Necessitat de seguiment psicològic d'un menor (013/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-013/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de març del 2011 la representació processal del Sr. Vélez va formular demanda de separació matrimonial i de mesures cautelars urgents contra la Sra. Sanz, sol·licitant que es declarés la separació dels esposos, que es mantingués la pàtria potestat compartida entre els litigants respecte de les filles comuns, que s'atribuís la guarda i custòdia de la menor Macias al seu representat, podent gaudir de la companyia de la seva mare sempre que ho desitgés, romanent la de la Porras compartida entre els dos progenitors, pagant el Sr. M. a la Sra. S. la suma de 200 euros mensuals en concepte d'aliments de la Porras i abonant la mateixa suma la Sra. S. al Sr. M. en el mateix concepte per la Macias i fent-se càrrec els dos progenitors per meitat de les despeses extraordinàries de les seves filles, fixant una pensió compensatòria en favor seu i a càrrec de l'adversa de 420 euros mensuals i imposant-li a aquesta les costes del procediment.

II.- La representació processal de la Sra. Sanz va contestar a la demanda en data 29 d'abril del 2011, sol·licitant que fos desestimada imposant a l'adversa les seves costes, i va formular demanda reconvencional demanant que es dictés Sentència mantenint compartida la pàtria potestat dels dos progenitors sobre les filles comuns, atorgant la seva guarda i custòdia a la seva mare, fixant una pensió d'aliments a càrrec del seu pare i en favor de les menors de 600 euros mensuals i imposant a l'adversa les costes generades pel procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 2 de desembre del 2011 va decidir declarar la separació matrimonial dels Srs. Vélez i Sanz, i va acordar mantenir la pàtria potestat sobre els fills en comú, Porras i Macias, compartida; atribuir la guarda i custòdia de la menor Porras a la Sra. S. i la de la menor Macias al Sr. M.; atribuir l'ús del domicili conjugal: XXXX. a la Sra. S.; establir un règim de contactes paternofilials amb caràcter de mínim en els termes que detallava al cos de la citada resolució; fixar a càrrec del pare l'obligació de sotmetre la menor Macias a un seguiment psicòlogic en els termes que establia, establint l'obligació dels progenitors de contribuir per meitats en les despeses extraordinàries de les filles en comú i no fent condemna en costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sanz i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda reconvencional.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Vélez i, d'acord amb els arguments que exposa, demana també la seva revocació en el sentit de declarar que la separació matrimonial dels litigants va ser efectiva des de la data de 30 de juny del 2010 en què es va protocol·litzar el conveni de separació dels esposos i que la mesura de sotmetre a la seva filla Macias a un seguiment psicològic és injustificada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a principal motiu de greuge contra la resolució objecte del present recurs la representació processal de la Sra. Sanz exposa que la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 2 desembre del 2011 atribueix la guarda i custòdia de la menor Macias al seu pare tenint en compte el que aquesta va manifestar en el curs de l'exploració judicial practicada en data 24 d'octubre del 2011, però que aquesta decisió és errònia en quan aquesta exploració no es va practicar amb les degudes garanties, ja que sols hi era present l'advocat de l'adversa, i, en tot cas, és perjudicial per la menor.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar que la menor Macias va manifestar clarament en el curs de la dita exploració que la relació amb la seva mare era conflictiva, raó per la qual va decidir nou mesos abans anar a viure amb el seu pare, i que no desitjava modificar aquesta situació, declaració que va fer quan estava a punt de complir els quinze anys. En el mateix sentit, la Macias va manifestar un desig idèntic de manera taxativa en l'exploració practicada en aquesta alçada en data 6 de setembre del 2012, quan estava present tant l'advocat de la seva mare com el del seu pare i quan ja havia transcorregut més de mig any des de les anteriors declaracions.

En aquestes circumstàncies quan un menor al què, atesa la seva edat, se li presumeix una considerable maduresa manifesta clarament que no vol conviure amb un dels seus progenitors cal respectar, en principi, el seu desig, ja que prendre una decisió contrària sense superar abans el conflicte existent entre el menor i aquell progenitor amb el què no desitja mantenir uns contactes continuats sols podria comportar el seu agreujament. D'altra banda, quan un menor manifesta que desitja continuar convivint amb un dels seus progenitors després que aquesta situació s'hagi perllongat durant un període de temps prudent cal presumir que la seva voluntat respon a una valoració de les circumstàncies que l'envolten no sols conscient, sinó també meditada i fruit de la seva experiència.

II.- És cert que el que cal respectar en tots els casos és l'interès del menor i no exclusivament els seus desitjos, no obstant quan aquests es manifesten en un moment en el què se li ha de presumir suficient maduresa per tal de prendre decisions que afectin al seu futur s'han de respectar, a menys que es provi de manera clara que són contraris al seu interès.

En el cas present, la recurrent afirma que per tal de conèixer de manera més garantista les circumstàncies que envolten a la menor Macias calia haver practicat les proves que ella va demanar en el sentit de que un psicòleg especialitzat en menors examinés a la seva filla per tal de dilucidar el motiu pel qual aquesta es trobava convivint amb el seu pare, examinant també a aquest i a la recurrent per determinar si es trobaven capacitats per imposar a la menor els límits i la disciplina necessària pel seu correcte desenvolupament i educació i valorant si el Sr. M. la estava manipulant per posar-la en contra de la seva mare, però aquesta petició no es pot estimar.

En efecte, que existeix un conflicte entre mare i filla es dedueix clarament de les exploracions de la menor practicades en la instància i en aquesta alçada, de tal manera que l'emissió d'un informe per part d'un psicòleg especialitzat en menors no aportaria res de nou al que ja consta a les actuacions, ni resultaria rellevant per tal de decidir a quin dels dos progenitors se li ha d'atribuir la custòdia de la Macias, ja que, més que les causes del distanciament que s'ha produït entre mare i filla, el que cal cercar és la manera de refer els llaços d'afecte entre les dues, situació que podria permetre fins i tot que la menor es replantegés la seva decisió en un futur i aquesta finalitat es pot assolir amb un tractament psicològic, com el que ordena la resolució d'instància, però no amb un informe. En el mateix sentit, estimem que tampoc les declaracions dels testimonis que va proposar la recurrent poden ajudar a resoldre un conflicte que és evident. D'altra banda, el fet que la menor hagi deixat de practicar esports, tingui pitjors qualificacions acadèmiques o s'hagi engreixat lleugerament són circumstàncies que, en cas de que s'haguessin provat, tampoc podrien portar a entendre que el Sr. M. hagués exercit incorrectament la guarda i custòdia sobre la menor, ja que poden ser degudes a moltes altres causes.

III.- Per aquests motius, cal desestimar la petició efectuada per la representació processal de la Sra. S. en el sentit de que se li atribueixi a ella la guarda i custòdia de la seva filla Macias i, per tant, també les altres peticions relacionades amb aquella.

IV.- La representació processal del Sr. X.M. s'oposa igualment a la decisió de la Sentència d'instància argumentant que aquesta sols havia de ratificar la separació dels esposos que es va produir arran de la protocol·lització del conveni signat per ells, raó per la qual estima que s'ha de declarar que la separació va ser efectiva des del dia 30 de juny del 2010.

La petició del recurrent no pot ser atesa tenint en compte que, si bé s'ha d'entendre que en el moment en què els cònjuges van signar un conveni de separació estaven separats de fet, aquest acord, malgrat fos protocol·litzat notarialment, no podia produir plens efectes mentre no fos homologat judicialment, fet que sols podia derivar d'una demanda formulada davant dels Tribunals.

V.- Argumenta igualment el recurrent que el Tribunal d'instància no tenia prous elements per valorar que la Noemí patia un conflicte de lleialtats entre els dos progenitors i no podia decidir la procedència de sotmetre a la menor a un seguiment psicològic sense un informe mèdic que es pronunciés en aquest sentit, raó per la qual considera que aquesta mesura no és precisa.

Tal com hem destacat al respondre al recurs formulat per la Sra. S., la conflictivitat existent entre la Macias i la seva mare es detecta clarament de les dues exploracions judicials que s'han portat a terme a les actuacions, sense que per arribar a aquesta conclusió sigui necessari un informe psicològic. D'altra banda, la decisió del Tribunal d'ordenar el seguiment d'un tractament psicològic de la menor per intentar resoldre aquesta situació es fonamenta en un criteri racional del qual es pressuposa que gaudeixen els Tribunals i que ha de resultar beneficiós per l'interès de la menor en quan aquesta requereix tant un referent patern com matern per tal d'assolir un desenvolupament psicològic equilibrat.

VI.- Atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada com a conseqüència dels recursos plantejats, en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per les representacions processals de la Sra. Sanz i Vélez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 2 de desembre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.