Mesures cautelars (0118/06)
- Resolució
- Aute · 18/10/2007
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 114/2007
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2007:114A
- Recurs
- 118/06
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- ADMINISTRACIÓ (SOCIETAT) SOCI CONSELL D'ADMINISTRACIÓ COSTES PROCESSALS MESURES CAUTELARS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat pels germans Blasco i Gutierrez contra l'aute que havia denegat la mesura cautelar sol·licitada per protegir el patrimoni de la societat mercantil "G. SA". El tribunal ha argumentat que la mesura cautelar hauria d'haver estat sol·licitada contra la titular dels béns i drets afectats, que és la societat "G. SA", i no contra el president del Consell d'Administració, Sr. Araujo. A més, el tribunal ha indicat que si es vol impugnar l'actuació del president de la societat, cal fer-ho a través d'un procés ordinari on sigui part la societat. Finalment, el tribunal ha confirmat la resolució d'instància i ha imposat les costes processals a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin
TSJC- 118/06
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Blasco i Gutierrez va interessar, per escrit de data 16-2-2006, l'adopció d'una mesura cautelar, consistent en prohibir al Sr. Araujo invertir en l'obra d'ampliació del P.H. cap més suma de diners ni celebrar cap més contracte d'obra ni de subministres i que es paralitzin les obres d'ampliació i d'enderrocament parcial de l'antic P.H..
Per escrit, de data 17-3-2006, la representació processal dels Srs. Araujo i Araujo va oposar-se i va sol·licitar la desestimació de les mesures cautelars instades per la part agent.
II.- L'Hble. Batlle va dictar aute, de data 5-4- 2006, en el qual s'establia el que segueix: "DECIDEIX: que ha de desestimar i desestima la mesura cautelar pretesa pels germans Srs. Blasco i Gutierrez segons llur escrit datat del proppassat dia sis de febrer, i que dirigien contra llur germà Araujo en la seva condició de President del Consell d'Administració de la societat mercantil andorrana per accions "G. SA" de la qual també en són accionistes".
III.- La part agent ha interposat recurs contra l'aute dictat a la instància i, per escrit de data 15-11- 2006, han sol·licitat que es procedeixi, en atenció als arguments continguts en l'escrit de conclusions, la revocació de la resolució d'instància.
Per el contrari, la part recorreguda, per escrit, de data 20-02-2007, va articular el seu escrit de contesta a les conclusions, i va sol·licitar la desestimació del recurs, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part recurrent s'alça contra la denegació de la mesura cautelar, tota vegada que entén que la mesura cerca la protecció del patrimoni, sens perjudici que en el litigi principal es decideixi si els béns pertanyen a la mercantil G. SA o a els quatre germans R.. En segon terme, considera que, contràriament al que exposa la resolució d'instància, la mesura cautelar no s'ha de sol·licitar a través d'un procediment ordinari i que no es pot admetre que la mercantil G. SA hagi de ser part en el procés, a més que el President, Sr. Araujo, no ho és de la societat, sinó del Consell d'Administració. Consegüentment demana la revocació de l'Aute i, de forma subsidiària, pel cas que sigui confirmat, que es determini que les consideracions sobre el càrrec de President i respecte de la necessitat de tramitar les mesures cautelars mitjançant un procés ordinari són nul·les.
Respecte de la primera consideració que efectua la part recurrent, aquesta Sala no pot coincidir amb la mateixa. En efecte, la mesura cautelar que insta la part recurrent s'adreça a l'obtenció d'unes mesures, consistents en la prohibició de celebració de més contractes de subministre i obres, a la no inversió de més capital en les obres del P.H. i en l'enderrocament parcial i aturament de les obres de l'esmentat hotel. Nogensmenys, encara que sigui una mesura de protecció del patrimoni, s'ha de tenir en compte que el destinatari de la mateixa no pot ser altra persona que la titular dels béns i drets que es veuen afectats i, d'acord amb allò que s'extreu de l'escriptura pública, de data 28-8-1997, en virtut de la qual el Sr. Villegas va fer donació dels seus béns als seus cinc fills, amb l'obligació d'aportar-la a la mercantil G. SA i així consta que en el mateix dia i, segons una altra escriptura pública, es va procedir a realitzar-ho. En definitiva, no esdevé indiferent, com pretén la recurrent, que el patrimoni sigui titular d'una persona o una altra, atès que la mesura que l'afecta s'ha d'adreçar, precisament, contra la titular del mateix; ço que impedeix acollir aquest primer motiu de greuge.
II.- Respecte del segon motiu de greuge, s'ha de posar de manifest el que segueix. La resolució d'instància no diu que la mesura cautelar hagi de ser tramitada mitjançant un procés declaratiu ordinari, sinó que si el que es pretén és impugnar l'actuació del President de la societat, s'escau efectuar-ho a través d'un procés ordinari, on sigui part la societat, de manera que és en aquell procés en el qual es podrà demanar que s'adoptin determinades mesures en relació al President. Per tant, no es pot tampoc acollir l'argument del recurrent, tota vegada que l'argument de l'Aute d'instància no rau en dir que les mesures cautelars s'han de tramitar pel procés ordinari, sinó que diu, com s'acaba de reflectir, extrems diversos.
III.- En darrer terme, quant a les consideracions que efectua la resolució d'instància sobre el càrrec de President s'ha de posar en relleu el que segueix. Resulta que si bé és cert que a la fi de l'extens primer Considerant de l'Aute d'instància es fa constar que el Sr. Araujo actua com a President de la societat, no ho és menys que en el propi considerant en altres tres ocasions, i amb valoració de les seves funcions, s'assenyala que el càrrec que desenvolupa és el de President del Consell d'Administració i que, com a tal, li pertoca la direcció general de la Societat i la representació de la mateixa front a tercers, d'acord amb allò que es preveu a l'article 9 del Reglament de Societats.
IV.- Per consegüent, s'escau refusar també aquest extrem i procedir a la confirmació de la resolució d'instància. La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Srs. Blasco i Gutierrez i confirmar la part decisòria de l'Aute, de data 5-4-2006, en la seva integritat. Procedeix efectuar imposició de les costes processals a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.