Incident d'execució matrimonial-despeses extraordinàriess (0101/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0101/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol del 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22 de juny de 2010 es va dictar Providència d'execució, essent la seva part decisòria la que segueix: DECIDEIX: 1r.- Requerir al Sr. Araujo per tal que en el termini de quinze (15) dies a comptar de la notificació de la present, faci efectiu el pagament de la quantitat de 14.510,28 euros en concepte del 50% de les despeses extraordinàries generals pel fill menor Mena, amb l'advertiment que en cas d'incompliment, es procedirà a l'execució forçosa sobre els seus béns, així com li pararan els perjudicis legals penals que en dret escaiguin.

2n.- Requerir al Sr. Araujo per tal que satisfaci en concepte de pensió d'aliments, l'import mensual de 655,89 euros.

3r.- Donar trasllat a la representació del Sr. Araujo de l'escrit presentat per la contrapart el 18 de juny del 2010".

II.- Per escrit de data 13-07-2010 la representació processal del Sr. Araujo es va oposar a l'esmentada providència d'execució en els termes del seu escrit.

III.- Per Aute, de data 21-01-2011, l'Hble. Batlle va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar en part l'incident d'execució formulat per la representació del Sr. Araujo en data 13 de juliol del 2010 i rectificar l'apartat 1r de la Providència del 22 de juny del 2010, fent requeriment al Sr. Araujo per pagar la quantitat global de 12.410,40 euros. I sense fer condemna en costes processals".

IV.- La representació processal del Sr. Araujo va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data 28-04-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual sol·licitava l'estimació íntegra de l'incident d'execució, amb imposició de les costes processals.

El Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de data 17-05- 2011, va interessar la íntegra confirmació de la resolució recorreguda. En data 20-05-2011, la representació processal de la Sra. Sanç va formular escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual demanava la confirmació de l'Aute d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que l'Aute d'instància no dóna resposta a les al·legacions articulades en l'escrit d'oposició de 13 de juliol de 2010. En segon terme, manifesta que la reclamació de la meitat de les despeses extraordinàries no està justificada perquè la Sra. Sanç no ha consultat mai al Sr. Araujo sobre les activitats extraescolars, sinó que ho ha decidit unilateralment. Afegeix que no ha respectat les consideracions de l'Aute, de data 19-05-2006, que determina la potestat compartida dels progenitors ni el pacte tercer del conveni de separació de 28-07-2005, en el que s'estableix que les decisions que afectin a l'educació, salut i qualsevol altra de rellevància per a la vida del menor s'han d'adoptar conjuntament.

II.- Pel que fa al primer dels motius de recurs, aquesta Sala no pot compartir els arguments esgrimits pel recurrent. Així, el jutjador a quo sí raona la desestimació de les pretensions del recurrent. Si s'analitza l'escrit d'oposició de 13-07-2010 es pot constatar com les al·legacions consisteixen en les mateixes que es reprodueixen en aquesta alçada (potestat conjunta i manca de consentiment del Sr. Araujo a les activitats extraescolars, infracció d'allò disposat a l'Aute de 19-05-2006 i conveni de separació de 28-07-2005) i destacava la impossibilitat econòmica de fer front a aquestes obligacions.

I aquestes al·legacions sí han estat examinades pel jutjador a quo. Així, en primer terme, s'afirma que respecte de les despeses de 6.565,05 euros, aquestes foren determinades per Aute de data 1-09-2008, el qual ha esdevingut ferm. I en relació a les despeses de 6.766,57 euros indica el tribunal a quo que són despeses derivades d'activitats extraescolars del fill en comú i que ja es desenvolupaven amb anterioritat a la separació i quan es va dictar l'Aute de 19-05-2006, per la qual cosa no poden ésser impugnades amb l'argument que no les va consentir. Respecte de la impossibilitat de fer front a les despeses, l'Aute assenyala que el que procedeix, si el recurrent ho estima adient, és la incoació d'un incident de modificació de mesures. Per tant, s'ha de refusar aquest primer motiu del recurs, en el que es denuncia la incongruència omissiva del jutjador, atès que sí han rebut resposta les pretensions de la part recurrent.

III.- El segon dels motius tampoc pot ésser estimat. Així, la recurrent argumenta que no ha consentit les despeses extraordinàries i que la potestat sobre el fill comú és compartida i que, segons el pacte tercer del conveni de separació de 28-07-2005, les decisions que afectin a l'educació, salut i qualsevol altra de rellevància per a la vida del menor s'han d'adoptar conjuntament.

Aquesta Sala està d'acord amb que les decisions que afecten a l'educació, salut i que esdevenen rellevants per a la vida del menor s'han d'adoptar conjuntament, com així es contemplava en el conveni de separació i com així es deriva de la potestat compartida sobre el fill menor. Però les anteriors consideracions no obsten al fet que no s'ha impugnat en aquesta alçada l'asseveració del jutge a quo, segons la qual es tracta de despeses extraordinàries derivades d'activitats extraescolars del fill desenvolupades abans de la separació i, per tant, consentides, o abans de l'Aute de 19-05-2006. Consegüentment, i d'acord amb els arguments anteriors, procedeix la desestimació del recurs.

IV.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Araujo contra l'Aute, de data 21-01- 2011, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.