Article 63 LQM - Pensió aliments (0021/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-021/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Andrade va interposar demanda, en data 21-09-2009, d'adopció de mesures provisionals envers el Sr. Miró, en virtut de la qual sol·licitava la guarda i custòdia de la filla Marti fins que no es dictés sentència de separació, la prohibició del defenent d'endur-se a la menor fora del país i l'establiment d'una pensió d'aliments de 400 euros mensuals.

En data 30 de setembre de 2009 el Mgfc. Ministeri Fiscal va contestar a la demanda i, en data 12-10-2009, el defenent va admetre la guarda de la mare, tot sol·licitant un règim de visites i que es fixés una pensió d'aliments de 100 euros mensuals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute de 17-11-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Andrade contra el Sr. Miró ha d'establir les següents mesures reguladores de les relacions paternofilials:

1.- Mantenir la pàtria potestat de la filla menor Marti compartida entre ambdós progenitors.

2.- Atribuir la guarda i custòdia de la menor a la mare.

3.- Establir un règim de visites a favor del pare envers la menor consistent en els diumenges de forma alterna de les 08.00 a les 20.00 hores.

4.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare, a fi de contribuir a les càrregues que pertoquen als progenitors en virtut de la filiació en l'import de 300,. Euros mensuals a satisfer dins dels 5 primers dies de cada mes a la mare i que experimentarà les mateixes variacions que l'IPC publicat pel M.I. Govern d'Andorra pugui experimentar. Ensems escau establir a càrrec del pare l'obligació de satisfer el 50% de les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament de ka seva filla pugui requerir.

5.- I sense fer especial imposició de costes judicials".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 23-02-2010, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, tant l'informe del Ministeri Fiscal, de 16-03-2010, com l'escrit de contesta a les conclusions de la part agent, de 23-03-2010, sol·liciten la confirmació de la resolució recorreguda; interessant aquest darrer la imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic motiu o greuge que la part defenent articula contra l'Aute dictat a la instància estriba en el quantum de la pensió d'aliments establerta a favor de la menor Marti. Així, entén el recurrent que no pot fer front al pagament d'una pensió de 300 euros atesa la seva precària situació econòmica. Afegeix que té un seguit de despeses fixes (pis, telèfon, llum, préstec vehicle i pagament d'un préstec hipotecari) que superen els seus ingressos de 1.093 euros mensuals. També manifesta que les necessitats de la menor ascendeixen a l'escola bressol (332 euros) i que les de roba i alimentació són mínimes, tota vegada que només compta amb dos anys. Consegüentment, demana que l'import de la pensió es fixi en 150 euros.

Esdevé jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que la pensió d'aliments s'ha d'establir tenint en compte dos paràmetres: per una banda, les necessitats del menor i, per l'altra els mitjans econòmics de la persona obligada a prestrar-la.

II.- Respecte de les necessitats de la menor, resta provat a les actuacions que l'import de l'escola bressol es situa en 332 euros mensuals, als quals, malgrat les inassumibles manifestacions de la recurrent, segons les quals una nena de 2 anys té poques despeses d'alimentació i roba, s'han de sumar les despeses d'alimentació, en sentit ampli (vestit, habitatge, assistència mèdica, i formació), de manera que si sumem l'import de les despeses proporcionals d'habitatges i subministres, aquestes importen quasi 300 euros (meitat del lloguer de 500 euros i meitat de les despeses de consum), per la qual cosa, les necessitats de la menor s'han de situar en la xifra d'uns 600 euros mensuals.

Pel que fa als mitjans econòmics del pare, i una volta valorat que els ingressos dels progenitors són força similars, aquest percep un salari mensual que oscil·la entre els 1.150 i 1.208 euros mensuals i, d'acord amb el criteri establert per l'òrgan judicial a quo, no pot postegar-se l'obligació d'aliments envers la seva filla per l'existència d'altres despeses, com la relativa al retorn d'un préstec per l'adquisició d'un vehicle. Consegüentment, aquesta Sala considera que, ateses les reals necessitats de la menor abans valorades, i en consonància amb els ingressos del defenent, si bé no esdevé adequat incrementar la pensió d'aliments, sí que s'ha de mantenir en el quantum de 300 euros fixat per la resolució d'instància.

III.- La desestimació del recurs, malgrat tractar-se d'un procés de família, però tota vegada que solament es qüestionen extrems d'índole econòmica, procedeix imposar les costes processals a la part que ha vist refusat el seu recurs (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal del Sr. Miró contra l'Aute, de data 17-11- 2009, dictat per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.