LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Aute

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Castilla Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-dos de juny del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle Ponent, en tràmit d'execució de la Ordenança Penal dictada en el marc de la causa núm. DM-369-2/09, sent part apel·lant Almansa, representada per la lletrada Sra. Palomo, i sent parts apel·lades Palau, la companyia d'assegurances F., representats ambdós per la lletrada Sra. Suárez, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Carolina Bailen Vila; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que per Ordenança Penal de data 17 de desembre del 2009 l'Hble. Batlle Sr. Manel SANTOLÀRIA BESOLI declarà a Palau, autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, imposant-li una pena de multa en la quantia de 1.000 EUR i la privació del seu permís de conduir per un període de quatre mesos, així com al pagament de les despeses processals causades, no pronunciant-se al respecte de la responsabilitat "ex-delicto", que serà resolta en període d'execució

RESULTANT: que per Aute de data 16 de novembre del 2011, l'Hble. Batlle Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, en període d'execució de l'Ordenança Penal abans referida, fixa la responsabilitat civil que Palau, solidàriament amb la ORG_0, S.A. ha d'abonar a Almansa, en l'import de 14.539,40 EUR i a la CASS en l'import de 11.513,96 EUR.

RESULTANT: que el lletrat Sr. Badía, en representació de la Sra. Almansa, ha formulat recurs d'apel·lació contra dit Aute, estimant que les quantitat atorgades en concepte d'IPP i perjudici estètic no s'acorden als criteris jurisprudencials habitualment aplicats, havent igualment de condemnar la part adversa a la totalitat de les sumes reclamades en concepte d'ITT i despeses mèdiques i, que també se l'havia de condemnar al pagament, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, dels honoraris d'advocat devengats per la seva representada.

En efecte, seguint els criteris establerts per la jurisprudència dels Tribunals, pel que fa la IPP, valorada en un 6% pel metge forense, demana que se li atorgui la quantitat de 7.500 EUR, i en relació al perjudici estètic valorat en un 1/7, manté la seva reclamació de 1.500 EUR.

Pel que fa la ITT demana que se li aboni la quantitat de 1.599,46 EUR, corresponen als mesos que la seva representada va estar de baixa i per despeses mèdiques, la quantitat de 2.394,80 EUR.

Respecte als honoraris d'advocats, pels quals demana que sigui condemnada l'altra part, demana que aquests siguin considerats com una indemnització i no com a despeses processals, puix que tot perjudicat, per tal d'efectuar una reclamació completa i exhaustiva, ha de recórrer a l'assistència lletrada i per tant el honoraris d'advocat són un perjudici o indemnització derivat del fet delictiu, malgrat aquest perjudici sigui indirecte.

Estima que atès la diferència entre despeses processals i costes processals, no era necessari ni tampoc pertinent que en la ordenança penal es fes constar expressament que en les despeses processals s'incloïen expressament els honoraris d'advocat i doncs la reclamació i la condemna a aquest s'havia d'efectuar en el marc de la reclamació civil i doncs de la responsabilitat civil.

Per tant, considera que s'hauria de condemnar a l'adversa als honoraris d'advocat reclamats per aquesta part, és a dir a la suma de 2.558,81 EUR.

A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, com a part apel·lada, compareix davant del Tribunal, posant de relleu que el present recurs té únicament contingut civil i essent totes les parts implicades degudament representades pels seus advocats, de conformitat amb les disposicions de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, ho deixa a l'apreciació d'aquest M.I. Tribunal.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Suárez, representant legal del Sr. Palau i de la Cia d'assegurances F., part apel·lada, sol·licita la confirmació de l'Aute d'execució impugnat, oposant-se al recurs formulat, tot exposant, d'una part, que considera ajustades a dret i als criteris jurisprudencials dels Tribunals andorrans, totes i cadascuna de les quanties i conceptes indemnitzatoris atorgats en l'aute recorregut, posant de relleu, respecte a la ITT, que durant els mesos de febrer, març i abril del 2010, la Sra. R. romangué de baixa laboral com a conseqüència d'unes lesions preexistents a l'accident d'autes i no pas a resultes d'aquest darrer. I d'altra part, que els honoraris d'advocat no es poden incloure en la indemnització, sinó que són despeses processals.

Tanmateix, aquesta part apel·lada, sol·licitant la confirmació de l'Aute recorregut, demana també la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals ocasionades als seus representats, inclosos els honoraris d'advocat.

A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta al recurs.

CONSIDERANT:

que la part recurrent formula el present recurs d'apel·lació contra l'aute de 16 de novembre del 2011 dictat per la secció penal de la Batllia, al qual acorda, entre altres, fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, a la perjudicada avui apel·lant Almansa, per una sèrie de conceptes en els que es mostra en desacord, com són:

les quantitats establerts per IPP i per perjudici estètic,

les sumes fixades en concepte d'ITT i de despeses mèdiques, i el no donar lloc a la sol·licitud de condemna dels honoraris d'advocat devengats per dita perjudicada.

CONSIDERANT: que en relació a les sumes atorgades en concepte d'IPP i de perjudici estètic, s'ha de palesar que aquesta Sala considera plenament ajustades, tant l'una com l'altra, les concedides en el Aute impugnat, donat que les mateixes s'ajusten als criteris jurisprudencials establerts pels Tribunals andorrans i, concretament, per la doctrina fixada per aquest Tribunal de Corts. Per l'exposat, ha de decaure el primer motiu del recurs.

CONSIDERANT: que tampoc pot prosperar el segon motiu formulat, relatiu a la suma determinada en concepte d'ITT, doncs, com bé és raona en el Aute ara apel·lat, només s'ha de comptabilitzar el període de temps de consolidació de les lesions sofertes arrel de l'accident d'autes. Es jurídicament irrellevant als efectes pretesos, que la perjudicada continués de baixa laboral després de la consolidació establerta per la medico-forense, ja que dita baixa no fou per causa de l'accident, sinó derivada de la patologia prèvia que presentava, com queda palès de forma clara i rotunda en el complement d'informe lliurat pel Servei de Medecina Legal en data 11 d'octubre del 2011. Per tant, havent quedat perfectament acreditat en autes que si bé durant els mesos de febrer, març i abril del 2010, la perjudicada va romandre de baixa laboral, aquesta fou com a conseqüència d'unes lesions preexistents a l'accident d'autes, i no pas, a resultes d'aquest, per la qual cosa no se li pot abonar cap quantia en concepte del menys capte salarial sofert per la Sra. Almansa durant els dits mesos per ITT.

Tampoc procedeix indemnitzar a l'esmentada perjudicada per les despeses mèdiques no abonades per la CASS, devengades amb posterioritat a la data de consolidació de les lesions sofertes per aquesta com a conseqüència de l'accident de circulació, pels mateixos motius anteriorment indicats.

CONSIDERANT: que la mateixa sort desestimatòria ha de córrer al tercer i últim motiu del recurs d'apel·lació, referent a la no inclusió, com a pronunciament de l'Aute, dels honoraris d'advocat de la part avui recurrent.

Com ha dit de forma reiterada aquest Tribunal de Corts, els honoraris d'advocat no tenen la consideració ni es poden englobar dins del concepte de responsabilitat civil, sinó dins del de costes o despeses processals, com resulta del contingut de l'article 100 del Codi Penal, 163 paràgraf penúltim "in fine", 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, tractant-se de dos conceptes diferents que no poden en cap cas assimilar-se, i que, per tant, per donar-los devien d'haver estat fitxats de forma expressa en la resolució condemnatòria de la que dimana el present aute d'execució.

A tal efecte s'ha de puntualitzar que és cert, com recull l'Aute recorregut, que la jurisprudència dels Tribunals del Principat, i concretament del Tribunal de Corts, quan ha volgut incloure la condemna dels honoraris d'advocat, sempre ha fet expressa i específica menció d'aquest pronunciament, tant en les consideracions jurídiques, com a la part dispositiva de la resolució dictada (per exemple, veure sentències de 29 de gener del 2009 en el marc de les causes DM-075-4/07 i CP- 205-2/07, sentència de 20 de novembre de 2009 en el marc de la causa DM-066-2/08, sentència de 4 de març del 2010 en el marc de la causa TC-074-1/08, sentència de 14 de setembre del 2010 en el marc de la causa DM-490-4/04 i sentència de 7 de juny del 2011 en el marc de la causa núm. DM-298-4/10, per citar només algunes de les mes recents).

En realitat, el problema en supòsits com el d'autes és purament processal, tota vegada que en l'Ordenança penal de referència, al no constar cap declaració sobre honoraris d'advocat, la part ara recurrent havia de formular oposició -Art. 165, 1er CPP- per manca de pronunciament, no obstant això, ni tant sols va demanar aclariment, la qual cosa comporta i determina, seguint el disposat al mateix article 165, 2n CPP, que l'Ordenança esdevingués ferma i executòria, i per tant, immodificable.

En conseqüència, no és pot condemnar a la part aquí apel·lada a satisfer els honoraris d'advocat reclamats de forma extemporània per part de la recurrent.

CONSIDERANT: que corol·lari del que fins ara s'ha explicitat, és la improcedència de la pretensió revocatòria formulada i, consegüentment, la confirmació de la resolució impugnada en tots els seus extrems.

CONSIDERANT: que les costes processals de l'alçada s'han d'imposar a la part recurrent, en base del principi del venciment objectiu que impera en aquesta matèria, inclosos el honoraris d'advocat d'aquesta instància de la part apel·lada, a l'haver estat degudament sol·licitats, els quals s'hauran de determinar en període d'execució de sentència.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que DESESTIMANT el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de la Sra. Palomo contra l'Aute de data 16 de novembre del 2011, dictat en la causa DM-369-2/09, es confirma íntegrament el mateix, imposant a la part apel·lant, les costes processals del present recurs inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.