Contracte laboral: acomiadament il·legal del treballador i els seus efectes.- Dret a la jurisdicció.- Escrit de demanda: requisits (0183/05)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Contracte laboral: acomiadament il·legal del treballador i els seus efectes.- dret a la jurisdicció.- Escrit de demanda: requisits.- Prova de testimonis.- Càrrega de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Es donen per reproduïts els antecedents de fet de l'Aute dictat per aquest Tribunal el dia 12 de febrer del 2004, que va estimar l'excepció de prejudicialitat penal formulada per la societat ORG_0, i que va suspendre el present procediment fins que sigui resolt el judici penal corresponent a l'escrit de querella criminal de data 17 de setembre del 2003, en contra de la Sra. Tejada, del Sr. Durán i de la Sra. Caro pel delicte menor de fals testimoniatge en causa civil.

II.- Per Aute de data 14 de juliol del 2004, confirmat per una resolució del M.I Tribunal de Corts del dia 30 d'abril del 2005, i doncs avui, ferm i definitiu, l'Honorable Batlle instructor va acordar l'arxiu de les diligències penals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat ORG_0 manifesta, en base del seu recurs: que la sentència impugnada vulnera el dret a la jurisdicció atès la pràctica judicial deslleial de la part adversa, la qual en el moment d'al·legar els fets que suposadament justifiquen la seva demanda, no parla d'uns suposats testimonis que haurien presenciat el suposat acomiadament de la Sra. ENTITY_4; que la confessió en judici del gerent de l'empresa confirma el que aquesta part sempre ha sostingut, a saber que el dia de la reincorporació de la Sra. Tejada, el mateix va informar la treballadora que rebria una carta certificada amb acusament de rebuda, donant-li la possibilitat de no haver d'efectuar el seu preavís cobrant anticipadament els seus drets laborals, el que la Sra. Tejada va acceptar, convenint a petició d'aquesta, que no calia que anés més a treballar; que els testimonis no van poder presenciar res, ja que es van quedar a l'entrada del negoci, quan la Sra. Tejada i el Sr. Téllez estaven en el despatx d'aquest darrer; que l'empresa tenia la liquidació dels drets laborals de la Sra. Tejada preparada, el que queda confirmat per l'absència de cap element que acrediti el contrari i de cap queixa per part de la treballadora al respecte; que la part adversa ha d'ésser condemnada en costes per la seva temeritat i mala fe.

II.- L'altra part que recorre exposa: que existint prova fefaent del salari que percebia la Sra. Tejada, i que el càlcul s'ha efectuat a partir del salari net, l'empresa no pot descomptar de l'import total a abonar a la treballadora, aquella part de la cotització que li corresponia.

III.- Prèviament, s'ha de descartar l'argumentació de la societat ORG_0 relativa a una suposada vulneració dels drets contemplats a l'article 10 de la Constitució, i en particular el dret a la jurisdicció. Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el dret a la jurisdicció correspon al dret a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que aquesta decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Aquest supòsit va ésser totalment satisfet en autes i com ho declara de manera encertada el primer jutge, la denuncia de la part defenent respecte a la vulneració d'un dels drets fonamentals garantits per la Carta Magna, resulta del tot incomprensible. No existeix en el dret andorrà una norma de caràcter general que reguli la forma i el contingut de l'escrit de demanda. No obstant això, el costum exigeix que tota demanda presenti en el seu contingut:

l'encapçalament, és a dir la part introductòria en la qual s'especifica l'òrgan jurisdiccional al que es dirigeix, les parts amb els seus representants processals i la naturalesa del procediment; els fets, és a dir un relat fàctic de forma clara i precisa però amb brevetat; els fonaments de dret; la súplica, amb el cas escaient les peticions accessòries; el lloc , la data i les firmes; el tot acompanyat amb els documents que acrediten la representació i els en que la part fonamenta el seu dret o acredita el valor de la cosa litigiosa, però cap norma de procediment obliga la part actora a incloure en l'escrit de demanda els noms dels testimonis que proposarà en judici de proves, en funció de la contesta de l'adversa. La part agent ha respectat totes aquestes normes processals, i no es pot imputar-li una conducta deslleial per haver demanat només en judici de proves, la pràctica d'unes proves testificals, ja que ha seguit el procediment regular vigent al Principat, que estableix que el testimoni només participa en la fase probatòria del procés, a instància d'una part, per provar o corroborar els fets passats d'influència en el plet que es sotmeten a la seva consideració i que ha conegut de forma directa o indirecta.

IV.- És pacífic que la Sra. Tejada va començar a treballar pel compte de la societat ORG_0, en el curs del mes de juny de 1977, en qualitat d'administrativa i secretària personal del gerent; que durant l'any 2002 la Sra. Tejada va estar de baixa mèdica durant aproximadament 10 mesos, degut a una intervenció quirúrgica al genoll; que el dia 24 de novembre del 2002, la Sra. Tejada va comunicar a l'empresa que disposava de l'alta mèdica i que per tant, ja es podia reincorporar a la feina; que el dia 27 o 28 de novembre, la Sra. Tejada va presentar-se a la feina i va tenir una conversa amb el Sr. Téllez, gerent de l'empresa en el despatx d'aquest darrer. D'aquesta conversa les parts donen una versió contradictòria. L'empresari manifesta que va parlar amb la seva empleada, comunicant-li que estava ultimant, per enviar-li seguidament una carta d'acomiadament per a notificar-li que a partir de la data de recepció de la mateixa correria el termini de preavís i que l'empresa la dispensaria d'efectuar el seu preavís, el pagament del qual, així , com tots els seus demés drets deguts, estarien a la seva disposició; que la treballadora va contestar que ja passaria per a recollir la carta i per a cobrar la liquidació dels seus drets laborals, cosa que no va fer la mateixa. Al contrari la Sra. Tejada sosté que el mateix dia va tractar de reincorporar-se a la feina, però que va trobar la seva taula buida i que el gerent no li va permetre la seva reincorporació sinó que va acomiadar-la verbalment.

V.- La societat ORG_0 no prova res de les seves afirmacions; al contrari, resulta dels testimoniatges dels Srs. Durán i Caro, que varen donar lloc a la querella criminal pel delicte menor de fals testimoniatge en causa civil, arxivada per l'Honorable Batlle instructor, i doncs que no poden ésser descartats del procediment, que el dia 28 de novembre del 2002, els mateixos varen entrar en el despatx del Sr. Téllez amb la Sra. Tejada, constatant que la taula de la treballadora estava buida, i que quan el Sr. Téllez va arribar, va dir a la Sra. Tejada que els seus efectes personals es trobaven guardats en una caixa del magatzem i que no es reincorporés a la feina, que marxés, que estava acomiadada; que també el gerent va proposar a la Sra. Tejada que si necessitava diners, només li podia donar 500.000 pta., que no disposava de més quantitat. Aquestes declaracions, que no són contradites per cap altra element de prova, estan suficients per acreditar la versió dels fets donada per la treballadora i justificar l'existència d'un acomiadament verbal d'immediat de la Sra. Tejada, en vulneració de l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener de 1974, obrant així el dret a la treballadora percebre el preavís i la indemnització prevista en l'article 11 del mateix Decret.

VI.- Respecte al motiu de recurs de la Sra. Tejada, no és cert, com ho sosté la societat ORG_0, que en tràmit d'apel·lació la Sra. Tejada hagi canviat d'argumentació. En l'escrit de demanda inicial la treballadora sol·licita la condemna de l'empresa a cotitzar prop de la CASS totes les quantitats degudes, atès que sempre ha percebut la mateixa quantitat que la declarada a la CASS. En el seu escrit de greuges davant del Tribunal Superior, la mateixa només desenvolupa la seva argumentació presentada en primera instància, explicant que si percebia un salari idèntic al que l'empresa declarava a la CASS, és perquè aquesta darrera no va declarar el salari brut, sinó net. Resulta efectivament dels documents que consten en autes, que l'empresa declarava a la CASS un salari d'un import igual al pagat cada mes a la treballadora, concretament 1.803,04 EUR. Per tant, essent la indemnització de preavís i d'acomiadament il·legal, calculada sobre la base del salari pagat de fet a la treballadora, i doncs net, l'empresa ha de declarar la totalitat de les quantitats abonades, sense poder exigir que es descompti la cotització que correspon a la treballadora. A més a més s'ha de posar de relleu que l'empresa no explica de cap manera aquesta coincidència existent entre el salari concretament pagat a la treballadora, i el salari declarat prop de la CASS.

VII.- L'estimació del recurs de la Sra. Tejada i la desestimació del recurs de la societat ORG_0 imposa de condemnar aquesta darrera part al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat C.R.,SA; estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 d'octubre del 2003 en el sentit de condemnar la societat ORG_0 a pagar a la Sra. Tejada, la quantitat de 61.504,55 EUR, amb els interessos legals meritats a comptar del 31 de gener del 2003, i a declarar i cotitzar davant la CASS, aquesta suma; així com a pagar les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.