OBSTACULITZACIÓ D'EXECUCIÓ DE RESOLUCIONS JUDICIALS

Aute

Magistrats

Concepció Baron Mora Jean-Marie Ferrandez Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Jover Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, onze de juliol del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Aute dictat en data 3 de gener del 2011 per l'Hble. Batlle en el marc de l'execució de la Sentència dictada en data 27 de maig del 2009 en la causa núm. DM-336-1/08 seguida pel delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, sent part apel·lant Talavera, representat per la lletrada Sra. Pera, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Pera, actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sra. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que la part dispositiva de la sentència abans esmentada conté següent pronunciament:

"que hem de condemnar i condemnem el processat, Talavera, com a autor responsable del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, a la pena de SIS MESOS D'ARREST NOCTURN, DELS QUALS TRES (3) MESOS FERMS I TRES (3) MESOS CONDICIONALS QUALIFICATS A ABONAR LA RESPONSABILITAT CIVIL EN EL TERMINI DE QUATRE (4) ANYS i al pagament de les despeses processals causades.

Que quant a la responsabilitat civil el processat ha d'abonar a Quesada la quantitat total que resulti acreditada en el tràmit d'execució de sentència."

RESULTANT: que l'Aute recorregut, dictat en el marc de l'execució de la referida sentència, fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat Talavera a favor de Quesada en la quantitat de trenta mil sis-cents catorze euros amb setanta-sis cèntims (30.614,76 EUR), en concepte de pensions impagades des del mes de novembre del 2005 i fins el mes d'abril del 2009 i, altra quantitat de mil set-cents quinze euros amb vuitanta-sis cèntims (1.715,86 EUR) en concepte de meitat de despeses extraordinàries durant el mateix període.

RESULTANT: que la part apel·lant interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals, posant de manifest que es troba en desacord amb la indemnització a satisfer per part del condemnat Talavera a favor de Quesada, considerant que en el sisè Resultant de dita resolució s'ha omès fer menció que C. va portar a terme ingressos mensuals d'ençà el mes de gener del 2008, i no de 900 EUR, en base a l'acord assolit per ambdós progenitors, sinó de 600 EUR , estimant per tant que l'import pendent de satisfer en concepte de pensions per aliments, és de 17.214,06 EUR i no de 30.614,76 EUR.

D'altra part, pel que fa referència a les despeses extraordinàries, estima que aquestes no han estat degudament acreditades en autes per mitjà de factures, per tal de poder reclamar-les per l'adversa i poder computar la meitat d'aquestes que pogués correspondre a la part avui apel·lant i per tant no s'hi ha de donar lloc.

Finalment, respecte a la compensació demanada per aquesta part apel·lant pel que refereix a les despeses comunitàries del que havia estat el domicili familiar, considera que sí es objecte del present litigi i que de les mateixes s'ha de fer càrrec la Sra. S.M..

Consegüentment, sol·licita la revocació de l'Aute apel·lat en el sentit interessat.

A l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar l'Aute recorregut ajustat a Dret, sol·licitant-ne per tant la seva confirmació.

En efecte considera que les despeses extraordinàries a les quals ha hagut de fer front la Sra. M. resten suficientment acreditades, quedant també totalment precisat en autes les sumes adeutades per C., no podent-se deduir de la indemnització a satisfer, els pagaments de 600 EUR efectuats per aquest darrer d'ençà el mes de gener del 2010, donat que aquests corresponen a la pensió regular que el mateix havia de satisfer pels seus tres fills menors.

D'altra part pel que fa a la compensació per les despeses comunitàries sol·licitada per la part apel·lant, posa de manifest que aquesta no és objecte del present litigi i per tant no s'hi ha de donar lloc.

CONSIDERANT:

que la part apel·lant impugna l'Aute de constant referència, dictat en període d'execució de la sentència ferma dictada pel Hble. Tribunal de Batlles, per entendre que la determinació l'import fixat en concepte d'indemnització a satisfer per part del seu defensat i condemnat Talavera a favor de Quesada s'ha fet d'una manera errònia.

CONSIDERANT: que examinades detingudament les actuacions, s'ha de concloure amb la improcedència del present recurs d'apel·lació. Primer de tot, s'ha d'esmentar, com diu acertadament l'Hble. Batlle en el aute impugnat, que la pensió alimentària dels fils ascendeix a 300 EUR mensuals per cadascun d'ells incrementada anualment amb l'actualització de l'IPC. L'invocat acord d'ambdós progenitors al que es fa referència a l'escrit presentat per l'avui apel·lant en data 16 de desembre del 2010, no consta degudament acreditat en la present causa i per tant, dimanant del conveni regulador la quantia fruit del present aute d'execució, no es pot acceptar la tesi de la defensa de l'apel·lant de rebaixar el seu import mensual a la quantitat que es diu acceptada, però en absolut provada, ans al contrari, doncs la reclamació és formula precisament per la total quantitat acordada en la sentència de separació.

CONSIDERANT: que tampoc pot prosperar la segona pretensió de l'apel·lant relativa a que és computin dins del dèbit reclamat les quanties abonades durant l'any 2010, puix que aquestes van dirigides a la manutenció i demés conceptes que entren dins de la pensió alimentícia de cada un dels mesos satisfets, en tot o en part, però mai és poden tenir en compte i menys computar per deduir pensions ja vençudes, donat que no és pot oblidar que és tracta d'un bé totalment consumible cada mes.

CONSIDERANT: que finalment, també ha de decaure la petició de compensació demanada per la part apel·lant respecte a l'abonament de despeses comunitàries del que havia estat el domicili familiar, tota vegada que, a part del que diu molt encertament l'Hble. Batlle en la resolució apel·lada, de que les mateixes no són objecte del present litigi, el cert és que, reclamant-se aliments no escau cap tipus de compensació entre la pensió alimentària dels fills menors d'edat, que és tracte d'una obligació de dret natural, com és sobradament conegut, en qualsevol crèdit diferent que pugui ostentar la part alimentant front l'alimentista.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de les qüestions analitzades, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada pels seus propis i encertats raonaments, així com, per tant, la desestimació del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que tenint en compte el principi de venciment objectiu, les costes de la present apel·lació, hauran de ser imposades a la part recurrent.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Pera en nom i representació de Talavera, contra l'Aute de data 3 de gener del 2011, dictat per l'Hble. Batlle en la causa DM-336-1/08, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita resolució, declarant d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.