modificació de mesures paterno-filials (TSJC 076/2017)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000076/2017 ORIGEN: 4000002/2016 - 00

NIG: 5300542120140000546

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 22 de juliol del 2016 es va dictar Aute d'execució de la Sentència ferma i executiva dictada en data 17 d'octubre del 2014, en virtut de la qual la Sra. Ricart, part executada, hauria de satisfer la suma de 1.605,45 euros en concepte de quantitat principal, honoraris d'advocat i honoraris de procurador en relació a la citada resolució.

II.- En data 9 de desembre del 2016 es va dictar Aute decidint: "Primer.- Decretar l'arxiu dels presents autes, tot deixant sense efecte, si n'hi ha hagut, tot eventual requeriment de pagament.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a la part executant i a la part executada cas que se li hagi adreçat un requeriment de pagament.

Tercer.- Informar la persona executant que s'ha d'adreçar al saig a l'efecte de sol·licitar l'execució forçosa."

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Ricart i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva anul·lació per falta de procediment judicial, retrotraient les actuacions fins al moment del tancament del període probatori incidental i convocant a les parts per tal de presentar el corresponent escrit de conclusions incidentals, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- De l'estudi de les presents actuacions resulta que en data 17 d'octubre del 2014 es va dictar Sentència homologant l'acord al què havien arribat el Sr. Ferrer i la Sra. Ricart, en virtut del qual, i pel que fa a les mesures en relació als fills comuns, es va acordar que la pàtria potestat i la guarda i custòdia dels menors seria compartida entre els dos progenitors, condemnant a la Sra. Ricart a satisfer al Sr. Ferrer la suma mensual de 300 euros en concepte de pensió alimentosa en favor dels fills comuns, assumint a l'ensems totes les seves despeses ordinàries i la totalitat de les extraordinàries, pensió que subsistiria mentre els ingressos del Sr. Ferrer - exclosa la pensió de 300 euros- no superessin el llindar de 1.100 euros mensuals, passat el qual l'obligació de pagament d'aquest import desapareixeria

II.- El Sr. Ferrer va sol·licitar l'execució de la dita Sentència i el dia 22 de juliol del 2016 es va dictar Aute d'execució fixant que la Sra. Ricart, part executada, hauria de satisfer la suma de 1.605,45 euros, en els conceptes de quantitat principal, honoraris d'advocat i honoraris de procurador del dit procediment.

III.- Atès que per Aute d'execució de data 22 de juliol del 2016 es va decidir requerir a la Sra. Ricart per tal de que satisfés de pagament de la quantitat liquida de 1.605'45.- EUR, no havent-se procedit encara a travar embargament, ni havent-se tampoc percebut sumes al respecte fins a la data i tenint en compte que a data 17 de maig de 2016 havien pres possessió de les seves funcions els primers saigs, l'Aute de data 9 de desembre del 2016 va decidir, en aplicació d'allò que ordena la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014 de 18 de desembre del saig, decretar l'arxiu de les actuacions, tot deixant sense efecte tot eventual requeriment de pagament, notificar a les parts aquesta resolució i informar a la part executant que s'havia d'adreçar al saig a l'efecte de sol·licitar l'execució forçosa.

IV.- La representació processal de la Sra. Ricart s'alça contra aquesta decisió argumentant que en data 7 d'octubre del 2015 la seva mandant va presentar un escrit sol·licitant que es volgués deixar sense efecte el pronunciament adoptat per la Sentència de data 17 d'octubre del 2014, atès que el Sr. Ferrer havia vingut a millor fortuna, escrit que va ser contestat per la part adversa en data 20 de novembre del 2015 oposant-se a aquesta petició. Posteriorment, la Sra. Ricart va reiterar la seva sol·licitud de que es deixés sense efecte l'acord, proposant les proves que va considerar adients per tal d'acreditar la situació econòmica en la què es trobava el Sr. Ferrer, sense que el procediment seguís el seu curs i procedint l'Hble. Batlle a dictar l'Aute objecte del present recurs. Per aquesta raó, estimava que calia decretar la seva nul·litat per falta de procediment judicial, retrotraient les actuacions fins el moment del tancament del període probatori incidental i convocant a les parts per tal de presentar el corresponent escrit de conclusions incidentals, però aquests arguments no es poden estimar.

En efecte, si la Sra. Ricart estimava que la situació econòmica en la què es trobava el Sr. Ferrer havia canviat des del moment en què es va arribar a un acord per tal que ella abonés al citat senyor una quantitat mensual en concepte d'aliments dels fills comuns, el que procedia era formular una demanda de modificació de les mesures acordades, com ella afirma que va fer, però això no podia comportar la nul·litat de l'acord al què es va arribar en el seu moment i que va ser homologat per Sentència ferma, atès que responia a les circumstàncies econòmiques en les què es trobaven els progenitors dels menors en aquell moment. Per aquesta raó, cal entendre que l'escrit presentat per la Sra. Ricart recollint la petició de que es deixés sense efecte l'acord pres en el seu moment no podia ser una petició de nul·litat del mateix, sinó, en tot cas, una sol·licitud de modificació de les mesures acordades en el seu moment i que havia de seguir el seu curs.

Pel contrari, l'Aute que ara es recorre informa al Sr Ferrer que, atès que en data 17 de maig del 2016 han pres possessió els primers saigs, és procedent arxivar les presents actuacions i adreçar-se als saigs a l'efecte de sol·licitar l'execució forçosa que es deriva de l'Aute d'execució forçosa de data 22 de juliol del 2016, que fa referència al pagament dels honoraris d'advocat i procurador d'un procediment que s'ha resolt mitjançant Sentència ferma. Per aquesta raó, l'execució que, en tot cas, cal demanar al saig no fa referència a l'import de la pensió que la recurrent ha d'abonar en concepte d'aliments dels seus fills, qüestió que encara no s'ha resolt, sinó al de les costes d'un procediment resolt per Sentència ferma. Tot això amb independència de que, si l'Hble. Batlle ho considera procedent, els acords als què van arribar els litigants en el seu moment i que la dita Sentència va homologar siguin modificats en el futur si en el procediment endegat es prova el canvi de les circumstàncies que el van motivar.

V.- En desestimar-se el recurs i atesa la naturalesa estrictament econòmica del litigi, procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ricart contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 9 de desembre del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.