**** (0113/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-113/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de març del 2007 la Sra. Pino va formular demanda d'execució de la Sentència dictada en data 13 de juny del 2006, que modificava el conveni regulador de separació de 12 de novembre del 2001 aprovat per Sentència de divorci de 13 de novembre del 2003 dels esposos Gomila i la mateixa agent. El citat conveni disposava que el pare havia d'abonar una pensió per aliments a favor dels fills menors Pla i Vilar d'un import de 400 euros mensuals per cadascun d'ells, fent-se càrrec els dos progenitors del 50% de les despeses extraordinàries. Atesa aquesta resolució, sol·licitava la Sra. Pino en el seu escrit que es condemnés al Sr. Gomila a pagar-li, pel que fa a la menor Vilar 96,64 euros corresponents al material escolar, 51 euros, de despeses de reprografia i sortides programades de l'escola, 15 euros mensuals de les classes de dansa, 91,50 euros de l'equipament d'esquí, 22,50 euros de despeses escolars i respecte del menor Pla 28,14 de material escolar, 48 euros de despeses de reprografia, 5,60 d'un llibre de lectura obligatòria i de material escolar, 6,50 euros de material d'esquí i 58 euros de les despeses de la cooperativa de l'Escola Andorrana, més els interessos corresponents a aquestes quantitats.

II.- L'Aute de l'Hble. Batlle de 19 de març del 2007 va desestimar la demanda d'execució formulada per la Sra. Pino contra el Sr. Gomila, entenent que les despeses el pagament de les quals es reclamava no es podien considerar extraordinàries.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Pino i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegre de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent reitera en el seu recurs els arguments que defensava en la seva demanda, entenent que les despeses de les què reclama el pagament són de caràcter extraordinari i per tant han de ser suportades per meitat pels dos progenitors, perquè no es tracta de despeses fixes o constants i per tant no es poden preveure amb certitud, de manera que pot ser que s'hagin de fer o no.

No obstant, en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, cal entendre que són despeses extraordinàries d'un menor aquelles que són imprevisibles en el moment de pactar el conveni de separació o divorci. Per aquest motiu, són ordinàries, encara que no siguin fixes, fins i tot si es produeixin esporàdicament o són incertes o variables, aquelles que es pot preveure que es produiran en major o menor periodicitat perquè o són conseqüència necessària d'activitats que generen despeses ordinàries, com ara les del material escolar, o bé responen a activitats educatives, esportives o lúdiques necessàries o convenients per l'adequada formació i desenvolupament físic i psicològic del menor, com ara les de dansa o esquí, encara que els pares no estiguin obligats imperiosament a satisfer-les. D'altra banda, no consta enlloc que el Sr. Gomila hagi consentit que els menors portin a terme algunes d'aquestes activitats, com ara la dansa o l'esquí, i cal tenir en compte que si fossin despeses extraordinàries aquest hauria d'haver prestat el seu consentiment per tal que els menors les portessin a terme, d'acord amb el que disposa el conveni regulador signat per les parts i homologat judicialment.

Per aquestes raons, cal entendre que tant les despeses de material escolar i sortides programades per l'Escola de forma ordinària, com les d'activitats extraescolars adequades per una correcta formació del menor i fins i tot de lleure raonable i adequat a la seva edat i el material necessari per aquestes activitats reclamades per la Sra. Pino han de ser qualificades com ordinàries i per tant satisfetes a càrrec de la pensió d'aliments que el seu progenitor està obligat per Sentència a abonar als menors.

II.- Atesa la naturalesa de les qüestions debatudes no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol 10 de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Pino contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 19 de març de l'any 2007 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Srs./Sres.

per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.

I llegida, la firmen, del que en dono fe.