Desistiment (0133/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0133/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22 de novembre del 2010 la Sra. Vilar i el Sr. Cepeda van comparèixer davant de l'Hble. Batlle de Guàrdia manifestant que convivien en parella des de feia 16 anys, que fruit d'aquesta unió havien nascut dos fills, Ricart i Duque, i que per desavinences entre ells havien decidit separar-se, raó per la qual presentaven un acord signat davant del Servei de Mediació Familiar demanant que es dictés Sentència adoptant les mesures paterno-filials que es recollien en el citat conveni.

II.- El dia 15 de desembre del 2010 el Sr. Cepeda va remetre una carta a la Batllia manifestant que rebutjava el contingut de l'acord celebrat entre els litigants, entenent que podia ser perjudicials pels seus fills.

III.- Per Diligència de data 24 de gener del 2011 es feia constar la compareixença de la Sra. Vilar i la seva manifestació en el sentit que desistia de la causa endegada, sol·licitant l'arxiu de les actuacions.

IV.- L'Aute de data 24 de gener del 2011 va decidir arxivar les actuacions sense cap altre tràmit.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Vilar, sol·licitant la seva revocació i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior a l'Aute recorregut, donant trasllat de la demanda al Mgfc. Ministeri Fiscal per tal que aquest es manifesti en relació a l'acord pres en el seu moment pels litigants i continuant el procediment fins a dictar Sentència que resolgui la causa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que no es podien admetre les al·legacions fetes pel Sr. Cepeda en una carta enviada a la Batllia per correu ordinari i aquest motiu s'ha d'estimar. En efecte, per un cantó, aquesta carta no reuneix els requisits d'autenticitat requerits, de tal manera que, per tal que pogués produir els efectes que pretenia, hauria d'haver estat ratificada pel seu presumpte autor davant del Tribunal que coneixia les actuacions. Per un altre, al pretendre desdir-se del que havia manifestat davant del Servei de Mediació Familiar i davant de l'Hble. Batlle, el Sr. Cepeda estava anant contra els seus propis actes i, atès que s'havia de presumir que quan va acordar junt amb la seva parella una sèrie de mesures paterno-filials i va sol·licitar que s'adoptessin judicialment ho va fer de manera lliure i conscient, per rebutjar l'acord havia de provar l'error o la manca de llibertat sota les quals va actuar al signar-lo, o les raons per les quals aquest acord era perjudicial pels seus fills.

II.- No obstant, amb independència d'aquest fet, el cert és que la Sra. Vilar va manifestar en una compareixença posterior que desistia del procediment, demanant el seu arxiu i no hi ha cap prova a les actuacions de que ho fes coaccionada, de tal manera que cal presumir que la seva actuació va ser lliure i conscient. Pel que fa a l'argument de que va ser aconsellada en aquest sentit, cal posar de relleu que un consell no és una coacció i que, davant la possibilitat de que el Sr. Cepeda ratifiqués les seves manifestacions, era possible entendre que la millor solució era iniciar un procediment contenciós a on els litigants podrien defensar els seus arguments amb totes les garanties de defensa i contradicció, procediment que, malgrat podia ser més llarg que aquell que estava previst en un principi, no es pot entendre que perjudiqui a cap de les parts, sent especialment idoni per esbrinar quines són les mesures més beneficioses pels fills de la parella, l'interès dels quals s'ha de considerar prevalent.

Pel que fa a la manca de trasllat de l'acord signat al Mgfc. Ministeri Fiscal, cal destacar que la seva intervenció hauria estat precisa si el procediment hagués continuat, però no quan es desisteix del mateix tot just al iniciar-lo.

III.- Com a darrer motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que ella no ha gaudit del necessari assessorament tècnic, raó per la qual entén que s'ha violat l'article 10 de la Constitució andorrana, però tampoc aquest motiu es pot estimar en quan no és precisa la intervenció lletrada quan el que es pretén és desistir d'un procediment de jurisdicció voluntària, sent suficient per garantir els seus drets i els dels seus fills la facultat de la què gaudeix d'endegar un procediment contenciós amb totes les garanties de defensa i contradicció.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes atesa la naturalesa del procediment, d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Vilar contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 24 de gener del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.