Incapacitació-requisit dictamen pericial mèdic (0098/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0098/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Ministeri Fiscal va sol·licitar, en data 10- 09-2010, la declaració d'incapacitat de la Sra. Nuñez.

El defensor judicial de la Sra. Nuñez va contestar, en data 24-09-2010, no oposant-se a la prosperabilitat de la demanda si allò que s'al·legava en la demanda es confirmava al llarg del procés.

II.- El Tribunal unipersonal ha dictat sentència, de data 18-02-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Declarar a la Sra. Nuñez incapacitada per a governar la seva persona i béns amb constitució del règim de tutela en les condicions del IV Considerant.

Segon.- Llliurar còpia al Sr. Defensor Judicial i al Ministeri Fiscal de la diligència del 14 de febrer del 2011 i de la documentació tramesa pel Ministeri de Salut, Benestar i Treball en relació a l'ingrés provisional de la Sra. Nuñez a la Residència X. d'Oliana (Espanya).

Tercer.- Deduir testimoni de la totalitat dels autes civils B-0582-5/2010, rementent-los a l'Hble. Batlle President per tal de què es procedeixi a designar el Batlle que per torn correspongui als efectes de nomenament de tutor.

Quart.- Que es lliuri còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents".

III.- El defensor judicial, en nom de la Sra. Nuñez, ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 27-04-2011 ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita, en primer terme, que es practiqui com a prova per a millor proveir la pràctica de la prova II. Pericial mèdica i, subsidiàriament, es declari la nul·litat del procediment per la vulneració dels drets constitucionals de la Sra. Nuñez..

Pel contrari, el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de data 9-05-2011, demana que es procedeixi a la inadmissió del recurs, per carència d'objecte, i subsidiàriament, que es desestimés el recurs interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals el defensor judicial fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la Batllia d'Andorra ha obviat les regles de procediment vigent, relatives a la pràctica de les proves proposades, de forma que es vulnera allò que es preveu a l'article 4.3 de la Llei Qualificada d'incapacitació i d'organismes tutelars. Així sol·licita que es procedeixi, per la Sala a la pràctica de la prova per a millor proveir i, només subsidiàriament que es constati la nul·litat del procediment.

La primera qüestió que s'ha de resoldre és l'al·legació que efectua el Ministeri Fiscal contrària a l'admissió del recurs, tota vegada que entén que el mateix no té objecte per quant no impugna la part dispositiva de la resolució d'instància. Però aquest motiu no pot reeixir, atès que el recurs del defensor judicial denúncia la vulneració d'allò que es preveu a l'article 4.3 de la Llei Qualificada d'incapacitació i d'organismes tutelars, de 3 de novembre de 2004 i sol·licita que es practiqui la prova pericial o, de manera subsidiària, que es declari la nul·litat del procediment. Consegüentment, i com que es sol·licita la pràctica de la prova pericial o, en el seu defecte, la nul·litat d'actuacions i aquesta es pot articular a través dels diferents recursos ordinaris, a més de l'específic incident de nul·litat, s'ha d'entendre que sí existeix objecte del recurs interposat.

II.- Quant a la petició principal i subsidiària del recurs s'escau posar de manifest les següents consideracions. En primer terme, quant a la prova pericial, sol·licitada per a millor proveir, convé indicar que la referida prova no es pot considerar com un mitjà probatori a l'abast de les parts litigants per a l'acreditació dels fets constitutius de les seves pretensions, sinó que, en consonància amb el que es contempla a l'article 4.3 de la Llei Qualificada d'incapacitació, el dictamen pericial mèdic s'ha de portar a terme, en tot cas, i com a garantia dels interessos del presumpte incapacitat. En aquest sentit, no es tracta ara d'acordar o no la prova pericial mèdica sol·licitada pel defensor judicial, sinó examinar la rellevància d'aquest informe pericial i si, en el cas concret, es pot entendre que s'han complert o no amb les previsions legals adoptades en garantia dels presumptes incapaços.

L'article 4.3 de la referida Llei preveu, en seu de procediment, que "No es pot decretar la incapacitació sense que l'organisme jurisdiccional hagi examinat personalment la persona objecte del procés d'incapacitació i sense l'existència d'un dictamen pericial mèdic, acordat per l'organisme jurisdiccional que ha de decretar la incapacitació".

L'òrgan judicial d'instància en providència, de data 26-01-2001, considera que l'informe pericial, de data 25- 02-2010, compleix les condicions exigides legalment perquè, encara que s'ha practicat en un altre procediment judicial, ho ha estat a instàncies de l'òrgan judicial, elaborat pel ORG_0 i s'ha confeccionat en temps útil. I el mateix criteri manté en la sentència objecte de recurs, en la qual (Considerant I) manifesta que les disposicions de l'article 4.3 de la Llei Qualificada d'incapacitació no poden ser objecte d'una interpretació literal, tota vegada que la raó del precepte és que el Tribunal disposi de dos elements: l'apreciació immediata del presumpte incapaç i l'opinió de l'expert. Així, conclou que en el cas present existeix l'informe pericial emès a instància del Ministeri Fiscal i pel ORG_0 i l'apreciació del presumpte incapaç.

Aquesta argumentació no pot ésser compartida per aquesta Sala. És cert que es troba a les actuacions un informe del ORG_0, de data 25-02- 2010, quasi un any anterior a l'apreciació immediata efectuada en data 20-01-2011, i que el mateix va ser sol·licitat pel Ministeri Fiscal. Però, en seu d'incapacitació, la normativa legal exigeix un seguit de garanties processals en ares a la defensa dels drets fonamentals del presumpte incapacitat, el qual pot veure, a resultes de la resolució judicial que es dicti, el seu dret a la llibertat reduït i modalitzat. Consegüentment, la pròpia Exposició de Motius de la Llei 15/2004, de 3 de novembre, Qualificada d'incapacitació i organismes tutelars, determina que "Entre els aspectes que conformen aquesta Llei s'ha d'assenyalar, en primer lloc, que el règim jurídic de la incapacitat s'ajusta plenament als principis emanats de la Constitució del Principat d'Andorra i a l'interès públic que informa totes les qüestions relacionades amb els drets i les llibertats de la persona. En els aspectes processals interessa destacar la necessitat que es facin determinades proves, així com les concessions que es fan al principi de la investigació oficial amb la finalitat d'obtenir el coneixement de la veritat real en un tema tan delicat."

Com es pot apreciar, de la lectura del precepte i de l'exposició de Motius resta clar que la Llei estableix un seguit de garanties essencials en ares a la defensa dels drets fonamentals de l'incapaç. I en aquest ordre d'idees, es requereix no solament l'apreciació i examen personal de la persona objecte del procés d'incapacitació, sinó també que el propi òrgan judicial que l'ha examinat, i en ares a conèixer en aquell procés i en aquell estadi temporal, el seu grau d'autogovern i les limitacions que la puguin afectar, ordeni la pràctica d'un informe pericial mèdic. I aquest dictamen pericial mèdic s'adreça a conèixer l'estat de la persona objecte del procés d'incapacitació en aquella fita temporal, de manera que la resolució judicial pugui determinar la incapacitació i el seu grau en funció d'aquells dos extrems. Solament així es pot aconseguir, en paraules de l'Exposició de Motius de la Llei, la veritat real en un tema tan delicat. Per tant, i en ares a garantir els drets i llibertats fonamentals de la persona que és objecte del procediment, aquesta Sala sí que ha de procedir a una interpretació rigorosa d'allò que es contempla a l'article 4.3 de la Llei Qualificada, sense que dictàmens pericials elaborats fora del procés judicial d'incapacitació, encara que siguin efectuats pel ORG_0, i amb una distància temporal d'onze mesos, puguin donar compliment a les exigències de l'article 4.3 LQIOT, tota vegada que aquestes exigències ho són en benefici i garantia dels drets del presumpte incapaç i no poden cedir en ares d'un possible joc del principi d'economia processal.

III.- Les anteriors consideracions s'han de traduir en l'èxit del recurs interposat, de manera que procedeix decretar la nul·litat d'actuacions, retrotraient les mateixes al moment en que procedia processalment procedir a l'elaboració de l'informe mèdic pericial i mantenint aquelles actuacions que es puguin conservar. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada, atès la natura dels interessos que es ventilen en el procés i l'èxit del recurs.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat pel defensor judicial en defensa de la Sra. Nuñez contra la sentència, de data 18-02-2011, de l'Hble. Tribunal de Batlles, i decretar la seva nul·litat i la de les actuacions anteriors fins el moment en el qual procedeix l'elaboració del dictamen pericial mèdic, mantenint i conservant-se aquelles actuacions que no vinguin afectades per la declaració de nul·litat.

No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.