Recurs d'apel·lació de la CASS contra l'Aute de la Batllia de 4-9-2024 sobre recuperació d'actius de reassegurança en fallida

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Caro

Advocat: Sra. CSM

Apel·lat: AFA

en tant que co-administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de les societats A i B SA, així com dels Srs. Porras, Ayuso i Roda

Representant: Sra. Capellà

Advocat: Sr. BRT

Apel·lat: Sr. Elías

en tant que co-administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de les societats A i B SA, així com dels Srs. Porras, Ayuso i Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Fallida, improcedència per la CASS de recuperar els actius satisfets en mèrits d'un contracte de reassegurança subscrit per la companyia en fallida.

AUTE 000085/2025

Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per sengles escrits de 15 de març del 2024, la direcció lletrada de la CASS sol·licitava que es volgués requerir l'administració judicial perquè revisessin els moviments comptables realitzats abans de l'inici del procediment concursal, per confirmar si hi va haver un moviment d'abonament per part de les mútues franceses MF i RE a favor d'A, SA per aprovisionar unes reclamacions de 13.041,21.- EUR i 54.958,50.- EUR, demanant que en cas que aquestes haguessin pagat dits imports, es retirés de l'inventari d'A per no formar part d'aquest, i transferir-les a la CASS de forma immediata, per ser la quantitat aliena al procediment concursal.

2.- Prèvia audiència de l'administrador judicial, per aute de 4-9-2024 es decidia:

"Primer.- En relació a les peticions efectuades per la CASS en data 15-3-2024, escau resoldre que en cas que les reasseguradores hagin cobert l'import del sinistre a comptar de la declaració de la fallida (o posteriorment), això ha de suposar que es transfereixi aquell import a la CASS i conseqüentment que s'elimini el crèdit respectiu (XXXX i XXXX).

Cas d'haver-lo satisfet anteriorment, es mantindrà el crèdit reconegut a la CASS".

3.- La representació processal de la CASS formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demana que es dicti Sentència revocant la decisió d'instància i que en el seu lloc s'acullin totes les pretensions que s'articulaven en els escrits de 15 de març del 2024.

4.- L'administració judicial del procediment concursal instat, s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, demanant la confirmació de la resolució dictada en tots els seus extrems, amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

5.- Per aute de 17-2-2025 es decidia no admetre la prova proposada per l'administració judicial del procediment de fallida aportada en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En l'incident instat per la CASS mitjançant escrit de data 15 de març de 2024, es sol·licita que l'administrador judicial comprovi si A, SA va percebre determinades quantitats provinents dels contractes de reassegurança subscrits amb les entitats MF i RE, en relació amb sinistres ocasionats per assegurats de la primera. En cas afirmatiu, es demana que els imports reclamats -13.041,21 EUR i 54.958,50 EUR respectivament- siguin lliurats a la CASS i, en conseqüència, exclosos de l'inventari d'actius de la societat fallida. Alternativament, es requereix que es duguin a terme les diligències necessàries per a obtenir-ne el pagament.

La Batllia va acollir parcialment les pretensions formulades, únicament pel que fa als imports que les companyies reasseguradores poguessin haver satisfet amb anterioritat a la declaració de fallida, rebutjant la reclamació respecte dels fons percebuts posteriorment.

Contra aquesta resolució s'interposa recurs per part de la representació processal de la CASS, al·legant que la decisió incorre en error en la interpretació tant de la normativa concursal com de la jurisprudència aplicable.

La part recurrent argumenta, d'una banda, que la invocació del principi relatiu a la pars conditio creditorum per part del tribunal és inapropiada, atès que l'aute citat per la Sala es refereix a una casuística diferent de la del present assumpte. D'altra banda, sosté que, si els imports reassegurats haguessin estat transferits a A, SA abans de la declaració de fallida, aquests no podrien integrar-se dins l'actiu dinerari a distribuir entre la massa creditora, sinó que haurien de considerar-se fons afectes exclusivament a la CASS. Això es fonamentaria en una relació de causalitat directa i específica entre l'origen de l'obligació reasseguradora i el dret de cobrament de la CASS com a beneficiària indirecta dels sinistres.

Finalment, s'afirma que, en aplicació de les normes concursals vigents, corresponia a l'administrador concursal separar clarament els béns pertanyents a la societat dels que, tot i estar en possessió d'aquesta, no li són propis, especialment en el cas que actuï com a mera dipositària d'aquests fons.

Segon.- El contracte de reassegurança, elements

El nostre ordenament jurídic ofereix una regulació molt limitada del contingut material del contracte de reassegurança. En efecte, l'article 6 de la Llei 12/2017, d'ordenació i supervisió d'assegurances i reassegurances del Principat d'Andorra, es limita a definir la reassegurança (definició núm. 47) com "l'activitat consistent en l'acceptació de riscos cedits per una entitat asseguradora o per una entitat reasseguradora, amb independència de si aquestes entitats estan domiciliades dins o fora del Principat d'Andorra".

En tot cas, la reassegurança constitueix una modalitat del contracte d'assegurança, mitjançant la qual es cobreix el risc que assumeixen les asseguradores en els contractes subscrits directament amb els seus assegurats. La seva funció principal és compensar el perjudici patrimonial que pot sofrir l'asseguradora directa en cas que es produeixi l'esdeveniment assegurat que genera l'obligació d'indemnitzar l'assegurat. Aquesta figura compleix una funció tècnica i econòmica essencial, ja que permet a l'asseguradora cedent ampliar la seva capacitat operativa dividint el risc el tot per a no comprometre la seva estabilitat econòmica.

En aquest tipus de contracte, les parts són, d'una banda, l'entitat asseguradora cedent, que transfereix part del risc, i de l'altra, l'entitat reasseguradora, que accepta aquest risc a canvi del cobrament d'una prima. Cal remarcar que l'assegurat primitiu no manté cap relació jurídica amb la reasseguradora, sinó únicament amb la companyia asseguradora cedent. Aquesta distinció és fonamental per entendre que els imports que la reasseguradora pugui haver pagat a l'asseguradora cedent ho van ser en execució del contracte atorgat, i que en aquesta eventualitat, les sumes pagades (si és que ho han estat) han integrat el patrimoni de la segona, respecte de la qual els tercers -entre els quals pel que aquí interessa la CASS- ostenten un dret de crèdit però cap mena de dret directe sobre l'import satisfet per l'entitat reasseguradora. En aquesta eventualitat, accedir a les pretensions articulades en el present recurs suposaria vulnerar el principi de la pars condicio creditorum, com ja ha assenyalat la Batllia, atès que en definitiva suposaria reconèixer-li unes prerrogatives al marge dels restants creditors, sense que el Decret de Cessació de Pagament i Fallida de 4-10-1969, els hi reconegui per aquesta raó, un privilegi qualsevol que permeti contornar-lo.

Tercer.- En l'eventualitat que, com apunta en la instància, l'entitat reasseguradora no hagi satisfet l'import que correspondria per raó dels sinistres succeïts a A, SA i que la CASS considerés ostentar un dret respecte d'aquests imports, seria en tot cas, aquesta darrera qui, singularment hauria d'instar els procediments que consideri ostentar prop de l'entitat reasseguradora, sense però que en els mateixos hagi d'intervenir cap dels òrgans del procés concursal, atès que en definitiva, les reclamacions ho serien en benefici exclusiu d'un sol creditor singular.

Quart.- Atès que la qüestió plantejada no es pot considerar com jurídicament complexa ni derivada d'una successió de fets de difícil valoració, la desestimació del recurs, comportarà que les costes s'hagin d'imposar a la part recurrent en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la CASS contra l'Aute de la Batllia de 4-9-2024 quina part decisòria es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.