AUTE INCIDENT DE NUL.LITAT. No es tracta d'una tercera instància. Es reprodueixen les mateixes qüestions ja examinades. Efectes suspensius de l'incident. (1000033/2017)
- Resolució
- Aute · 20/07/2017
- ROJ
- ATSJAD 110/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:110A
- Recurs
- A040/17
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Marie Conte, Albert Andrés Pereira
- Descriptors
- SUSPENSIÓ MAGISTRATS DRET A LA JURISDICCIÓ PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA INCIDENT DE NUL·LITAT
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat d'actuacions presentat pels Srs. Arnau i Morell contra la sentència número 38-2017, de 3 de maig de 2017. Els recurrents havien argumentat que s'havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, però el tribunal ha considerat que no hi ha hagut cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció. El tribunal també ha destacat que l'incident de nul·litat d'actuacions no és una nova instància processal, sinó un remei extraordinari per esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció. Finalment, el tribunal ha confirmat la sentència original sense efectuar especial condemna en costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000033/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000040/2017
AUTE 25-2017
PARTS:
Demandants incidentals: Sr. Arnau
Sra. Morell
Representant: Sra. Pino
Advocada: Sra. Barberá
Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA
Representant : Sra. Araujo
Advocada : Sra. Alvarado
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions en la causa número TSJA- 0000040/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal dels Srs. Arnau i Morell ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 19 de maig de 2017, contra la sentència de la Sala Administrativa núm. 38-2017, de 3 de maig de 2017.
En l'incident, els recurrents estimen que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2.- El GOVERN D'ANDORRA ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 2 de juny de 2017.
El GOVERN D'ANDORRA estima en substància que "no existeix una vulneració al dret a la defensa i a la igualtat d'armes i els arguments que addueix l'adversa són els mateixos que ja han estat resolts i a través d'una resposta correctament fonamentada" (punt vuitè del seu escrit).
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.
En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.
Segon.- En l'incident, els recurrents es limiten a reprendre els arguments ja exposats en la primera i segona instància. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Per conseqüent, els interessats no han estat privats de cap dret fonamental.
Tercer.- Sobre el fons.
No s'aplica el principi de "cosa jutjada", ja que no existeix ,en aquest cas, cap sentència ferma.
Accés a elements essencials de l'expedient administratiu.
S'ha fet aplicació dels texts andorrans, d'acord a l'estàndard marcat per l'OCDE.
En aquest ordre d'idees, s'ha de subratllar que el Principat d'Andorra es refereix a aquest estàndards: "per complir amb les obligacions internacionals contretes al seu dia, seguint el compromís de cooperació internacional en matèria d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, i per respectar els criteris i la interpretació en constant evolució que dels dits compromisos en fa l'OCDE" (exposició de motius de la Llei 12/2014, del 26 de juny).
Copia de l'expedient administratiu
Els interessats reconeixen en l'escrit, "que si finalment envia de jurisdicció administrativa els meus mandants han pogut obtenir copia de la totalitat de l'expedient administratiu".
La pertinença de la informació sol·licitada
S'han respectat els estàndards de l'OCDE: "Cependant, une fois que l'Etat requérant a donné une explication quant à la pertinence vraisemblable des renseignements demandés, l'Etat requis ne saurait refuser une demande..." (v. fonament de dret Setè de la sentència).
Recurs al procés de resolució de conflictes
Aquesta qüestió està resolta en el fonament de dret Tercer de la sentència: la qüestió de la sol·licitud de l'intercanvi és diferent de la qüestió de la resolució dels "conflictes de residència", que es regula per un altre article del Conveni entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la República francesa.
D'una manera més general els recurrents no prenen en compte el nou context jurídic de "transparència" en matèria tributària que resulta dels principis de l'OCDE i dels convenis entre els Estats.
Quart.- Sobre la suspensió
S'ha fet aplicació de l'article 18 bis, apartat quart, de la Llei transitòria de procediments judicials que disposa: "La sol·licitud de nul·litat no suspèn l'execució de la resolució a la qual s'imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el jutge o el tribunal en el cas que, si no ho decideix, es causi un perjudici greu i de difícil reparació a la part que al·lega la nul·litat".(la negreta és nostra).
Aquest text constitueix una garantia important i no compromet l'aplicació dels estàndards de l'OCDE. En efecte, l'aplicació d'aquests estàndards s'han de conciliar amb els procediments jurisdiccionals interns.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquest incident.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat pels Srs. Arnau i Morell contra la sentència núm. 38-2017 de 3 de maig de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.