Citació a termini del defenent: requisits.- Citació a termini per edictes: requisits.- Dret a la jurisdicció (0091/04)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 18 DE NOVEMBRE DE 2004

Citació a termini del defenent : requisits.- Citació a termini per edictes : requisits.- Dret a la jurisdicció

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions civils núm. 0014-2/04, incoats per la representació processal de la mercantil Vall contra la Sra. Cañellas i la mercantil Codina es va dictar Providència, de data 23-3-2004, per la qual s'acorda: "DECIDEIX: Primer.- Suspendre el tràmit de demanda dels presents autes civils registrats amb el número 0014-2/2004 previst pel dia d'avui, assenyalant-se l'audiència del dia 15 de juny del 2004 a les 10,00 hores per a la celebració d'aquell tràmit. Segon.- Notificar la present a les representacions processals de la societat Vall part agent, i de la Sra. Cañellas part codefenent".

II.- La representació processal de la mercantil Vall va interposar, en data de registre 26-3- 2004, recurs de reposició contra la referida providència i, en data 15-4-2004, es va dictar Aute, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX: no donar lloc al recurs de reposició o de reforma formulat per la representació processal de la societat Vall contra la Providència d'aquesta Batllia de data 23 de març d'enguany i confirmar íntegrament el contingut d'aquesta darrera resolució, sense fer especial condemna en costes".

III.- La representació processal de la part agent ha formulat recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat per l'Honorable Tribunal de Batlles i, segons escrit de conclusions, de data de registre 30-6-2004, sol·licita la revocació de l'Aute dictat. Així mateix, per escrit posterior de data 1-9-2004, la recurrent va exposar que en altres afers judicial el Sr. Oller havia estat emplaçat a través de la publicació d'edictes al BOPA, però que en aquest cas s'ha donat un tracte diferent i contrari a dret. Per escrit de data 2-9-2004, la representació processal de la Sra. Cañellas es va oposar a les peticions de l'adversa i va demanar la confirmació de l'Aute dictat, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- De l'anàlisi del recurs d'apel·lació que presenta la part agent s'extreu que els greuges o motius que justifiquen les seves peticions són, en primer terme, que la suspensió del procés no era viable perquè l'ingrés en un centre no significa la declaració d'incapacitat, a la vegada que la presentació del certificat mèdic suposa que ha estat citat de forma legal. I, si s'entén que no ha estat localitzat al Principat la via adequada esdevenia la publicació d'edictes. En segon terme, manifesta que s'ha rebut un certificat mèdic, de data 10-6-2004, on s'exposa que el Sr. Oller rep tractament mèdic ambulatori des del dia 23 de març de 2004. I així afirma que si la Batllia, abans de dictar l'Aute de 15-4-2004, hagués confirmat amb el Centre mèdic i s'hauria pogut donar lloc a les peticions de la part recurrent en reposició i, ara apel·lació. Manifesta, en darrer terme, que si la darrera citació efectuada al Sr. Oller es torna efectiva, segueix la part recurrent demanant que la citació sigui efectiva i que, si es refusa el recurs, es tingui per feta la denúncia de la vulneració dels drets fonamentals continguts a la Constitució i, en especial, a l'article 10 de l'esmentat text constituent.

II.- El primer dels motius o greuges d'apel·lació s'orienta a combatre l'Aute dictat a la instància, i assenyala que s'escau entendre que el Sr. Oller ha estat degudament citat, tota vegada que ha pogut tenir coneixement de la demanda i ha aportat un certificat mèdic per excusar la seva absència i que la citació de l'apartat quart del recurs s'ha d'entendre produïda mitjançant l'enviament del certificat mèdic esmentat. Aquest argument no pot prosperar. En efecte, consta que la comunicació personal al Sr. Oller ha estat negativa i també resta acreditat que no s'ha procedit a notificar la mateixa a altres familiars majors d'edat, sinó que consta que el pare del Sr. Oller (foli 31) va comunicar a la Batllia l'ingrés del Sr. Oller en un centre Hospitalari a Barcelona i va acompanyar l'oportú certificat que ho acreditava. Aleshores, no es pot entendre, com sustenta la part recurrent, que el legal representant de la mercantil defenent hagi pres coneixement de la voluntat de presentar una demanda amb les garanties degudes (entre elles el temps necessari per a comparèixer) envers ell i procedir a escoltar-la el dia assenyalat, per la qual cosa no se'l pot tenir per citat simplement per la compareixença del seu pare, on aquest afirma que el seu fill es fora del Principat i ingressat en un Centre mèdic. Com tindrem ocasió d'exposar, la comunicació personal esdevé prioritari i preferent a la comunicació edictal, de forma que s'escau exhaurir els mitjans a l'abast de l'òrgan judicial, així com emprar tots els expedients que s'orienten a obtenir una comunicació processal personal de la forma més adequada possible per a l'obtenció d'aquest resultat. I, en aquest cas, l'exhaustivitat i el rigor que requereix la comunicació personal per la consecució del respecte al dret d'audiència, defensa i contradicció, integrats a l'article 10 de la carta Magna, no s'hauria complert en aquest cas.

S'ha d'afegir en aquest cas que el fet que l'ingrés en un Centre mèdic no signifiqui la limitació de capacitat d'obrar del subjecte (incapacitat), no impedeix que la comunicació personal de la pendència del procés s'hagi de portar a terme amb les cauteles i previsions necessàries per a garantir el dret a l'audiència, contradicció i defensa, sense que es pugui admetre l'argument del recurrent que així es podria evitar ésser part en el procés, perquè el que fa l'òrgan judicial és evitar el retard de la tramitació d'una comissió rogatòria, tota vegada que coneixent el seu parador no esdevé viable la citació edictal, i així possibilitar quan es trobi d'alta l'emplaçament a les Valls d'Andorra i eliminar així dilacions en el procés que, sens dubte, la tramitació de la comissió rogatòria originaria.

II.- En segon terme, encara que a la súplica no s'hi conté la petició de citació edictal, si que apareix la mateix al cos de l'escrit (fet primer i escrit d'ú de setembre de 2004). Així, quant a aquest extrem, s'ha de posar en relleu que l'emplaçament per edictes no pot ser viable, perquè la citació edictal esdevé un mecanisme excepcional i que només s'ha d'emprar quan no es coneix el parador d'aquell contra el qual es dirigeix la demanda, essent preferent l'emplaçament personal sempre que sigui possible. I aquesta doctrina, establerta per l'òrgan judicial d'instància, mereix ésser confirmada per les següents raons. En primer terme, la regulació de les citacions i els emplaçaments, contemplada al Decret de 16- 2-1918 i a la Llei Transitòria de procediments judicials, han d'interpretar-se, de conformitat amb la norma constitucional, de manera que prioritzin la comunicació personal del futur defenent front a altres mecanismes subsidiaris que actuen com a clàusula de tancament dels actes de comunicació personal. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, en sentència de 19 de desembre de 1996 ha sostingut que "La citació per edicte, en concret, no és invàlida, però és una fórmula que s'ha d'utilitzar en darrera instància, a fi de donar per formalitzada i amb data oficial la decisió de l'òrgan competent. Però el fet que s'utilitzi en darrera instància obliga que abans s'utilitzin totes aquelles vies possibles i necessàries per garantir l'objecte essencial d'un citació: que s'arribi a comunicar a la persona interessada la raó de la citació". En segon terme, si la finalitat dels actes de comunicació processal és aconseguir el coneixement de la pendència del procés per aquell contra el qual es dirigeix el mateix, en ares a garantir el seu dret a la defensa, contingut a l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra, esdevé adequat suspendre el tràmit de demanda, perquè així s'eviten les conseqüències negatives de la citació per edictes, quan s'ha pogut conèixer el parador del legal representant i aposta per la salvaguarda del dret a la defensa afavorint els actes de comunicació processal en la persona del demandat. I en aquest mateix sentit, s'ha pronunciat el Tribunal Constitucional en la sentència abans esmentada quan assenyala que "De tota aquesta documentació se'n desprèn que els procediments previs utilitzats amb anterioritat a la citació per mitjà d'edicte no s'han fet correctament ni adequadament ni exhaustivament, i que, addicionalment, no s'han tingut en compte posteriorment les proves documentals aportades per la defensa...

Vuitè La vigència de normes preconstitucional - com el Decret de 1918- i la inadequada actuació dels dos instruments de citació previs a l'edicte poden crear, com és el cas, situacions en què les conseqüències d'una ignorància no imputable a la persona citada siguin desproporcionadament lesives per a aquesta persona... Encara més si es té en compte que, en aquest cas, una utilització més rigorosa dels dos instruments de citació i localització de la interessada esmentats hauria subsanat el problema". I, en darrer terme, perquè del que s'ha exposat es deriva que la citació edictal no solament es un mecanisme excepcional i de tancament del sistema de comunicació processal, sinó que sempre s'ha de procurar aconseguir la comunicació processal personal, de forma que s'orientin els mitjans a aconseguir una adequada citació, fins i tot, encara que s'hagin d'efectuar de manera exhaustiva més comprovacions i actuacions en ordre a la consecució de la finalitat cercada.

III.- Per últim, s'indica que en la data que es va dictar per la Batllia l'Aute que refusava la reposició s'hagués pogut donar lloc a les peticions de la part recurrent. Aquest argument tampoc pot ésser acollit. En efecte, la Batllia va dictar providència de data 23-3-2004; és a dir un dia posterior a la compareixença del pare del Sr. Oller a la Batllia i on aquest es comprometia a informar del moment de l'alta i se'l requeria per la Batllia a que comparegués en el termini dos mesos si abans no s'havia produït l'alta. Quan es va dictar l'Aute de 15-4-2004 el que feia la resolució d'instància, com no podria ésser d'altra forma, era valorar si la providència que s'impugnava i, per consegüent en data 23-4-2004, s'havia pres de forma adequada i calia o no mantenir-la. I, en aquest ordre d'idees, no és fins el dia 14 de juny que compareix la representació processal de la mercantil agent i comunica que, en data 10 de juny de 2004, s'ha rebut un certificat mèdic del Centre on s'assenyala que des del dia 23 de març de 2004 es segueix un tractament ambulatori. Per tant, no és fins dos mesos després que es comunica l'alta, encara que per referència al mateix dia de la providència, quan el compareixent, pare del Sr. Oller, havia indicat el dia anterior que no es podia determinar la data d'alta. En conseqüència, l'actuació de la Batllia ha de titllar-se de correcte en aquest punt i no pot admetre's la impugnació de l'Aute en atenció a uns fets coneguts dos mesos més tard i més si es té en compte que els fets fixats temporalment per a la resolució del recurs de reposició havien de ser els tinguts en compte per la providència de 23-3-2004.

IV.- Les argumentacions abans explicitades justifiquen el refús del recurs d'apel·lació contra l'Aute de l'Honorable Tribunal de Batlles i motiven que siguin imposades a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la mercantil Vall contra l'Aute, de data 15-4-2004, de l'Honorable Tribunal de Batlles i confirmar la part dispositiva del mateix, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-