**** (0057/07)

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Marie Conte Jean Louis Vuillemin

TSJC- 057/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el recurs d'apel·lació assenyalat al marge, interposat per la representació processal de la part agent Srs. Martin i Daza contra l'aute de data 1 de febrer del 2007, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, en la Causa núm. 0231-4/2006, aquesta Sala va dictar Aute en data 10 de juliol del 2007 pel qual va desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i va confirmar íntegrament l'aute recorregut, imposant a la part recurrent les costes processals d'aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- Havent estat notificada l'anterior aute, la representació processal de la part agent Srs. Martin i Daza formulà un incident de nul·litat d'actuacions fent invocació de l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediment judicial, al·legant la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció així com del dret a un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

III.- Donat trasllat de tal escrit a la representació processal de la part defenent societat A.P. SA, dita part contestà l'incident de nul·litat d'actuacions oposant-s'hi per quan no s'ha vulnerat cap dels drets constitucionals que la part agent pretén lesionats, demanant la condemna a la part recurrent a la satisfacció de totes les costes generades per l'incident.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat 3 de l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de procediments judicials permet utilitzar l'incident de nul·litat d'actuacions contra les resolucions fermes quan en el procediment en què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'art. 10 de la Constitució.

Únicament, doncs, quan en el procediment s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció escau formular l'incident de nul·litat de les resolucions fermes d'altra manera inalterables segons l'art. 88 també de la Constitució en què es diu que "les Sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ser modificades o anul·lades exceptuant quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental". Normativa que resulta també aplicable al cas d'autes, tot i que la resolució que és objecte del incident de nul·litat sigui un Aute, i no una Sentència.

II.- La part recurrent fonamenta l'incident en la vulneració dels drets fonamentals d'accés a la jurisdicció i de que la causa sigui vista per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

La Jurisprudència ja té manifestat que el dret fonamental a la jurisdicció és el "dret a un procés degut" que proclama l'article 10,1 de la Constitució), i el Tribunal Constitucional ha explicat que el "dret a un procés degut" no és el dret a obtenir una resolució favorable, sinó el dret a seguir un judici contradictori que compleixi les garanties essencials del procés i eviti tota indefensió: que les parts hagin pogut fer valer els seus drets, els seus punts de vista i els seus arguments d'acord amb un principi d'igualtat davant l'òrgan que ha de decidir jurisdiccionalment (Sentència del Tribunal Constitucional del 19 de desembre de 1996 i moltes de posteriors en igual sentit) i l'òrgan judicial ha de pronunciar la decisió fonamentada en dret.

III.- La part recurrent entén que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció perquè hi ha hagut una aplicació massa formalista del article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials per haver fonamentat l'apreciació de l'excepció dilatòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda en un error de tan poca entitat com és un error en l'escrit de citació, i considera que aquest error de tan poca entitat mai hauria de suposar la impossibilitat d'accedir a la jurisdicció doncs, altrament, s'estaria imposant a la part agent una injustificada restricció del seu dret fonamental a la jurisdicció.

No hem d'oblidar que l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix, en el procediment ordinari, que el demandant s'adreci a la Batllia per fer citar a judici a la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili. Aquesta exigència ha estat degudament interpretada per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, en el sentit de que necessàriament que hi ha d'haver una plena concordança entre les persones que promouen la citació a judici i que després presenten demanda, criteri que aquest Tribunal comparteix plenament. I és palès que la Sra. Martin va promoure la citació a judici de la societat A.P. SA "en el seu propi nom i en nom de la seva comunitat conjugal espanyola de guanys", quan la posterior interposició de la demanda ho fou pels dos cònjuges, els Srs. Martin i Daza i això suposa, efectivament, un defecte legal en el mode de proposar la demanda, per quan s'incomplia amb l'article 39 ja esmentat més amunt i del que, per cert, mai ningú n'ha qüestionar la constitucionalitat.

Les normes de procediment en tant que suposen una garantia per a totes les parts del procés, son normes de ius cogens i, per tant, son d'obligada observació per tothom qui acudeix als Tribunals per exercitar l'acció civil en defensa del seus drets. No és que l'Hble. Tribunal de Batlles hagi fet una interpretació formalista de l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials, sinó que dit precepte no té altre sentit i, per tant, aquest motiu en que es fonamenta l'incident de nul·litat d'actuacions ha de ser desestimat.

IV.- Tanmateix, s'ha de rebutjar la presumpta vulneració del dret fonamental a un tribunal imparcial predeterminat per la llei que també al·lega la part recurrent con a fonament del present incident, amb arguments que novament hem de dir que no sols són absolutament inadequats i improcedents sinó que també, i ho hem de dir, poc respectuosos tant amb el Tribunal com amb les Altes Institucions del País i el mateix Poble andorrà que es va voler, votant la vigent Constitució, el vigent model del poder judicial. Novament volem recordar que la Constitució en el seu article 85.1 diu que "En nom del poble andorrà la Justícia és administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei", en l'article 90.1 que "1. Tots els Jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional" i, finalment, en la Disposició transitòria segona, punt 1, que "La Llei Qualificada relativa a la Justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de Jutges i Fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional, regularan el règim de nacionalitat per als Jutges i Magistrats que no siguin andorrans".

Procedeix, per tot quan s'ha exposat, la desestimació de l'incident i la imposició de les costes de l'incident a la part que l'ha promogut.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest incident de nul·litat i IMPOSAR al recurrent les costes que ha provocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.