ÚS DE DOCUMENT PÚBLIC INAUTÈNTIC

Aute

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Martel

Apel·lació contra Sentència 0000104/2015

ORÍGEN: 1830110/2013 - 00

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-quatre de febrer del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. 1830110/2013 seguida pel delicte menor d'ús de document inautèntic, sent part apel·lant la societat ORG_0 (representada pel Sr. ENTITY_4), representada pel Lletrat Sr. Villalba, i sent parts apel·lades Diez, representat per la Lletrada Sra. Vives, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_8; actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: El resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"Són fets provats i així es declara que en data 10 de maig de 2011, Diez formulà demanda en judici civil de reclamació de quantitat contra la societat C. N., per unes factures que aquesta hauria deixat de pagar-li; que per acreditar el deute reclamat, Diez adjuntà a la demanda un contracte afirmant que havia estat signat per ell i per Villalba, representant legal de la societat, el qual nega la seva autenticitat i haver-lo signat".

RESULTANT SEGON: La part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDIM: que hem d'absoldre i absolem Diez del delicte menor d'us de document inautèntic del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades".

RESULTANT TERCER: La representació lletrada de la societat ORG_0 ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació en el sentit que Diez sigui condemnat com autor del delicte menor d'us de document inautèntic previst i penat a l'article 435.2 del Codi Penal, imposant-li a més les costes judicials relatives a aquesta segona instància, incloent honoraris d'advocat.

Fa valdre per l'essencial que:

Diez va formular demanda en judici verbal civil a tramitar pel procediment ordinari contra la seva representada, sent el representant legal Villalba, reclamant-li la suma de 16.536,85 EUR per unes factures parcials de pelleteria presumptament no satisfetes,

per tal de recolzar dita reclamació, Diez va adjuntar a la demanda un contracte, tot afirmant que havia estat signat entre ell i la seva representada i en concret per Villalba,

la seva representada ha negat sempre que el referit contracte hagi estat signat per cap representant així com tampoc per Villalba,

la pericial cal·ligràfica duta a terme pel Departament de Grafistica del Servei de criminalística de la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil, designat pel batlle instructor després la querella criminal interposada el 20 de setembre del 2011, conclou de la manera següent:

"Las firmas cuestionadas obrantes en el contracto remitido como dubitado relativas a la identidad de Villalba, no se corresponden con el modelo grafico de dicha persona, estableciendo que son FALSAS.

Las firmas dubitadas relativas a la identidad de Diez, han sido realizadas por dicha persona.

No resulta posible atribuir ni descartar la autoría de las firmas dubitadas relativas a la identidad de Villalba, a Diez.

RESULTANT QUART: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i demana la confirmació de la sentència apel·lada per ésser ajustada a dret, sostenint que, d'una banda, dels autes no se'n desprenen elements suficients per atribuir al processat Diez la signatura presumptament falsificada, existint dubtes raonables per pensar que la signatura hagi estat realment falsificada, i d'altra banda, no ha resultat tampoc provat que el processat tingués coneixement que la referida signatura hagués estat falsificada, havent pogut valorar el tribunal a quo el conjunt de la prova practicada, les contradiccions existents en les diferents pericials practicades i tanmateix les conclusions de la pericial efectuada a instància de part que raonadament conclou que la signatura dubitada hauria estat estampada pel propi representant de la societat querellant, Villalba.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT CINQUÈ: La representació lletrada de Diez s'oposa també al recurs formulat i sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems i la condemna de la part apel·lant a abonar les costes judicials d'aquesta segona instància, incloent-hi els honoraris d'advocat d'aquesta part que seran degudament acreditats en el moment processal oportú.

Fa valdre que:

existeix en la causa un dubte evident en raó de dues proves pericials divergents, l'informe realitzat a instància de part aportant una sèrie de dades, explicacions i motivacions del tot lògiques que entren en plena contradicció amb l'exposat a l'informe de la Guardia Civil,

a més, el Tribunal de Batlles va poder presenciar les declaracions tant del seu defensat (que va explicar el succeït de forma entenedora, coherent, sense contradiccions i d'una forma totalment creïble, manifestant que no podia haver falsificat la firma ja que mai abans havia vist la signatura de Villalba i per tant era impossible que l'hagués falsificat) com de Villalba (que va contradir-se en moltes ocasions i va mantenir un relat dels fets poc creïble, ja que primer va afirmar que el contracte no l'havia redactat ell, després va dir que potser si, després va assegurar que Diez va agafar el contracte de la taula de la secretària de la societat sense autorització) i va arribar a l'encertada conclusió de no donar credibilitat a l'exposició efectuada per aquest darrer.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

Fonaments de dret

ACCEPTEM ELS FETS PROVATS DE LA SENTENCIA APEL·LADA I ELS FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT PRIMER: Si el Tribunal de Batlles ha jutjat a bon dret que existeix un dubte sobre l'autenticitat (o més exactament la inautenticitat) de les signatures figurant en el contracte d'autes, que aquest dubte ha de beneficiar al reo, que no hi ha elements suficients per a desvirtuar la presumpció d'innocència que empara al processat, i que la seva absolució pel delicte menor d'us de document inautèntic imputat per l'acusació particular ha doncs de ser declarada, la seva decisió ha de ser tanmateix completada pels motius següents :

En primer lloc, si des de la seva audició pel batlle instructor el dia 17 de novembre del 2011 fins al dia de la vista oral davant el Tribunal de Batlles, Diez ha estat constant en les seves declaracions per afirmar que les quatre fulles (folis 9, 10, 11 i 12) constituint el contracte en litigi, havien estat firmades per Villalba davant seu (i per ell també) mentre es trobaven a l'interior d'una camioneta de treball, sobre el lloc de l'obra anomenada S., les declaracions d'aquest darrer a la vista oral no presenten el mateix caràcter de claredat; mentre que els quatre fulls del contracte en litigi formen un conjunt podent definir efectivament les relacions contractuals entre Diez i la societat N. C., que la mecanografia dels quatre fulls és idèntica i que la menció "Sr. M. R." apareix sobre el primer full (document original de "N. C." en data 31 de maig del 2005 i relatiu als preus respectius de varis treballs) així com el segon ("amidaments" amb la menció manuscrita "25 cada mes", "criteri d'amidaments", condicions tècniques", "termini d'entrega i/o execució") i el quart ("forma de pagament", "personal" amb la menció manuscrita "No"), Villalba ha declarat successivament el dia de la vista oral segons l'acta redactada, declaracions formant al final una posició incoherent i difícilment creïble:

- sobre les preguntes del Ministeri Fiscal: "Les signatures que obren al contracte no són seves, que pel que ha vist no són contractes, sinó que són diversos fulls de diversos contractes que tenia a sobre del seu despatx... Se li mostra el foli 9: refereix que la primera fulla és seva i suposa que els preus són els que tenia ell... Li mostren el foli 10 i diu que no és seu... Suposa que això ho va agafar del seu despatx. Això no és un contracte ni és res, un contracte té 50 o 60 fulles. Li mostren els altres folis i diu que Diez ho va agafar del seu despatx... El foli 9 és seu, la resta no. La resta suposa que és copia d'algun contracte amb una altra empresa. La fulla 9 es seva perquè ell tenia el contracte preparat però finalment no el van signar",

- sobre les preguntes de l'acusació particular: "Diez va anar a la seva empresa i va oferir-li una colla. Llavors va preparar el document que consta al foli 9",

sobre les preguntes de la defensa: "Això no és un contracte, són traços de paper. Falten moltes fulles en aquest contracte. Consta el nom del processat escrit d'igual manera en diversos folis per un motiu que desconeix... A la pàgina 10 on posa 25 cada mes, manifesta que aquest lletra sembla la seva, suposa que ho va escriure ell, torna a dir que aquest contracte no el va fer ell. Que és un contracte d'una empresa amb la que va treballar que no recorda quina és però creu que es C., ell es va copiar el contracte d'aquesta empresa... En tot cas reconeix que la lletra del foli 10 sembla la seva... Se li mostra l'original del mateix foli on consta "el 25 de cada mes" i manifesta que creu que si que ho va escriure ell",

sobre les preguntes de l'acusació particular: "Ell no nega que els documents puguin haver sortit de C. N Casi segur que la lletra que transcriu "el 25 de cada mes" sigui seva",

sobre les preguntes de la defensa: "Suposa que el contracte el tenia preparat la secretariat... No li sona la lletra de la màquina, la manuscrita sembla la seva. Ell paga l'últim dia laborable de cada mes, no sap ni que vol dir el que consta manuscrit".

En segon lloc, Villalba no ha explicat de manera versemblant com Diez ha pogut tenir els documents reconeguts finalment com establerts a l'empresa, essent subratllat que davant el batlle instructor el 24 de novembre del 2011, Ropero, secretària de la societat C. N., havia indicat que havia efectuat ella mateixa el document relatiu a la llista de preus.

En tercer lloc, com ho ha observat justament Diez a l'ocasió de la seva audició pel batlle instructor i el dia de la vista oral, per poder imitar la firma de Villalba, hauria estat necessari que l'autor de la imitació tingue el coneixement d'aquesta firma; ara bé, no solament Diez ha afirmat de manera constant que no coneixia la firma de Villalba, sense que una prova contrària sigui portada, sinó també aquest darrer ha confirmat el dia de la vista oral que "Mai havien tingut altres tractes mercantils".

En quart lloc, com ho han fet tots els pèrits, és possible de constatar una singularitat de la signatura posada en el contracte en litigi, a saber que l'autor de la firma ha signat sobre cadascun dels quatre fulls de manera molt diferent; ara bé, la lògica condueix a pensar que en cas de falsificació, el falsificador hauria intentat fer una firma similar sobre tots els fulls i la més pròxima de l'original.

En cinquè lloc, com ho ha remarcat justament el pèrit privat Querol (pagines 5 i 6 del seu informe, folis 291 i 292) i no, de manera sorprenent, els pèrits del Departament de Grafistica del Servei de criminalística de la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil, és possible també constatar una particularitat que podria esser significativa: la manera molt particular de firmar a vegades de Villalba, és a dir de manera no horitzontal sobre el full (veure la firma al final de l'escrit de querella, foli 3), que correspon a la manera adoptada per l'autor de la firma del primer full del contracte en litigi.

En sisè lloc, si és constant que Diez ha firmat els quatre fulls, és possible de constatar que la seva firma presenta algunes variacions (o imperfeccions), element que acredita la seva al·legació sobre les condicions de realització de les firmes.

En darrer lloc, les conclusions dels pèrits, confirmades el dia de la vista oral, sobre l'autenticitat de la firma són totalment diferents ja que:

els pèrits del Departament de Grafistica del Servei de criminalística de la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil han conclòs que: "Las firmas cuestionadas obrantes en el contracto remitido como dubitado relativas a la identidad de Villalba, no se corresponden con el modelo grafico de dicha persona, estableciendo que son FALSAS",

contràriament, Querol ha conclòs que: "Malgrat la voluntat del Sr. Villalba de desfigurar les seves signatures al llarg del contracte objecte d'anàlisi, i malgrat el seu intent d'evitar alguns dels seus particularismes més idiosincràtics a l'hora de signar, les signatures dubitatives reprodueixen els gest-tipus i particularismes propis del Sr. Villalba, els quals han estat perfectament identificables i s'han pogut analitzar al llarg de l'informe. Així malgrat donades les circumstàncies excepcionals sota les quals es va signar el contracte, es pot dir sense cap gènere de dubte, que hi ha coincidència d'aquests gest-tipus entre les dubitatives i indubitatives, el que ens porta a afirmar la seva autoria... Les quatres signatures dubitatives o qüestionades han estat estampades de puny i lletra pel Sr. Villalba.".

Ara bé, si de manera general, un tribunal no pot atribuir el mateix valor probatori a un peritatge realitzat a la demanda de la Justícia i especialment pels perits del departament precitat, per definició totalment imparcials i coneguts per la seva alta competència tècnica, i un peritatge efectuat per un perit privat a instància de part, a més després un peritatge oficial a fi de contradir-lo, en el cas particular, cal apreciar, independentment de l'error sempre possible (de la resta reconeguda el dia de la vista oral pels perits nomenats: "no són infal·libles") en matèria de cal·ligrafia, que no constitueix una ciència permetent d'arribar a un resultat de certesa absoluta com la prova genètica, d'una part que els pèrits del Departament de Grafistica del Servei de criminalística de la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil no han considerat ("No han tingut en compte la forma i el lloc en que es va produir la firma. No consideren que s'hagi fet en algun suport irregular") la hipòtesi de firmes realitzades en les condicions particulars al·legades per Diez, d'altra part que el peritatge d'Querol demostra un estudi i un treball de gran qualitat, nombrosos elements entrant en ressonància amb les interrogacions d'aquest tribunal.

Un dubte raonable existeix doncs en el cas d'autes.

CONSIDERANT SEGON: De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la societat ORG_0, que sucumbeix en el seu recurs, ha de fer front al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat exposats per Diez per assegurar la defensa dels seus interessos davant la continuació de l'acusació per part de la recurrent.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de la societat ORG_0 contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-110-3/13, confirmem dita sentència.

Condemnem la societat ORG_0 al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat exposats en dit instància per Diez.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.