Recurs d'aclariment TSJC 0094/13

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-094/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència d'aquesta Sala de data 30 de gener del 2014 va decidir:

"ESTIMAR PARCIALMENT els recursos plantejats per les respectives representacions processals de "Azorin." i de la Sra. Narváez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de febrer del 2013 i DESESTIMAR el formulat per la representació processal de "Elías SA" contra la mateixa resolució REVOCANT-LA en el sentit de condemnar solidàriament a "Azorin." i a "Cano SA" a abonar a la Sra. Narváez la suma de dos-cents vuitanta-quatre mil quatre-cents quatre euros amb vuitanta-set cèntims (284.404,87 euros) més els interessos legals generats per aquesta suma a comptar del dia 30 de juny del 2006, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts, imposant a "Elías SA" les costes generades pel seu recurs i sense fer especial pronunciament en relació als recursos plantejats per "Azorin." i per la Sra. Narváez.".

II.- La representació processal de la societat "Elías SA" formula recurs d'aclariment contra l'esmentada resolució, sol·licitant que es condemni a "Cano SA" al pagament de la mateixa suma a la què es condemna "Elías SA", de la què caldria descomptar únicament la franquícia de 6.010,12 euros establerta a la pòlissa d'assegurança.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs d'aclariment no es troba formalment regulat a la Llei Qualificada de la Justícia, ni a la Llei Transitòria de Procediments Judicials. Nogensmenys, la jurisprudència d'aquest Tribunal l'ha admès amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir, tal com posa de manifest l'Aute d'aquesta Sala de data 15 de febrer de 1.996, entre molts d'altres. Tot i així, el recurs d'aclariment no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial que ha guanyat fermesa.

En el cas present, la recurrent "Elías SA" sol·licita que es modifiqui la resolució de segona instància, en el sentit d'establir la franquícia de la què s'ha de fer càrrec "Cano SA" en l'import de 6.010,12 euros, ja que si bé era d'un 10%, ho era amb un mínim de 601,01 EUR i amb un màxim de 6.010,12 EUR per sinistre.

II.- Aquesta sol·licitud no es pot atendre per les raons següents.

En primer lloc, el recurs d'aclariment formulat és extemporani, raó per la qual no es pot estimar, ja que la Sentència que es pretén aclarir porta data de 30 de gener del 2014 i el present recurs s'interposa el dia 9 d'abril del mateix any i la jurisprudència d'aquesta Sala ha posat reiteradament de relleu que, encara que no existeix un termini fixat legalment en aquest sentit, és precís que aquest recurs s'interposi dins del mateix que s'estableix per altres recursos, és a dir en el de tretze dies hàbils, ja que, en cas contrari, es modificaria una resolució ferma que es trobaria ja en període d'execució, vulnerant així el principi de seguretat jurídica.

En segon lloc, com s'ha posat de relleu en el primer fonament d'aquesta resolució, el recurs d'aclariment no permet alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial, sinó exclusivament aclarir algun concepte fosc o suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir i en el cas present el que pretén la recurrent és la modificació d'una resolució judicial ferma.

En tercer lloc, tampoc procediria en aquest cas que el Tribunal declarés d'ofici la nul·litat d'actuacions, ja que la condemna que s'imposa a les dues companyies asseguradores és solidària, de tal manera que, malgrat en les relacions internes la solució pugui ser una altra, qui ha patit el perjudici es pot dirigir contra qualsevol d'elles per tal de ser compensat del mateix pel mateix import.

En darrer lloc, ni la societat "Elías SA" ni la societat "Cano SA" han al·legat en cap moment l'existència d'aquests límits en la franquícia pactada, de tal manera que no procedeix introduir en aquesta alçada una al·legació que no ha estat objecte de debat precedentment.

III.- No s'escau efectuar imposició de les costes judicials derivades del present recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

No procedeix l'aclariment de la part decisòria de la sentència de 30-01-2014 d'aquesta Sala, sol·licitat per la representació processal de la societat "Elías SA".

No s'escau efectuar especial imposició de les costes judicials.

Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.