Recurs d'apel·lació sobre visites supervisades de menor

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Carnero

Advocat: Sra. MMV

Apel·lat: Sr. Ropero

Advocat: Sr. ACA

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA (AFERS SOCIALS)

Representant : Sra. Cano

Advocat : Sra. AMA

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: menors, visites supervisades

AUTE 000062/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12 de juny del 2024, la comissió d'atenció a la infància i l'adolescència comunicava a la Batllia de menors que havia aprovat la proposta de SEAIA consistent en establir un règim de visites supervisat al STF amb una freqüència setmanal entre l'infant Carranza i el seu progenitor, Sr. Ropero, en modalitat tutelada.

2.- Prèvia audiència dels progenitors dels menors i del Ministeri Fiscal, el dia 30 de setembre del 2024, requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a la petició efectuada pel SEAIA en l'informe tramès pel Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública, de data 12 de juny del 2024 on interessava establir un règim de visites supervisades al Servei de Trobada Familiar (STF) amb una freqüència setmanal entre l'infant i el seu progenitor, Sr. Ropero, considerant que la modalitat d'aquestes visites prop del mateix haurien de ser tutelades.

Segon.- Establir que durant el règim de visites, l'intercanvi del menor serà efectuat pels progenitors al Servei de Trobada Familiar (STF), i modificant el règim de visites del progenitor a:

- els caps de setmana alterns, consistent però en el dijous al dissabte en l'horari que s'acordi amb els professionals del STF, i les setmanes que no li pertoqui aquests dies, els dimecres, en l'horari que pugui facilitar el STF.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial al Ministeri Fiscal, al servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència i els progenitors o titulars de la tutela o guarda, els Srs. Ropero i Carnero".

3.- Carranza Sra. Carnero, formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es modifiqui el règim de vistes passant a un règim tutelat a través del STF.

4.- Carranza representació processal del Govern d'Andorra s'ha adherit al recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Carnero.

El Ministeri Fiscal i la representació lletrada del Sr. Ropero s'han oposat al recurs d'apel·lació formulat, demanant la confirmació de l'Aute dictat.

5.- Per aute de 9-1-2025 es decidia:

"Primer.- Admetre únicament la prova DOCUMENTAL PRIVADA de les proves adduïdes perla part apel·lant, i admetre també la prova documental proposada pel Sr. Ropero, part apel·lada.

Segon.- Declarar que no és necessària la celebració d'una vista oral per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació queda vist per a la resolució que escaigui.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment s'origina en la sol·licitud plantejada per la comissió d'atenció a la infància i l'adolescència a l'empara de les previsions de l'art. 84.2 de la Llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i adolescents el 12 de juny del 2024, a través de la qual demanava que es fixés un règim de visites del Sr. Ropero respecte del seu fill menor Carranza (nascut el XXXX) supervisat al STF amb freqüència setmanal.

Després d'escoltar la mare, pare i el Ministeri Fiscal, la batlle de menors desestimava la pretensió articulada pel SEAIA, modificant el règim de visites del progenitor fixant-lo de manera alterna, una setmana del dijous al dissabte i la següent el dimecres, precisant que l'intercanvi del menor s'hauria de realitzar al STF segons l'horari que des d'aquest servei se'ls pogués indicar. Considera per això que si bé el menor podia presentar signes de manca d'higiene quan tornava amb la mare, considerava que el règim de visites era prou reduït i permetia treballar per a reconduir els aspectes límit amb el progenitor. Això no obstant i per a minimitzar les dificultats existents entre els progenitors, es decidia que l'intercanvi del menor es proveís a través del STF.

Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la mare del menor, insistint en la necessitat d'adoptar el règim de vistes en la modalitat sol·licitada per la comissió d'atenció a la infància i l'adolescència. Carranza representació processal del Govern d'Andorra s'ha adherit al recurs articulat, ,en canvi, Ministeri Fiscal i direcció lletrada del pare s'hi ha oposat demandant la confirmació íntegra de la resolució adoptada.

Segon.- Exposició dels motius del recurs

El recurs articulat se sustenta en un error en la valoració de la prova, sostenint que calia prioritzar l'interès superior del menor per damunt de les capacitats parentals. El SEAIA referia que el menor es trobava en una situació de risc per manca d'higiene quan estava amb el pare que podien traduir-se per malalties respiratòries com havia succeït el passat mes de setembre en què en Carranza havia patit una bronquitis i el pare no havia assegurat el seguiment mèdic adequat i ensems era contrari a la presa de tota mena de medicació. D'altra part, sostenia que el pare tenia deliris de persecució i pensaments paranoics que traslladava al menor, el què no feia més que perjudicar el seu desenvolupament emocional. Referia que el pare no suportava que el menor plorés i responia de manera inadequada quan el nen ho feia, traient-lo al carrer o per la finestra. Destacava que també evidenciava prejudicis per la figura materna i més concretament per la seva nacionalitat d'origen que eren traslladats al fill, mitjançant un discurs a través del qual la denigrava, actitud que constituïa una forma de maltractament atès que a través del mateix exercia una forma de domini sobre la dona a través del menor.

Referia també que el pare no era conscient de les seves limitacions, i que quan tenia el menor en la seva companyia no el portava a l'escola bressol el que pertorbava la seva adaptació especialment si es tenia en compte que a partir del mes de setembre iniciava l'escola.

Tanmateix, destaca que per la seva activitat professional (agent de futbolistes), el pare no disposava d'un domicili fix veient-se abocat a viatjar amb freqüència, situació aquesta que no s'adaptava a l'interès del menor que requeria certa estabilitat que el pare no li podia assegurar.

En definitiva, considera que el règim de visites amb el pare havia de ser en modalitat tutelada a través del STF.

Tercer.- Valorada novament tot el conjunt documental incorporat a les actuacions, especialment aquells vídeos i fotografies que s'han aportat amb la clau USB, no podem convenir que el menor presenti una situació de desatenció d'aquella gravetat que se'ns presenta.

En efecte, encara que el menor pugui presentar blaus derivats d'algun cop, eritemes en la zona del cul i que en alguna ocasió quan s'hagi tornat a la mare s'hagués fet al damunt, són situacions habituals en un infant de menys de 3 anys que encara porta bolquers, i per si sols no justifiquen de cap mena de desatenció del pare. I la mateixa conclusió s'ha d'extreure del fet que en alguna ocasió el pare hagi tornat el menor amb les mans brutes (refereix que va succeir perquè van anar a jugar al parc) o amb el cul brut, sense que aquestes incidències puntuals puguin justificar la intervenció dels poders públics en les modalitats de contacte del progenitor no custodi amb el seu fill tal com es demana.

D'altra banda, tampoc considerem que els plors que en Carranza realitza quan ha d'abandonar la mare o aquella alegria desbordada quan la retroba, evidenciïn altra cosa, que el fet que a hores d'ara la figura materna és la seva referent i que viu la separació de manera difícil, sense que per aquesta raó res es pugui retreure al Sr. Ropero.

I el mateix hem de referir respecte dels problemes mèdics (bronquitis) que pot haver patit el nen: es tracta de malalties habituals en un menor d'edat, sense que, d'altra part, puguem compartir els retrets que s'efectuen per la part recurrent en relació amb la intervenció del pare en l'episodi descrit. Resulta de l'informe d'urgències que el metge que visità el menor només va prescriure una visita posterior en cas d'empitjorament de la patologia (el que és normal), sense que s'hagi acreditat que aquesta circumstància es produís. Respecte de la negativa que s'atribueix al pare a l'hora de donar-li la medicació necessària, aquesta ha resultat negada de manera expressa.

Quart.- Malgrat el que acabem d'exposar, en atenció al caràcter d'ordre públic que irradia en el present assumpte en incidir sobre els interessos d'un menor d'edat, no podem deixar d'estar-nos de posar en relleu que els progenitors d'en Carranza mantenen una relació interpersonal clarament tòxica que dista -i molt- del patró de conducta que cal esperar d'uns pares d'un infant de pocs més de 2 anys, on es prioritza la recerca de la confrontació permanent.

Carranza rellevància del present conflicte es desprèn de les actes aixecades per la Batlle de Menors en data 21 d'agost de 2024. En aquestes, es constata que les parts es van desqualificar mútuament de manera oberta davant de la mateixa batlle i del Ministeri Fiscal, sense reserva ni contenció.

Si bé la conducta de la mare no es troba exempta de retrets, atès que es van acreditar enregistraments constants del pare i l'enviament reiterat de missatges qüestionant les seves aptituds parentals, fins al punt que se la va comminar a reconduir immediatament el seu comportament, la conducta del progenitor resulta especialment preocupant.

En aquest sentit, malgrat que les seves manifestacions podrien trobar justificació parcial en un estat de frustració, el seu discurs es caracteritzava per un ressentiment exacerbat, tal com es desprèn de les seves pròpies paraules: "la madre es un error en mi vida, finito", "no voy a mentir al niño diciendo que es una buena madre", "la mère ne compte plus dans ma vie, elle m'a volé, elle m'a trahie, elle m'a agressé, elle m'a menti". A més, aquest discurs es trobava sustentat en estereotips de gènere, com es desprèn d'afirmacions com "ella cocina, todos los días tengo el mismo plato" o "j'ai mangé ça tous les soirs", així com en concepcions profundament influïdes per la fe catòlica, que segons el progenitor li impedirien reconèixer qualsevol qualitat en la mare del menor, sostenint que, en cas contrari, estaria mentint.

D'altra banda, el progenitor va manifestar reiteradament que la mare no tenia interès en el menor i que la seva única motivació era econòmica, sostenint que, quan ja no pogués mantenir el seu nivell de vida, marxaria amb el menor a Rússia. Més enllà d'aquestes afirmacions, va arribar a posar en dubte l'honorabilitat de la mare, referint-se a ella com una "escort russa" (2h 38m 50s de l'enregistrament), i sostenint que, quan es quedés sense recursos, es dedicaria a aquesta activitat a Mònaco o a Nice, afectant directament les condicions de vida del menor, en Carranza.

Aquestes manifestacions, a més de resultar altament despectives, evidencien una actitud bel·ligerant que pot tenir conseqüències negatives en el benestar emocional del menor, raó per la qual han de ser valorades amb la deguda atenció en el marc de les presents actuacions.

Si el recel que manté el Sr. Ropero envers la mare és d'una intensitat tal que no li permet reprimir-se davant de les autoritats judicials, no podem considerar, ara per ara, que disposi dels mecanismes adequats per a trametre al seu fill les pautes educatives necessàries per assegurar el seu creixement i benestar segons els nostres valors comuns, on recordem la institució familiar, s'erigeix en pilar fonamental de la societat conjuminat amb el de l'interès superior de l'infant, que exigeix mantenir unes relacions saludables amb els seus progenitors desproveïdes d'intervencions tòxiques encaminades a qüestionar les habilitats de l'altre. En aquesta situació, considerem que el menor Carranza es troba en la situació de risc greu que es preveu en l'art. 84.2 de la Llei 14/2019 que justifica la supervisió de les seves visites amb el seu pare a través del STF de forma setmanal, fins a normalitzar-se la situació concurrent, assegurant-se que la relació amb el seu fill intervindrà des de la perspectiva del respecte mínim envers la mare, sense que pugui erigir-se en un obstacle per al seu desenvolupament futur.

Cinquè.- Costes

L'èxit del recurs i atesa la naturalesa dels interessos examinats en el present assumpte comporten que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Carnero contra l'aute dictat per la batlle de menors el dia 30 de setembre del 2024 que revoquem i en el seu lloc disposem la supervisió de les visites del menor Carranza amb el seu pare a través del STF de forma setmanal. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.