Recurs contra Aute resolent incident de nul·litat d’actuacions: desestimació

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000001/2023 ORIGEN: 0000291/2022 - 1

NIG: 5300542120210000206

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sra. Herrera

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sra. Varesc

Apel·lat: Sr. Vaquero

Advocat: Sra. Bonet

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Recurs contra Aute resolent incident de nul·litat d’actuacions:

desestimació

AUTE 000083/2024

Andorra la Vella, a 16 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11-10-2023, requeia Aute amb la següent part dispositiva: "DESESTIMAR la pretensió d’anul·lació de la Sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 11 de maig del 2023. Sense pronunciament en matèria de costes d’aquest incident.”

2.- El dia 6-11-2023, el Mgfc. Ministeri Fiscal ha formulat recurs d’apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant es dictés nova resolució declarant que la mateixa vulnerava el dret a la jurisdicció en les seves vessants del dret al procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret, anul·lant l’Aute i la Sentència, retrotraient les actuacions al moment immediatament anterior a dictar Sentència per tal que la Sala civil del Tribunal Superior dicti nova Sentència donant resposta a les pretensions de les parts partint del caràcter definitiu de les mesures preses en primera instància.

3.- La representació processal de la Sra. Herrera i el Sr. Vaquero contestaven al recurs d’apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal adherint-se a les seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Ministeri Fiscal s'alça contra la decisió de la Sala Civil d’11-10- 2023 a través de la qual es desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions articulat amb fonament als motius de recurs que de manera succinta s’exposen seguidament.

En primer lloc, destaca que el procediment origen, s’havia iniciat abans de l’entrada en vigor del CPC i que en aquest context atès que els Srs. Vaquero i Herrera no es trobaven casats, les mesures adoptades ho havien de ser amb caire definitiu i no provisional, tal com en aquesta alçada es va decidir. Recordava diferents pronunciaments d’aquest Tribunal en el sentit esmentat afegint que les parelles no casades no tenien, abans de l’entrada en vigor del CPC, l’oportunitat de presentar un procediment principal. Considera en aquest context, que la decisió dictada no era previsible, vulnerant així el principi de seguretat jurídica; que les parts havien esmerçat un esforç en l'aportació de prova significatiu -també en temps i diners-, i que en les actuacions practicades es disposava de la informació completa, per a fixar les mesures amb caire definitiu.

Afegia que la interpretació realitzada en l’Aute de nul·litat d’actuacions respecte de la norma aplicable era il·lògica, incoherent i absurda, atès que deixava en mans de les parts la naturalesa provisional o definitiva de les mesures, en funció de si les parts articulaven un recurs d’apel·lació.

Segon.- En termes generals, l'objecte de l'incident de nul·litat d'actuacions es cenyeix a determinar si s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció (art. 10 de la Constitució) o als restants drets reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució -si aquesta s'ha produït en el marc d'un procés judicial-, sense que el recurs al mateix constitueixi la llera processal adequada per a revisar el fons de la decisió adoptada.

Abans d’endinsar-nos en l’estudi dels diferents motius de recurs, hem de recordar que l’incident de nul·litat d’actuacions previ va ser articulat exclusivament per la representació processal de la Sra. Herrera. Si bé és cert que quan el Ministeri Fiscal el va contestar s’hi va adherir (vegeu l’informe de 21-7-2023), els motius de l’incident articulat s’han de circumscriure exclusivament a aquells que la representació processal de la Sra. Herrera va introduir atesa l’absència de greuges autònoms i propis plantejats per les restants parts litigants en termini oportú.

Des d’aquesta perspectiva, els únics motius que la representació processal de la Sra. Herrera introduïa es consignaven en l’antecedent de fet tercer de l’aute impugnat, sense que la vulneració al principi de la seguretat jurídica que el Ministeri Fiscal esmenta tot al llarg del seu escrit en aquesta alçada, s’hi contemplés. En conseqüència, el motiu de recurs que el Ministeri Fiscal planteja respecte d’aquesta qüestió resulta extemporani i no podrà ser valorat en atenció a la regla “pendente appellatione, nihil innovetur”. En efecte, les parts en la segona instància del procés no poden sol·licitar la reforma de la decisió anterior invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament, en els límits de la pretensió impugnatoria. I, correlativament, no pot Tribunal “ad quem” conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa “res iudicanda” sobre la qual ha jutjat el Tribunal “a quo”.

Tercer.- Respecte dels restants motius del recurs articulat, després de recordar el cànon de constitucionalitat del dret al procés degut (Fonament de Dret Primer), en l’aute avui qüestionat s’afirma essencialment que les parts no havien vist vulnerat el dret a un judici just ni tampoc s’havien vulnerat les normes essencials del procediment; que la naturalesa provisional de les mesures adoptades obeïa a l’aplicació de la Disposició Addicional Primera del CPC de la qual s’inferia que la voluntat del legislador implicava implementar com més aviat millor, la reforma quan s’acabés cada fase del procediment (aquí primera instància). D’altra banda, destacava les majors garanties que això comportava per a les parelles de fet atès que les seves possibilitats de defensa s’ampliaven i, tanmateix, se’ls equiparava a les parelles casades, assegurant el dret a la igualtat en la Llei des d’aquesta perspectiva (art. 6.1 de la Constitució).

Res tenim a afegir respecte d’aquestes consideracions que lluny de ser arbitràries, il·lògiques o absurdes tal com les qualifica el Ministeri Fiscal, realitzen una aplicació directa de la disposició transitòria primera del CPC. Afegirem que en aquesta el legislador ja ha previst que la substanciació del procediment d’acord amb les normes processals vigents amb anterioritat una volta finalitzi la instància, fase resulta excepcional i requereix decisió motivada del Tribunal, reforçant així la seva voluntat en l’aplicació de la nova norma processal en detriment de l’anterior.

En aquesta situació, escaurà desestimar el recurs d’apel·lació articulat, confirmant l’Aute recorregut en tots els seus extrems.

Quart.- Malgrat que el recurs d’apel·lació s’hagi desestimat, no ha de fer- se pronunciament respecte de les costes en haver estat articulat pel Ministeri Fiscal.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra l'Aute 135/2023 de data 11-10-2023 que es confirma íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.