Mesures d'assegurament de Sentència (art. 360 i ss del CPC), criteris

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000071/2026

ORIGEN: 4000064/2025 - 0

NIG: 5300542120250000371

AUTE 000077-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000071/2026

Nig : 5300542120250000371

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00077 A

AUTE 000077/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Raymond

Advocat: Sra. Albina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Mesures d'assegurament de Sentència ( art. 360 i ss del CPC ), criteris

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 07/01/2026, la Batllia dictava Sentència decidint:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per part del Sr. Raymond contra el club esportiu ORG000.

Segon.- Declarar com a justificat el desistiment laboral presentat pel Sr. Raymond en data 17/01/2025 en relació al contracte laboral que el vinculava amb el club esportiu ORG000.

Tercer.- Condemnar al club esportiu ORG000 a pagar a la part agent les quantitats següents: - 1.913,53.- € en concepte d'indemnització per desistiment justificat. - 12.091,87.- € en concepte d'havers laborals no retribuïts. Quantitats que hauran de ser augmentades dels interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda, és a dir a partir del dia 24/04/2024, i fins el dia de la seva total liquidació.

Quart .- Les anteriors quantitats hauran de ser declarades i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (

art. 82 LRL

i

art. 98.1 Llei 17/2008

, de la seguretat social), juntament amb aquelles sumes que han estat abonades durant la relació laboral i no cotitzades prop de la parapública, i el tot sense perjudici de que en mèrits de l'

article 290 del Codi de procediment civil

es comuniqui d'ofici per aquest Tribunal a la CASS.

Cinquè.- Imposar al club esportiu ORG000 la totalitat de les costes processals ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat, a acreditar en període d'execució de sentència"

2.- En data 14/01/2026 la representació processal del Sr. Raymond formulada una sol·licitud d'assegurament de la Sentència condemnatòria dictada el 07/01/2026 d'acord amb el previst als articles 360 i següents de la Llei 22/2021, de 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil , contra el club ORG000 i consistents en l'embargament preventiu de béns i drets.

En concret, demanava l'embargament preventiu de béns i drets del Club ORG000 i que s'oficiés a la Federació Andorrana de Futbol (FAF) per tal que quan disposi de les subvencions transferides per la UEFA, diposités judicialment l'import de 16.195,74 € - 14.005,40 € reconeguts en la sentència, i 2.260,34 € en concepte d'honoraris d'advocat - i, subsidiàriament, que travi embargament preventiu sobre tots els béns, accions drets i negocis actuals i futurs que pertanyin al club ORG000, sobre tots els comptes corrents, llibretes o altres modalitats de dipòsit nominal o numeral, que pugui tenir en les entitats bancàries del Principat.

Per Altressí interessava que es trametés ofici a la Federació Andorrana de Futbol, a la Cambra de Notaris, així com al Ministeri d'Economia i Territori del Govern d'Andorra, assabentant-los de l'Aute d'embargament decretat sobre els béns del Club ORG000, amb la finalitat d'evitar qualsevol acte de disposició o canvi de titularitat que els mateixos puguin efectuar, així com a totes les entitats bancàries del Principat d'Andorra que tinguin un compte, en qualsevol de les modalitats, obert a nom del referit club.

3.- El 26/02/2026 requeia aute amb la següent part decisòria:

"Únic.- Denegar les mesures d'assegurament sol·licitades per la representació processal del Sr. Raymond en data 14/01/2025".

4.- La direcció lletrada del Sr. Raymond s'alça contra aquesta resolució demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Resolució en aquesta alçada acordant l'adopció de les mesures d'assegurament sol·licitades, i concretament l'embargament preventiu dels fons que la UEFA ha de transferir a la Federació Andorrana de Futbol (FAF), destinats al club esportiu demandat per la participació del recurrent, com a jugador internacional, fins a cobrir l'import de 16.195,74.- € i subsidiàriament que es travi embargament preventiu sobre tots els comptes corrents i béns del club fins a cobrir l'esmentat import en el sentit que es demanava. També sol·licitava que es dictés Resolució degudament motivada sobre tots els extrems de la sol·licitud, incloent-hi la qüestió de la proporcionalitat de la mesura i la de la caució, tot fent expressa imposició de costes processals a l'adversa; el tot segons els següents motius de recurs.

En primer lloc, s'al·lega una interpretació errònia del requisit del periculum in mora, ja que l'Aute exigeix una pràctica certesa d'incompliment futur per part del deutor, quan el criteri legal i jurisprudencial es basa únicament en l'existència d'un risc raonable. El recurrent sosté que els incompliments previs del club constituïen indicis suficients d'aquest risc.

En segon lloc, es denuncia una incorrecta valoració del risc específic associat als fons procedents de la UEFA/FAF. Es defensa que es tracta d'un crèdit concret, identificable i de percepció imminent, respecte del qual existeix un risc estructural de pèrdua d'efectivitat, atès que, un cop ingressat al patrimoni general del club, quedaria diluït entre la resta de creditors.

En tercer lloc, es posa de manifest la manca de motivació de la resolució en qualificar la mesura sol·licitada com a desproporcionada. El recurrent sosté que l'embargament interessat és estrictament coincident amb l'import de la condemna i, per tant, proporcional, i critica que l'Aute no expliciti cap raó concreta que justifiqui la seva conclusió.

Finalment, s'al·lega l'omissió de pronúncia sobre la caució com a alternativa intermèdia. Es considera que el tribunal hauria hagut de valorar la possibilitat de condicionar l'adopció de les mesures a la prestació d'una caució, i que la seva omissió suposa una aplicació incorrecta de la normativa processal i genera indefensió.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs es limita a impugnar l'Aute de 26/02/2026 que denega les mesures d'assegurament de Sentència condemnatòria. La part recurrent sol·licita la revocació d'aquesta resolució i que s'acordin les mesures cautelars interessades -principalment l'embargament preventiu- per garantir l'efectivitat de la condemna.

Segon.- Règim de l'assegurament de les Sentències condemnatòries

Els articles 360 i següents del Codi de procediment civil estableixen un règim autònom d'assegurament de les sentències condemnatòries que s'articula al voltant de tres eixos.

El primer defineix la finalitat de la institució: permetre a la part que ha obtingut una sentència favorable en primera instància garantir-ne l'efectivitat mentre la resolució no és ferma, sempre que es tracti d'un pronunciament susceptible d'execució i no s'hagi exclòs legalment, com succeeix en determinats processos de família o en les condemnes de fer consistent en una declaració de voluntat.

El segon eix regula el règim processal. La sol·licitud s'ha de presentar davant el tribunal de primera instància dins del termini comprès entre la notificació de la sentència i la remissió de les actuacions al Tribunal Superior, amb concreció de les mesures interessades i justificació de la seva procedència. Les mesures adoptables coincideixen amb les previstes per a la tutela cautelar.

El tercer estableix els requisits per a l'adopció: l'existència d'un pronunciament condemnatori, la idoneïtat i proporcionalitat de la mesura en relació amb la finalitat perseguida, i amb caràcter general la prestació de caució. El tribunal resol per aute en termini breu; únicament és recurrible en apel·lació, amb tramitació preferent, l'aute que denega les mesures.

Quant a l'assimilació que l'òrgan a quo realitza entre aquest règim i el de les mesures cautelars, l'Exposició de Motius de la Llei -apartat XI- resulta inequívoca. El legislador hi exposa el dilema clàssic que suscita la interposició d'un recurs d'apel·lació: suspendre l'execució de la sentència o permetre-la provisionalment, amb el risc que una eventual revocació en segona instància faci impossible revertir els efectes produïts. Davant dels inconvenients que presenten ambdues opcions, l'Exposició de Motius justifica l'opció per un model alternatiu basat en l'assegurament, que permet garantir l'efectivitat de la sentència sense anticipar-ne l'execució, i ho fa en els termes següents:

"Així, qui tingui una sentència favorable pot demanar l'assegurament de les quantitats concedides en la sentència o, si es tracta d'una condemna no dinerària, del seu equivalent dinerari. El sol·licitant de la mesura d'assegurament ha d'oferir una caució suficient per respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar al patrimoni de l'altra part com a conseqüència de l'adopció d'aquesta mesura, encara que el tribunal pot eximir el sol·licitant de prestar-la quan així ho justifiqui suficientment conforme a les circumstàncies concurrents. Aquest assegurament no difereix d'una mesura cautelar; ara bé, la diferència es troba en el fet que tant el fumus boni iuris com el periculum in mora ja estan inicialment acreditats per la mateixa existència de la sentència condemnatòria. D'aquesta forma el judici de valoració del tribunal s'ha de limitar al control formal de la petició, i a la fixació i la prestació efectiva de la caució. Per tant, la dificultat lògica establerta al Codi a l'efecte d'obtenir una mesura cautelar mentre es tramita el procediment queda limitada en aquest cas a l'acreditació que es disposa d'una sentència favorable sotmesa a recurs. S'ha considerat que es tracta d'una bona solució, atès que s'eliminen les execucions provisionals i, al mateix temps, es garanteixen els drets de les persones que han obtingut un pronunciament favorable en la primera instància, especialment a Andorra on els terminis per obtenir una resolució de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia no són excessivament llargs."( el text en negreta és nostre i no figura així en la Llei).

El passatge transcrit esvaeix qualsevol dubte. El legislador ha configurat l'assegurament com un mecanisme en el qual el fumus boni iuris i el periculum in mora no han de ser acreditats pel sol·licitant perquè s'entenen implícitament satisfets per la mateixa existència de la sentència condemnatòria. El judici del tribunal queda així circumscrit al control formal de la petició i a la determinació de la caució procedent. En aquesta eventualitat, exigir al sol·licitant una acreditació addicional d'aquests pressupostos equival a imposar càrregues que el legislador ha pretès excloure, i constitueix una interpretació contrària tant a la lletra com a la finalitat del règim legal.

Tercer.- Transposició al supòsit examinat.

Traslladant al cas els criteris exposats en el fonament anterior, la procedència de la mesura sol·licitada no es pot discutir per les raons següents.

Concorren en el supòsit examinat tots els requisits que els articles 360 i següents del Codi de procediment civil exigeixen per a l'adopció de les mesures d'assegurament. En primer lloc, existeix un pronunciament condemnatori dictat per la Batllia en data 07/01/2026 que declara justificat el desistiment laboral de la part actora i condemna el club demandat al pagament de les quantitats ja referides, resolució que ha estat recorreguda en apel·lació i que, per tant, no ha adquirit fermesa. Concorre, doncs, el pressupòsit essencial del sistema: una sentència susceptible d'execució, subjecta a recurs, respecte de la qual l'assegurament té per objecte preservar l'efectivitat del dret ja declarat.

En segon lloc, i tal com s'ha exposat en el fonament precedent, el fumus boni iuris i el periculum in mora no requereixen acreditació autònoma per part del sol·licitant, trobant-se aquests ja implícits en la resolució dictada. No correspon a aquest tribunal reconstruir un judici de probabilitat sobre el dret declarat ni exigir una prova qualificada d'un risc futur d'incompliment: ambdós elements es tenen per acreditats per imperi de la Llei des del moment en què existeix una resolució condemnatòria susceptible d'assegurament.

En tercer lloc, la mesura sol·licitada -embargament preventiu dels fons que la UEFA pugui transferir a la FAF amb destinació a la part executada- és idònia i proporcional en relació amb el contingut de la condemna. Tractant-se d'una condemna dinerària, l'embargament preventiu de fons és precisament la mesura que el legislador contempla com a instrument natural d'assegurament, i el seu abast queda delimitat per l'import de 16.195,74 €, xifra que comprèn el total de la condemna econòmica incrementada amb la previsió de costes, sense excedir-ne el contingut ni anticipar-ne l'execució.

Finalment, la qüestió de la caució ha estat considerada pel tribunal en atenció a les circumstàncies concurrents. La naturalesa laboral del crèdit assegurat, la condició de treballadora de la part sol·licitant i l'índole dels havers reclamats -que inclouen salaris no retribuïts i indemnització per desistiment justificat- constitueixen circumstàncies que justifiquen l'exoneració de la seva prestació, en l'exercici de la facultat que l' article 362 del Codi de procediment civil atribueix als òrgans judicials.

Concorrent, doncs, la totalitat dels requisits legalment exigits, i essent la mesura sol·licitada adequada, proporcional i coherent amb la finalitat que el règim dels articles 360 i següents del Codi de procediment civil assigna a l'assegurament de les sentències condemnatòries, escau estimar el recurs articulat i ordenar l'adopció de la mesura d'assegurament en els termes sol·licitats amb caràcter principal.

Quart.- Costes

L'èxit del recurs comporta que no hagi de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada del Sr. Raymond contra l'aute de la Batllia de 26/02/2026 que es revoca íntegrament disposant, en el seu lloc, l'embargament preventiu dels fons que la UEFA ha de transferir a la Federació Andorrana de Futbol, destinats al club ORG000 per la participació del recurrent, com a jugador internacional, fins a cobrir l'import de 16.195,74.- €.

No efectuem pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.