**** (0141/07)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 141/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Plaza i la representació processal de la mercantil asseguradora ORG_1 van interposar demanda, de data 22-9-2006, segons la qual sol·licitaven la condemna solidària del Sr. Palmer i l'asseguradora M. SA a l'abonament de la quantitat de 6.721,20 euros, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals.

La representació processal dels defenents va oposar- se a la demanda, per escrit de data 6-10-2006, i va demanar la desestimació de la demanda.

II.- Per Aute, de data 19-1-2007, es van acumular als presents autes els núm. B-1695-5/2006.

III.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 13-4-2007, segons la qual s'establia el que segueix: "DECIDEIX: Que estimant la demanda formulada en data 29 de setembre del 2006 per la Sra. Andrade, Procuradora dels Tribunals i del Sr. Cepeda contra la Sra. Plaza i la societat espanyola ORG_1, S.A., amb delegació a Andorra d'S. SA; i desestimant aquella altra formulada el dia 28 de juliol del 2006 per la Sra. Yuste, actuant en nom i interès de la Sra. Plaza I ORG_1, S.A. contra el Sr. Palmer i la companyia d'assegurances M. SA, ha de condemnar i condemna a la Sra. Plaza i solidàriament amb ella a ORG_1 a pagar al Sr. Cepeda la quantitat de 544,38 euros, augmentada amb els interessos al tipus legals comptadors des del 27 d'octubre del 2006, i les costes processals a ell causades en el marc del procediment B- 1695-5/2006".

IV.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 9-7-2007, va presentar llur escrit de conclusions, d'acord amb el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 7-9-2007, en virtut del qual va sol·licitar la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius en els quals fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que si s'analitza la conducta del Sr. Palmer resulta que per a girar a la dreta es desplaça cap a l'esquerra i deixa tant d'espai que permet que càpiga tot el vehicle de la part agent, de manera que és ell qui efectua la maniobra incorrecta al col·lidir a un vehicle que es troba a la seva mateixa alçada. En segon terme, manifesta que, a manca de prova sobre els intermitents, no es pot admetre la responsabilitat del recurrent perquè avançava per la dreta, atès que ho permet l'article 15.12 del codi de circulació i que els danys dels vehicles esdevenen gràfics per a acreditar que la conductora agent ja havia pràcticament sobrepassat el vehicle que la col·lideix.

II.- La resolució del present recurs exigeix posar de manifest el que segueix. En primer terme, s'ha de posar de manifest que la maniobra que efectua la recurrent no pot titllar-se d'adequada i correcta perquè com resulta del croquis de l'accident que reflecteixen les parts, el cotxe que precedia a la part ara recurrent no s'havia introduït en el carril de preselecció a l'esquerra i, per consegüent, atès que circulava pel mateix carril que la recurrent, aquesta no podia sobrepassar-lo per la dreta, a no ser que restés clar que s'acostava a l'esquerra per a girar i en el cas que ens ocupa, per a fer-ho, existia un carril específic de preselecció, de forma que abans d'arribar a aquest carril no podia efectuar-se la maniobra d'avançament. I en segon terme, s'ha de posar també de relleu que els danys que presenten els vehicles abunden en les consideracions efectuades anteriorment, en el sentit d'entendre que la recurrent ja es trobava quasi en paral·lel al vehicle que va iniciar el gir cap a la dreta, el que demostra una manca de diligència en la conducció, tota vegada que existint un carril de preselecció cap a l'esquerra, les normes de prudència exigien esperar a que el conductor que la precedia s'introduís en l'esmentat carril i no iniciar un avançament per la dreta en la creença que aquesta seria l'actuació que portaria a terme.

III.- Nogensmenys el que s'acaba de dir, el recurs ha de ser acollit en part, tota vegada que la conducta del Sr. Palmer tampoc pot restar incòlume de qualsevol reprotxament quant a la diligència. En efecte, si bé la conductora que circulava al seu darrere va actuar de forma impetuosa i poc diligent, al avançar a un vehicle que no havia determinat clarament que s'adreçaria cap a l'esquerra, el cert és que del croquis de l'accident, signat per ambdues parts, la conducta del Sr. Palmer ha de ser qualificada com a erràtica, tota vegada que segons les normes de circulació per a girar a la dreta el que procedeix és acostar-se el màxim al marge de la direcció en la qual es vol girar i, no a l'inrevés, com ho va fer el Sr. Palmer, qui per a girar a la dreta es va desplaçar a l'esquerra, i va generar la creença en el conductor que el seguia que realment voldria girar a l'esquerra, com així ho acredita també el fet que deixés espai per tal que es col·loqués en el seu lateral el vehicle de la part recurrent. Aquestes consideracions porten a aquesta Sala a entendre que ambdós conductors implicats en l'accident no van adequar la seva actuació a les normes de diligència en la circulació, encara que el reprotxament que s'ha d'atribuir a la recurrent esdevé més alt i s'ha de xifrar en un 70% de la culpa de l'accident, mentre que el 30% restant correspon al Sr. Palmer. No s'escau analitzar les pretensions econòmiques exercitades, tota vegada que les mateixes no han estat contestades ni rebatudes, sinó solament l'existència de responsabilitat.

Quant als interessos legals de les xifres atorgades, els mateixos es meritaran solament des de la data de la present resolució, atès que ha estat aquesta la que ha fixat la xifra que ha de ser abonada i donat per tant compliment a l'exigència de la liquidesa per a incórrer en situació de mora.

IV.- Els raonaments anteriors justifiquen l'èxit del recurs i que s'hagin d'estimar en part ambdues demandes acumulades, per la qual cosa tampoc s'escau efectuar imposició de les costes processals de la instància, devent ésser les costes comunes per meitat i les causades a la seva instància soportades per la part que les ha generat (Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Plaza i l'asseguradora ORG_1 contra la sentència, de data 13-4-2007, i revocar la seva part decisòria i en el seu lloc declarem que s'escau estimar, en els procediments acumulats que donen lloc al present recurs, parcialment les demandes interposades per la Sra. Plaza i ORG_1 contra el Sr. Palmer i l'asseguradora ORG_0 en el 30% de la quantitat reclamada de 6.721,20 euros i la demanda interposada pel Sr. Cepeda contra la Sra. Plaza i ORG_1 i condemnar a aquests darrers a l'abonament del 70% de la quantitat de 544,38 euros. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada ni de les de instància, en consonància amb el que s'argumenta en el fonament de dret quart.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.