**** (0079/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 079/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 18 d’octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per Aute de data 13 de juliol del 2005 l’Hble. Tribunal de Batlles va declarar el Sr. Benitez, que explotava un fons de comerç de restaurant, en estat de cessació de pagament des del dia 13 de gener del 2004, decretant-se a l’ensems el seu estat de fallida; va nomenar Administrador, al Sr. Galván, i controladors, als Srs. Pombo i Aguilar. En data 12 d’abril, 14 de juny i 3 d’octubre del 2006, es va celebrar la publica subhasta dels béns mobles que integraven el local en que el fallit exercia la seva activitat, que va resultar deserta, salvat uns béns puntuals. Per escrit del dia 3 d’octubre del 2006, la societat Luís que desitjava recuperar el local per poder disposar-ne lliurament, cosa que no podia fer en raó dels béns que romanien dipositats en el restaurant, va proposar que se li adjudiquessin els béns continguts en el local comercial mitjançant l’oferta de la quantitat de 15.000 € a descomptar del crèdit que ostentava en la referida fallida. Alguns creditors varen acceptar la proposta de la societat Luís, altres creditors varen manifestar que la quantitat de 15.000 € oferta havia de ser dipositada en benefici de tots els creditors del procediment concursal.

II.- Els Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez, creditors en el marc del procediment concursal del Sr. Benitez varen posar de manifest en un escrit de data 30 de novembre del 2006, que el Sr. Cañellas d’Catalá fou el que va vendre al Sr. Benitez els béns mobles dipositats en el local comercial del negoci en fallida, i que és titular d’una clara reserva de domini sobre els mateixos; que per tant no es podia fer la subhasta pública dels dits béns i que s’ha de declarar la nul·litat de les actuacions processals i retreure-les a l’estat escaient per executar la reserva de domini a favor d’Catalá.

III.- per Aute de data 11 de desembre del 2006, l’Hble. Tribunal de Batlles secció civil, va: 1) desestimar la petició de nul·litat d’actuacions formulada pels Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i ENTITY_14; i 2) adjudicar a la societat Luís la totalitat dels béns mobles que a data d’avui es trobin en el local en que es trobava radicat el negoci restaurant G. en que el Sr. Benitez exercia la seva activitat, per l’import de 15.000 € a descomptar del crèdit que dita societat ostenta en la present fallida.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Varesc, d’una banda, i els Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez, d’altra banda, han interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Varesc exposa que l’Aute impugnat vulnera clarament l’igualtat de tractament de tots els creditors reconeguts en el procediment de fallida.

II.- Els Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez manifesten que no és cert que Catalá no hagi fet valdré fins l’escrit del 30 de novembre del 2006, la reserva de domini esmentada, ni que mai hagi renunciat a aquesta garantia; que malgrat Catalá va decidir incorporar el seu crèdit a la fallida i no demanar la retirada del material venut, va ésser única i exclusivament per tal de facilitar la possibilitat apuntada pel perit de la fallida de considerar com a opció més favorable la continuació de l’explotació del negoci.

III.- El present litigi esta constituït per dues problemàtiques diferents que s’han d’examinar separadament, tot començant pel recurs formulat pels Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez, ja que en el cas que s’estimi la petició de nul·litat de les actuacions processals, el recurs de societat Varesc no tindria més objecte.

IV.- Respecte doncs al recurs interposat pels Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez, el mateix no pot prosperar pels motius ja enunciats per l’Aute recorregut. El seu escrit de conclusions en tràmit d’apel·lació els Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez no fan més que reiterar arguments totalment depurats en primera instància i correctament rebutjats pel primer jutge, el que en si mateix és suficient per desestimar el recurs. A més a més, l’article 14 del Decret de procediment per la cessació de pagament i fallides del dia 4 d’octubre de 1969 estipula que: Pel sol fet d’haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d’arranjament judicial o de fallida, i una vegada s’hagi nomenat l’Administrador, els creditors no podran exigir l’efectivitat de llurs crèdits individuals, quins crèdit formaran una massa representada per l’Administrador; mentrestant, els creditors beneficiaris de hipoteques, penyores o fiances, de privilegis especials mobiliaris o immobiliaris, no formen part de la massa, excepte quan l’assegurança o garantia no sigui suficient per a comprendre la totalitat de llurs crèdits. El que estableix clarament aquesta disposició legislativa, es que els creditors privilegiats no formen part de la massa, però si decideixen de fer part de la massa dels creditors, renuncien al benefici de llur privilegi. En cas d’autes, la reserva de domini pactada entre el Sr. Benitez i Catalá constitueix una garantia suficient de la totalitat del crèdit; no obstant això, el creditor va decidir incorporar el seu crèdit a la fallida el que fou acceptat per l’Administrador, com a crèdit ordinari, fins a l’import de 24.873,49 € sense cap oposició ni reserva del Sr. Cañellas. Tampoc aquest darrer no va manifestar cap oposició a les 3 subhastes publiques que es van celebrar, demostrant així de manera inequívoca, la seva renúncia a la reserva de domini pactada. Igualment la renúncia del creditor a beneficiar de la clàusula de reserva de domini, deriva del procediment instat pel venedor del material contra el Sr. Benitez en execució forçosa del contracte de compra venda, en el qual va reclamar el pagament de les mercaderies sense mai sol·licitar l’aplicació de la clàusula de reserva de propietat; per tant, el creditor no compleix els requisits dels articles 43 i 44 del Decret de data 4 d’octubre de 1969. Per fi, s’ha de constatar la incongruència de l’argument desenvolupat pels recorrents segons el qual si Catalá no va demanar la retirada del material venut es per permetre la continuació de l’explotació, atès que la incorporació a la massa es va fer abans que el perit de la fallida consideri la continuació del negoci com l’opció més favorable. De tota manera, encara que sigues el cas, això no podria canviar l’aprovació definitiva de l’estat dels creditors que té autoritat de la causa jutjada.

V.- Pel que fa al recurs de societat Varesc, al contrari, el mateix s’ha d’acceptar. En efecte l’article 65 del referit Decret estableix que la repartició de l’actiu del fallit es portarà a terme de la manera següent: els gastos i costes de l’administració de la fallida; els auxilis acordats al deutor o a la seva família; les quantitats adeutades als creditors privilegiats; la resta es repartirà entre tots els creditors, seguint el percentatge de llurs crèdits comprovats i admesos. Aquesta disposició estableix el principi de igualtat dels creditors ordinaris. El lliurament per part de la societat Luís de la quantitat de 15.000 € en pagament de la mercaderia dipositada en el local comercial del fallit, entra en el actiu del deutor i doncs no pot ésser afectada en prioritat a cap creditor ordinari sense vulnerar el esmentat principi d’ordre públic d’igualtat entre els creditors. Per tant no es pot descomptar, com ho ha fet la resolució impugnada, el referit import de 15.000 € del crèdit que la societat Luís ostenta en la fallida del Sr. Benitez.

VI.- En virtut del principi de venciment s’ha d’imposar les costes processals de segona instància a els Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez, llevat de les despeses derivada del recurs d’apel·lació de societat Varesc que s’incorporaran en les costes d’administració de la fallida.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i ENTITY_14;

Estimar el recurs de la societat ENTITY_15;

Reformar l’Aute de data 11 de desembre del 2006, en el sentit de decretar que l’import de 15.000 € corresponent al preu de l’adjudicació a la societat Luís dels béns mobles que es trobin en el local en que es trobava ubicat el negoci restaurant G. en que el Sr. Benitez exercia la seva activitat serà integrat en el actiu de la fallida per ser repartit entre tots els creditors, seguint el percentatge de llurs crèdits comprovats i admesos.

Confirmar-lo per la resta de les seves disposicions;

Bermudezmnar els Srs. Cañellas, Ricart, Castilla, Pino, i les societats Duque i Bermudez al pagament de les costes de segona instància, salvat de les derivades del recurs de la societat Varesc que s’incorporaran en els gastos i costes de l’administració de la fallida.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-