Inadmissió decisió judicial demanant informació sobre patrimoni executat (TSJC 333/14)
- Resolució
- Aute · 05/02/2015
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 12/2015
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2015:12A
- Recurs
- A333/14
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Anière
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- PAGAMENT INFORMACIÓ BATLLE TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D’APEL·LACIÓ EMBARGAMENT
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ramirez contra l'Aute de l'Hble. Batlle del 9 de juliol del 2014, relacionat amb l'execució de la sentència recaiguda en l'expedient núm. 373-1/2010. El Sr. Ramirez havia interposat el recurs adduint que l'execució es duia a terme amb excessiva celeritat, que havia ofert pagar el deute fraccionadament i que la venda en pública subhasta era massa ràpida. No obstant això, el tribunal considera que el recurs és inadmissible perquè les decisions relatives a la pròpia execució no són susceptibles de recurs, llevat que es tracti d'un incident d'execució específic. A més, el tribunal destaca que el Sr. Ramirez no havia fet cap pagament significatiu del deute malgrat les seves promeses i que havia adquirit un vehicle de luxe després de l'emissió de la Providència d'execució. Finalment, el tribunal decideix no imposar cap condemna en costes judicials.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Anière
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000333/2014 ORIGEN: 1000373/2010
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, el dia 5 de febrer del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En el marc de l’execució de la sentència recaiguda dins l’expedient núm. 373-1/2010, instada pel Sr. Varesc contra el Sr. Ramirez en data 9 de juliol del 2014, l’Hble. Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: “Requerir al Sr. Ramirez que en un termini de CINC (5) DIES, indiqui la seva participació en el domini útil de les Parcel·les números 52 lot P1 i 119 lot P1 i l’edifici “X.” bastit sobre elles, situades al XXXX, amb assenyalament de totes les càrregues i gravàmens, fent aportació dels títols corresponents que puguin afectar dit bé, fent avinent que un cop obtinguda dita informació es procedirà al nomenament d’un pèrit per la posterior venda en pública subhasta del bé indicat”.
II.- El Sr. Ramirez ha interposat recurs d’apel·lació contra aquesta resolució.
Els seus greuges són els següents: l’execució es duia a terme amb una celeritat inusual; havia formulat, en data 8 d’octubre del 2014, un compromís per fer pagaments fraccionats de 3.500 €, petició que no atenia la instància; la tramitació de la venda en pública subhasta era més llarga que el temps previst per liquidar el deute mitjançant els acomptes proposats; el pagament fraccionat havia de suposar l’aixecament dels embargaments; es trencava el principi d’igualtat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- És pacífic que el Sr. Ramirez és deutor, com a mínim, de l’import de 91.868,37 € segons resulta de la Providència d’execució del dia 23 de gener del 2014. En constatar l’absència d’altres béns o drets per executar, l’Hble. Batlle va requerir al deutor tota la informació relativa al domini útil de dues parcel·les i de l’edifici sobre elles bastit, tot assabentant-lo de l’imminent nomenament d’un pèrit per la posterior venda dels esmentats béns en subhasta pública.
II.- D’antuvi, escau examinar d’ofici la correcta admissió d’aquest recurs d’apel·lació. Cal reproduir la doctrina d’aquesta Sala en la matèria. Així, en l’Aute 272/12 d’aquesta Sala del dia 23 de maig de 2013 (tot citant els autes 235/11 del 29 de novembre del 2011 i 143/12 del 29 de gener del 2013), es va recordar el sistema de recurs en fase d’execució:
“En efecte, si s’analitza l’Annex III del Decret de data 4-02-1986 es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s’adiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l’article 10 C.A., consisteix en l’obtenció (arts. 1 a 7) d’un procediment ràpid i àgil per a l’execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l’efectivitat d’allò establert a la resolució judicial.
En el sentit indicat, es preveu tant l’execució definitiva com la provisional i es diferencia en seu d’execució entre les condemnes de lliurar béns mobles o immobles, fer o no fer alguna cosa, així com el pagament de diners o de quantitats il·líquides. I, solament, en aquest darrer supòsit d’execució es preveu l’obertura i tramitació d’un incident d’execució que finalitzarà per un Aute. En aquest cas, s’admet el recurs d’apel·lació i a un sol efecte (cfr. Art. 4 Annex III) ...
En conseqüència, el criteri rector, en seu d’execució, consisteix, per una banda, en l’admissió limitada dels recursos d’apel·lació a aquells casos en els quals s’ha previst la tramitació d’un incident d’execució, com ho és el contemplat per a la fixació de la quantitat de l’execució quan la condemna és il·líquida o s’han de liquidar els danys i perjudicis i, per l’altra, que el criteri general consisteix en l’admissió a un sol efecte del recurs (efecte devolutiu), com així també s’extreu d’allò previst a l’article 4.
Per consegüent, sense perjudici de poder interposar recursos contra aquelles resolucions judicials que posen fi als incidents d’execució, les resolucions que es dictin durant el procediment no són susceptibles de recurs.”
En el cas que ens ocupa, l’oposició del Sr. Ramirez és en relació amb les modalitats materials de la pròpia execució. El fraccionament del deute constitueix una decisió sobirana del Tribunal a quo i no és recurrible, per regla general, segons la normativa en vigor. Però, és que, a més, aquesta petició no es fa fins el 7 d’octubre del 2014, és a dir desprès de l’emissió de l’Aute impugnat, de manera que la instància tampoc ha tingut l’ocasió de pronunciar-se al respecte.
Només als efectes de donar plena satisfacció a les al·legacions del recurrent, escau afegir que res impedeix a l’Hble. Batlle executor deixar sense efecte la subhasta si el deutor satisfà el deute pendent (o almenys una part substancial) abans de la data establerta per dur-la a terme. En qualsevol cas, força és de constatar que les promeses del Sr. Ramirez no semblen traduir-se en actes concrets, ans el contrari, doncs només consta un sol pagament de l’import de 3.500 € el 8 d’octubre del 2014 i que, consultat el Registre de vehicles, l’interessat va adquirir un vehicle Porsche 911/966 Turbo el 20 de maig del 2014, és a dir després de l’emissió de la Providència d’execució.
I pel que fa l’alçament dels embargaments travats sobre dos comptes bancaris, formulat el 2 de juny del 2014, l’Hble. Batlle no ha resolt expressament la petició, no podent aquesta Sala suplir aquesta carència, però sí instar-lo a fer-ho en breu termini.
III.- La desestimació del recurs d’apel·lació, per raó de seva indeguda inadmissió, aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials (arg. novel·la 82, Capítol 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d’apel·lació formulat pel Sr. Ramirez contra l’Aute de l’Hble. Batlle del dia 9 de juliol del 2014; sense efectuar especial condemna en costes judicials d’aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.