**** (0109/07)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-109/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de juny del 2006 la representació processal del Sr. Barberá va formular demanda de resolució de contracte, desnonament i reclamació de quantitat contra el Sr. Briones, sol·licitant que es declarés resolt el contracte privat d'arrendament de data 1 de febrer del 1999 signat entre les parts, s'acordés el desnonament immediat del defenent de la nau industrial número 5 planta tercera de la zona industrial Teixidor de La Massana, i se'l condemnés al pagament de la suma de 4.673,88 euros corresponent als lloguers impagats, a satisfer la quantitat procedent en concepte d'indemnització per ocupació indeguda i a abonar les despeses que pogués generar aquesta situació i les de reparació d'eventuals desperfectes, així com les de retornar la nau al seu estat anterior, més les costes judicials.

II.- Havent-se fixat l'audiència pel dia 26 de juliol del 2006 les parts arribaren a una transacció que presentaren davant de l'Hble. Batlle reconeixent el Sr. Briones deure i voler pagar al Sr. Barberá la suma de 4.673,88 euros corresponent als lloguers impagats, més el del mes de juliol que pujava a 1.557,96 euros, més les costes judicial que ascendien en aquell moment a 775,21 i fent efectiva en aquell acte la quantitat total de 7.007,05 euros. D'altra banda, el Sr. Briones s'obligava a entregar al Sr. Barberá en un termini de 15 dies una caució bancària per import de 3.606 euros. Acordaven a més que, en cas d'incompliment d'aquestes obligacions per part del Sr. Briones el contracte es resoldria definitivament i el citat senyor hauria de deixar lliure, vàcua i expedita la nau industrial, poden a més el Sr. Barberá reclamar-li els lloguers que no hagués pagat, més les despeses judicials o extrajudicials que es poguessin generar.

III.- El 16 de novembre del 2006 la representació processal del Sr. Barberá va formular demanda d'execució de Transacció judicial, atès que el Sr. Briones no havia lliurat al seu mandant la caució bancària per import de 3.606,00 euros a què s'havia compromès, i sol·licitant es requerís al defenent per tal que deixés lliure la nau industrial a disposició de la propietat i li abonés les despeses judicials originades per la demanda d'execució amb un import de 274,79 euros. Aquesta demanda va ser complementada amb un altre en què es sol·licitava es requerís al Sr. Briones per tal que abonés igualment la suma de 4.661,92 euros import dels lloguers dels mesos de novembre i desembre del 2006 i gener del 2007, més tots aquells que anessin vencent fins que li fos retornat l'immoble arrendat.

Atesa la demanda presentada, es va dictar en data 9 de gener del 2007 una providència d'execució de transacció requerint al Sr. Briones el pagament de les despeses judicials i ordenant-li que deixés lliure, vacu i expedit el local industrial que tenia arrendat.

IV.- La representació processal del Sr. Briones va formular incident d'execució en data 2 de febrer del 2007, al·legant que el pacte en virtut del qual s'obligava a aportar una caució bancària per import de 3.606 euros vulnerava una norma imperativa, ja que l'article 15 de la Llei d'Arrendaments de finques urbanes disposa que la fiança pactada per les parts en cap cas pot ser superior a dues mensualitats de renda. Per aquesta raó demanava la revocació de l'esmentada Providència, imposant les costes a l'adversa i la representació processal del Sr. Barberá es va oposar a aquesta pretensió.

V.- L'Hble. Batlle va dictar Aute el dia 29 de març del 2007 desestimant la oposició formulada pel Sr. Briones contra la Providència d'execució de data 9 de gener del 2007, condemnant-lo a més al pagament de les costes generades per l'incident.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Briones i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, i que es deixi nul·la i sense efecte la Providència de 9 de gener del 2007

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que les parts van concertar un contracte d'arrendament de la nau industrial número 5 planta 3ª situada a la XXXX, en data 1 de febrer del 1999 i que en el pacte tercer del citat contracte s'acordava que en garantia del pagament del lloguer i de la conservació i manteniment de la Nau Industrial arrendada, l'arrendatari prestaria caució bancària per la suma de 600.000 ptes., equivalents actualment a 3.606 euros, garantia que seria renovada tàcitament cada tres mesos.

Tampoc es discuteix que, vist que el Sr. Briones havia deixat sense pagar determinats rebuts de lloguer, el Sr. Barberá va presentar una demanda de desnonament i reclamació de quantitat, però que el procediment no va continuar atès que les parts van arribar a una transacció judicial en virtut de la qual l'arrendatari reconeixia deure i pagava els lloguers endarrerits i s'obligava a prestar la fiança acordada al contracte.

La oposició de la representació del Sr. Briones a la demanda d'execució de la dita transacció es fonamentava en l'argument que el pacte en virtut del qual ell s'obligava a prestar caució per una suma equivalent a tres mesos de lloguer era nul per ser contrari a dret, ja que l'article 15 de la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes de 30 de juny del 1999 disposava que la fiança que les parts podien pactar per garantir el pagament dels lloguers i els possibles desperfectes de l'immoble arrendat no podia ser superior a dos mensualitats de renda i que, per tant, procedia deixar sense efecte la Providència d'execució que l'obligava a deixar vacu, lliure i expedit el local arrendat i, atès que l'Aute de l'Hble. Batlle no va estimar aquesta petició, el recurs que ara formula es fonamenta en els mateixos arguments.

II.- Els greuges que formula el recurrent contra la resolució recorreguda són fonamentalment dos: en primer lloc que, segons el seu parer i en contra del criteri de l'Hble. Batlle, la transacció a la què van arribar les parts no té valor de sentència ferma, sinó que resta dins l'àmbit i esfera privats, ja que la transacció judicial no és per ell més que un negoci jurídic entre les parts litigants i per tant no escapa al degut control de legalitat en el moment en què s'interessa la seva execució i, en segon lloc, considera el recurrent que les parts que acorden una transacció no poden pactar res en contra d'una norma imperativa i, si ho fan, el pacte és nul i la transacció queda afectada de nul·litat parcial.

Discrepant en part del que manifesta el recurrent, cal posar de relleu que l'acord al que van arribar les parts en el cas present es va produir una vegada endegat el procediment i, per aquest motiu, aquestes el van presentar davant de l'Hble. Batlle que el va signar juntament amb el Secretari judicial, els Procuradors de les parts i un dels Lletrats. En aquestes circumstàncies cal entendre que l'esmentada transacció era de caire judicial i va posar fi al litigi en substitució de la corresponent Sentència, de tal manera que tenia el mateixos efectes per voluntat de les parts, ja que com posa de relleu el Codi 2,4,20 Non minorem auctoritatem transactionum quam rerum judicatorum esse, recta ratione placuit, siquidem nihil ita fidei congruit humanae, quam ea, quae placuerant, custodiri en el mateix sentit que el Digest 12,6,65 i el Codi 2,4,10. D'altra banda, l'acord és homologat pel Batlle o el Tribunal i posa fi al procediment en substitució de la Sentència, de tal manera que es dicta un Aute del què es pot demanar l'execució sense necessitat d'un procés previ a diferència del que succeeix quan el pacte és privat, com assenyala la Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 21 de desembre de 1982.

III.- No obstant, és cert, com al·lega el recurrent com segon motiu del recurs, que la transacció té un doble vessant material i processal, i com a negoci jurídic que s'insereix dins del procediment sols pot afectar a matèries privades de les quals poden disposar les parts, però no pot infringir cap norma imperativa, ni la moral, ni l'ordre públic, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de 16 de febrer del 1995, ja que en la vessant processal el Batlle o el Tribunal examinen exclusivament la correcció formal del contracte i la legitimitat de les parts, donant al pacte l'eficàcia d'una Sentència de cara a la seva execució sense entrar a valorar el fons de l'acord.

Per aquest motiu, es podria admetre la nul·litat d'un pacte transaccional que anés contra una norma imperativa, però en el cas present el pacte era perfectament vàlid en el moment en que es va celebrar el contracte d'arrendament, en data 1 de febrer del 1999, perquè encara no estava vigent la Llei d'Arrendaments de finques urbanes de 30 de juny del mateix any, que limita en el seu article 15.1 el pacte de fiança a dues mensualitats de lloguer, i és el compliment d'aquesta obligació el que se li reclama, ja que el recurrent mai va prestar la caució a la què s'havia obligat. És cert que, havent-se renovat el contracte per tàcita reconducció a partir del 31 de gener del 2004, cal aplicar-li el que disposa la llei del 1999, per ordenar- ho així la disposició transitòria primera de la citada llei, i es podria entendre, encara que amb moltes dificultats, que se li ha imposat ara a l'arrendatari la prestació d'una caució corresponent a l'import de tres mensualitats de lloguer. Però, fins i tot admetent aquesta possibilitat, cal observar que l'import que se li reclama es correspon amb tres mensualitats del moment en què es va celebrar el contracte, però que en l'actualitat suposa sols l'import de dos lloguers, ja que se li reclamen en aquest concepte 3.606 euros i el lloguer del mes de juliol del 2006 eren 1.557,96 euros, de tal manera que fins i tot en aquest cas el pacte seria perfectament legítim.

IV.- D'altra banda, tampoc es podria admetre l'existència d'un error de dret que hagués afectat al recurrent en el moment de pactar la transacció, ja que tant l'error de dret com el de fet és difícilment admès per la doctrina especialment en el supòsit de transacció judicial i més especialment encara quan aquest afecti a la que es denomina caput controversum, ja que admetre'l suposaria obrir de nou una controvèrsia que s'ha tancat amb la transacció. En tot cas, com en el cas anterior, si el recurrent estimava que la seva decisió va estar fonamentada en la creença errònia de que la llei l'obligava a prestar una fiança amb l'import de tres mensualitat, el que havia d'haver fet era prestar caució amb l'import de dues i en cap moment acredita haver-ho fet.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Briones contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 29 de març del 2007 que CONFIRMEM íntegrament imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.