AUTE INSDMISSIÓ DE RECURS D'APEL·LACIÓ (1000025/2018)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000025/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000055/2019

AUTE 1-2020

PARTS :

Apel·lant: Sr. Vendrell

Representant: Sra. Corbacho

Advocada: Sra. Herrera

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Giner

Advocada: Sra. Guerrero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el setze de gener del dos mil vint.

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23-7-2019, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar Sentència, amb la següent part decisòria:

"DECISIÓ: En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vendrell contra la Sentència 40/2019, del 2 de juliol de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en el seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància".

II.- La representació processal del Sr. Vendrell, va formular, per escrit de data 11-9-2019, incident de nul·litat d'actuacions contra la resolució indicada.

III.- Una volta evacuat el tràmit d'audiència del Govern d'Andorra, per Aute de data 24-10-2019 es decidia no donar lloc a la pràctica de la pretensió probatòria interessada per la representació processal del Sr. Vendrell en el seu escrit de 30-9-2019, respecte de la prova Segona Documental Privada, atès que la mateixa no es considerava útil, pertinent ni necessària per provar allò que es pretenia, i alhora s'admetien les proves Primera Documental Privada i Tercera Documental Pública aportades per la part agent.

IV.- En data 12-11-2019, notificada el mateix dia, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dictava Aute a través del qual es decidia:

"1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la Sentència núm. 77-2019, de 23 de juliol.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes".

V.- El dia 13-11-2019, la representació processal de la part agent articulava recurs de súplica o de reposició contra l'Aute de 24-10-2019, el quin resultava desestimat mitjançant Aute 32-2019 de 9-12-2019.

VI.- En data 28-11-2019, la representació processal del Sr. Vendrell articula recurs d'apel·lació contra l'Aute 26-2019 de data 12-11-2019, sol·licitant que prèvia admissió i assignació de nova Sala i mantenint entre temps la suspensió de l'execució de l'acte recorregut, estimés el recurs articulat en el sentit de declarar que s'havia produït una vulneració al dret a la jurisdicció i defensa del seu representat, decretant la nul·litat del procediment contenciós i retrotraient el procediment per a complir íntegrament allò ordenat pel Tribunal Constitucional, és a dir que es declari la nul·litat de ple dret dels actes processals que van prescindir de les normes essencials del procediment que han deixat en estat d'indefensió efectiva aquesta part. Subsidiàriament sol·licitava que no es donés lloc a l'intercanvi d'informació, amb revocació de la resolució del Govern tota vegada que es tractava d'una sol·licitud "fishing expedition",

és a dir no estava ni suficientment justificada ni tampoc es fonamentava en els requisits establerts en el conveni bilateral.

V.- Per Providència de 12-12-2019 s'assenyalava la composició de la Sala identificada en l'encapçalament de la present Resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurrent s'alça contra la decisió de 12-11-2019 amb fonaments als següents motius de greuge.

En primer lloc argüia una vulneració del dret a la defensa sostenint que el recurs de súplica que havia interposat contra l'Aute de 24-10-2019 no havia estat resolt, atès que la Sala administrativa del Tribunal Superior havia dictat Resolució sobre el fons de l'assumpte, quan encara corria el termini per a poder-lo plantejar. Quan a la necessitat de practicar la prova demanada, es remetia a l'aparell argumental evacuat, tot i demanant que s'ordenés al Tribunal de Batlles que valorés les proves presentades per la part.

En segon lloc denunciava que la Sala administrativa d'aquest Tribunal havia incorregut en incongruència omissiva en no haver-se contestat en el recurs, el punt relatiu a l'incompliment de la Sentència del Tribunal Constitucional, recordant que la decisió emanant d'aquest vinculava tots els poders públics, i que l'argumentació emprada per la Sala administrativa del Tribunal Superior resultava raonable des d'una perspectiva lògica i jurídica.

D'altra part també imputava a la Resolució recorreguda una incongruència omissiva per no haver-se pronunciat respecte la totalitat dels punts III i IV dels punts que es plantejaven en l'incident, el que menystenia el seu dret a obtenir una decisió fonamentada.

En darrer lloc considera que la petició que era articulada es basava en informació d'origen dubtós. En aquest sentit discrepava de la valoració de la Sala administrativa segons la qual a l'haver desestimat el Tribunal Constitucional la sol·licitud XX/2017 i que la XYX/208 ESP derivada d'aquesta, calia concloure que la informació sol·licitada era acord a normativa. Referia que seguint tal argument, el Regne d'Espanya podria sol·licitar tota la informació que volgués fonamentant-se en sol·licituds prèvies quan cadascuna d'elles era autònoma i havia de complir els requisits normativament exigits. Pretendre el contrari suposava admetre la pràctica de "fishing expeditions" indefinides, pràctica aquesta que el propi conveni bilateral com el Manual de l'OCDE proscrivien.

II.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de l'admissibilitat del recurs articulat, ha de recordar-se el marc normatiu en que el mateix es sustenta.

La Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:

"1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que la anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió , o en la incongruència de la sentència o la resolució , sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.

L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució , o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.

El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no podran formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instancia. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs.

L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident.

La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia."

III.- Quant al primer motiu del recurs que s'articula, la decisió recorreguda no ha produït cap mena de menyscapte als drets de la defensa de la part recurrent.

L'Aute de 26-11-2019 que resolia l'incident de nul·litat d'actuacions, intervenia en el termini fixat per l'art. 18 quater, apartat 3 "in fine" (13 dies hàbils) comptador d'ençà la Resolució de 24/10/2019, que es pronunciava sobre l'admissió de les proves proposades. Així, si bé el dia 13-11-2019 va interposar un incident de súplica o de reposició en relació a la desestimació de les proves decidides, aquest intervenia de manera extemporània, és a dir una volta ja havia recaigut Resolució en relació al fons de l'incident de nul·litat d'actuacions, sense haver mai formulat anteriorment cap tipus de queixa o protest en relació al rebuig de la prova proposada amb anterioritat.

En el concret àmbit cognitiu en que ens situem, la Llei res preveu al respecte dels recursos contra els Autes dictats en matèria d'admissió de proves. No obstant, si recorrem a la regulació de dret comú, l'art. 64 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, ja preveu que "correspondrà al ponent decidir inapel·lablement sobre la pràctica de proves en segona instància", pràctica de la prova que endemés intervindrà en les condicions que s'indiquen. En tot cas, no podem obviar que l'article 18 bis quater de la Llei fixa un termini imperatiu de 13 dies hàbils entre la Resolució pronunciant-se al respecte de les proves proposades i la Resolució definitiva. En atenció a aquest breu termini, difícilment es pot admetre la interposició d'un recurs en relació a la desestimació de les proves i menys en les condicions en que ha estat interposat pel demandant atès que en tal supòsit la resolució definitiva no podria intervenir en el termini legalment fixat. En tot cas, hem de remarcar que la Sala administrativa s'ha pronunciat en relació al recurs de reposició o súplica plantejat mitjançant Aute de 9-12-2019 (32-2019), desestimant-lo.

Quant al fet que en la Resolució de 24-10-2019 no es contindrien els motius que havien portat el ponent del Tribunal a la practica de part de la prova proposada, tampoc aquesta al·legació resulta certa. La motivació d'aquesta decisió es troba en el seu darrer atès quan es raona que la prova Segona Documental Privada "no és útil, pertinent ni necessària per provar allò que es pretén, per quan la documentació aportada pretén acreditar la residència del Sr. Vendrell a Andorra, havent-se de fer davant l'administració espanyola, i no podent-se discutir dits fets en aquest procés". Afegirem alhora que aquest argument es troba estesament explicitat en la pròpia Sentència 77-2019 de 23-7-2019, quart fonament de dret.

En atenció a tot l'exposat, s'ha de considerar que no concorren els motius invocats per la part en relació al greuge articulat.

IV.- En el segon motiu del recurs, el recurrent sosté que la resolució recorreguda incorria en incongruència omissiva atès que no es pronunciava sobre l'argument segons el qual la Sentència de la Sala contenia una interpretació que contravenia la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional.

El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència cita petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta ha d'intervenir confrontant la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tanmateix hem d'insistir en que l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultant demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE, del Tribunal Constitucional que ja es cita en l'Aute recorregut).

En el concret supòsit examinat, l'Aute recorregut raona succintament en el Fonament de dret segon aquesta qüestió remetent-se a la Sentència dictada per la Sala. Aquesta darrera conté una motivació completa i detallada de la raó per la qual al seu entendre no existia per part de la Batllia una incorrecta execució de la Sentència del Tribunal Constitucional.

En aquesta eventualitat, no pot considerar-se que existeixi el supòsit d'incongruència denunciat i per tant tampoc aquest motiu del recurs podrà ser admès.

V.- Idèntica sort mereix el tercer motiu del recurs que s'articula i en que es denuncia una nova incongruència omissiva pel fet de que l'Aute recorregut no es pronunciaria específicament sobre els punts els punts III i IV que es plantejaven en l'incident.

La Sentència dictada per la Sala, (fonament de dret cinquè) conté una resposta exhaustiva i fonamentada en arguments de fet i de dret, sobre el recurs que se li plantejava. Tanmateix l'Aute de 12-11-2019 contra el qual ara es recorre, destaca que la pròpia Sentència del Tribunal de Batlles donava resposta a l'aplicació al supòsit que ens ocupa dels criteris de la OCDE que no eren incompatibles amb el conveni d'intercanvi d'informació fiscal. En conseqüència no pot considerar-se que la part no hagi obtingut una resposta acord a la congruència que una recta aplicació del mandat de l'article 10 de la constitució requereix dels Tribunals.

VI.- Quant al darrer motiu del recurs, tampoc el mateix pot ser admès pels motius següents.

L'Aute de 12-11-2019 destaca que a partir del moment en que s'havia pogut confirmar la legalitat de la decisió de lliurar la informació sol·licitada per les autoritats tributàries espanyoles en el marc de l'expedient XX-2017-ESP per part de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal, sense que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs d'empara articulat, la informació demanada en l'expedient XYX-2018-ESP també havia de considerar-se conforme a la normativa aplicable, atès que en definitiva es tractava d'informació complementària que es demanava al respecte de 6 operacions (transferències) que s'havien pogut identificar mercès a la informació obtinguda. Considerava així que de cap de les maneres es podia entendre que ens trobéssim davant d'un supòsit de "fishing expedition".

Malgrat aquest raonament pugui no convenir als interessos de la part recurrent, el mateix no resulta ni absurd ni tampoc incoherent, sinó que el mateix es justifica a través d'una construcció jurídica lògica que permet a la part conèixer els motius pels quals es rebutgen els seus arguments.

En conseqüència, també aquest motiu del recurs ha de veure's inadmès.

VII.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

Decisio

DECIDEIX

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, acorda:

INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vendrell contra l'Aute de data 12-11-2019 dictat per la Sala administrativa d'aquest Tribunal.

No escau efectuar especial pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, per al seu coneixement i execució, ho decidim, manem i signem.