Incident de nul.litat (0179/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 179/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 30 de novembre del 2010 aquesta Sala Civil, estimant el recurs d'apel·lació de la societat A.G.F. contra la resolució dictada el dia 20 de maig del 2010 per l'Hble. Tribunal de Batlles, va condemnar als Srs. Barberá i Puga a pagar a la Companyia A.G.F. la quantitat de 1.716,69 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de notificació de la present resolució, sense fer especial condemna en costes judicials.

II.- Contra aquesta decisió els Srs. Barberá i Puga han formulat incident de nul·litat d'actuacions per vulnerar la mateixa, el dret a obtenir de la jurisdicció, una decisió complerta, fonamentada en dret, ja que la sentència esmentada és incongruent perquè no s'ha pronunciat sobre els motius o arguments invocats en l'escrit de contesta i oposició al recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Barberá i Puga manifesten: que la Sala Civil no diu res en la sentència ni rebateix l'al·legació d'aquesta part quan afirma que de l'informe realitzat pels agents del Servei de policia se'n desprèn que no s'ha pogut identificar l'autor dels fets essent negatiu el resultat de l'investigació policial; que tampoc no ha dit res sobre l'argumentació relativa a l'informe realitzat pel pèrit Sr. Serra manifestant que és un informe de part que no pot tenir cap valor probatori i a més no hi ha cap prova que indiqui que la roba fos dels Srs. Barberá i Puga i que haguessin estat aquests els que varen introduir la mateixa pel tub de la xemeneia; que igualment no al·ludeix a un altre argument d'aquesta part quan manifesta que el certificat emès per l'empresa ORG_0 que va procedir a la reparació de la campana extractora malgrat certifiqui que es va produir per l'introducció de la roba, no hi ha cap prova que indiqui que la roba va ser introduïda pels Srs. Barberá i ENTITY_5; que res esmenta la sentència sobre el fet que l'Hble. Batlle instructora va dictar Aute decidint el sobreseïment de les diligències prèvies compte tingut que no s'ha identificat la persona que ha comès els presumptes danys, havent donat un resultat negatiu les diligències d'instrucció practicades per identificar l'autor; que en un altre ordre de coses, s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció, al procés degut i a la tutela judicial efectiva ja que en dos procediments diferents, l'un penal i l'altre civil, sobre mateixos fets, les resolucions que posen terme als esmentats procediments contenen afirmacions totalment contradictòries, el que vulnera el principi de cosa jutjada.

II.- Pel que fa al primer punt del recurs incidental, no és cert que aquest Tribunal no va tenir en compte totes les al·legacions dels Srs. Barberá i Puga. Com ho manifesta la sentència, la problemàtica que s'havia de resoldre és la de determinar qui va llençar la roba al conducte d'extracció de fums del restaurant C.. És pacífic que els agents del Servei de Policia no han pogut identificar l'autor dels fets, ni tampoc el Batlle instructor o la societat ORG_0, ja que si hagués estat el cas el litigi hagués estat molt fàcil a resoldre. Nogensmenys, tampoc cap dels testimonis esmentats va descartar la responsabilitat dels Srs. Barberá i Puga, existint un dubte important. Després d'haver analitzat totes les proves i arguments de les parts, aquesta Sala va arribar a la conclusió que fou només de la terrassa del pis dels Srs. Barberá i Puga que s'havia pogut llançar la roba dintre del conducte de la xemeneia del restaurant, fet concret que implica la responsabilitat dels mateixos. La sentència es va pronunciar sobre totes les pretensions adduïdes per les parts i no es pot reprotxar-li de no ésser complerta o incongruent.

III.- Respecte al segon motiu de recurs, tampoc no és cert que la sentència civil i la penal continguin afirmacions contradictòries vulnerant així el principi de cosa jutjada, ja que si els fets concrets són els mateixos, la culpa penal és diferent de la culpa civil, per exigir més condicions i precisions per la seva constitució. La resolució penal diu que no s'ha pogut identificar els autors dels fets, el que no descarta la responsabilitat dels Srs. Barberá i Puga, aleshores que la jurisdicció civil, amb proves suplementàries, com l'informe del pèrit Sr. Serra, va considerar que existia en autes un enllaçament de presumpcions suficientment greu i concordants per tal d'imputar la responsabilitat del llançament de la roba a la campana d'extracció de fums del restaurant C., als Srs. Barberá i Puga.

IV.- En realitat, els Srs. Barberá i Puga voldrien que es torni a resoldre el litigi i que es revoqui la sentència, malgrat ésser la mateixa perfectament motivada i fonamentada en dret, ço que determina el desestiment del present incident de nul·litat d'actuacions amb condemna d'aquests darrers al pagament de les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

No donar lloc a l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pels Srs. Barberá i Puga contra la sentència d'aquesta Sala Civil de data 30 de novembre del 2010;

Condemnar als Srs. Barberá i Puga al pagament de les costes processals de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.