Major d'apropiació indeguda - Substitució pena inhabilitació per suspensió (Exe-0000177/2019 )

Aute

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000106/2022 Núm. de Causa: EX-0000177/2019

AUTE 26-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Soriano

Advocat: Sr. Pombo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, dos de maig de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat per Tribunal de Corts en data 14 de novembre de 2022, en la causa de referència, seguida pel delicte major d'apropiació indeguda, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per sentència de data 18 de gener del 2019, esdevinguda ferma en data 18 d'octubre següent, Soriano fou condemnat, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda, a una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en un termini màxim de tres mesos i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc anys, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular a acreditar en període d'execució de sentència.

II.- RESULTANT: Per aute de data 31 de gener del 2022, i subsegüent a l'aute dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 21 de maig del 2021 i la sentència del Tribunal Constitucional el dia 17 de gener del 2022, es decidí procedir a una nova liquidació de la pena d'inhabilitació per a exercir l'advocacia imposada al condemnat Soriano, la qual s'establí en un període de 18 mesos.

III.- RESULTANT: Per escrit de data 5 d'agost del 2022, el lletrat Sr. Pombo, advocat defensor del condemnat, sol·licità que, d'acord amb l'article 55.2 del Codi penal, posat en relació amb els articles 45 i 46 del Codi penal, se substituís la pena d'inhabilitació imposada, per la de suspensió.

Per escrit de data 20 de setembre del 2022, el Ministeri Fiscal s'oposa a la petició efectuada, en estimar essencialment que, de conformitat amb l'aute del Tribunal Superior de Justícia de data 21 de maig del 2021 i amb la sentència del Tribunal Constitucional de data 17 de gener del 2022, el text aplicable és aquell en vigor abans del 31 d'octubre de 2013, i el mateix no preveia la possibilitat de substituir la pena d'inhabilitació per la de suspensió en les penes inferiors a 3 anys.

IV- RESULTANT: que mitjançant Aute de data 14 de novembre de 2020, el Tribunal de Corts acordà:

"Desestimar la pretensió efectuada pel lletrat Sr. Pombo, advocat del condemnat Soriano, en el seu escrit de data 5 d'agost del 2022".

V.- RESULTANT: Contra aquest aute, la representació lletrada de Soriano formula recurs d'apel·lació per varis motius a fi d'obtenir substitució a la pena d'inhabilitació imposada, una suspensió, mesura més favorable al Sr. P.

VI.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, contestant a cadascú dels arguments esgrimits per la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: per sentència de data 18 de gener de 2019, el Tribunal de Corts condemnà Soriano, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda, a una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en un termini màxim de tres mesos i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc anys, en estimar que era d'aplicació als fets, l'article 38.2 del Codi penal, en la seva redacció en vigor a data 31 d'octubre del 2013, que preveia que, en els supòsits que tinguessin relació amb el delicte comés, el Tribunal podia imposar la pena complementària d'inhabilitació de l'ofici o el càrrec, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major, o per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades, si fossin de major durada.

No obstant, esdevinguda ferma la sentència i ja en període d'execució, el lletrat del condemnat al·lega que el text aplicable no era aquell en vigor a data 31 d'octubre del 2013, i que en mèrits del mateix, la pena complementaria imposada no podia ser de durada superior a la de la pena principal, que en aquest cas era de 18 mesos.

Aquesta argumentació fou compartida per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia en l'aute de data 21 de maig del 2021, pel qual indicava que la norma aplicable era aquella vigent del 23 setembre de 2005 al 30 d'octubre de 2013 i pel Tribunal Constitucional en la seva sentència de data 17 de gener de 2022, el qual reprotxa al Tribunal Superior de Justícia de no haver modificat en conseqüència la decisió del Tribunal Constitucional, malgrat el fet que aquesta era definitiva i que la sala penal no podia modificar d'ofici una decisió definitiva en l'absència de recurs en temps útil.

En execució d'aquesta decisió, el Tribunal de Corts per aute de data 31 de gener de 2022 decideix procedir a una nova liquidació de la pena d'inhabilitació per a exercir l'advocacia imposada a Soriano, la qual s'establí en un període de 18 mesos, anul·lant els autes respectius del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

En seguiment d'aquest darrer aute, en data 23 de febrer de 2022 es procedeix a efectuar la corresponent liquidació de condemna de la pena d'inhabilitació professional imposada la qual queda totalment executada en data 10 d'abril de 2021.

De l'anteriorment exposat, se'n desprèn que el fet d'haver-se assolit en el present cas, el compliment definitiu de la pena d'inhabilitació professional imposada, en data anterior a la petició de substitució, comporta que la substitució sol·licitada sigui d'impossible aplicació.

II.- CONSIDERANT: per altra part, malgrat el fet que la representació lletrada del Sr. P. s'hauria de dur a terme prèvia audiència pública, el cert és que, com ho observa el Ministeri Fiscal, no tindrà sentit o interès aquesta retroacció, la decisió del Tribunal Constitucional essent ferma i decisiva. En aquest sentit, és igual que la magistrada sigui la mateixa que la que va pronunciar l'aute impugnat, tractant-se d'una simple mesura d'execució d'una sentència del Tribunal Constitucional.

III.- CONSIDERANT: sobretot, el Tribunal de Corts com la sala penal no poden modificar la decisió del Tribunal Constitucional , que es refereix en la seva sentència únicament a la durada de la pena d'inhabilitació i que no menciona o fa al·lusió en cap moment a un canvi de pena a través d'una substitució per una pena de suspensió. El Tribunal de Corts no podia infringir el principi de legalitat i el de jerarquia de les normes.

En el seu dispositiu, la sentència constitucional anul·la parcialment ambdós autes "únicament pel que fa a la durada de l'execució" de la pena d'inhabilitació, sense cap ambigüitat i de manera totalment explícita.

En realitat, el recurrent s'aprofita d'aquestes circumstàncies per obtenir una decisió més favorable i sobretot més pràctica, una espècie de revisió amb una decisió "feta a mesura com un vestit", ignorant totalment el principi de legalitat i l'ofici de jutjador.

IV.- CONSIDERANT: Subsidiàriament, el text en vigor a la data anterior al 31 d'octubre de 2013 aplicable als fets d'autes i més favorable al reu només preveu una pena d'inhabilitació. El principi de coherència com de legalitat impedeixen aplicar el text posterior en quant a la mesura de substitució a través d'una aplicació distributiva de disposicions amb condicions diferents i indivisibles, tenint en compte que s'ha aplicat el text més favorable al reu. Una aplicació contraria no tindria cap sentit.

Decisio

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Soriano contra l'aute de data 14 de novembre de 2022, dictat pel Tribunal de Corts en l'executòria 0000177/2019.

2.- CONFIRMAR l'aute recorregut.

3.- Condemnar a la part recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.