Escenaris dels plans de recuperació
1/2
Comunicat tècnic núm. 4/2023-SF
Escenaris dels plans de recuperació
En seguiment a l’establert a l’apartat 1
a) de l’article 10 del Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió i a les Directrius sobre el ventall d’escenaris que s’han de contemplar en els plans de recuperació (EBA/GL/2014/06) emeses per l’Autoritat Bancària Europea, mitjançant el present comunicat tècnic s’especifiquen els diferents escenaris de tensió financera i macroeconòmica greus que s’han de contemplar en els plans de recuperació de les entitats a les quals els és d’aplicació la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (Llei 7/2021). La preparació del ventall d’escenaris té per objectiu definir una sèrie d’esdeveniments hipotètics amb els que es provaran tant l’eficàcia de les opcions de recuperació com l’adequació dels indicadors inclosos en el pla de recuperació. Aquest comunicat tècnic està subjecte a les decisions que, en cada cas, s’adoptin respecte a la mesura en què s’apliquen requisits simplificats o exempcions del compliment dels plans de recuperació de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 7/2021.
1. Principis de disseny del ventall d’escenaris El ventall d’escenaris ha d’incloure tres escenaris que garanteixin la cobertura d’un fenomen que afecti tot el sistema, un esdeveniment de caràcter idiosincràtic i una combinació de esdeveniments idiosincràtics i sistèmics. De forma excepcional, per a aquesta primera tramesa el pla pot contenir un mínim de dos escenaris. Cada escenari s’ha de dissenyar de forma que compleixi tots els requisits següents:
a) l’escenari s’ha de basar en esdeveniments que siguin molt rellevants per a l’entitat o el grup en qüestió i ha de tenir en compte, entre altres factors importants, els seus models de negoci i de finançament, les seves activitats i estructura, la seva mida i la seva interconnexió amb altres entitats i amb el sistema financer en general i, en particular, qualsevol punt vulnerable o dèbil de l’entitat o del grup que s’hagi identificat;
b) els esdeveniments previstos en l’escenari poden provocar la inviabilitat de l’entitat o el grup, a menys que s’apliquin de forma oportuna mesures de recuperació; i
c) l’escenari s’ha de basar en esdeveniments excepcionals però plausibles. Cada escenari ha d’incloure, quan procedeixi, una avaluació de l’impacte d’aquests esdeveniments, al menys, en cadascun dels següents aspectes de l’entitat o grup:
a) capital disponible;
b) liquiditat disponible;
c) perfil de risc;
d) rendibilitat;
e) operacions, incloses les relatives a pagaments i liquidacions; i
f) reputació. Les proves de solvència inversa es consideren com un punt de partida per elaborar escenaris que només poden contemplar una situació “pròxima a l’incompliment”; i que implicarien que el model de negoci d’una entitat o un grup fos inviable a menys que s’apliquessin amb èxit mesures de recuperació. 2/2
2. Ventall d’escenaris de tensió financera Tenint en compte el principi de proporcionalitat, el nombre d’escenaris ha de ser adequat, en particular, a la naturalesa del negoci de l’entitat o el grup, la seva mida, la seva interconnexió amb altres entitats i amb el sistema financer en general, i els seus models de finançament. S’ha d’incloure, al menys, un escenari per a cadascun dels següents tipus d’esdeveniments:
a) un esdeveniment sistèmic, és a dir, aquell que comporta el risc de tenir repercussions negatives greus per al sistema financer o per a l’economia real;
b) un esdeveniment de caràcter idiosincràtic, és a dir, aquell que comporta el risc de tenir repercussions negatives greus per a una sola entitat, per a un sol grup o per a una entitat de grup; i
c) una combinació d’esdeveniments idiosincràtics i sistèmics que es produeixen de forma simultània i interactiva. El ventall d’escenaris ha d’incloure esdeveniments adversos d’evolució tant lenta com ràpida. Els esdeveniments sistèmics i idiosincràtics han de ser esdeveniments molt rellevants per a l’entitat o per al grup, tal com s’ assenyala al punt
a) del segon paràgraf de l’apartat 1. Per tant, els escenaris s’han de basar en esdeveniments diferents dels especificats als apartats 3 i 4, quan aquests siguin menys rellevants per a l’entitat o per al grup.
3. Esdeveniments sistèmics A l’hora de dissenyar els escenaris basats en esdeveniments sistèmics, s’ha de tenir en compte la rellevància de, al menys, els següents esdeveniments que afecten tot el sistema:
a) la inviabilitat de contraparts significatives que afecten l’estabilitat financera;
b) una disminució de la liquiditat disponible en el mercat de préstecs interbancaris;
c) un augment del risc país i una sortida de capitals generalitzada en un país en què l’entitat o el grup tinguin una activitat significativa;
d) moviments adversos en el preu dels actius en un o diversos mercats; i
e) una desacceleració macroeconòmica.
4. Esdeveniments idiosincràtics A l’hora de dissenyar els escenaris basats en esdeveniments idiosincràtics, s’ha de tenir en compte la rellevància de, al menys, els següents esdeveniments idiosincràtics:
a) la inviabilitat de contraparts significatives;
b) el dany a la reputació de l’entitat o el grup;
c) una sortida de liquiditat greu;
d) moviments adversos en els preus dels actius als que l’entitat o el grup estan exposats significativament;
e) pèrdues creditícies greus; i
f) una pèrdua greu per risc operacional. Andorra la Vella, 6 de juny de 2023
a) de l’article 10 del Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió i a les Directrius sobre el ventall d’escenaris que s’han de contemplar en els plans de recuperació (EBA/GL/2014/06) emeses per l’Autoritat Bancària Europea, mitjançant el present comunicat tècnic s’especifiquen els diferents escenaris de tensió financera i macroeconòmica greus que s’han de contemplar en els plans de recuperació de les entitats a les quals els és d’aplicació la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (Llei 7/2021). La preparació del ventall d’escenaris té per objectiu definir una sèrie d’esdeveniments hipotètics amb els que es provaran tant l’eficàcia de les opcions de recuperació com l’adequació dels indicadors inclosos en el pla de recuperació. Aquest comunicat tècnic està subjecte a les decisions que, en cada cas, s’adoptin respecte a la mesura en què s’apliquen requisits simplificats o exempcions del compliment dels plans de recuperació de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 7/2021.
1. Principis de disseny del ventall d’escenaris El ventall d’escenaris ha d’incloure tres escenaris que garanteixin la cobertura d’un fenomen que afecti tot el sistema, un esdeveniment de caràcter idiosincràtic i una combinació de esdeveniments idiosincràtics i sistèmics. De forma excepcional, per a aquesta primera tramesa el pla pot contenir un mínim de dos escenaris. Cada escenari s’ha de dissenyar de forma que compleixi tots els requisits següents:
a) l’escenari s’ha de basar en esdeveniments que siguin molt rellevants per a l’entitat o el grup en qüestió i ha de tenir en compte, entre altres factors importants, els seus models de negoci i de finançament, les seves activitats i estructura, la seva mida i la seva interconnexió amb altres entitats i amb el sistema financer en general i, en particular, qualsevol punt vulnerable o dèbil de l’entitat o del grup que s’hagi identificat;
b) els esdeveniments previstos en l’escenari poden provocar la inviabilitat de l’entitat o el grup, a menys que s’apliquin de forma oportuna mesures de recuperació; i
c) l’escenari s’ha de basar en esdeveniments excepcionals però plausibles. Cada escenari ha d’incloure, quan procedeixi, una avaluació de l’impacte d’aquests esdeveniments, al menys, en cadascun dels següents aspectes de l’entitat o grup:
a) capital disponible;
b) liquiditat disponible;
c) perfil de risc;
d) rendibilitat;
e) operacions, incloses les relatives a pagaments i liquidacions; i
f) reputació. Les proves de solvència inversa es consideren com un punt de partida per elaborar escenaris que només poden contemplar una situació “pròxima a l’incompliment”; i que implicarien que el model de negoci d’una entitat o un grup fos inviable a menys que s’apliquessin amb èxit mesures de recuperació. 2/2
2. Ventall d’escenaris de tensió financera Tenint en compte el principi de proporcionalitat, el nombre d’escenaris ha de ser adequat, en particular, a la naturalesa del negoci de l’entitat o el grup, la seva mida, la seva interconnexió amb altres entitats i amb el sistema financer en general, i els seus models de finançament. S’ha d’incloure, al menys, un escenari per a cadascun dels següents tipus d’esdeveniments:
a) un esdeveniment sistèmic, és a dir, aquell que comporta el risc de tenir repercussions negatives greus per al sistema financer o per a l’economia real;
b) un esdeveniment de caràcter idiosincràtic, és a dir, aquell que comporta el risc de tenir repercussions negatives greus per a una sola entitat, per a un sol grup o per a una entitat de grup; i
c) una combinació d’esdeveniments idiosincràtics i sistèmics que es produeixen de forma simultània i interactiva. El ventall d’escenaris ha d’incloure esdeveniments adversos d’evolució tant lenta com ràpida. Els esdeveniments sistèmics i idiosincràtics han de ser esdeveniments molt rellevants per a l’entitat o per al grup, tal com s’ assenyala al punt
a) del segon paràgraf de l’apartat 1. Per tant, els escenaris s’han de basar en esdeveniments diferents dels especificats als apartats 3 i 4, quan aquests siguin menys rellevants per a l’entitat o per al grup.
3. Esdeveniments sistèmics A l’hora de dissenyar els escenaris basats en esdeveniments sistèmics, s’ha de tenir en compte la rellevància de, al menys, els següents esdeveniments que afecten tot el sistema:
a) la inviabilitat de contraparts significatives que afecten l’estabilitat financera;
b) una disminució de la liquiditat disponible en el mercat de préstecs interbancaris;
c) un augment del risc país i una sortida de capitals generalitzada en un país en què l’entitat o el grup tinguin una activitat significativa;
d) moviments adversos en el preu dels actius en un o diversos mercats; i
e) una desacceleració macroeconòmica.
4. Esdeveniments idiosincràtics A l’hora de dissenyar els escenaris basats en esdeveniments idiosincràtics, s’ha de tenir en compte la rellevància de, al menys, els següents esdeveniments idiosincràtics:
a) la inviabilitat de contraparts significatives;
b) el dany a la reputació de l’entitat o el grup;
c) una sortida de liquiditat greu;
d) moviments adversos en els preus dels actius als que l’entitat o el grup estan exposats significativament;
e) pèrdues creditícies greus; i
f) una pèrdua greu per risc operacional. Andorra la Vella, 6 de juny de 2023