Execució de sentència-abast (0106/11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0106/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol del 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En dates 5 i 16 de novembre del 2009 els Sr. Esteban i la Sra. Viñas van formular respectivament demandes d'execució de la Sentència de data 12 d'octubre del 2009 que declarava la separació dels esposos i establia les mesures reguladores oportunes.

II.- Per Providències d'execució de dates 19 de novembre del 2009 es va requerir a la Sra. Viñas per tal que donés compliment a la Sentència dictada en relació a l'atribució de la guarda i custòdia de la seva filla al Sr. Esteban i a aquest per tal que satisfés la pensió compensatòria fixada en l'esmentada resolució.

III.- Per escrit de data 4 de desembre del 2009 la representació processal del Sr. Esteban va formular incident d'execució de Sentència, sol·licitant que es modifiqués i ampliés la Providència d'execució de data 19 de novembre del 2009:

-requerint a la Sra. Viñas per tal que abonés al seu mandant les sumes de 560,10 i 312 euros en concepte de pagament de la meitat del cost dels dictàmens pericials efectuats a les actuacions.

-requerint a la Sra. Viñas per tal que deixés lliure, vacu i expedit l'apartament propietat del seu representat que ella ocupava.

-establint que la pensió compensatòria que havia de pagar el seu mandant en favor de l'adversa corresponent al mes de novembre del 2009 s'havia de compensar amb la suma de 400 euros ja dipositats pel seu mandant, més la quantitat forfetària que establís el Tribunal en concepte d'ocupació indeguda de la vivenda durant aquell mes, més els imports de 273,50 euros, que es corresponia amb el 50% de les classes de repàs de la nena, i més 247,50 euros referits al 50% de les despeses de psicòloga que l'atenia.

-establint que l'import de la pensió compensatòria que el Sr. Esteban havia d'abonar a la Sra. Viñas pels mesos venidors havia de tenir en consideració la suma de 100 euros corresponents a la pensió d'aliments que ella li havia de pagar per atendre les necessitats de la nena, la suma forfetària que establís el Tribunal en concepte d'ocupació indeguda de la vivenda de referència i, finalment, l'import resultant del 50% de totes aquelles despeses extraordinàries de la menor.

-imposant a l'adversa les costes processals ocasionades.

IV.- En data 1 de març del 2010 la Sra. Viñas es va oposar a l'incident articulat, sol·licitant que es desestimés la demanda i que s'imposessin a l'agent les costes del procediment.

V.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 14 de febrer del 2011 estimant mínimament l'incident d'execució de Sentència interposat per la representació processal del Sr. Esteban en relació a la Providència d'execució de Sentència de data 19 de novembre del 2009, ampliant-la en el sentit que la Sra. Viñas hauria de satisfer al Sr. Esteban en el termini de quinze dies hàbils la suma de 872,10 euros pels honoraris dels professionals metges i psicòlegs participants en autes i establint que el pare podria compensar mensualment l'import de la pensió d'aliments -100 euros- alhora de satisfer la pensió compensatòria fixada, de tal manera que el mateix hauria de satisfer mensualment a la Sra. Viñas l'import de 900 euros, desestimant les restants pretensions contingudes en l'incident i sense fer especial pronunciament respecte de les costes processals.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Viñas i, de conformitat amb els arguments que es recullen en el seu escrit de conclusions, demana la seva revocació únicament pel que fa al requeriment de pagament del 50% dels honoraris dels peritatges sol·licitats pel Sr. Esteban i pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

VII.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Esteban i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana que es modifiqui i ampliï la Providència d'execució de Sentència de data 19 de novembre del 2009 donant satisfacció a les seves peticions.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que els peritatges que van generar els honoraris objecte del present litigi van ser elaborats per la Sra. Benítez, psicòloga especialista en psicologia clínica que va examinar a la menor Almansa, a instància del Sr. Esteban (foli 74), per un import de 624 euros (foli 130 i ss), i per la Sra. Sainz, psicòleg especialista en psicologia clínica que va examinar al Sr. Esteban, a la Sra. Viñas i a la menor Almansa a instància del Ministeri Fiscal (foli 76), amb un cost de 1.120,20 euros (foli 185 i ss). D'altra banda, no és objecte de debat que la Sentència de data 12 d'octubre del 2009 que es pretén executar no imposava les costes del procediment a cap de les parts litigants, ni tampoc que va ser el Sr. Esteban qui va dipositar íntegrament l'import dels honoraris dels dos perits esmentats (folis 145, 177 i 181).

II.- Com a únic motiu del seu recurs argumenta la Sra. Viñas la improcedència de requerir-la per tal que aboni el 50% dels honoraris dels perits que van participar en les actuacions, ja que, pel que fa a la Prova V.- Altra documental per Requeriment, destaca que va ser sol·licitada pel Sr. Esteban i ni tan sols se li va donar trasllat a ella per si volia ampliar el contingut de la mateixa, raó per la qual estima que és ell qui ha d'assumir el seu cost, mentre que, en relació a la prova pericial psicològica sol·licitada pel Ministeri Fiscal, considera que, atès que ella no va voler ampliar el seu contingut, tampoc s'ha de fer càrrec de la meitat del seu import, com destaca l'Aute de 5 de desembre del 2008.

No obstant, cal observar que el peritatge efectuat per la Sra. Sainz va ser sol·licitat pel Mgfc. Ministeri Fiscal i tampoc el Sr. Esteban va demanar la seva ampliació (foli 175), mentre que va abonar íntegrament els seus honoraris, i que, malgrat que el que va elaborar la Sra. Benítez va ser sol·licitat pel Sr. Esteban i també el va pagar ell íntegrament, el que cal esbrinar en el moment de determinar quins imports ha d'assumir cada un dels litigants és si aquestes proves van ser o no rellevants per tal de decidir la controvèrsia, ja que en cas de que no ho fossin haurà d'assumir el seu cost aquell que les va demanar, mentre que en cas contrari correspondran a aquell que s'hagi de fer càrrec de les costes del litigi.

En el cas present, com destaca l'Aute d'instància, els dos peritatges van ser determinants per arribar a la conclusió que recull la Sentència objecte d'execució, de tal manera que, si tots dos litigants han de fer front a les despeses comuns per meitat, tots dos s'han de fer càrrec del cost dels peritatges elaborats en el curs de les actuacions i, per tant, s'ha de desestimar el recurs formulat per la Sra. Viñas contra la decisió de l'Aute d'instància que l'obliga a pagar al Sr. Esteban la meitat del seu import, ja que una cosa és qui ha de fer el dipòsit previ a l'elaboració d'un dictamen, de tal manera que en cas de no fer-lo es pot donar per desistit del mateix i un altre qui ha d'assumir finalment el seu cost d'acord amb la resolució que posi fi al litigi.

III.- Com a primer motiu de greuge contra la decisió de l'Aute d'instància, la representació processal del Sr. Esteban defensa que aquesta resolució s'ha de revocar estimant la seva petició de que l'adversa deixi vacu i expedit l'apartament propietat de la seva mandant que ocupa en l'actualitat, però aquest motiu no es pot estimar.

En aquest sentit, cal destacar que la Sentència de la què es demana execució desestima la petició de la Sra. Viñas de que li sigui atribuït el domicili familiar, ja que considera que aquest s'ha de correspondre al Sr. Esteban, i igualment desestima la seva petició subsidiària de que se li atribueixi a ella l'usdefruit d'aquella altra vivenda que ella ocupa temporalment en el mateix immoble. No obstant, el fet de que aquesta resolució consideri que la Sra. Viñas no ostenta cap dret real sobre aquest darrer immoble, ni se li pot concedir, no suposa que es pugui demanar en la seva execució que el deixi lliure i vacu a la disposició del recurrent, perquè no consta a les actuacions en virtut de quin títol l'ocupa, ni s'ha produït en el seu curs cap debat sobre aquest punt, ni s'ha considerat que ho fa indegudament, sense perjudici de la facultat de la què gaudeixen els litigants de substituir total o parcialment la pensió compensatòria a la què té dret un d'ells per l'atribució de l'usdefruit sobre determinats béns propietat de qui l'ha de pagar, que no consta que s'hagi acordat, i sense perjudici igualment de la facultat del seu propietari de sol·licitar la desocupació del pis en un procediment adient en el què aquestes qüestions puguin ser debatudes i resoltes.

IV.- Per les mateixes raons, no es pot estimar tampoc el segon motiu del recurs, que defensa que és procedent compensar la suma que correspongui per la ocupació indeguda del pis per part de la Sra. Viñas amb aquella que el Sr. Esteban li ha d'abonar en concepte de pensió compensatòria, ja que, com hem posat de relleu, de la Sentència que es pretén executar no es deriva que aquesta ocupació fos indeguda, ni menys encara s'ha debatut sobre la indemnització que comportaria aquest fet.

V.- Pel que fa als arguments del recurrent en el sentit que cal condemnar a la Sra. Viñas a abonar-li el 50% de les classes de repàs i dels honoraris de la psicòloga que atén a la filla comú dels litigants, cal posar de relleu que a la Sentència de separació dels esposos es disposava que la mare de la jove havia d'abonar al seu pare la suma de 100 euros mensuals en concepte d'aliments de la Almansa, més el 50% de les seves despeses extraordinàries i que, d'acord amb la jurisprudència constant d'aquest Tribunal, les classes de repàs i els honoraris d'una psicòloga s'han de considerar despeses ordinàries perquè no són imprevisibles i s'han d'entendre compreses en el concepte d'aliments, ja que aquest abasta no sols a les necessitats materials del menor, sinó també tot allò necessari pel seu desenvolupament físic i psicològic. A més a més, i en qualsevol cas, els honoraris que el Sr. Esteban haurà d'abonar al psicòleg ja es tenen en compte a la Sentència de la què es demana execució en el moment de fixar la pensió d'aliments que la Sra. Viñas ha de pagar en concepte d'aliments en favor de la seva filla. Per aquesta raó, si les despeses que reclama el recurrent superen la suma que ell rep com a pensió d'aliments en favor de la seva filla, allò procedent és demanar la revisió de la quantia en la què aquesta es va fixar.

Pel que fa a la suma de 7 euros a la què fa referència en concepte de pagament de l'assegurança de la menor i a la de 60 euros per diverses aportacions al seu viatge de fi de curs, s'ha de considerar pel seu mòdic import que es tractava de regals que el seu pare li feia. D'altra banda, en relació a la suma de 48,50 euros, que el recurrent reclama com reemborsament de la taxa de tinença de vehicles de l'automòbil propietat de la seva dona, s'ha de destacar que, en tot cas, es tracta d'un dret de crèdit que ostenta contra aquesta, però en cap cas una despesa extraordinària de la menor.

VI.- Per últim, el recurrent demana que es requereixi a la Sra. Viñas per tal que retorni a la menor al domicili del seu pare en compliment del deure de guarda i custòdia que se li va atribuir judicialment.

En relació a aquest punt, cal destacar que la Sentència de separació dels esposos de la què es demana execució atribuïa la guarda i custòdia de la filla dels litigants al seu pare i la Providència que ordena la seva execució requereix a la Sra. Viñas per tal que faciliti al Sr. Esteban el seu dret a ostentar la guarda i custòdia de la seva filla, de tal manera que aquesta estava obligada a fer-ho. No obstant, en haver recaigut en data 5 de maig del 2011 Sentència de modificació de mesures paterno-filials en virtut de la qual la guarda i custòdia de la filla menor d'edat se li atribuïa a la seva mare, esdevé improcedent el pronunciament sol·licitat, tenint en compte, a més a més, que la jove Almansa és en aquest moment major d'edat.

VII.- En haver-se desestimat els dos recursos i atesa la naturalesa del litigi que enfronta als litigants, no es fa expressa imposició de les costes generades per cap d'ells en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats respectivament per la Sra. Viñas i per la representació processal del Sr. Esteban contra l'Aute dictat en data 14 de febrer del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades per cap dels dos recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.