OBSTACULITZACIÓ D'EXECUCIÓ DE RESOLUCIONS JUDICIALS

Aute

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Jaume Tor Porta Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Quesada

Concepció Baron Mora

Jaume Tor Porta

A la Vila d'Andorra la Vella, tretze d'octubre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-239-1/09 seguida pel delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, sent part apel·lant Benítez, representat pel Lletrat Sr. Quesada i sent parts apel·lades Sainz, representada pel Lletrat Sr. Andrade, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Vaquero i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Quesada.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que el processat, Benítez, l'any 1988 va iniciar una relació de convivència amb Sainz, fruit de la qual el 29 de desembre de 1989va néixer Zurita, el 2 d'octubre de 1991 va néixer Agullo i el 10 de novembre de 1998 ho va fer ENTITY_11; que a resultes dels problemes apareguts en la relació de parella, la convivència va cessar a finals de l'any 2003; que per sentència de mesures paterno filials, de data 3 de març del 2005, dictada en el marc dels autes civils número B-1878-4/2004, s'aprovà el conveni regulador de la separació, segons el qual la guàrdia i custòdia dels fills era atribuïda a la mare, gaudint el pare d'un règim de visites i havent de satisfer l'import de sis-cents euros mensuals en concepte de pensió per a aliments dels fills i la meitat de les despeses extraordinàries dels fills; que fins el mes d'abril de 2008, Benítez abonà puntualment la pensió per a aliments dels seus fills; que a partir del mes de maig de 2008, el pagament no fou de la totalitat de l'import o bé deixà d'efectuar-se; que a partir del mes de maig de 2008, Benítez va abonar la quantitat de quatre-cents euros; que els mesos de juny i de juliol de 2008, no va abonar cap quantitat; que el mes d'agost de 2008, va abonar la quantitat de quatre-cents euros; que d'ençà el mes de setembre de 2008, no va abonar cap quantitat; que els mesos d'abril, maig i juny de 2009, va abonar la quantitat de dos-cents euros cada mes, en seguiment de la providència d'execució de sentència, de data 2 de març del 2009, dictada en el marc dels autes civils número B-1878-4/2004, i que acordava requerir-lo de pagament de la quantitat de cinc mil dos-cents euros, en concepte de pensions alimentàries endarrerides i d'actualització de l'I.P.C., i de la quantitat quatre mil dos-cents cinquanta-quatre euros amb vuit cèntims, en concepte de pagament de la meitat de les despeses extraordinàries.

RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:

"Que hem condemnar i condemnem el processat, Benítez, com a autor responsable del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, a la pena d'UN (1) ANY D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT A L'ABONAMENT DE LA RESPONSABILITAT CIVIL A SATISFER EN EL TERMINI D'UN (1) ANY I AL PAGAMENT REGULAR DE LES PENSIONS ALIMENTÀRIES QUE ES MERITIN, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDENA DE QUATRE (4) ANYS i al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat;

Que quant a la responsabilitat civil el processat ha d'abonar a Sainz, la quantitat de DIVUIT MIL QUATRE-CENTS EUROS DEU AMB VUIT CÈNTIMS (18.410,08)."

RESULTANT: que contra la referida sentència la defensa de Benítez formulà recurs d'apel·lació, limitant el seu objecte a la pena imposada que considera excessiva. Posa de relleu d'una part que la pena imposada supera la pena màxima prevista per l'article 36 del Codi Penal que disposa que, per un delicte menor, es pot imposar una pena màxima de sis mesos d'arrest parcial diari, i d'altra part, que el Tribunal al moment de fixar la pena, no ha tingut suficientment en compte tant el fet que la situació econòmica del seu defensat, que ha anat empitjorant d'ençà el mes de febrer del 2006, com el salari, molt poc elevat, percebut actualment pel seu defensat.

Per tant, demana al Tribunal estimar el seu recurs, dictar sentència imposant-li una pena no superior a un mes d'arrest nocturn condicional qualificat a l'abonament de la responsabilitat civil en el termini de dos anys i al pagament regular de les pensions alimentàries que es meritin, sense efectuar cap condemna en costes.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació, sostenint que la pena imposada no només és adequada al principi de legalitat, ja que el tipus previst a l'article 427.2 del Codi Penal preveu en supòsits d'especial gravetat que el Tribunal valorant la gravetat del fet i les circumstàncies personals pot imposar excepcionalment pena de presó fins a un any, sinó que és proporcionada als fets comesos, ajustada a les circumstàncies personals del condemnat i, sobre tot, a les necessitats dels seus tres fills menors, doncs aquests darrers han de sobreviure amb els revinguts de la seva mare, que com a màxim ascendeixen a 900 euros mensuals i, endemés, el condemnat ni tan sols no recordava al moment de la vista oral l'import de la pensió d'aliments que havia de satisfer tot invocant uns motius econòmics per justificar el seu impagament que mai no ha arribat a acreditar.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, demanant la confirmació de la sentència recorreguda.

RESULTANT: que la defensa de la Sra. Sainz s'oposa igualment al recurs d'apel·lació, posant de relleu, d'una part, que el condemnat ha incomplert de forma continuada la sentència de mesures paterno filials de data 3 de març del 2005, des del mes de maig del 2008, no havent abonat cap quantitat pels seus tres fills des del mes de setembre del 2008, i d'altra part que per sentència ferma de data 24 de novembre del 2009, l'Hble. Batlle ha desestimat en tots els seus termes la demanda de disminució de la pensió que havia formulat el Sr. A....., valorant la situació econòmica en aquell procediment.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions de contesta al recurs, demanant la confirmació de la sentència apel·lada.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA SENTÈNCIA APEL·LADA.

CONSIDERANT: que el recurs que formula la defensa del Sr. Benítez es fonamenta en el sol motiu de la pena excessiva imposada a l'acusat, d'un any d'arrest nocturn condicional qualificat a l'abonament de la responsabilitat civil a satisfer en el termini d'un any i al pagament regular de les pensions alimentàries que es meritin, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

CONSIDERANT: que la pena pronunciada per la sentència recorreguda dictada pel Tribunal de Batlles en data 25 de febrer del 2010, s'inscriu dins el límit previst per la Llei, ja que el tipus previst a l'article 427.2 preveu que el Tribunal, valorant, entre altres, la gravetat del fet i les circumstàncies personals, pot imposar excepcionalment pena de presó fins a un any, i d'altra banda el disposat de l'article 65.2 del Codi Penal deixa al Tribunal la possibilitat, al moment de dictar sentència, de substituir les penes de presó fins a un any per una pena d'arrest.

Per tant, en el present cas, és a bon Dret que el Tribunal de primera instància ha decidit pronunciar una pena d'un any d'arrest nocturn, valorant la gravetat del fet a l'haver deixat el condemnat de pagar regularment la pensió per aliments, d'ençà el mes de maig del 2008, devent la quantitat de 18.410,08 euros. Endemés s'ha de subratllar, confirmant així la gravetat dels fets i tenint en compte les circumstàncies personals, que el Sr. Benítez, tal com resulta de la sentència de data 24 de novembre del 2009 dictada pel Tribunal Unipersonal, secció civil i que consta en autes, ha percebut una suma, com a mínim, de 100.000 euros durant l'any 2007, a resultes de la finalització de la seva relació laboral amb l'entitat ORG_0 i, per tant, aquest darrer no pot sostenir que no està en possibilitat de fer efectiva la suma mensual de 600 EUR de pensió alimentaria, és a dir 200 EUR per cadascun dels seus tres fills, els quals, i a més, no treballen i estaven estudiant al moment de la sentència recorreguda i a càrrec de la seva mare, la qual es trobava de baixa amb un revingut de 900 EUR, tal com resulta de la mateixa sentència civil.

CONSIDERANT: que per tots aquests motius desenvolupats al considerant precedent, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència de data 25 de febrer del 2010, essent la pena imposada pel Hble. Tribunal de Batlles adaptada a la gravetat del mancament del condemnat a les seves obligacions naturals i judicials i ajustada a Dret, procedint doncs la plena i total confirmació de la resolució impugnada.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al recurrent condemnat el pagament de les despeses processals causades en la present instància.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Benítez contra la sentència de 25 de febrer del 2010 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-239-1/09, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i condemnem Benítez al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.