Mesures provisionals en l'àmbit dels procediments de suport per a l'exercici de la capacitat

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000053/2026

ORIGEN: 2000027/2026 - 0

NIG: 5300542120260000133

AUTE 000074-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000053/2026

Nig : 5300542120260000133

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00074 A

AUTE 000074/2026

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: GOVERN D?ANDORRA

Representant: Sra. Adela

Advocada: Sra. Araceli

Apel·lat: Sr. Ismael

Advocada: Sra. Laia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Mesures provisionals en l'àmbit dels procediments de suport per a l'exercici de la capacitat.

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En l'àmbit del procediment referenciat a l'encapçalament iniciat per la representació processal del Govern d'Andorra en demanda de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat en interès del Sr. Ismael, per Aute de 06/02/2026 es decidia:

"Primer.- Declarar provisionalment la necessitat de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat del Sr. Ismael, sotmetent-lo al règim de curatela, concretament:

- curadoria assistencial en les activitats instrumentals de la seva vida i

- curadoria representativa en l'àmbit econòmic, mèdic i juridicoadministratiu.

Segon.- Nomenar curadora provisional del Sr. Ismael a la Fundació Privada Tutelar del Principat d'Andorra.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades en el present procediment".

2.- El Ministeri fiscal ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti resolució en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància es decideixi declarar la necessitat de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat del Sr. Ismael i es declari una curatela assistencial en les activitats instrumentals de la seva vida, en l'àmbit econòmic per a poder inventariar el seu patrimoni, en l'àmbit jurídic-administratiu i en l'àmbit de la salut per a la presa de medicació, tractament del seu trastorn d'acumulació i seguiments mèdics, essent la Fundació Privada Tutelar la curadora.

El recurs es fonamenta en síntesi en els següents arguments. En primer lloc, sosté que l'Aute incorria en error en acordar una curatela representativa, referint que aquesta tenia caràcter excepcional i només resultava procedent quan la persona no podia formar o expressar la seva voluntat. En el cas concret, es defensa que el demandat, malgrat les seves limitacions, conservava prou capacitat per comprendre i decidir amb els suports escaients, de manera que les seves necessitats podien cobrir-se mitjançant una curatela assistencial, sense que una modalitat representativa resultés adequada.

D'altra part, considera que la mesura adoptada resultava desproporcionada, especialment en fase provisional i sense que encara es gaudís d'un informe forense, en quina eventualitat considera que es podia recórrer a la forma més intensa de suport ni, tan sols per raons pràctiques de gestió.

3.- La defensora judicial del Sr. Ismael i la representació processal del Govern d'Andorra s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la resolució dictada, segons els següents arguments.

A.- Defensora judicial del Sr. Ismael: sosté que el demandat es troba en una situació greu de deteriorament cognitiu i precarietat que li impedeix gestionar els seus interessos bàsics, de manera que les mesures assistencials són insuficients. Es defensa que les facultats representatives són necessàries i proporcionades, especialment per actuar en l'àmbit econòmic, administratiu i sanitari, i que la urgència de la situació en fase provisional justificava la seva adopció.

B.- GOVERN D'ANDORRA: sosté que les mesures adoptades són adequades a les limitacions reals del Sr. Ismael, atès que presenta un deteriorament cognitiu que li impedeix comprendre informació complexa i prendre decisions rellevants de manera autònoma. S'argumenta que, tot i que disposa d'un cert grau de comprensió en aspectes quotidians, no és capaç de gestionar el seu patrimoni, evitar situacions de risc o entendre adequadament les qüestions mèdiques, fet que fa insuficients les mesures merament assistencials i justifica les facultats representatives. Finalment, es defensa que la decisió és proporcional i fonamentada en informes professionals i en la pràctica de la prova, i que respon exclusivament a les necessitats de protecció del Sr. Ismael, per la qual cosa es demana la confirmació íntegra de l'Aute.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació es limita a determinar si, en seu de mesures provisionals, és ajustada a dret la decisió d'acordar una curatela amb facultats representatives en els àmbits econòmic, mèdic i juridicoadministratiu, o si, per contra, aquestes han de restringir-se a un règim merament assistencial. En concret, la controvèrsia se centra en valorar si, ateses les circumstàncies personals i cognitives del demandat, la mesura representativa resulta necessària i proporcional, o bé constitueix una restricció excessiva de la seva capacitat jurídica.

Segon.- La resolució de la controvèrsia suscitada exigeix partir del marc legal que informa el règim de les mesures de suport a l'exercici de la capacitat jurídica, el qual aquesta Sala ha tingut ocasió de perfilar reiteradament arran de l'entrada en vigor de la Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família.

En efecte, la normativa vigent respon a un canvi de paradigma de caràcter estructural, en tant que abandona definitivament el model tradicional de substitució de la voluntat per instaurar un sistema centrat en el suport i l'acompanyament de la persona, fonamentat en el reconeixement de la seva plena capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres. D'aquesta manera, la intervenció de tercers no pot tenir altra finalitat que la d'assistir el procés de formació i expressió de la voluntat, però no la de substituir-la, sinó en supòsits estrictament excepcionals.

Aquesta evolució normativa troba el seu fonament en les obligacions internacionals assumides per l'Estat andorrà, singularment en virtut de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Nova York, 2006), l'article 12 de la qual proclama el dret de totes les persones amb discapacitat a gaudir de capacitat jurídica en igualtat de condicions, imposant als poders públics el deure de proveir els suports necessaris per al seu exercici. En aquest sentit, el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat ha precisat, en la seva Observació General núm. 1 del 2014 (https://digitallibrary.un.org/record/812024), que els règims de substitució en la presa de decisions -fins i tot en les seves formes atenuades- resulten incompatibles amb l'article 12 de la Convenció quan no s'hagin esgotat prèviament les altres possibilitats de suport.

En aquest context, el principi de mínima intervenció es configura com un límit material a l'actuació judicial, en la mesura que exigeix que qualsevol mesura que incideixi en la capacitat d'autodeterminació respongui a un judici de necessitat estricta i de proporcionalitat reforçada. Això implica que la mesura de caràcter representatiu -en tant que comporta una restricció qualitativament més intensa- només pot ser adoptada quan resulti acreditat que les mesures assistencials, adequadament configurades, són insuficients per garantir la protecció de la persona, sense que puguin justificar-la consideracions de mera conveniència pràctica o de facilitació en l'execució dels suports.

Tercer.- Des d'aquesta perspectiva, la distinció entre la curatela assistencial i la curatela representativa esdevé transcendental en la mesura que incideix directament sobre l'àmbit d'autonomia personal de la persona concernida.

En efecte, mentre la curatela assistencial té per funció acompanyar la persona en el seu procés de presa de decisions, facilitant-li la informació i el suport necessaris perquè pugui formar i expressar una voluntat que es vol lliure i operativa, la curatela representativa comporta, per contra, una substitució de la voluntat, en tant que és el curador qui actua en nom de la persona sense que la seva pròpia decisió constitueixi pressupòsit necessari de l'acte.

Aquesta diferència determina que la curatela representativa hagi de ser concebuda com a última "ratio", reservada a aquells supòsits en què, de manera excepcional i atenent les circumstàncies concretes de la persona, resulti imprescindible per a la seva adequada protecció, i sempre limitada als àmbits estrictament necessaris. En aquest sentit, la seva adopció requerirà un judici positiu de necessitat que exigeix la concurrència de dos requisits ineludibles: d'una banda, l'acreditació que la persona no és capaç de formar o expressar, ni tan sols amb el suport adequat, una voluntat operativa en l'àmbit de què es tracti (judici de capacitat decisòria); de l'altra, l'esgotament previ de les alternatives menys restrictives (judici de proporcionalitat).

Traslladades aquestes consideracions al cas aquí valorat, aquesta Sala no pot sinó concloure amb el Ministeri Fiscal, que la resolució impugnada no supera el judici de proporcionalitat exigible per a l'adopció de mesures de naturalesa representativa. En efecte, si bé de les actuacions es desprèn l'existència de dificultats cognitives i de gestió que justifiquen l'establiment de mesures de suport; tanmateix, també resulta acreditat que el demandat conserva un nucli rellevant de capacitat decisòria.

En particular, consta que és capaç d'identificar aspectes bàsics de la seva situació personal i econòmica, de reconèixer la necessitat del tractament mèdic que segueix i, de manera especialment significativa, d'expressar de forma clara i coherent la seva acceptació dels suports que se li proposen. Aquests elements evidencien l'existència d'una capacitat de comprensió i de presa de posició que impedeix considerar que ens trobem davant d'un supòsit d'impossibilitat plena de formació de voluntat. No es tracta, doncs, d'una persona privada de capacitat decisòria, sinó d'una persona que, amb les limitacions que li són pròpies, pot participar de manera significativa en les decisions que l'afecten, circumstància que resulta determinant a l'hora de delimitar el grau de suport jurídicament justificat. En aquesta eventualitat, no s'aprecia que la resolució impugnada hagi dut a terme, una valoració prèvia i efectiva de les alternatives de suport menys restrictives abans d'optar per una modalitat de naturalesa substitutòria. En particular, no consta que s'hagi ponderat si, mitjançant una curatela assistencial degudament estructurada i eventualment complementada amb mecanismes de control puntual o autorització judicial per als actes de més transcendència, es podia satisfer adequadament la finalitat protectora perseguida sense necessitat de recórrer a la substitució de la voluntat. Aquesta manca de contrast real amb opcions menys invasives desvirtua el judici de proporcionalitat que ha de presidir l'adopció de qualsevol mesura limitativa de la capacitat d'autodeterminació.

Finalment, tampoc pot ser acollida una eventual justificació de la curatela representativa basada en criteris de practicitat o de més facilitat en la gestió dels interessos del demandat. L'ordenament preveu mecanismes específics -com l'exigència d'autorització judicial per a determinats actes- que permeten conjugar la protecció dels interessos patrimonials del Sr. Ismael amb el respecte al seu grau d'autonomia personal.

Quart.- En conseqüència, escaurà estimar el recurs del Ministeri Fiscal, deixar sense efecte la mesura provisional de curatela representativa acordada i substituir-la per una curatela de caràcter assistencial, degudament delimitada als àmbits en els quals el demandat requereixi suport -gestió patrimonial bàsica, seguiment i accés a tractament mèdic, i realització de tràmits administratius-, sense que això obsti que, en el marc del procediment principal i a la vista del material probatori complet -inclòs l'informe del metge forense-, pugui reconsiderar-se l'abast dels suports si les circumstàncies acreditades ho exigissin.

Cinquè.- A la vista dels interessos propis al present procediment, no ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs articulat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de la Batllia de data 06/02/2026, deixant sense efecte la mesura provisional de curatela representativa acordada amb relació al Sr. Ismael i substituir-la per una curatela de caràcter assistencial, degudament delimitada als àmbits en els quals el demandat requereixi suport: activitats instrumentals de la vida quotidiana, gestió patrimonial bàsica, seguiment i accés a tractament mèdic, i realització de tràmits administratius.

No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.