Tribunal Superior de Justícia · Civil

Nul·litat d'actuacions: no escau l'incident de nul·litat d'actuacions quan s'al·lega incongruència (0080/04)

Resolució: Aute · 22/12/2004
Sentit: desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ: ATSJAD 106/2004
ECLI: ECLI:AD:TSJADAD:2004:106A
Recurs: 80/04
Ponent: Antoni Bruguera Manté
Magistrats: Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea: Civil
Descriptors: COSTUM RESIDÈNCIA NUL·LITAT D'ACTUACIONS SENTÈNCIA CONVENI REGULADOR

Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat presentat pel Sr. Caro contra la sentència dictada el 18 de novembre passat, que estableix que ha de pagar una pensió compensatòria de 200 euros mensuals a la Sra. Durán. La sala considera que la sentència original era congruent amb les peticions de les parts i els motius del recurs, i que el pacte de separació subscrit pels esposos, que inclou la pensió compensatòria, és vàlid i eficaç. Les al·legacions del Sr. Caro, com ara que no tenia intenció d'establir una pensió compensatòria o que no estava justificada, han estat rebutjades per la sala, que considera que l'impugnant no pot contradir el que va convenir anteriorment. Com a conseqüència, el tribunal ha imposat les costes de l'incident al Sr. Caro.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 22 DE DESEMBRE DE 2004

Nul·litat d'actuacions : no escau l'incident de nul·litat d'actuacions quan s'al·lega incongruència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 18 de novembre passat aquesta Sala va dictar una Sentència en què, en resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Durán, el va estimar i va acordar que el Sr. Caro havia de pagar a la Sra. Durán una pensió compensatòria de 200 euros mensuals en els termes que la Sentència va concretar.

II.- El Sr. Caro, disconforme amb tal resolució, presenta ara un incident de nul·litat de la mateixa. Se n'ha donat trasllat a l'altra part, la qual l'impugna i en demana la desestimació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Contràriament al que al·lega l'impugnant, aquesta Sala entén que la Sentència que va dictar el dia 18 de novembre passat en resoldre el recurs d'apel·lació, va ser perfectament congruent amb les peticions de les parts, amb els motius del recurs i amb els pertinents de la seva impugnació.

La "ratio decidendi" de la nostra resolució rau - tal com en ella s'exposa- que els esposos van subscriure lliurement un "conveni regulador de separació" en el qual van estipular que el Sr. Caro pagaria a la Sra. Durán una pensió compensatòria de 390 euros mensuals (rebaixada a una suma no inferior a 200 euros al mes en la demanda de reconvenció i fixada definitivament en la quantitat concreta de 200 euros mensuals en el "demano" del recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4). Varem argumentar que els convenis que els cònjuges pacten fora del procés matrimonial tenen plena eficàcia entre les parts si recauen sobre drets o béns de què en puguin disposar lliurement, com és el cas de les pensions compensatòries; i que l'eficàcia d'aquell pacte, lliurement estipulat, era indubtable en haver estat concertat entre persones adultes amb plena capacitat d'obrar sense que hi intermèdies cap engany.

Amb la base d'aquests fets i antecedents, posats en relleu i argumentats per la Sentència d'aquesta Sala, estan mancades de sentit les al·legacions de l'impugnant que "no tenia l'intenció d'establir una pensió compensatòria"; "que no està justificada la imposició d'una pensió compensatòria"; "que no va ser advertit de les conseqüències que li comportava la signatura del pacte relatiu a la pensió compensatòria" (quan ell mateix reconeix, en respondre la posició 6ª, "que la lletrada li advertí ... expressament i reiteradament que l'acord de pensió compensatòria que vostès adoptaven era excepcional i l'invità a reflexionar al respecte"); i "que no existeix un desequilibri patrimonial entre els cònjuges" etc.

Totes aquestes al·legacions de l'impugnant obvien la "ratio decidendi" de la nostra decisió que no va ser altra que l'existència d'un pacte vàlid i eficaç que s'havia de complir, perquè l'impugnant de la nostra decisió "no podia contradir al que llavors va convenir" (com se li va exposar en la nostra Sentència).

II.- En estar ajustada a dret i ser plenament congruent la Sentència d'aquest Tribunal de 18 de novembre passat, no hi ha lloc a la seva anul·lació; raó per la qual escau rebutjar l'incident en què el Sr. Caro la pretén.

III.- La desestimació de l'incident haurà de comportar la imposició de costes a l'impugnant.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR L'INCIDENT de nul·litat de la Sentència d'aquesta Sala de 18 de novembre passat plantejat pel Sr. Caro i IMPOSAR-LI les costes d'aquest incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés un testimoniatge a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.