AMENACES NO CONDICIONALS - AMENACES NO CONDICIONALS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA) - INJÚRIA A AUTORITAT O FUNCIONARI - RESISTÈNCIA A L'AUTORITAT - LESIONS DOLOSES - COACCIONS LLEUS - LESIONS DOLOSES

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

Apel·lació contra Sentència 0000043/2016

ORÍGEN: 6830055/2011 - 00

NIG: 5300551220140000145

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-sis de juliol del dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència de data 10 de desembre del 2015, aclarida per aute de data 25 de febrer del 2016, dictada pel Tribunal de Batlles en la causa núm. 6830055/2011 (DM-055- 2/11) seguida pels delictes menors de lesions doloses, amenaces continuades no condicionals, amenaces no condicionals amb l'agreujant de ser envers l'ex cònjuge, injúries als agents de l'autoritat, coaccions greus i les contravencions penals de lesions doloses i de vexacions contra Marcos, nascuda el XXXX, Kamchatskiy (Rússia) , de nacionalitat russa, filla de XXXX i de XXXX, i Bonet, U. B. B. D. D.,

nascut el XXXX, fill de Elías i Calderón, de nacionalitat francesa; sent part apel·lant l'acusat Bonet, defensat pel Lletrat Sr. Toll, i apel·lats el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Soriano, i la també l'acusada Marcos, defensada per la Lletrada Sra. Palomo, i ponent el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS DECLARATS PROVATS

EN LA SENTÈNCIA APELADA: que són fets provats i així es declara que ambdós processats mantenen d'ençà l'any 2007 un important contenciós matrimonial relatiu especialment a la regulació dels aspectes patern filials que de llur separació resulten envers llurs fills comuns Salamanca i Bernat, havent recaigut Sentència de separació el mes de maig de 2008 per la qual i en essència s'atribuïa a la mare, la processada Marcos, llur guarda i custòdia i fixant a càrrec d'en Bonet uns aliments.

Que malgrat l'anterior decisió, que decidia la separació dels consorts, en Bonet s'ha immiscit de manera continua en la vida de la seva ex esposa, amb la finalitat de pertorbar-la i condicionar- la.

Així, el dia 14 de desembre del 2008 als volts de les 16'30 hores ambdós processats es trobaren a l'aparcament del l'edifici P. B., tractant-se de l'edifici en que en Bonet té el seu domicili, ubicat a la XXXX, a fi de segons sembla parlar de llur divorci, i en un moment donat i en el decurs de la discussió que mantenien en Bonet agafà amb les seves mans el coll de na Marcos. De resultes d'aquesta agressió aquesta presenta dues erosions lineals al costat esquerre del coll.

En la mateixa línia, la nit del dia 12 de desembre de 2008, en

Bonet sabedor de l'amistat que Marcos mantenia amb la Sra. Amorós,

trucà a altes hores de la matinada a aquesta darrera i li envià diferents missatges telefònics injuriosos amb la finalitat de crear-li malestar que comportaren que canviés de número de telèfon, si bé en l'acte de la vista oral renunciava a res reclamar per aquest concepte.

El dia 13 de maig del 2009, el Sr. ENTITY_16va rebre un total de 26 trucades provinents dels números XXXXXX i xxxxxx titularitat del processat Bonet entre les 17:25 hores i les 23:59 hores. L'endemà a les 8:43 hores i 9:18 hores rebé altres dues trucades amb origen del telèfon xxxxxx. El posterior dia 25 de maig del 2009, la mateixa persona va rebre altra trucada del processat en què textualment li demanà si "la Bernatza era la seva puta russa".

El dia 1 d'octubre de 2009 vers les 19:20 hores, ambdós processats s'havien citat davant l'establiment "x." de l'Avda. Princep Benlloch d' Encamp, iniciant una discussió entre tots dos fins que en un moment donat, en Bonet s'aixecà i agafà na Marcos per les espatlles li digué "i kill you" intervenint seguidament dues empleades del local (tractant-se de les Sres. Toll i ENTITY_19) que introduïren a na Marcos a l'interior del local, continuant en T.

V. B. a insultar a la seva exposa dient-li en castellà: "puta", "puta de la calle", "te voy a matar".

En data 1 de novembre de 2009 als voltants de les 16:45 hores, el processat aprofitant que sabia que na Marcos es trobava al camí de les pardines passejant amb la filla menor, es desplaçà fins l'indret en què aquesta es trobava iniciant una discussió durant la qual la insultà tractant-la de "puta" i dient-li que la mataria, trucant la processada al servei de Policia podent l'agent Montenegro sentir perfectament a través del telèfon com una persona cridava al costat de la requeridora i que pocs instants després es posava en marxa un vehicle que abandonava la zona.

També resulta acreditat que entre els dies 25 i 28 d'octubre de 2009 el Sr. Andrade va rebre 5 missatges des de l'adreça "d. 1." que tot porta a considerar pertany a en Bonet contenint multitud d'insults i amenaces proferides en angles.

També resulta degudament provat que el 3 de novembre de 2009 i quan en Bonet es trobava davant del domicili de na Marcos a l'interior del seu vehicle per tal de recollir la filla menor, la processada baixà fins l'esmentat indret iniciant una discussió en el decurs de la qual la mateixa s'abalançà sobre en Bonet que es trobava assegut a l'interior del vehicle, prement-li el coll amb les seves mans ocasionant-li una contusió a la regió cervical anterior (nivell de la laringe) que precisaren d'assistència mèdica per a la seva curació. Ensems i per raó del forcegeix establert, la processada va trencar el telèfon Nokia d'un valor de 569.- EUR propietat d'en Bonet així com les seves ulleres de sol d'un cost de 339.- EUR.

El dia 19 de novembre de 2009, vers les 17:10 hores, Marcos passejava per l' Avda. Bonaventura Armengol d'Andorra la Vella amb la seva amiga Bernat, apareixent en Bonet a l'interior d'un taxi, quin començà a insultar-les tractant-les de "putes comunistes" i proferint-los les paraules en anglès "fuck you" aturant el taxi uns metres més avall i perseguint-les corrent desistint però en observar la presència d'una patrulla del servei de policia, abandonant els llocs.

En el decurs del mes de febrer de 2010, en Bonet telefonà en diferents ocasions al despatx professional del Sr. Ruiz, advocat que era de la processada Marcos, demanant a les secretàries si hi havia "el fill de puta del Segura que és l'advocat de la meva dona". En una d'aquestes ocasions, en

Bonet aconseguí parlar amb el Sr. SEGURA dient-li en llengua francesa que era un fill de puta, i que en aquells moments era a Xina però que en arribar a Andorra el trobaria pel carrer i riurien.

Posteriorment, el dia 22 de març de 2010, Bonet seguí a la Sra.

Marcos fins al concessionari Fiat de Santa Coloma, que en sortir aquesta de l'esmentat establiment s'inicià una discussió entre els dos. Pocs temps després i en recollir el vehicle hi havia deixat na

Marcos, el processat Bonet la seguí fins a l'alçada de la XXXX, en què la processada Marcos trucà el seu advocat Sr. SEGURA per tal de que l' ajudés. En arribar aquest amb el seu vehicle mini cooper matrícula XXXX s'interposa entre els vehicles d'en Bonet i de na Marcos, moment en què el primer, amb el dit cor de la mà esquerre aixecada li proferí "fill de puta" intentant amb una maniobra passar davant de SEGURA tot i topant lleugerament amb la part posterior del vehicle d'aquest reprenent la persecució de na Marcos i continuant-se mostrant insultant i violent envers aquesta i el seu advocat. L'endemà, dia 23 de març del 2010, vers les 14:25 hores, Bonet es desplaçà fins a l'hotel ORG_0 d'Andorra la Vella en què es trobaven Marcos i el Sr. Jordi SEGURA dinant, apropant-se a la taula dient-li a la primera "you fucking niggers, you are dead, you are mine, yours lifes are mine, you're playing my game, its my war, i Love to kill", marxant seguidament de l'establiment i tornant moments després proferint la mateixa frase a veu alta des de l'entrada de la sala i en presència de diferents testimonis.

El mateix mes de març, sense que es pugui precisar la data exacta, el processat Bonet en adonar-se de la presència de na Bernatza

Bermudez a l'interior de la j. Bermudez radicada a l'XXXX, entrà al seu interior i en presència de la venedora li digué "Suka" que en rus significa puta.

Finalment, el dia 25 de març del 2010 els agents el servei de policia Morales, Nogués, Machado i Gutierrez es desplaçaren a l'edifici P.

B. bloc A baixos 1 a de la Massana en què s'ubica el seu despatx a fi d' interpel·lar-lo. En obrir la seva empleada domèstica i en anunciar aquests llur qualitat i fer-los entrar aquesta a l'interior, el processat sorgí de dins cridant "no policia, no, no l fuck you, l fuck you, niggers ...." inclinant-se damunt d'una taula seguidament talment si busqués alguna cosa essent immobilitzat per l'agent Gutierrez, i quan se li començà a realitzar lectura de drets començà a insultar-los tot repetint "I fuck you" empenyent fortament l'agent Gutierrez que l'immobilitzava i iniciant-se un fort forcegeix amb els agents intervinents fins que l'aconseguiren emmanillar.

RESULTANT SEGOBernatza La part dispositiva conté següent pronunciament:

PRIMER: que hem de condemnar i condemnem Bonet com autor d'un delicte menor continuat d'amenaces no condicionals de l'art. 143 del Codi Penal, d'altre delicte menor d'amenaces no condicionals amb l'agreujant de ser l'ex-cònjuge de l'art. 143 bis pel que es refereix a les amenaces realitzades a la processada Marcos, d'altre delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat de l'art. 174 del Codi Penal, d'altre delicte menor de resistència greu als agents de l'autoritat de l'art. 397 del Codi Penal, d'una contravenció penal de lesions doloses de l'art. 476.2 del Codi Penal, d'unes contravencions penals continuades de coaccions lleus de l'art.

478.1 i d'unes contravencions penals de trucades continuades, correus electrònics o de missatgeria electrònica de manera reiterada amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona a una pena de 12 mesos de presó dels quals el termini complert preventivament en ferm i la resta condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i multa en la quantia de 3.000.-EUR així com la pena complementària de prohibició de contactar amb Marcos durant un termini de tres anys. Pel que respecta a les contravencions penals escau imposar una pena de multa de 750.-EUR per aquella prevista en l'art. 476.2 del Codi Penal i de 1.000.-EUR per cadascuna de les contravencions penals dels articles 478.1 i 478.3 del Codi Penal.

SEGON: que hem de condemnar i condemnem Marcos, en rebel*lia processal, com autora d'un delicte menor de lesions doloses que han precisat d'assistència mèdica per a la seva curació tipificada a l'art. 113.1 del Codi Penal a una pena d'un mes d'arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i multa en la quantia de 1.000.- EUR.

TERCER: en concepte de responsabilitat civil, Bonet, indemnitzarà a Marcos amb la quantitat de 2.500.-EUR i Marcos indemnitzarà a Bonet amb la suma de 908.-EUR .

QUART: imposar solidàriament les costes ocasionades a Bernatza

Bermudez i Bonet.

Contra aquesta resolució la rebel pot interposar recurs d'audiència en el termini de quinze (15) dies a comptar de l'endemà de la data de la seva notificació i la resta de parts i el Magnífic Ministeri Fiscal poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Hble. Tribunal en el període de quinze (15) dies, a comptar de l'endemà de la notificació de la present resolució.

RESULTANT TERCER. La representació lletrada de l'acusat

Bonet ha formulat recurs d'apel·lació que fonamenta en el que anomena motius estrictament processals i en l'error en l'apreciació de la prova. En quan als primers, al·lega que la sentència apel·lada no ha respectat els principis bàsics que regeixen el procés penal, que són alhora garantia dels drets fonamentals, del principi de legalitat, del principi de presumpció d'innocència, del principi de proporcionalitat i del dret a obtenir del Tribunal una decisió fonamentada en dret doncs entén que no pot passar desapercebut al Tribunal el fet de que tots els delictes i les contravencions penals imputades al seu defensat es sustenten en declaracions contradictòries o, en el millor dels casos, d'un únic testimoni, contra la versió mantinguda per Bonet.

El motiu de l'error en l'apreciació de la prova el fonamenta en que les proves practicades en l'acte de judici, valorades en el seu conjunt, porten a la conclusió de que procedeix dictar una sentència absolutòria a favor del seu defensat i, al contrari, el Tribunal de Batlles dicta sentència condemnatòria basada en meres suposicions o declaracions contradictòries de les parts interessades. I, seguidament la part apel·lant, exposa motius concrets d'impugnació de la sentència apel·lada en relació a cadascun dels delictes menors i contravencions penals pels quals ha estat condemnat Bonet.

En relació al delicte menor continuat d'amenaces no condicionals de l'article 143 del Codi penal, que s'imputa al seu defensat respecte als Srs. Andrade i SEGURA pels fets dels suposats correus electrònics rebuts pel Sr. Andrade des del compte de correu d.1., la trucada telefònica en data 25 de maig del 2009 al Sr. Andrade, trobant-se present el Sr. SEGURA, i els fets del mes de febrer del 2010, les trucades rebudes pel Sr. SEGURA al seu despatx.

Sobre aquest fets, la representació lletrada de l'acusat T. V.

B. al·lega que el Sr. Andrade no ha comparegut a l'acte de la visat i que no hi ha cap prova que faci referencia a que els correus suposadament rebuts pel Sr. Andrade hagin estat enviats per l'acusat. Que la trucada del 25 de maig del 2009 no pot incardinar- se en el tipus penal de l'article 143 del Codi penal, doncs ni de ser certa l'afirmació de si la Bernatza era la seva puta russa, no pressuposa cap amenaça, ni tant sols el Sr. M. recorda exactament els termes de la trucada ni si la veu era de Bonet. I, en relació a les trucades al despatx del Sr. SEGURA, assenyala que les trucades foren ateses per les secretàries, que no han comparegut ni coneixen la veu de Bonet, essent a més a més la versió del Sr. SEGURA totalment contradictòria a la de Bonet.

En relació al delicte menor d'amenaces no condicionals amb l'agreujant de ser l'ex cònjuge de l'article 143 bis del Codi penal, pels fets ocorreguts el dia 1 d'octubre del 2009 davant la granja X.,

Bonet nega haver proferit alguna amenaça contra la Sra. Marcos, ni tampoc haver-la insultat dient-li puta. I pels fets ocorreguts el data

1 de novembre del 2009 al XXXX, la única prova en que es basa el Tribunal és la declaració de l'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. Capellà, però ni l'agent coneix la veu de Bonet, ni l'idioma en que es parlava, ni la Sra. Marcos ha declarat durant la vista.

En relació al delicte menor d'injúries i delicte menor de resistència greu als agents e l'autoritat de l'article 174 del Codi penal, pels fets ocorreguts el dia 25 de març del 2010, al·lega que els agents anaven vestits de paisà, sense cap mena de distintiu, i que certament es van identificar a la secretària de Bonet però no a aquest, que es trobava en una habitació apartada i insonoritzada, i que Bonet es va creure que es tractava d'una agressió promoguda per la seva ex dona, entenent que resulta aplicable l'error invencible de l'article 14 Codi penal, en no poder saber l'acusat que eren agents del Servei de Policia.

En relació a la contravenció penal de lesions doloses de l'article 476 del Codi penal, pels fets ocorreguts el dia 14 de setembre del 2008 a l'aparcament del domicili de l'acusat, la mateixa sentència reconeix que no varen ser observats per cap persona que hagi declarat a les actuacions, i que ens trobem davant la versió absolutament contradictòria efectuada per ambdós processats, i que na Marcos no ha comparegut a l'acte del judici oral. Malgrat tot, i davant la inexistència de cap prova o indici que desvirtuï la presumpció d'innocència, la sentència condemna també a Bonet per aquest fets, el que, a l'entendre de la part apel·lant, vulnera els principis de la presumpció d'innocència i in dubio por reo.

En relació a les contravencions penals continuades de coaccions lleus de l'article 478 del Codi penal, pel fets ocorreguts el dia 23 de març del 2010 a l'hotel ORG_0, la part apel·lant considera que el seu defensat és únicament responsable en concepte d'autor de la contravenció penal de coaccions lleus de l'article 478, demanant l'aplicació de la circumstància atenuant d'arravatament u obcecació de l'article 29.1 del Codi penal, i interessa una pena de multa en quantia de 500 euros. En canvi, respecte dels fets ocorreguts el dia 19 de novembre del 2009, els fets són absolutament falsos i resten orfes de prova.

En relació a les contravencions penals de trucades continuades, correus electrònics o de missatgeria electrònica de l'article 478.4 del Codi penal, pels fets del 12 de desembre del 2008 relacionats amb la Sra. K., no s'ha practicat cap prova que indiqui que el compte D.1. era titularitat de Bonet. I, respecte dels fets de finals del mes de desembre del 2008 a la botiga òptica D. d'Andorra la Vella, relacionats amb les trucades telefòniques de l'acusat al Sr. Andrade, en cap cas s'ha pogut identificar clarament a l'autor de dites trucades.

Per tot el que exposa a l'escrit de recurs d'apel·lació, la representació lletrada de l'acusat Bonet sol·licita al Tribunal la revocació de la sentència apel·lada i l'absolució del seu defensat, sense haver-hi lloc a responsabilitat civil.

A l'acte de la vista oral, la representació lletrada de l'apel·lant

Bonet reiterà i ratificà el seu escrit de recurs, al·legant que el seu defensat no ha tingut mai un Porsche de color vermell com diu la testimoni, referent als fets ocorreguts el 1 d'octubre del 2009, que al camí de les Pardines tampoc es va identificar al seu defensat, que aquest sempre ha col·laborat amb la justícia, que els quatre agents del Servei de Policia anaven de paisà i un d'ells duia una porra, havent-se produït un error invencible en el seu defensat, que no hi ha cap prova per determinar que l'adreça D.1. sigui del seu defensat i que només reconeix les coaccions lleus pels fets del 23 de març del 2010, si bé s'escau aplicació de l'atenuant de l'article 29 del Codi penal en atenció al caràcter del seu defensat. Per tot això, reiterà la sol·licitud de la revocació de la sentència recorreguda en haver quedat sobradament demostrada la innocència de seu defensat i que s'escau declarar la seva absolució, excepció dels fets del ORG_0, als que seria d'aplicació l'atenuant de l'article 29 del Codi Penal, sense haver-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

RESULTANT QUART. Del recurs d'apel·lació se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal i a la representació lletrada de la també l'acusada Marcos.

El Ministeri Fiscal s'oposà al recurs doncs entén que el Tribunal a quo ha fet una correcta valoració de la prova practicada a la vista oral i que, en efecte, el context de conflictivitat de la parella Bonet - Marcos apareix evident al llarg de la instrucció de la causa, extrem que és reconegut per ells mateixos i evidenciat per la multiplicitat d'incidents ocorreguts.

El Ministeri Fiscal considera que el Tribunal a quo, en mèrits del principi d'immediació, va acollir de primera mà les diferents declaracions efectuades el dia de la vista oral i que els fets venen recolzats per una multiplicitat d'indicis concordants i interrelacionats entre ells com és el llenguatge emprat en els missatges provenint del correu D.1. dirigits a unes persones respecte de les que Bonet tenia certa animadversió, com són els perjudicats Amorós i Andrade. I, en quan a les amenaces, tant Andrade com Jordi SEGURA manifestaren a la vista oral que havien sentit por pel comportament emprat per l'acusat Bonet , havent acudit al Servei de Policia per a la seva protecció.

En quant a l'error de l'acusat Bonet respecte dels agents de Policia que el varen detenir, el cert és que els propis agents van manifestar que es van identificar aquell dia i que Bonet els coneixia perfectament.

Finalment, i en quan a la prova de les lesions produïdes per l'acusat a Marcos el dia 14 de desembre del 2008, el Ministeri Fiscal assenyala que si bé les versions de l'acusat i de la perjudicada defereixen, les marques observades a Marcos pel metge forense avalen la seva versió.

Per tot l'exposat, el Ministeri Fiscal interessà la confirmació íntegra de la sentència dictada en primer instància de data 15 de desembre del 2016, oposant-.se al recurs en tots els seus extrems.

A l'acte de la vista, el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de contesta al recurs, entenent que el Tribunal a quo ha fet una correcta valoració de la prova practicada el dia de la vista oral, tractant-se de proves de caràcter personal, i que s'ha de valorar el principi d'immediació. Afegí que els policies es van identificar, i que l'agent núm. Nogués va dir que el coneixia d'altres vegades. Respecte a la circumstància atenuant, no es pot donar a algú que no accepta un trencament.

El Ministeri Fiscal reiterà la seva petició de confirmació íntegra de la sentència de primera instància dictada el 10 de desembre del 2015, oposant-se al recurs interposat.

RESULTANT CINQUÈ. La representació lletrada de Marcos també mostrà la seva oposició al recurs d'apel·lació perquè considera que, contràriament al que manifesta la part recurrent, el Tribunal de Batlles no ha comés cap l'error en l'apreciació de la prova en relació als fets reprotxats a Bonet i que concerneixen a la seva representada.

Així, en relació al fets ocorreguts el dia 1 d'octubre del 2009 a la Granja X., la declaració de Azorin és clara i precisa i confirma la denúncia presentada per la seva representada.

En relació als fets ocorreguts el dia 1 de novembre del 2009, a la fitxa de la intervenció hi consta una sèrie de detalls contrastes personalment per l'agent de policia 097 que confirmen la versió e la seva representada.

En relació als fets ocorreguts el dia 14 de desembre del 2008, la seva representada sempre ha mantingut la mateixa versió dels fets, coherent i sense contradiccions, i el mateix deia de l'agressió va acudir al Servei de Policia i al metge forense, indicant el forense que les lesions que presentava eren compatibles amb la pressió amb les mans a la cara i el coll.

L'acusat Bonet reconeix els fets ocorreguts el dia 23 de març del 2010 a l'hotel ORG_0.

En relació als fets ocorreguts el dia 19 de novembre del 2009, han estat degudament provats per la declaració de Bermudez que coincideix amb la versió de la seva representada.

Per tot això, a l'escrit d'oposició al recurs la representació lletrada de na Marcos sol·licità es dicti sentència desestimant el recurs i confirmat la sentència de primera instancia i imposant les costes a la part recurrent.

A la vista oral la representació lletrada de Marcos va ratificar el seu escrit de contesta al recurs, oposant-se al recurs i interessant la seva íntegra desestimació i la confirmació de la sentència recorreguda, assenyalant que el Tribunal de primera instància ha fet una correcta valoració de la prova, que els testimonis han declarat de manera clara, precisa i sense contradiccions i confirmen la declaració de la Sra. Marcos, i que a la vista oral la Sra.

Sarabia va posar de relleu que Marcos patia un trastorn depressiu molt clar i a preguntes valorà el patiment entre un 7 i un 8.

També reiterà la sol·licitud de la imposició de les costes del recurs a la part recurrent.

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER. La representació lletrada de l'acusat Bonet formula el recurs d'apel·lació amb fonament en els que anomena motius estrictament processals i en l'error en l'apreciació de la prova, al·legant en quan als primers que la sentència apel·lada no ha respectat els principis de legalitat, de presumpció d'innocència, de proporcionalitat i del dret a obtenir del Tribunal una decisió fonamentada en dret, tots ells amb l'argument de que tots els delictes i les contravencions penals imputades al seu defensat es sustenten en declaracions contradictòries o, en el millor dels casos, d'un únic testimoni, contra la versió mantinguda per Bonet.

Cal dir, amb caràcter general, que el significat del principi de la presumpció d'innocència, proclamat com a dret fonamental a l'article 10.2 de la Constitució, és que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, garantit en el mateix article 10.2 de la Constitució. I és jurisprudència reiterada que la sola manifestació de la víctima, i també la d'un sol testimoni, val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal. En tot cas, la víctima o el testimoni hauran de sotmetre's a la contradicció de les parts i el deu testimoni haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions, sempre tenint en compte que és el Tribunal d'instància el que, gràcies a la immediació que permet el judici oral, pot valorar de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

En algun passatge del seu escrit de recurs, la representació lletrada de l'acusat Bonet també esmenta la vulneració del principi de in dubio pro reo. Al respecte cal recordar que aquest principi de dret penal descansa sobre l'existència d'un dubte raonable, i el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, ple convenciment que el Tribunal de Batlles va assolir arran de la prova practicada en l'acte del judici oral, com raona a la sentència apel·lada.

També convé recordar, amb caràcter general, que tot i que el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem revisar la valoració de la prova feta pel òrgan judicial d'instància, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat haurà d'exercir-se amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident, i així en resulta de les proves documentals o dels informes pericials que el Tribunal ad quem pot també apreciar per sí mateix, però no en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats, denunciant i denunciat, àdhuc dels testimonis, per quina valoració té una absoluta importància el principi d'immediació. D'acord amb aquest principi, reconegut en l'article 160 del Codi de Procediment Penal,

el Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades por l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència.

Convé precisar que en el cas d'autes la prova practicada a la instància s'integra de manera preeminent per les declaracions de perjudicats i testimonis, motiu pel qual hem de dir que aquest Tribunal, que no gaudeix de la immediació pròpia del judici oral, no pot revisar el grau de credibilitat que uns i altres han merescut al Tribunal de Batlles en fer les seves declaracions, de manera més evident quan les seves manifestacions tenen el suport de corroboracions de caràcter objectiu, ja sigui via documental, ja via pericial, com és el cas dels informes mèdics.

Donant resposta a les al·legacions de la presumpta vulneració dels principis de legalitat, de presumpció d'innocència, de proporcionalitat i del dret a obtenir del Tribunal una decisió fonamentada en dret, a la jurisdicció penal el principi de legalitat es manifesta en l'aforisme nullum crimen nulla poena sine lege, que ha de ser considerat en els aspectes de la exclusivitat, doncs sols la llei pot establir el catàleg de les infraccions criminals (garantia criminal o tipicitat, de l'article 3.2 de la Constitució i article 1.1 del Codi penal), la irretroactivitat de la llei penal desfavorable (article 3.2 de la Constitució i article 7.1 del Codi penal) i la prohibició de l'analogia (article 4.1 del Codi penal). No es pot admetre la denuncia feta per la part apel·lant de que la sentència apel·lada infringeix el principi de legalitat, doncs la condemna de Bonet ho és per un fets tipificats al vigent Codi penal com a constitutius de delictes menors i contravencions penals.

Sobre el principi de la presumpció d'innocència, ens remetem al que més endavant es dirà sobre l'existència de prova de càrrec.

El principi de proporcionalitat de les penes és entès per la doctrina com implícitament contingut en el principi de legalitat de l'article 3.2 de la Constitució, que consagra els principis de tipicitat i proporcionalitat, de manera que cal l'equilibri entre la infracció criminal i la pena, però aquest equilibri ha de ser establert pel legislador, no pels Tribunals, que es troben vinculats per la penalitat establerta a la llei, sense perjudici de la facultat que la mateixa llei penal els atorga en ordre a la necessària i justa individualització de la pena (article 56 del Codi penal). En tot cas, de l'examen de la sentència apel·lada no resulta que el Tribunal de Batlles hagi imposat a Bonet condemna o pena que no tingui cobertura legal al vigent Codi penal.

Finalment, pel que fa a la presumpta vulneració del dret a obtenir del Tribunal una decisió fonamentada en dret, reconegut com a dret fonamental a l'article 10 de la Constitució, en l'àmbit del procés penal és el dret a obtenir una resolució definitiva, en quan al fons de l'assumpte o de tipus processal, raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui la resposta favorable o no als interessos de la part. La sentència apel·lada dona cabdal resposta a les pretensions de les parts, també a les formulades per la representació lletrada de l'acusat Bonet.

CONSIDERANT SEGOBernatza Denunciada per representació lletrada de l'acusat Bonet la presumpta vulneració de la presumpció d'innocència i l'error en l'apreciació de la prova per part del Tribunal de Batlles, convé analitzar si tots els fets declarats provats a la sentència apel·lada tenen suport en prova de càrrec vàlida i eficaç per desvirtuar la presumpció d'innocència, correctament avaluada i apreciada pel Tribunal d'instància.

Fets del dia 14 de desembre del 2008, a l'aparcament del l'edifici P. B. en que en Bonet hi té el seu domicili, respecte dels quals la sentència apel·lada declara provat que Bonet agafà amb les seves mans el coll de na Marcos, i que a resultes d'aquesta agressió Marcos presentà dues erosions lineals al costat esquerre del coll.

La part apel·lant al·lega que la mateixa sentència reconeix que aquests fets no varen ser observats per cap persona que hagi declarat a les actuacions, i que ens trobem davant la versió absolutament contradictòria efectuada per ambdós processats, i que na Marcos no ha comparegut a l'acte del judici oral. Malgrat tot, i davant la inexistència de cap prova o indici que desvirtuï la presumpció d'innocència, la sentència condemna també a Bonet per aquest fets.

Però a la sentència apel·lada, on erròniament situa els fets el dia 14 del mes de novembre, es diu l'episodi ocorregut el dia 14- 11-2008, el Tribunal de Batlles pren en compte com a prova de càrrec el reportatge fotogràfic realitzat pel Servei de Policia de na

Marcos, que consta als folis 40 i següents, i l'informe forense de la víctima realitzat en seu policial, del que resulta que Marcos presentava dues erosions lineals al costat esquerra del coll i una altre al pòmul dret compatibles amb una pressió de les mans. Trobem, doncs, corroboracions objectives de la versió de Marcos, versió que és plenament coherent amb el resultat lesiu objectivat, devent-se raonablement de descartar, com encertadament fa el Tribunal de Batlles, el mecanisme d'autolesió, malgrat les manifestacions en l'acte del judici oral del metge forense Salcedo.

Fets de la nit del dia 12 de desembre de 2008, els sms que

Bonet va enviar a l'amiga de Marcos, Amorós, a altes hores de la matinada.

La part apel·lant al·lega que no s'ha practicat cap prova que indiqui que el compte D.1. era titularitat de Bonet, però aquest a l'acte del judici oral té reconegut que en D. era el seu nom de guerra, per tant es pot atribuir de manera prou raonable dita adreça de correu a l'acusat, prenent també en compte el raonament del Tribunal de Batlles, plenament compartir per aquest Tribunal, de que és d'observar com no tant sols es trameteren correus difamatoris a la Sra. K. des de l'esmentada adreça sinó que també el Sr. Andrade, i des del mateix compte va rebre determinats correus absolutament injuriosos com més endavant es relatarà, amb el benentès que entre totes dues persones el sol denominador comú que existia era l'amistat amb na Marcos i l'antipatia que en aquells moment en Bonet sentia envers ells per motius diferents.

Fets del dia 13 de maig del 2009, les nombroses trucades telefòniques a Andrade, repetides l'endemà i el posterior dia 25 del mateix mes de maig, així com els missatges des de l'adreça D.1..

La part apel·lant reitera l'argument de que no s'ha practicat cap prova que indiqui que el compte D.1. era titularitat de Bonet, però a aquest respecte es dona per reproduït el que s'ha exposat anteriorment.

Assenyala la sentència que el fet de les trucades del dia 13 de maig es admès per la direcció lletrada de l'acusat Bonet, i que en relació a la trucada del dia 25 del mateix mes de maig, el Tribunal pren en consideració la declaració en autes de l'advocat Sr. M., que en aquest cas no es prova directa de càrrec però sí val com indici incriminatori que permet atribuir a l'acusat aquesta trucada, acreditada la línia de telèfon des d'on es va fer.

Fets ocorreguts el dia 1 d'octubre de 2009, davant l'establiment "X." de l'Av. Princep Benlloch d'Encamp, la prova s'integra per les manifestacions de l'empleada de l'establiment M.

D. C. C. D. Bermudez, ratificades a l'acte del judici oral, que troben aval amb la declaració obrant en autes de l'altra empleada, Toll, malgrat no haver comparegut aquesta a l'acte del judici oral. La declaració de Azorin és clara i precisa i constitueix prova dels fets denunciats per Marcos.

Fets del dia 1 de novembre de 2009, al camí de les Pardines.

La part apel·lant al·lega que la única prova en que es basa el Tribunal és la declaració de l'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. Capellà, però ni l'agent coneix la veu de T.

V. B., ni l'idioma en que es parlava, ni la Sra. Marcos ha declarat durant la vista. El Tribunal de Batlles ha pres en consideració l'informe d'intervenció de l'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. P0097, ratificat en l'acte del judici oral per l'agent Capellà. Essent cert que dit agent té reconegut que no coneixia la llengua, sí que va poder apreciar que una persona de sexe masculí escridassava a la denunciant i com es posava en marxa un vehicle. Les manifestacions d'aquest agent constitueixen un aval de la denuncia formulada per Marcos sobre els insults i amenaces de que fou víctima en aquella ocasió per part de Bonet, tenint en compte, com fa el Tribunal de Batlles, l'extrema conflictivitat existent entre ambdós.

Fets del dia 19 de novembre de 2009, quan Marcos passejava per l' Av. Bonaventura Armengol d'Andorra la Vella amb la seva amiga Bernat. Es poden considerar plenament provats per les manifestacions en l'acte del judici oral de Bernat, ratificant el que té ja declarat en autes amb anterioritat.

Fets del mes de febrer de 2010, les diferents trucades al despatx professional de l'advocat Sr,. SEGURA, advocat que era de na Marcos, així com els fets del dia 22 de març del mateix any, resulten provats per les manifestacions en l'acte del judici oral del Sr. SEGURA. I, pel que respecta als fets del dia 23 de març del 2010, a l'hotel ORG_0 d'Andorra la Vella, a part de la declaració del Sr. SEGURA, que troba aval en el testimoniatge en l'acte del judici oral dels advocats Srs. Bernatza i Bermudez, aquest fets del 23 de març han estat reconeguts per l'acusat i per la seva defensa, que demana l'aplicació de la circumstància atenuant d'arravatament u obcecació de l'article 29.1 del Codi penal i interessa una pena de multa en quantia de 500 euros.

En relació a l'esmentada circumstància atenuant, el Tribunal de Batlles rebutja la seva aplicació per raó de que no s'ha provat l'existència de causa o estímuls capaços de provocar aquells estats d'ànim, citant la sentència d'aquest Tribunal de Corts de data 16 de novembre del 2006 del Tribunal de Corts, Causa TC- 047-1/06.

És reiterada la jurisprudència en el sentit de que l'aplicació de la circumstància atenuant de l'article 29.1 d'arravatament, obcecació o estat passional d'una importància semblant, exigeix que s'acreditin les causes o estímuls que l'hagin produït, de manera que si no s'ha provat l'existència de causa o estímuls capaços de provocar aquells estats d'ànim, no hi ha lloc a apreciar la circumstància atenuant (a més a més de la sentència citada a la sentència apel·lada, també les sentències de 29 de novembre del 2007, Causa núm. TC-144-5/06, de 17 de juliol del 2012, Causa núm. TC-076-6/11 i 28 de maig del 2014, Causa núm. TC-033- 1/13, havent declarat aquest Tribunal a la sentència de data 9 de juliol del 2007, Causa núm. TC-038-5/06, que el fet de no voler separar-se de la seva dona, mai pot justificar un comportament agressiu i violent vers aquesta i menys la producció d'un estímul per obrar amb un estat que representi una minva de la seva capacitat volitiva.

Fets del dia 25 de març del 2010 quan els agents el servei de policia Morales, Nogués, Machado i Gutierrez es desplaçaren a l'edifici

P. B. bloc A baixos 1 a de la Massana, la part apel·lant al·lega que els agents anaven vestits de paisà, sens cap mena de distintiu, i que certament es van identificar a la secretària de Bonet però no a aquest, que es trobava en una habitació apartada i insonoritzada, i que Bonet es va creure que es tractava d'una agressió promoguda per la seva ex dona, entenent que resulta aplicable l'error invencible de l'article 14 Codi penal, en no poder saber l'acusat que eren agents del Servei de Policia.

El Tribunal de Batlles arriba a la convicció, en funció de la prova integrada per les manifestacions dels agents PO244, PO256 i PO294 a l'acte del judici oral, que si bé és cert que els agents que varen intervenir anaven de paisà, en tot moment es varen identificar a la persona que obria la porta com agents de policia exhibint la placa l carnet professional que els acredita com a tal amb el benentès que a algun d'ells en Bonet ja els coneixia. En conseqüència no es pot considerar que en Bonet incorregués en cap mena d'error en l'esmentat dia.

L'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. PO244 al judici oral manifestà que va ser degudament identificats com a Policies, al igual que li van dir també a la persona que els va obrir la porta. A dos d'ells el Sr. Bonet ja els coneixia. I que Sabia perfectament el Sr. Bonet que eren Policies, afegint que ell mateix li havia pres declaració a Bonet en dues ocasions arran de denuncies de Marcos. I en el mateix sentit es pronunciaren els agents del Servei de Policia amb carnets professionals núm. PO256 i PO294.

CONSIDERANT TERCER. Per tot el que s'ha manifestat, procedeix la desestimació el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de l'acusat Bonet, i la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb imposició a la part apel·lant de les despeses processals causades en aquesta instància, a l'empara del disposat en els articles 174, 175.1 i 180.3 del Codi de Procediment Penal.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

D E C I D I M:

Decisio

D E C I D I M:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de l'acusat Bonet contra la sentència de data 10 de desembre del 2015, aclarida per aute de data 25 de febrer del 2016, dictada pel Tribunal de Batlles en la present causa, i confirmar íntegrament dita sentència, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.