Nul·litat d'actuacions: improcedència.- Congruència (0163/04)
- Resolució
- Aute · 22/12/2004
- Sentit
- condemna (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 109/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:109A
- Recurs
- 163/04
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- OCUPACIÓ ERROR CONTRACTE D'ARRENDAMENT ARRENDADOR NUL·LITAT D'ACTUACIONS SENTÈNCIA DESNONAMENT
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat presentat pel Sr. Canals contra la sentència que havia desestimat el seu recurs d'apel·lació en un cas de desnonament. El Sr. Canals havia estat condemnat a deixar lliure un local i pagar les quantitats corresponents per ocupació indeguda, ja que el contracte d'arrendament havia finalitzat. La sentència original havia considerat que un error en la data de la darrera pròrroga del contracte no era suficient per considerar que l'arrendadora havia quedat vinculada per aquesta manifestació. El tribunal ha considerat que la sentència original no adoleix d'incongruència i ha decidit rebutjar l'incident de nul·litat, imposant les costes al recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
AUTE DE 22 DE DESEMBRE DE 2004
Nul·litat d'actuacions : improcedència.- Congruència
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 25 de novembre últim aquesta Sala va dictar una Sentència en la qual va desestimar el recurs d'apel·lació que havia interposat el Sr. Canals (o D.) contra la de la Batllia de 26 de maig passat en què, a instància de la Sra. Mena, va declarar resolt el contracte d'arrendament del XXXX i va condemnar el defenent a deixar-lo lliure i a pagar les quantitats corresponents per ocupació indeguda.
II.- Disconforme el defenent amb la resolució d'aquesta Sala, ha interposat l'incident de nul·litat que autoritza formular l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la transitòria de procediments judicials, i demana l'anul·lació de tal Sentència.
La part agent ha presentat un escrit en que sol·licita el rebuig de l'incident.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
ÚNIC.- La lectura de la Sentència d'aquesta Sala que ara s'impugna palesa que no adoleix de la incongruència que l'incidentant li atribueix. La Sentència, en el seu fonament de dret II, va reiterar la doctrina que "únicament mereixen la qualificació d'actes propis aquells que revelen d'una manera inconfusible la ferma i definitiva voluntat del seu autor de crear, modificar o extingir una determinada relació jurídica"; i va assenyalar que aquesta definició "no era aplicable a la simple confusió de l'actora en consignar erròniament el 29 de novembre de 2002 en comptes del 29 de novembre de 2001, com a data de la darrera pròrroga". Amb això va refusar l'al·legació de la part recurrent que adduïa que en haver consignat en una carta l'arrendadora "29 de novembre de 2002" en comptes de "29 de novembre de 2001" havia quedat vinculada per tal manifestació. La Sentència va contestar que tal manifestació era un simple i intranscendent error, una confusió que no s'havia de tenir en compte.
I també va assenyalar que en haver finit el contracte d'arrendament, l'ocupació pel recurrent del local era indeguda, i per això va confirmar la resolució del Batlle que havia decretat el seu desnonament.
La nostra Sentència va donar, doncs, les respostes completes a tot el que havia al·legat el recurrent, sense cap incongruència.
Per consegüent, no té fonament aquest incident, i escaurà rebutjar-lo amb imposició de costes a l'impugnant.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR aquest incident i IMPOSAR al recurrent les costes que ha provocat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.