Recurs contra l'embargament preventiu. TSJP-23/13

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP-23/13

Núm. de causa : TC-071-5/11 DP-292-5/99

AUTE 49-2013

PARTS:

Recorrent: Sr. Toll

AD. Sr. Esteban

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: M. I. Sra. Marie Conte

Magistrats: M. I. Sr. Yves Picod

M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, divuit d'octubre del dos mil tretze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 28 de maig del 2013 en la causa i rotlle de referència, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en data 28 de maig del 2013 el Tribunal de Corts va dictar aute acordant travar embargament preventiu sobre la suma que el Sr. Toll disposava en el compte núm. XXXX de ORG_1, avui ORG_0, i que es troba dipositada a l'INAF, on es mantindrà embargada fins a nova resolució d'aquest Tribuna".

II.-RESULTANT: que contra dit aute la representació processal del Sr. Toll interposà recurs d'apel·lació que fonamenta en dos motius. El primer referit a violació del dret fonamental a obtenir una decisió fonamentada en dret proclamat i protegit en l'article 10.1 de la Constitució, motiu que s'al·lega amb l'argument de què no es pot afirmar, com es fa en l'aute recorregut, que la sentència de l'Audiència Nacional espanyola demana el comís del compte de titularitat del Sr. Toll, per la qual cosa la part apel·lant considera que l'aute del Tribunal de Corts no s'adequa al què disposa el segon paràgraf de l'article 20 en relació amb l'article 36 de la Llei 28/2008 que modifica la de 29 de setembre del 2000, de Cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, amb la conclusió de què no es pot afirmar l'expectativa de bon dret que justifiqui la petició d'embargament del Ministeri Fiscal. El segon motiu, també en l'àmbit constitucional de vulneració al procés degut de l'article 10 de la Constitució del dret fonamental, entén la part apel·lant que l'aute recorregut també infringeix la Llei 28/2008 perquè en dita Llei s'hi prescriu la preceptiva i prèvia audiència de les parts concernides per la sol·licitud de comís evacuada per l'autoritat estrangera, i aquest requisit no s'ha complert en el present procediment. Afegeix que el Tribunal de Corts hauria pogut subsanar motu proprio aquest vici de procediment si, en lloc de procedir a travar l'embargament hagués convocat les parts i segons el resultat del judici hagués ulteriorment acordat l'embargament en deguda forma, no havent-hi cap motiu per desconfiar de la disponibilitat del seu defensat davant la jurisdicció ni de què els fons es fessin fonedissos. Finalment al·lega que també s'escau examinar el que és el fons de la qüestió en causa, la propietat real o aparent del Sr. Toll dels diners del compte de BACASA-ANDBANK sobre el qual Josep Maria Torres va operar il·lícitament durant uns mesos de l'any 1998.

Per tot això, la representació processal del Sr. Toll demana a aquest Tribunal la revocació i declaració de nul·litat de l'aute del Tribunal de Corts i de tot allò actuat en relació al Sr. Toll i els seus béns, i en concret declarar la nul·litat de l'embargament acordat pel Tribunal i ordenar el lliurament dels fons, majorats amb l'interès legal des del seu comís en el mes de març del 2012.

III.-RESULTANT: que del recurs se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal que, assenyalant que l'aute impugnat és una resolució d'adopció de mesures cautelars tal de garantir i assegurar el bon fi del procediment de reconeixement de la resolució espanyola quina execució es pretén a Andorra, no poden ser objecte de revisió totes les al·legacions formulades per la part recurrent relatives a l'examen o idoneïtat del reconeixement a Andorra de la resolució de comis acordada en la sentència dictada per les autoritats judicials espanyoles, tota vegada que el Tribunal de Corts no ha procedit a dictar resolució en primera instància sobre aquests extrems. Partint, doncs, que l'únic objecte del recurs pot ser la trava de la mesura cautelar d'embargament sobre el compte titularitat del Sr. Toll, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs tota vegada que l'aixecament de la mesura cautelar podria comportar que es buidés de contingut i finalitat objectiva el propi procediment en que es pretén el reconeixement de la executorietat al Principat de la resolució de comis acordada en la sentència de l'Audiència Nacional espanyola, per la qual cosa demana el Ministeri Fiscal la confirmació de l'aute recorregut per ser ajustat a dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, com bé assenyala el Ministeri Fiscal, objecte del present recurs d'apel·lació sols ho pot ser la procedència de la mesura cautelar acordada pel Tribunal de Corts en l'aute recorregut, l'embargament preventiu sobre la suma que Toll disposava en el compte núm. XXXX de ORG_1, avui ORG_0, i que es troba dipositada a l'INAF, no la procedència del comís de dita suma ni la qüestió de la propietat real del compte bancari ni si el Tribunal de Corts ha incorregut en vici de procediment pel fet d'haver acordat el comís sense audiència Sr. Toll, doncs sobre aquesta qüestió aquest Tribunal ja es pronuncià en el aute de 15 de novembre del 2012 en què es va declarar la nul·litat d'actuacions a partir del moment de la incoació del procediment d'execució, per haver-se apreciat una vulneració dels drets del Sr. Toll a la jurisdicció i al procés degut, i a la defensa i a ésser informat de l'acusació, per raó de què mai havia estat citat en el procediment en què ha s'acordà executar el comis dels diners del en el compte núm. XXXX (denominació xifrada LP 15802) de ORG_1, avui ORG_0, de quin és titular el Sr. Toll.

Així, objecte del present recurs ha se ser, exclusivament, la procedència de la mesura cautelar d'embargament de dit compte corrent acordat per l'aute del Tribunal de Corts de data 28 de març del 2013. Per tant, obviarem tot el que fa referència a la titularitat, real o aparent, de l'esmentat compte corrent i, en definitiva, a la procedència del comís dels diners de dit compte, tal com ha estat instat pel Ministeri Fiscal a l'empara dels articles 36 i 38 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional

II.-CONSIDERANT: que l'article 36 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional autoritza als tribunals andorrans, a demanda del Ministeri Fiscal, l'execució de les sentències dictades per tribunals penals estrangers, pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte que es trobin en territori andorrà, mesura de comis que ha acordar-se en el marc d'un procediment d'execució que se segueix, a instància del Ministeri Fiscal, davant del Tribunal de Corts i en el què s'ha de donar audiència a totes les parts interessades. I, com dèiem en el nostre aute de 23 de maig del 2013, un cop instat el procediment d'execució i per tal de garantir l'efectivitat de la decisió de comís, cal prendre les adients mesures cautelars, com és l'embargament dels béns que, en el seu cas, hauran de ser objecte del comis. Així ho preveu, i ho permet, l'article 20 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. I per prendre la mesura d'embargament cal també remetre's als articles 112 i següents del Codi de Procediment Penal, particularment l'article 116 que permet l'embargament de béns als efectes de garantir el compliment del comís, embargament que s'ha d'acordar per aute motivat que, segons disposa l'article 20 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, s'ha de notificar a totes les persones afectades en el termini màxim de 30 dies hàbils.

Aquestes exigències de tipus formal, adopció de la mesura cautelar per resolució motivada i notificació a la persona afectada, han estat complertes pel Tribunal de Corts. La decisió sobre la procedència de la mesura d'embargament s'ha de centrar, doncs, en si es donen els pressupostos per acordar-la, concretament el fumus bonus iuris i el periculum in mora.

III.-CONSIDERANT: que el fumus bonus iuris, entès com l'aparença de dret, hi concorre atesos els antecedents dels que resulta que, en el marc de la causa DP-292-5/99 incoada per un presumpte delicte de blanqueig de diners contra Salcedo, Pla, Olmo, Vendrell i Durán, i en virtut de l'informe del Ministeri Fiscal de data 19 de juliol del 2011, l'Hble. Sr. Batlle dictà providència de data 25 de juliol del 2011 acordant desglossar de les Diligències prèvies la còpia de la sentència de data 2 de novembre del 2006 dictada per la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional d'Espanya, així com còpia de l'aute de data 15 de febrer del 2007 decretant-ne la fermesa, i elevar-les al Tribunal de Corts als efecte escaients. Dita providència venia fonamentada en els articles 36 i 38 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o productes internacional i contra el finançament del terrorisme que, recordem, disposen que "En absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra i no s'admet la petició d'execució a Andorra de les disposicions penals d'aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l'estranger que es trobin en territori andorrà" (article 36), i que "En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d'instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d'un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d'audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia" (article 38).

I, pel que fa al pressupost del periculum in mora, o perill en la demora, en efecte la mesura cautelar resulta necessària per garantir el bon fi del procediment de reconeixement i execució al Principat de la resolució de comis acordada en la sentència dictada per l'Audiència Nacional espanyola, doncs en cap cas es pot considerar inexistent el risc de què, en cas d'aixecar-se-se l'embargament, es fessin fonedissos els diners dipositats al compte núm. XXXX de ORG_1, avui ORG_0, tenint present, a més a més, que la vista per decidir la procedència del comís està assenyalada pel proper dia 22 d'octubre, el que justifica plenament el manteniment de la mesura cautelar.

Per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Toll contra l'aute de data 28 de maig del 2013, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

A C O R D A

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Toll contra l'aute de data 28 de maig del 2013 dictat pel Tribunal de Corts, en el marc de la Causa DP-292-5/99.

2.- Confirmar el referit aute, mantenint l'embargament preventiu sobre la suma que Toll disposava en el compte núm. XXXX de ORG_1, avui ORG_0, i que es troba dipositada a l'INAF.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals del recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.