Competència dels tribunals andorrans-declaració d'hereus ab intestat d'un estranger (0144/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-144/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 30 de març del 2011 la representació processal de la Sra. Mercader, que actuava en nom propi i representació de la seva mare, la Sra. Briones, va formular demanda de declaració d'hereus ab intestat, sol·licitant que es declarés al Sr. Morales com a únic hereu ab intestat del seu difunt germà, el Sr. Araujo.

II.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 4 d'abril del 2011 va decidir declarar la incompetència de la jurisdicció andorrana per conèixer la demanda.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Mercader, actuant en nom propi i en representació de la Sra. Briones, i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari la competència de la jurisdicció andorrana per tal de conèixer la demanda de declaració d'hereus ab intestat formulada per la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Araujo va morir a Sabadell (Espanya) l'onze d'agost de l'any 2000, gaudint de nacionalitat espanyola i, pel que sembla, de veïnatge civil català (folis 6 a 9), raó per la qual l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 4 d'abril del 2011 va decidir declarar la incompetència de la jurisdicció andorrana per conèixer la demanda de declaració d'hereus ab intestat del citat senyor que dóna origen al present procediment.

Contra aquesta decisió s'alça la part recurrent argumentant que la no existeix a l'ordenament andorrà cap norma que disposi quina és la competència dels Tribunals del Principat en matèria successòria, de tal manera que cal aplicar el principi de dret comú actor sequitur forum rei i per tant considerar competents els Tribunals del lloc a on es trobin alguns o tots els béns del causant i que, en tot cas, la competència dels Tribunals estrangers no seria en aquest cas exclusiva. Per aquesta raó, estima que la jurisdicció andorrana pot conèixer de la demanda formulada per ella, ja que la qüestió litigiosa presenta una proximitat raonable amb l'ordenament del Principat, en quan el difunt Sr. Araujo havia estat titular de béns a Andorra.

II.- Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent cal destacar que és cert que en el cas present la norma a aplicar per determinar quins són els hereus intestats del difunt Sr. Araujo és la que correspongui a la seva nacionalitat i al seu veïnatge civil, en el cas de que aquesta sigui l'espanyola, però que això és independent de quins siguin els Tribunals competents per aplicar-la, ja que la qüestió de la competència és prèvia a la determinació del dret aplicable.

També és cert que la norma que determini quins són els Tribunals competents per conèixer del cas no és ni l'espanyola, ni la catalana, a la què fa referència l'Aute d'instància, sinó l'andorrana i que no existeix a l'ordenament andorrà cap norma clara i específica que reguli la competència de les jurisdicció del Principat en matèria successòria.

No obstant, encara que sigui per motius diferents dels que exposa la resolució d'instància, aquest motiu no es pot estimar. En aquest sentit, cal destacar que l'article 4.1 de la Llei Qualificada de la Justícia disposa que "Els Batlles i els Tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers d'acord amb el que estableix la present Llei i en els tractats i convenis internacionals en els quals Andorra sigui part" i, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005, "atès que cap dels preceptes de la Llei Qualificada de la Justícia determina quin sigui el fur general d'atribució de competència als Tribunals andorrans i tenint en compte que l'Estat andorrà no ha incorporat al seu ordenament jurídic l'instrument internacional del Conveni de Brussel·les de 27-9-1068, ni el Reglament 44/2001 del Consell de 22-12-2000, tota vegada que no esdevé Estat membre de la Unió europea, s'ha de concloure que el fur general d'atribució de competència segons el sistema de fonts del dret andorrà, es troba a la disposició del Codi de Justinià 3,12,3 quan disposa que Iuris ordinem converti postulas, ut non actor rei forum, sed reus actoris sequatur, nam ubi domicilium reus habet vel tempore contractus habuit, licet hoc postea transtulerit, ibi tantum eum conveniri oportet, en virtut de la qual esdevé el domicili del demandat", criteri que resulta igualment de la jurisprudència d'aquest Tribunal, com es dedueix dels Autes de data 12 de setembre del 1996, 8 de febrer del 2001 i 31 de maig del 2011 i de les Sentències de data 5 i 12 d'octubre del 1995 i 19 de febrer del 1998.

D'altra banda, com posa de relleu igualment la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005, en matèria successòria s'ha d'estar també al criteri general del domicili del demandat, en aquest cas el darrer del causant, ja que aquest s'adequa al desitjable tractament unitari de l'herència, i en aquest cas no hi ha dubte que en el moment de la seva mort el Sr. Araujo residia a la província de Barcelona, Espanya.

III.- Argumenta la part recurrent que, malgrat això, en el cas present el Sr. Araujo tenia béns al Principat, en concret aporta a les actuacions un document emès per "X.X." segons el qual l'any 2007 era titular d'un dipòsit en aquesta entitat amb un import de 18.225 euros (foli 14), de tal manera que, segons el seu parer, els Tribunals andorrans poden entendre del cas objecte d'aquest procediment, perquè ho poden fer respecte d'aquells supòsits que presentin una proximitat raonable amb l'ordenament andorrà.

Malgrat els arguments de la recurrent, tampoc aquest criteri es pot acceptar. En efecte, d'acord amb allò que disposa el Codi 3,20, en cas de controvèrsia sobre l'herència, aquesta s'ha de ventilar a on viu el demandat, o a on es troben els béns hereditaris, si viu allí, de tal manera que sols en el cas que no es conegui quin ha estat el darrer domicili del causant es podria estimar que serien competents els Tribunals del lloc a on es trobessin la majoria dels béns de l'herència i el mateix caldria entendre si el que es reclama és la possessió d'aquests béns, en aplicació del Codi 3,20. No obstant, en el cas present es coneix quin va ser el darrer domicili del causant, no s'ha acreditat que tots els béns del difunt Sr. Araujo es trobin a Andorra, ni tant sols s'ha provat que es trobin al Principat de manera majoritària, sinó que consta exclusivament que era titular d'un dipòsit de 18.225 euros a un Banc andorrà, ni el que es demana és que es lliuri als hereus la seva possessió, sinó que es determini qui són aquests hereus.

Per aquesta raó, respectant les normes aplicables d'acord amb l'ordenament andorrà i el criteri del desitjable tractament unitari de l'herència, cal entendre que els Tribunals andorrans no són competents per conèixer del present litigi, sense que sigui suficient que el causant hagués estat titular d'algun bé al Principat per considerar competents els seus Tribunals respecte de la seva successió.

Altrament, en virtut dels mateixos raonaments, tampoc es pot entendre que quan es reclama que es declari qui són els hereus intestats d'un determinat causant ens trobem davant d'una matèria que no és competència exclusiva de cap dels Tribunals dels diversos Estats relacionats amb una determinada successió.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Mercader, actuant en nom propi i en nom i representació de la seva mare, la Sra. Briones, contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle el 4 d'abril del 2011, que CONFIRMEM íntegrament.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.