FALSA DENÚNCIA O ACUSACIÓ

Aute

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

Delictes Majors 3400140/2013

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-quatre de febrer del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 3400140/2013 seguida pel presumpte delicte de falsa denúncia contra l'acusat Calatayud, nascut el XXXX, Barcelona (Espanya), fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_5; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Badía, actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Calatayud, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, en data 30 de setembre del 2009 formulà querella criminal contra la/es persona/es que resultin ésser l'autor/es de la signatura que obra en el document original aportat amb l'escrit de data 09 de setembre de l'any 2009 per la representació de "A. P., S.A." en els Autes B-0017-3/2008 i que segons aquesta Societat correspondria a un finiquit signat pel Sr. Calatayud.

La querella es formulà per un presumpte delicte de creació i ús de document inautèntic de l'article 435 del Codi penal, i a la querella s'afirmava que la signatura que obrava al peu del presumpte document de quitança no era del querellant, malgrat que dita signatura sí havia estat posada pel mateix querellant Calatayud del seu puny i lletra, fet del que dit querellant n'era conscient o n'havia d'ésser conscient.

Els Autes B-0017-3/2008 a que es feia referència a l'escrit de querella eren el Procediment laboral instat per l'acusat en data 8 de gener del 2008 contra la societat "A. P., S.A." per acomiadament injustificat, i en aquest procediment la representació processal de la part defenent va aportar els originals de la carta d'acomiadament i d'un document privat, datat el 14 de desembre del 2007, en el que Calatayud reconeixia haver rebut de "A. P., S.A." la quantitat de 1.645,87 euros, i que amb aquesta quantitat es considerava totalment saldat i finiquitat a resultes del contracte de treball amb dita societat, sense dret a cap reclamació. Aquest document duia una signatura il·legible sota la anotació Signat, M- T. P., signatura que Calatayud no va reconèixer com feta del se puny i lletra.

Arran de l'admissió a tràmit de la querella criminal, que donà lloc a la incoació de les Diligències prèvies DP-3098-1/09 per un presumpte delicte de creació i ús de document inautèntic, en data 20 d'octubre del 2009 el Batlle civil, estimant d'ofici una qüestió de prejudicialitat penal, acordà la suspensió de la tramitació del Procediment B-0017-3/2008 fins a la resolució del procediment penal.

Per aute de data 28 de gener del 2013, dictat en el marc de les DP-3098-1/09, la Batlle instructora acordà l'arxiu de les diligències per inexistència del delicte de falsedat objecte de querella, acordant-se en el mateix aute deduir testimoni de les actuacions i trametre-les al Batlle President de la Batllia per a la seva atribució al Batlle que per torn correspongui, als efectes procedents, incoant-se per la Secció d'Instrucció la present causa.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de falsa denúncia, tipificat a l'article 415.1 del Codi Penal, del qual estima responsable en concepte d'autor l'acusat Calatayud, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar a l'acusat la pena de dotze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i el pagament de les despeses processals causades, sense haver-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La Defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, es mostrà d'acord amb la descripció de fets realitzada pel Ministeri Fiscal, si bé matisant que quan el seu defensat va interposar la querella criminal contra persones desconegudes per un presumpte delicte de creació de document inautèntic, estava convençut de que la signatura que constava al document de quitança no era seva, i que en data d'avui encara segueix dubtant, per la qual cosa l'acusat Calatayud, en el moment de formular la querella, no va actuar en cap moment amb coneixement de la seva falsedat, ni amb menyspreu temerari de la veritat, sinó que va actuar pensant que, efectivament, la seva signatura no era la que constava al document. Considera, doncs, la Defensa de l'acusat que els fets no són constitutius del delicte de l'article 415.1 del Codi penal, per la qual cosa procedeix l'absolució del seu defensat.

En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major de falsa denúncia de l'article 415.1 del Codi penal, delicte que castiga la imputació d'una infracció penal, amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, davant una autoritat o un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació perquè així ho faci.

Es tracta d'un delicte sotmès a un requisit de procedibilitat, doncs l'apartat 3 del mateix article disposa que no es pot procedir contra el denunciant o l'acusador més que després d'haver-se dictat sentència ferma absolutòria o aute, també ferm, de sobreseïment definitiu o provisional o d'arxiu, del batlle o tribunal que hagi conegut de la infracció imputada, i que aquests han d'ordenar la corresponent instrucció de sumari contra el denunciant o l'acusador quan hi hagi indicis racionals de la falsedat de la imputació.

En el present cas es compleix el requisit de procedibilitat doncs consta que a les diligències prèvies DP-3098-1/09, que foren incoades en virtut de la querella criminal formulada per l'acusat pel presumpte delicte de creació i ús de document inautèntic, es dictà aute d'arxiu data 28 de gener del 2013 per inexistència del delicte de falsedat objecte de querella, acordant-se en el mateix aute deduir testimoni de les actuacions i trametre-les al Batlle President de la Batllia per a la seva atribució al Batlle que per torn correspongui, als efectes procedents, incoant-se per la Secció d'Instrucció la present causa.

El delicte de falsa denúncia s'integra per un element objectiu, la imputació de fets delictius concrets que, en cas de ser certs, constituirien una infracció criminal, en el cas d'autes un delicte de creació i ús de document inautèntic. I un element subjectiu, que consisteix en que la intenció de faltar a la veritat, tant perquè la imputació es faci a consciència de la falsedat dels fets denunciats o perquè es faci amb menyspreu temerari a la veritat.

De l'escrit de querella resulta aquesta imputació de fets concrets, la signatura il·legible que consta sota la anotació Signat, M- T. P., que obra en el document original aportat amb l'escrit de data 09 de setembre de l'any 2009 per la representació de "A. P., S.A." en els Autes B-0017-3/2008, es falsa per quan no ha estat feta per Calatayud.

El que castiga l'article 415.1 del Codi penal és que els fets atribuïts a altri siguin falsos i que qui els imputa conegui la seva falsedat i que, malgrat això, formuli la denúncia o la querella, ja sigui actuant de mala fe, ja sigui amb menyspreu temerari a la veritat. Així hi ha lloc a distingir un dol directe, quan es té ple coneixement de què els fets delictius imputats són falsos, i un dol eventual, quan es fa la imputació dels fets falsos amb menyspreu temerari a la veritat, és a dir, sense importar-li al denunciant o querellant si es tracta de fets falsos o no, el que exclou tota actuació guiada per la bona fe, que és quan hom creu que els fets son vertaders, encara que sigui erròniament.

La pericial cal·ligràfica elaborada pels agents amb targetes d'identificació P01898G i S79369W, del Departamento de Grafística del Servicio de Criminalística de la Guardia Civil, que consta en autes i que ha estat ratificada a l'acte del judici oral per dits agents, conclou que la firma dubitada relativa a la identitat de Calatayud és autèntica.

La testimoni Diez, quan li fou mostrat el document de quitança a l'acte del judici oral, manifestà que aquest document el va lliurar personalment al Sr. Calatayud i el va signar aquest davant seu, que van anar fins la caixa central i va ser on se li pagà.

No es pot, doncs, discutir que la signatura al document de quitança pertany a l'acusat.

Ara bé, la qüestió és si l'acusat podia no recordar haver signat el document i, en conseqüència, hauria pogut actuar sense mala fe. Entenem que no, doncs tot i que l'acusat en l'acte del judici oral manifestà que quan la part contrària va aportar el document de quitança amb la seva contesta, com sigui que ell no recordava la signatura i que probablement la signatura no era seva, junt amb la seva advocada van acordar interposar la querella, l'acusat també té confessat al judici oral que va rebre la quantitat en concepte de quitança i que en aquells moments estava d'acord en rebre aquella quantitat, del que se'n desprèn que no podia ignorar l'existència del document de quitança i que la signatura que apareixia al document havia de ser la seva. Si més no, si que li era exigible a l'acusat que, abans de formular la querella, hagués posat de manifest en el mateix procediment laboral els seus dubtes sobre l'autenticitat de la signatura. No fer- ho així, i formular una querella criminal per creació i ús de document inautèntic implica, si més no, una actuació de mala fe en tant que fou feta amb menyspreu temerari a la veritat.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Calatayud és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte major de falsa denúncia, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, doncs fou ell qui formulà i signà la querella criminal pel un presumpte delicte de creació i ús de document inautèntic.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i, de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal imposa a l'acusat la pena de vuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys.

CONSIDERANT QUART. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'ha imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Condemnem l'acusat Calatayud com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de falsa denúncia, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.