INADMISSIÓ - ERROR JUDICIAL (6000435/2016)
- Resolució
- Aute · 26/06/2019
- ROJ
- ATSJAD 110/2019
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2019:110A
- Recurs
- A009/17
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta, Yves Picod, Marie Conte, Fátima Ramírez Souto, Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet, Elsa Puig Muñoz
- Descriptors
- LLEI PROCEDIMENT ADMINISTRATIU DRET A LA JURISDICCIÓ SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) INCIDENT DE NUL·LITAT RESOLUCIONS FERMES
El Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha declarat la inadmissió de la demanda interposada per la Sra. Azorin en relació a la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle del 27 de juliol del 2017. La demanda es basava en l'error judicial i la violació del dret a la jurisdicció, però el Tribunal Superior considera que la demandant no havia impugnat la resolució segons la llei i que havia deixat passar els terminis legals per presentar un recurs. A més, el Tribunal Superior entén que la demanda no era una acció en responsabilitat de l'Estat andorrà per un error judicial, sinó que buscava revocar o anul·lar la Sentència original, el que no és possible en aquest tipus de procediment. Per tant, la demanda ha estat declarada inadmissible i la resolució és ferma i executable.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz
Presidència
TSJ 0000009/2017
Error Judicial ORIGEN : 6000435/2016
AUTE 6-2019
PARTS
Sra. Azorin
Representant: Sr. Roda
Advocat: Sr. Pérez
GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Castillo
Ministeri Fiscal
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL
Magistrats, Senyors
Sr. ENTITY_1 (President)
Sr. Yves Picod
Sra. Marie Conte
Sr. Bernard Plagnet
Sr. Vincent Anière (ponent)
Sra. Fátima Ramírez Souto
Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Elsa Puig Muñoz
Sr. Jaume Tor Porta
Andorra la Vella, el 26 de juny del 2019
El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Azorin, per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.
És magistrat ponent el Sr. Vincent Anière .
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data de registre del 06 d'octubre del 2017, la representació processal de la Sra. Azorin, formulà demanda per causa de l'error judicial en relació a la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, en data 27-07-2017, sol·licitant el següent (SIC):
"1) L'apreciació exacta de l'error judicial i com a conseqüència la revocació o anul·lació de la sentència objecte del recurs de l'error judicial. l, igualment es demana per solventar la violació del dret a la jurisdicció sofert per la demandant de l'article 10 CA, ocasionada pel Tribunal unipersonal, decretin el Ple de Tribunal superior de justícia, la nova assignació de la demanda per torn a una nova secció civil de la Batllia competent per entendre de la mateixa que d'acord amb la llei és a càrrec del President de la Batllia.
2) Els danys ocasionats per l'error judicial establert en l'article 10 LQJ son concrets i clarament definits en el segon punt del decideixo de la sentència, que és la condemna en costes judicials. A més la sentència desestimòria en el cas d'apreciar-se l'error judicial el dany causat també son el cost dels honoraris professionals d'advocat i procurador devengats en la causa objecte del recurs d'error judicial. Com igualment les costes necessàries per la tramitació de la causa de l'error judicial davant del Ple del Tribunal superior de justícia.".
2.- La demanda es fonamenta en el fet que, en el marc del procediment civil abreujat nº 6000435/2016, la Batlle no hauria aplicat "clarament i manifestament" el dret processal, admetent una excepció peremptòria improcedent, no apreciant degudament el petitum de la demanda i "saltant-se" les normes en relació a l'incident de nul·litat, i que això constituiria un error judicial que li causa una vulneració del dret a la jurisdicció.
3.- Per providència del 28-03-2019 el President d'aquest Tribunal superior va admetre a tràmit la demanda i nomenar el magistrat ponent, essent dita providència notificada a la representació processal de la Sra. Azorin, a la representació processal del Govern d'Andorra i al Ministeri fiscal.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Per Aute del 09-11-1994, el Ple d'aquest Tribunal Superior ha determinat que el seu President no té competència per a resoldre i decidir sobre l'admissió limitant-se a designar el ponent, però que aquest darrer sí que la pot proposar al Ple.
Segon.- En el present cas, cal exposar que en el procediment abreujat en qüestió, per Sentència del 27-07-2017, el tribunal Unipersonal va decidir estimar l'excepció peremptòria d'incompetència de jurisdicció formulada per la representació processal de la societat XXX XXX, SAU i absoldre conseqüentment aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra per part de la representació processal de la Sra. Azorin, fent imposició a aquesta darrera de les costes judicials ocasionades.
Tot i que dita Sentència recorda que pot ésser objecte de recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies i que fou degudament notificada a la representació processal d'ambdues parts, no es va interposar cap recurs en el referit termini, sigui d'apel·lació o altre, en particular cap incident de nul·litat en el termini de quinze dies ni fins i tot en el termini d'un any previstos per l'article 18.3 LTPJ.
És en aquestes condicions que, tres setmanes després que el termini per interposar un recurs d'apel·lació hagi exhaurit, i que la resolució d'instància hagi esdevingut ferma, que la representació processal de la Sra. Azorin va formular la present demanda.
Tercer.- L'objecte de l'acció prevista per l'article 10 de la LQJ per tal de donar compliment a l'article 92 de la Constitució és de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Es tracta d'un procés especial per a determinar si ha existit un error judicial o funcionament anormal en relació amb un dany que es pugui avaluar i que justifica la condemna de l'Estat a indemnitzar-ho.
No es tracta de revocar o anul·lar les resolucions judicials, ni de tornar a fer jutjar l'afer per obtenir un nou pronunciament, ja que l'acció pel reconeixement de l'error judicial no constitueix un recurs en contra de dites resolucions sinó una acció en responsabilitat de l'Estat pel defectuós funcionament del servei públic de la Justícia (d'aquí que el procediment aplicable és el previst pels recursos en matèria administrativa com ho disposen els articles 25 i 68 b) LQJ, i en consonància amb l'article 39.3 LQJ).
Per tant, no es pot substituir als recursos legalment previstos com poden ser l'apel·lació, el recurs de queixa, l'incident de nul·litat.
En particular, no es pot substituir tampoc a l'incident de nul·litat que té com a objecte de fer reconèixer la violació del dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució.
En el present cas, hem de constatar que el demandant no ha impugnat la resolució segons llei però que ressurt clarament dels arguments exposats en la demanda i en el seu "DEMANO" que el que recerca és obtenir que el Ple del Tribunal Superior actuï com a jurisdicció d'apel·lació, malgrat no hi sigui quan ha d'estatuir en el marc de l'article 10 LQJ.
Així es veu que pretén escapar de la pèrdua de tota possibilitat de presentar un recurs pel fet de la preclusió per haver deixat escolat els terminis legals a tal efecte.
De fet, el demandant titlla la seva demanda de « recurs pel reconeixement de l'error judicial » sol·licitant la revocació o l'anul·lació de la Sentència d'instància, i no manifesta en cap moment que exercitaria una acció en responsabilitat de l'Estat andorrà ni demana la seva condemna a satisfer-li cap indemnització per la reparació d'un dany causat per un eventual error.
Quart.- D'altra banda, les resolucions fermes no es poden fer variar i, en aquestes condicions, admetre a tràmit tal recurs seria admetre la possibilitat de negar l'efecte de cosa jutjada i la prohibició d'anar en contra del decidit per una sentència ferma.
Al no haver formulat cap recurs en contra de la resolució que pretén ara que comportaria un error judicial i en no haver esgotat les vies jurisdiccionals ordinàries, la part agent no pot pretendre obtenir el reconeixement de tal invocat error ja que és mitjançant l'exercici dels recursos legals que podia fer-lo constatar i arreglar.
Cinquè.- Així les coses, escau no admetre a tràmit la demanda interposada, per quant no es reuneixen els pressupòsits processals necessaris per poder tramitar dins la seva configuració la seva admissibilitat,
d'acord amb el procediment legalment establert.
Sisè.- No escau efectuar cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Declarar la inadmissió de la demanda interposada en data 06 d'octubre del 2017 per la representació processal de la Sra. Azorin.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència a la jurisdicció de procedència de la qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.