Menors- competència objectiva de la jurisdicció de menors (TSJC-097/13)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-097/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26-09-2008 es van iniciar les actuacions processals M-0036-1/2008, per la possible situació de risc en la que es trobava la menor Blasco.

Aquestes actuacions foren arxivades per Aute de 20- 04-2010, al no trobar-se la menor en situació de risc.

II.- La Sra. Morales va presentar escrit, de data 14- 12-2012, segons el qual demanava l'establiment d'un règim de visites en relació a la seva filla Blasco.

III.- El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 19-02-2013, pel qual advertia de la incompetència de la jurisdicció de menors.

Per Aute, de data 21-02-2013, es va acordar: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la petició formulada per la Sra. Morales, continguda en l'escrit presentat en data 14 de desembre proppassat.

Segon.- Confirmar l'arxiu del present expedient de jurisdicció de menors enregistrat amb el número seqüencial M-0036-1/2008.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal".

IV.- La representació processal de la Sra. Morales va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 24-04-2013, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, el Ministeri Fiscal, per escrit de data 14-05- 2013, interessava la confirmació de la resolució d'instància.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs contra l'Aute d'instància són els següents. En primer terme, entén que la guarda i custòdia la ostenta la mare per Sentència de data 8-02-2007, però que és una resolució de la Batllia de menors la que l'atorga al pare, de forma temporal (Aute de 15-04-2009). Així mateix, l'Aute de la jurisdicció de menors, de 20- 04-2010, denega al pare l'atribució definitiva de la guarda i custòdia. Per tant, i com que la mare no vol modificar les mesures de la Sentència de separació sinó que solament vol que es doni compliment a l'Aute recaigut en el procediment de menors, el qual disposa que la Direcció de Serveis Socials ha d'elaborar un calendari de visites a favor de la mateixa.

II.- Consta a les actuacions que per Aute de 15-04- 2009, es va acordar el canvi temporal de la guarda i custòdia de la menor a favor del pare, atesa la manca d'idoneïtat de la mare, de manera que cal facultar a la Direcció de Serveis Socials l'elaboració d'un calendari de visites a favor d'aquell progenitor que no té la guarda i custòdia. Per Aute, de data 18-05-2009 es va establir el règim de visites de la menor N. a favor dels progenitors. Consta també que per Aute de 13-07-2009 es va establir el règim de visites de la menor durant el període de vacances d'estiu. Així mateix per sentència de data 23-07-2009 el Tribunal unipersonal de la Batllia va inadmetre a tràmit la demanda de modificació de Sentència perquè entenia que la causa s'havia de mantenir en la jurisdicció de menors. L'anterior resolució judicial fou confirmada per la Sentència d'aquesta Sala, de data 27- 01-2010. Per Aute de 11-12-2009 es va deixar sense efecte l'Aute de 18-05-2009 i es va determinar un nou règim de visites de la menor N. Finalment, per Aute de 20-04-2010, es denegava l'atribució de la guarda i custòdia definitiva sol·licitada pel pare de la menor, la qual hauria de tramitar-se en el procediment contenciós. I es decretava l'arxiu de les actuacions de menors al no trobar-se la menor en situació de risc.

Consegüentment amb les anteriors dades fàctiques, i en consonància amb el criteri ja establert per aquesta Sala en la Sentència de data 27-01-2010, coincident a la vegada amb el criteri de la Fiscalia, una vegada ha posat fi la jurisdicció de menors a les actuacions per a protegir a la menor (extrem que va esdevenir per Aute de 20-04-2010), les mesures que s'hagin d'adoptar en relació a la menor, com la referent al règim de visites que sol·licita o el restabliment o modificació de la guarda i custòdia, en el seu cas, de les mesures definitives adoptades en el procediment de separació, no correspon, per raons de competència objectiva, a la jurisdicció de menors, sinó a la jurisdicció civil (al Tribunal Unipersonal), encarregada del coneixement de la crisi matrimonial dels litigants.

Aleshores, per les raons exposades no es pot donar lloc a la pretensió de la recurrent que es determini el règim de visites que la jurisdicció de menors va ordenar establir, no solament perquè el mateix ja es va anar produint, en funció dels Autes de la Batllia de menors ressenyats en el cos de la present resolució, sinó també per quant finalitzat l'expedient judicial atribuït al coneixement de la jurisdicció de menors, la determinació de les mesures que afectin a la menor d'edat s'han de tramitar per la jurisdicció civil i mitjançant els procediments adequats per a la modificació o restabliment de les mesures definitives ja adoptades.

III.- La desestimació del recurs no s'ha de traduir en la imposició de les costes processals, atès que l'especial natura dels interessos en litigi així ho justifica (Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Morales contra l'Aute de data 21-04- 2013. No efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.