mesures provisionals, inviabilitat d'establir una guarda i custòdia compartida, atribució de l'ús del domicili familiar. En seu de mesures provisionals no es pot establir una indemnització per l'atribució de l'ús del domicili familiar en favor del consort que ha de marxar d'aquest.

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000063/2026

ORIGEN: 4000039/2026 - 0

NIG: 5300542120260000202

AUTE 000076-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000063/2026

Nig : 5300542120260000202

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00076 A

AUTE 000076/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Alain

Advocat: Sr. Roger

Apel·lat: Sra. Lino

Advocat: Sra. Conxita

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: mesures provisionals, inviabilitat d'establir una guarda i custòdia compartida, atribució de l'ús del domicili familiar. En seu de mesures provisionals no es pot establir una indemnització per l'atribució de l'ús del domicili familiar en favor del consort que ha de marxar d'aquest.

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 28/01/2026, la Sra. Lino va interposar demanda de mesures provisionals amb caràcter general a l'empara de l' article 299 del Codi de procediment civil , contra el Sr. Alain mitjançant la qual sol·licitava l'adopció de diverses mesures paternofilials relatives al fill menor comú, consistents en l'exercici compartit de l'autoritat parental, l'atribució de la guarda i custòdia a favor seu, l'establiment d'un règim de visites en favor del progenitor, la regulació del règim de vacances, la fixació d'una pensió d'aliments a càrrec del pare, el repartiment de les despeses extraordinàries i l'atribució de l'ús del domicili familiar.

2.- Admesa a tràmit la demanda, en data 12/02/2026 es va celebrar l'audiència prevista legalment, amb la compareixença de les parts, assistides dels seus respectius lletrats, així com del Ministeri Fiscal.

En el decurs de l'audiència, el Sr. Alain es va oposar parcialment a les pretensions de la part actora, sol·licitant l'establiment d'un règim de guarda i custòdia compartida i oposant-se a la fixació d'una pensió d'aliments i a l'atribució exclusiva del domicili familiar.

3.- El dia 20/02/2026 requeia aute que estimava substancialment la demanda de mesures provisionals, acordava que l'autoritat parental del fill menor s'exerciria de manera compartida per ambdós progenitors, si bé atribuïa la guarda i custòdia a la mare; establia un règim de visites a favor del pare consistent en caps de setmana alterns, així com en la recollida diària del menor a la sortida de l'escola amb retorn al domicili matern a la tarda, mantenint-se igualment el repartiment de vacances, aniversaris i onomàstiques en els termes interessats. Es fixava una pensió d'aliments a càrrec del progenitor de 250 euros mensuals, amb assumpció per meitats de les despeses extraordinàries i s'atribuïa a la mare l'ús del domicili familiar, amb obligació del pare d'abandonar-lo en el termini d'un mes des de la notificació de la resolució. Finalment, no es feia especial pronunciament en matèria de costes.

4.- La direcció lletrada del pare ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió que fonamenta, en primer lloc, en la manca de congruència de la resolució i en la inexistència o incorrecta valoració de la prova practicada.

S'al·lega essencialment que la decisió d'atribuir la guarda i custòdia exclusiva a la mare vulnerava el principi general de preferència per la custòdia compartida, sense que concorrin circumstàncies excepcionals que ho justifiquin. Se sosté que no s'ha acreditat cap situació de risc, negligència o inestabilitat del progenitor que impedeixi aquest règim, i que les referències a episodis d'ira no estan provades ni avalades per cap element objectiu, essent insuficients per desvirtuar la regla general ni l'interès superior del menor.

En segon lloc, es combat l'atribució del domicili familiar a la mare, considerant-la incoherent amb les manifestacions efectuades en seu d'audiència i desproporcionada pel que fa al termini d'un mes per a l'abandonament per part del pare, així com per la manca de previsió de cap compensació econòmica pel desallotjament.

Finalment, es qüestiona el règim econòmic fixat, en entendre que, si s'establís una custòdia compartida, no procediria la fixació d'una pensió d'aliments a càrrec exclusiu del pare, sinó un repartiment igualitari de les despeses, destacant igualment la diferència d'ingressos en favor de la mare.

En coherència amb aquests motius, se sol·licita la revocació de la resolució per tal d'establir una custòdia compartida, revisar l'atribució del domicili familiar i adaptar el règim econòmic a un sistema de corresponsabilitat parental.

5.- Tant el Ministeri Fiscal com la direcció lletrada de la mare s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la seva desestimació i confirmació íntegra de la resolució dictada per la Batllia segons els següents arguments:

A.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs al·legant que, en seu de mesures provisionals, cal atendre els elements inicials i, sobretot, a l'interès superior del menor.

Pel que fa a la custòdia, considera inadequada la compartida ateses les circumstàncies concurrents, en particular els episodis d'ira del progenitor, el context de violència domèstica i la seva disponibilitat laboral, defensant el manteniment de la custòdia materna i de la pensió d'aliments.

Quant al domicili familiar, entén que la seva atribució a la mare és conseqüència de la guarda i respon a la protecció del menor, rebutjant la compensació econòmica sol·licitada en aquesta fase processal.

Finalment, sosté que el termini atorgat per abandonar l'habitatge no és excessiu, sinó fins i tot ampli atesa la situació de conflictivitat.

B.- La Sra. Lino s'oposa al recurs sostenint que la resolució és conforme a dret i respon a l'interès superior del menor.

Pel que fa a la custòdia, defensa que la seva atribució exclusiva a la mare està justificada pels episodis d'ira del pare -reconeguts pel mateix- i pel context de violència, que fan improcedent la custòdia compartida en aquesta fase i legitimen l'adopció de mesures de protecció amb criteri de prudència.

Quant al domicili familiar, considera correcta la seva atribució a la progenitora com a conseqüència directa de la guarda, sense que pugui prevaldre la situació personal del pare ni procedeixi cap compensació econòmica en el marc de mesures provisionals.

Finalment, sosté que les al·legacions del recurrent no desvirtuen la valoració efectuada en primera instància, interessant l'íntegra confirmació de la resolució recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació queda circumscrit a la revisió dels pronunciaments relatius, d'una banda, a l'atribució de la guarda i custòdia del menor X (nascut NUM000/2021) -impugnant-se la seva atribució exclusiva a la mare i postulant-se l'establiment d'un règim de custòdia compartida- i, d'altra banda, a l'atribució de l'ús del domicili familiar, així com a les conseqüències econòmiques derivades d'aquestes mesures, en particular la fixació de la pensió d'aliments i la manca de compensació per l'abandonament de l'habitatge.

Cal tenir present que la resolució impugnada s'emmarca en el procediment de mesures provisionals de l' article 299 del Codi de procediment civil , circumstància que delimita necessàriament l'abast de la revisió que pot fer aquesta Sala. Com ja ha establert reiteradament aquesta Sala, es tracta d'un procediment de naturalesa sumària i urgent, que té per objecte fixar de manera immediata una regulació provisional mínima de les relacions personals i patrimonials sorgides de la ruptura, garantint així una ordenació bàsica de la situació familiar durant la tramitació del procés principal.

Aquesta naturalesa determina que el procediment privilegiï la celeritat i l'efectivitat de la resposta judicial a una activitat probatòria exhaustiva. La valoració dels fets es fonamenta, per tant, en un material probatori limitat i inicial, sense que sigui exigible ni possible un examen complet i definitiu de totes les circumstàncies concurrents.

Per aquest motiu, tant la pràctica íntegra de la prova com la fixació definitiva de les mesures que han de regir les relacions entre les parts queden reservades al procediment principal de família de l'article 297 del mateix text legal, on podran desplegar-se amb plenitud les garanties de contradicció i prova.

Segon.- Des d'aquesta perspectiva, i tot i que -tal com sosté la part recurrent- la modalitat de guarda i custòdia compartida constitueix, amb caràcter general, el règim desitjable en cas de ruptura de la convivència, pels avantatges que comporta en el desenvolupament integral del menor en garantir una relació equilibrada i continuada amb ambdós progenitors, fins al punt que el legislador, en l' article 140.2 de la Llei 30/2022 , qualificada de la persona i de la família, n'ha consagrat el caràcter preferent, aquesta preferència no pot ser entesa en termes absoluts ni automàtics.

En efecte, cal entendre que l'establiment d'aquest règim queda vinculat a la salvaguarda de l'interès superior del menor, que es configura com a criteri rector que ha de prevaldre en tota decisió en matèria de relacions paternofilials. Així, la custòdia compartida només és viable en la mesura que les circumstàncies concretes del cas permetin garantir un entorn estable, segur i adequat per al desenvolupament del menor, la qual cosa exigeix una mínima capacitat de cooperació entre els progenitors, així com l'absència de factors de risc que puguin comprometre el seu benestar.

En aquest sentit, la preferència legal cedeix davant l'existència d'elements que, encara que sigui de manera indiciària en aquesta fase inicial, aconsellin l'adopció d'un règim més restrictiu amb caràcter provisional, especialment quan es posen de manifest situacions de conflictivitat intensa, dificultats en l'exercici adequat de les funcions parentals o qualsevol circumstància que pugui afectar negativament el menor.

Si aquestes consideracions es projecten sobre el supòsit que ens ocupa, i es cohonesten amb el caràcter essencialment provisional i transitori de les mesures adoptades, s'imposa la confirmació de la resolució d'instància.

En efecte, en les actuacions consta un certificat emès pel servei especialitzat en matèria de violència de gènere que recull un relat de la progenitora compatible amb una situació d'aquesta naturalesa. Aquest element, sense que en cap cas suposi prejutjar sobre la responsabilitat del demandat ni afecti la seva presumpció d'innocència, constitueix, en aquest estadi inicial i amb la limitació probatòria pròpia del procediment, un indici suficient per extremar la prudència i descartar provisionalment l'establiment d'un règim de custòdia compartida, tot restant la seva valoració definitiva diferida al procediment principal.

A aquesta circumstància s'hi afegeix la realitat laboral del progenitor, que exerceix com a taxista en horari nocturn, circumstància que objectivament dificulta la seva disponibilitat per assumir de manera efectiva i continuada les funcions de cura d'un menor de curta edat en un règim de convivència alterna.

Igualment, atesa l'edat del menor, propera als quatre anys, resulta especialment rellevant preservar els seus referents afectius principals i garantir-li un entorn estable, particularment en les franges nocturnes, en què la separació del seu cuidador principal podria generar situacions d'inseguretat o desestabilització emocional.

En aquest context, i des d'un criteri de prudència propi de les mesures provisionals, no es pot retreure a la resolució d'instància que opti per una atribució de la guarda i custòdia en favor de la mare, sense perjudici de la seva eventual revisió en funció del resultat de la prova que es practiqui en el procediment principal.

Tercer.- Quant a l'atribució de l'ús del domicili familiar

Segons l' art. 142.2 de la LQPF , a manca d'acord entre els progenitors, l'atribució de l'habitatge familiar es vincula preferentment al progenitor a qui s'atribueix la guarda dels fills menors.

Aquesta connexió funcional entre guarda i ús de l'habitatge respon a la necessitat de preservar el centre de vida del menor, evitant-li canvis addicionals a la mateixa ruptura de la convivència parental, i assegurant la continuïtat del seu entorn habitual. Així, el criteri determinant no és la situació patrimonial o personal dels progenitors, sinó la protecció efectiva de l'interès superior del menor.

Projectant aquest criteri al cas d'autes, i havent-se confirmat provisionalment l'atribució de la guarda i custòdia a la mare, resulta plenament coherent mantenir també en el seu favor l'ús del domicili familiar, sense que les circumstàncies invocades pel recurrent puguin prevaldre sobre l'interès del menor en aquest estadi processal.

Quant al termini atorgat per a l'abandonament del domicili, aquesta Sala considera que, en el context concret de les actuacions, el criteri de proporcionalitat no pot ser interpretat en clau d'ampliació del termini, sinó, ben al contrari, en el sentit d'assegurar l'efectivitat immediata de la mesura adoptada. En efecte, quan l'atribució de l'ús del domicili familiar es fonamenta en la protecció del menor i en la necessitat de posar fi a una situació de convivència conflictiva, el manteniment, encara que sigui temporal, d'aquesta convivència pot comportar un risc de cronificació de la tensió i d'exposició del menor a dinàmiques perjudicials. Per això, el criteri de proporcionalitat ha d'operar principalment en favor de la tutela efectiva i immediata de l'interès superior del menor, que exigeix una separació clara i sense dilacions innecessàries dels espais de convivència.

Des d'aquesta perspectiva, el termini concedit en la resolució d'instància apareix, fins i tot, com a ampli, en tant que difereix en el temps l'efectivitat d'una mesura que, per la seva pròpia naturalesa, hauria de desplegar efectes de manera immediata. En conseqüència, no només no pot considerar-se desproporcionat, sinó que ha de ser entès com un marge de tolerància atorgat al progenitor per facilitar la seva reorganització, sense que això pugui desvirtuar la necessitat que l'abandonament del domicili es produeixi amb la màxima celeritat possible.

Quart.- Pel que fa a la pretensió d'establir una compensació econòmica a favor del progenitor que ha d'abandonar l'habitatge, aquesta Sala considera que no pot prosperar en el marc del present procediment de mesures provisionals.

En efecte, la finalitat pròpia d'aquest procediment no és la de dirimir amb caràcter definitiu les conseqüències econòmiques derivades de la ruptura de la convivència, sinó la d'establir, amb urgència, una regulació mínima que garanteixi l'estabilitat del menor i l'ordenació immediata de la situació familiar. Això comporta que les decisions adoptades en aquest àmbit tinguin un abast limitat i es basin en un coneixement succint, sense que sigui possible ni exigible un examen aprofundit de les circumstàncies patrimonials de les parts.

La fixació d'una compensació econòmica com la interessada pel recurrent pressuposa, per contra, una valoració completa de la situació econòmica de cadascun dels progenitors, de la titularitat i règim jurídic de l'habitatge, de l'existència eventual de béns comuns o indivisos i, en general, de les càrregues i capacitats contributives respectives, qüestions totes elles que excedeixen clarament l'àmbit propi de les mesures provisionals i requereixen un debat probatori ple.

A més, no pot obviar-se que l'atribució de l'ús del domicili familiar en favor del progenitor custodi no té una finalitat compensatòria, sinó estrictament protectora del menor, de manera que no genera, per si mateixa i en aquesta fase, un dret automàtic a indemnització a favor de l'altre progenitor.

Cinquè.- Atès tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot confirmant en tots els seus extrems la decisió d'instància.

No ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades, atès el caràcter familiar dels interessos aquí examinats.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada del Sr. Alain contra l'aute de la Batllia de 20/2/2026 que confirmem íntegrament. No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.