Incident de nul·litat. Valoració de la prova (TSJ 0027/21)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000027/2021

AUTE 001-2022

PARTS:

Agent: Sr. Castrillo

Representant: Sr. Aguilar

Advocat: Sr. Castrillo

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Manzanares

Advocat: Sra. Araujo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Incident de nul·litat. Valoració de la prova.

Andorra la Vella, el 20 de juny del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades pel Sr. Castrillo, en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en l'expedient més amunt referenciat i en el qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière qui expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE DRET

Primer.- Per Sentència núm. 5-2022 del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dictada el 08-03-2022, es va desestimar íntegrament la demanda presentada en el marc de l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia instada per la representació processal del Sr. Castrillo, sense efectuar especial condemna en costes.

Segon.- Per escrit de data 28-03-2022, la representació processal del Sr. Castrillo, va presentar un escrit a la Batllia especialitzada número 2 per tal de denunciar el fet que la peça separada A que la mateixa havia tramés al President d'aquest Tribunal Superior en el marc del present afer no era complerta, interessant la recerca de la documentació mancant.

Tercer.- Per escrit de data 29-03-2022, la representació processal del Sr. Castrillo, va formular incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència, a l'empara de l'article 18 quarter de la Llei Transitòria de procediments judicials, en considerar que la resolució vulnera el dret a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució d'Andorra, en no haver-se tramés al Ple del Tribunal Superior la totalitat de la peça separada A per part de la Batlle instructora, el que suposaria una incorrecta pràctica i valoració de la prova per part d'aquest tribunal la qual, al tractar-se d'una peça imprescindible per la resolució del litigi, comportaria una vulneració efectiva del dret fonamental a la defensa i al procés degut.

Quart.- En data 07-04-2022, la Batlle d'instrucció especialitzada número 2 va dictar Aute desestimant les peticions en relació a quatre dels documents al constatar que sí es troben degudament incorporades a la causa, estimant-les en relació a dos escrits que va incorporar a la peça separada A.

Cinquè.- Per escrit de data 03-05-2022, el Ministeri Fiscal va evacuar el tràmit d'al·legacions, tot oposant-se a l'incident de nul·litat d'actuacions presentat per l'adversa i va adjuntar com element de prova còpia de l'Aute de data 07-04-2022 dictat per la Batlle d'instrucció especialitzada núm. 2. Sosté que no es desprèn de l'examen de les actuacions cap vulneració a dret fonamental que produeixi indefensió formal o material.

Argumenta, en síntesi, que les constatacions portades a terme per la Batlle Instructora a la resolució de data 07-04-2022 serien suficients per la desestimació de l'incident de nul·litat, i que no deixa de sorprendre que havent-se interessat per l'agent la celebració de vista oral per tal de formular les conclusions que es derivaven de la valoració de la prova practicada, el mateix no observés la incorrecta pràctica de la prova per ell sol·licitada portant a terme queixa immediata o protesto per ésser, segons el seu criteri subjectiu, d'imprescindible coneixement per part del Tribunal

Sisè.- Per escrit de data 03-05-2022, la representació processal del Govern va presentar el seu escrit d'al·legacions, demanant la desestimació íntegra de les peticions adduïdes per l'actora en tots els seus termes.

Sosté en primer terme que l'article 18 quarter de la Llei transitòria de procediments judicials estableix com a requisit imprescindible d'admissió d'un incident de nul·litat d'actuacions que la vulneració no s'hagi pogut denunciar anteriorment, doncs bé, l'expedient ha estat a l'abast del demandant durant tot el curs del procediment i, per tant, l'agent podia haver denunciat aquesta circumstància amb anterioritat.

Sosté en segon lloc que l'agent no exposa l'afectació dels documents que pretén que falten al seu dret de defensa en els termes requerits a l'article 18 quarter i que no existeix una indefensió efectiva com ho exigeix el referit article.

En tercer lloc, exposa que la mancança denunciada per l'agent, de ser certes, no pot haver-li suposat una indefensió efectiva, tant per la seva manca d'afectació als seus interessos, com tampoc als fets ni a les causes de desestimació valorades pel PLE

Setè.- Per Aute del 06-05-2022, es va decidir :

1.- Incorporar a les actuacions els documents que les parts han aportat amb els seus respectius escrits d'interposició de l'incident, de contestació al mateix o de proposició de proves.

2.- No donar lloc a la pràctica de la prova "segona- documental pública" proposada per la representació processal del Sr. Castrillo en el seu escrit de data 2 de maig de 2022, atès que la mateixa és innecessària.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Cal d'antuvi recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 de la Llei transitòria de procediments judicials, modificat per la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, de Codi de procediment Civil, constitueix un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció reconegut per l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19 en la sentència 16.10.2017 que motiva:

" 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2),

és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.

Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19- RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."

Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats "

I pel que fa a la qüestió especifica de la prova, es pot citar l'Aute del Tribunal Constitucional del 5-5-2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE:

"la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent".

Per acabar, l'article 18 quater relatiu a les resolucions fermes que resultaria d'aplicació al supòsit que ens ocupa, disposa en el seu punt 1. que :

" Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment."

SEGON.- En el present cas, constatem que, abans d'obtenir la resposta de la Batlle instructora al seu escrit de denúncia del 28-03-2022, la representació processal del Sr. Castrillo introdueix el present incident de nul·litat invocant el fet que la peça separada A seria incomplerta, circumstància que invoca per denunciar una automàtica vulneració de drets fonamentals sense especificar en què els concrets documents que pretén que falten tenen relació amb una vulneració efectiva dels seus drets fonamentals.

En realitat, no existeix cap vulneració del dret a la defensa ni del dret a un procés degut.

En efecte, el demandant ha pogut presentar tots els elements de defensa que ha considerat oportuns i útils. Va poder presentar-los a la jurisdicció designada per la Llei per examinar aquest tipus de pretensió, val a dir el Ple d'aquest Tribunal Superior, i van ser examinats per una jurisdicció imparcial que les va valorar de manera complerta, aportant finalment una resposta motivada de manera extensa i detallada.

Pel que fa a la valoració de la prova no es veu en que aquesta seria errònia i incomplenta pel sol fet que la còpia de la peça separada sobre CD seria molt parcialment incomplerta, essent precisat que queda ara establert que gran part de la documentació que es pretén que mancava, en realitat sí que estava gravada al CD o bé ja estava aportada en Autes per les parts, fins i tot el propi agent.

I al respecte fem nostre la anàlisis duta a terme per la representació de Govern en el punt Tercer.- del seu escrit del 03-05-2022.

A més, l'estudi detallat d'aquesta peça separada no era un element imprescindible de la nostra motivació per resoldre les pretensions del Sr. Castrillo tal com aquest darrer les havia plantejat a aquest Ple del Tribunal superior en el marc de la via especial i excepcional que constitueix l'acció en reconeixement de la responsabilitat de l'Estat pel mal funcionament de la Justícia.

La qüestió cabdal en relació a aquesta peça era constatar que la Batlle instructora va prendre la precaució de restringir l'accés a la documentació que conté i saber el tipus de documents que s'havien decidit incorporar a la mateixa, i no pas que dits documents eren efectivament gravats en la copia sobre DVD remesa.

Dit d'una altra manera, en res els fets denunciats canvien la valoració de la prova ni la nostra motivació desestimatòria la qual ho recordem es fonamenta, de manera molt esquemàtica, sobre el fet que el procediment d'instrucció en el marc del qual s'haurien produït les invocades vulneracions encara es troba en curs, que no s'ha respectat el termini de 3 mesos de l'article 10.3, i que ens trobem front a uns Autes penals, les particularitats i desenvolupaments del mateix porten a considerar que la seva dilatació no apareix irraonable.

D'altra banda, a l'igual que les representacions del Govern i del Ministeri fiscal, trobem particularment sorprenent l'afirmació del promotor de l'incident que és només en data 21-03-2022 que hauria tornat a consultar novament la peça separada i que hauria descobert el problema que denuncia ara, quan dita peça fou incorporada a la present causa el 21-09- 2021, el que implica que la tenia a la seva disposició des de quatre mesos quan va presentar la seva pròpia valoració de la prova en el decurs de la vista oral al terme de la qual va mantenir les seves pretensions, entre les quals la destrucció de la peça separada.

En tot cas, així les coses, constatem que la part agent tenia la possibilitat d'adverar i denunciar anteriorment a la vista i la sentència el fet pretesament vulnerador dels seus drets que invoca ara per fonamentar el seu incident de nul·litat.

TERCER.- Atès tot l'exposat, s'ha de concloure que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquest Ple.

Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

QUART.- No hi ha mèrits per un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés incidental.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Desestimar a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del Sr. Castrillo contra la sentència dictada per aquest Ple en data 27 de setembre de 2019.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Tercer.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi saber que és ferma i executiva.

Atès que la present resolució emana del Ple del Tribunal, no procedeix la interposició de cap recurs ordinari.

Així, per aquest nostre resolució, ho pronunciem, manem i signem.