del producte subministrat.
Per tant, en atenció a les consideracions anteriors, s'han d'acollir els arguments de la recurrent que evidencien en el present cas aquesta connexió amb l'objecte litigiós i patrimonial que permet la crida en garantia de la mercantil defenent, a la vegada que s'ha de convenir amb la mateixa que l'argument que la crida d'una societat estrangera no s'adiu amb l'agilitació del procés, si bé pot ser cert que comporti un retard en la tramitació del mateix, els mecanismes d'auxili judicial internacional i el fet que cada vegada més les relacions jurídiques es sustenten en un context globalitzat, no pot justificar, des d'aquesta òptica, la desestimació de la crida en garantia quan concorren els pressupòsits per la mateixa.
III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Quant a les costes de primera instància, l'estimació de la crida en garantia justifica la revocació del pronunciament sobre les costes processals, sense que procedeixi tampoc efectuar-ne cap imposició a les parts litigants.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Vilar contra l'Aute, de data 4-07- 2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, i declarar que procedeix acordar la crida en garantia de la mercantil Bermudez, de manera que se li haurà de donar trasllat de la demanda interposada per la part agent contra Vilar, per tal que, si ho considera adient i en la seva qualitat de part, la contesti i es segueixi el procediment pels seus tràmits. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les dues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-