Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura de literatura universal del batxillerat general de l’Escola Andorrana

Article 1. Objecte

Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de literatura universal del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.

Article 2. Condicions en què s’aplica el programa

El programa de l’assignatura de literatura universal s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Article 3. Programa de literatura universal

El programa de l’assignatura de literatura universal del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.

Disposició derogatòria Es

deroga el Decret del 6-02-2013 del programa de l’assignatura de literatura universal I i II de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Disposició final Aquest

Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Annex.

INTRODUCCIÓ  En el marc de l’Escola Andorrana,Žƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–de l’assignatura •‘„”‡Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽ ‘•‹•–‡‹šƒˆ‡” “—‡l’alumnat visqui la literatura com un saber viu i que consolidi el domini de la lectura crítica de –‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ƒ –—ƒŽ•‹‘†‡”•ǡ‡†‹˜‡”•‡•ŽŽ‡‰ò‡•‹•—’‘”–•†‡Ž‡ –—”ƒǤ  L’assignatura parteix de d‘• ‹†‡‡• ˆ‘ƒ‡–ƒŽ•Ǥ ƒ ’”‹‡”ƒ ‹†‡ƒ ±• “—‡ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ ‡• ƒŒ—†ƒ ƒ comprendre la complexitat de l’existència humana en totes les seves vessants de passió, tragèdia i Š—‘”ǡ‹–ƒ„±ƒ‹–‡””‘‰ƒ”ǦŽƒǤŽƒ˜‡‰ƒ†ƒ“—‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ±•—ƒ‹˜‹–ƒ ‹×ƒŽƒ”‡ˆŽ‡š‹×’”‘ˆ—†ƒ•‘„”‡ el passat, el present, l’essè ‹ƒŠ—ƒƒ‹–ƒ„±Š‘±•ƒŽƒ–”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹×˜‹–ƒŽ’‡”•‘ƒŽǣ†‡•’”±•†‡ŽŽ‡‰‹” —–‡š–ǡ‘–‘”‡ƒ•‡”‡Ž•ƒ–‡‹š‘•Ǥƒ•‡‰‘ƒ‹†‡ƒ±•“—‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ±•—‡•’ƒ‹‹–‡”†‹• ‹’Ž‹ƒ”‹ǡ en el sentit que s’ha desenvolupat aprofitant activament les connexionsƒ„Ž‡•ƒ”–•ǡŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‹Žƒ filosofia.

Per tot això, l’assignatura pretén connectar l’experiència del jove que habita a l’Andorra de ’”‹ ‹’‹• †‡Ž •‡‰Ž‡   ƒ„ Žƒ ”‡ˆŽ‡š‹× ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒǡ ‹–‡”†‹• ‹’Ž‹”‹ƒǡ •‘„”‡ Žƒ ‘†‹ ‹× ‹ l’‡š‹•–° ‹ƒ Š—ƒƒǡ ‘–”‹„—‹–ǡƒ‹šÀǡƒŽƒ•‡˜ƒˆ‘”ƒ ‹×Š—ƒÀ•–‹ ƒ‹ƒŽŠ‘”ƒ‡•–‹—Žƒ–Žƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–ǡŽƒ”‡ˆŽ‡š‹×‹ ‡Ž’‡•ƒ‡–“ò‡•–‹‘ƒ†‘”Ǥ  Aquesta assignatura tracta els textos literaris des d’una perspectiva universal ‹ ‡ ’ƒ”‡–”‡• ‘’ƒ”ƒ–À•–‹ •ǡŽƒ“—ƒŽ ‘•ƒ•—’‘•ƒŽŽ‡‰‹”ƒ„Žƒfinalitat d’establir vincles temàtics o connexions entre –‡š–‘• †‹˜‡”•‘•ǡ •‹–—ƒ–• ‡ ‘‡–• Š‹•–Ö”‹ • ‹ ‰‡‘ —Ž–—”ƒŽ• †‹ˆ‡”‡–•ǡ ‹ ’‘†‡”ǡ ƒ‹šÀǡ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ” ‘–‹—Öƒ–• ‹ †‹• ‘–‹—Öƒ–• ‡–”‡ ‰°‡”‡• ‹ ˆ‘”‡• “—‡ han nodrit l’imaginari litera”‹ —‹˜‡”•ƒŽǤ ƒ„± Šƒ †‡ ’”‘’‘” ‹‘ƒ” — ‡•’ƒ‹ †‡ ‘‡‹š‡‡– ‹ †‹˜—Ž‰ƒ ‹× †‡Ž ’ƒ••ƒ– Ž‹–‡”ƒ”‹ ‘ ‹†‡–ƒŽ ’‡” ’”‘Œ‡ –ƒ”ǦŽ‘˜‡”•‡Žˆ—–—”ǡ’‡” ‘‡–ƒ”ǦŽ‘‡”‡Žƒ ‹×ƒ„—ƒ‹””ƒ†‹ƒ ‹×–‡š–—ƒŽ“—‡˜‹ —Ž‹‡Ž•–‡š–‘• treballats a l’aula ƒ ƒŽ–”‡• –‡š–‘• ‹ ’”‘†— –‡• Ž‹–‡”ƒ”‹• ƒ”–À•–‹ • “—‡ƒ–‡‡ Žƒ ˜‹‰° ‹ƒ †‡Ž ’ƒ••ƒ– Ž‹–‡”ƒ”‹ˆ‡–“—‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ•‹‰—‹ ‘„‡Œƒ„Ž‡‹ƒ–”ƒ –‹˜ƒ’‡”ƒ—’ï„Ž‹ ƒ –—ƒŽǤ“—‡•–ƒ‹”ƒ†ƒ†‹ƒŽÖ‰‹ ƒ ƒŽƒliteratura afavoreix que l’alumne copsi la riquesa del fet artístic i que s’im’Ž‹“—‹‡—ƒ‡š’‡”‹° ‹ƒ Ž‡ –‘”ƒ“—‡„—•“—‹Žƒ ‘’Ž‡–‡•ƒ‡Žƒ‰Ž‘„ƒŽ‹–ƒ–‹‹–‡•‹–ƒ–Ǥ  ”‡•—ǡƒ“—‡•–”‘‰”ƒƒƒ’‘•–ƒ’‡”“—°l’alumnat prengui consciència de la influència de la tradició ‹†‡Žƒ‹‘˜ƒ ‹×‡Žƒ ‘•–”— ‹×‹Žƒ”‡ ‡’ ‹×†‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–‡‡Ž•ƒ –—ƒŽ•ǡ‹“—‡ ‹–‡‰”‹‡Ž•˜ƒŽ‘”•Ž‹–‡”ƒ”‹• ‘ƒ”‡ —”•‘• —Ž–—”ƒŽ•‹†‡”‡ˆŽ‡š‹×Š—ƒƒ“—‡‡•’‡”‡–‡ƒŽŠ‘”ƒ†‘ƒ” forma i interpretar millor l’entorn cultural, la història i les representacions sociƒŽ•ǡ’ƒ••ƒ†‡•‹ƒ –—ƒŽ•ǡ †‡Ž•Š—ƒ•ǡ‡— ‘–‡š–•‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ“—‡±•‰Ž‘„ƒŽ‹‘Ž–†‹˜‡”•Ǥ  COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Ž’Žƒ–‡Œƒ‡–†‡Ž‡• ‘’‡–° ‹es de l’assignatura†‡Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ—niversal s’articula a través de tres ‡‹š‘• ‘’Ž‡‡–ƒ”‹•ǣ Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× •‘ ‹‘Ž‹–‡””‹ƒ ‹ ƒ”–À•–‹ ƒ ȋ‡ Žƒ †‹‡•‹× †‡ ’‡•ƒ‡– ‹ ‘—‹ ƒ ‹×ȌǡŽƒ‹–‡”–‡š–—ƒŽ‹–ƒ–Ž‹–‡””‹ƒ‹‡Žˆ‘ —•‡‡Ž•˜ƒŽ‘”•Ž‹–‡”ƒ”‹•ȋ‰°‡”‡•ǡ–‡‡•‹ˆ‘”‡•ȌǤ D’aquests eixos es desprenen les d‘• ‘’‡–° ‹‡•‹’”‡• ‹†‹„Ž‡•’‡”‹–‡”’”‡–ƒ”textos en l’àmbit †‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽǡ‹“—‡ ‘’ƒ”–‡‹š‡Žƒ‹–‡”–‡š–—ƒŽ‹–ƒ–Ž‹–‡””‹ƒ ‘ƒ„ƒ•‡ ‘—ƒǤ ƒ ’”‹‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒ –reconstruir interpretativament l’evolució cultural de temes i formes Ž‹–‡””‹‡•– –”ƒ –ƒ Žƒ ‘–‹—Öƒ– ‘ Žƒ –”ƒ•ˆ‘”ƒció literària d’un valor literari en el temps i l’espai cultural, i implica l’anàlisi qualitativa i transversal†‡–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•†‡Ž’ƒ••ƒ–‹ ‘–‡’‘”ƒ‹•ǡ–‡‹– ‡ ‘’–‡‰°‡”‡•ǡ —Ž–—”‡•‹°’‘“—‡•†‹ˆ‡”‡–•Ǥƒ•‡‰‘ƒ–‡•–ƒ„Ž‹”˜‹ Ž‡•‡–”‡‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•‹ l’imaginari històric, social i artístic–‡•ˆ‘ ƒŽ‹–œƒ‡Žƒ‹”ƒ†ƒŠ—ƒÀ•–‹ ƒǡ“—‡±•‹’”‡• ‹†‹„Ž‡’‡” interpretar la continuïtat i el canvi des d’una aproximació cultural ‹ ‘’”‡•‹˜ƒǤ “—‡•–‡• competències s’articulenǡ s’impliquen i ‡• ”‡–”‘ƒŽ‹‡–‡ ï–—ƒ‡– ‡ ‡Ž ’”‘ ±• d’interpretació Ž‹–‡””‹ƒǤ  C1.

RECONSTRUIR DE FORMA INTERPRETATIVA L’EVOLUCIÓ CULTURAL DE TEMES I FORMES LITERÀRIES   ƒ ‘’‡–° ‹ƒreconstruir de forma interpretativa l’evolució cultural de temes i formes literàries‹’Ž‹ ƒ que l’alumnat aprèn aƒ’”‡ ‹ƒ”‹ŽŽ‡‰‹”ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‘”‹‡–ƒ–’‡”—‘„Œ‡ –‹— ‘ ”‡–de lectura: l’estudi †‡Ž•˜ƒŽ‘”•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ“—‡‡• ‘ ”‡–ƒ‡l’anàlisi de –‡‡•ǡ‰°‡”‡•ǡ’‡”•‘ƒ–‰‡•‹˜ƒŽ‘”•‡•–‡–‹ ‘ƒ”–À•–‹ •Ǥ “—‡•–ƒŽ‡ –—”ƒƒƒŽÀ–‹ ƒ”‡“—‡”‡‹šǡ‡’”‹‡”ŽŽ‘ ǡŽƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡Ž•–‡‡•ȋ‘ƒ”‰—‡–•Ȍ‹Ž‡•ˆ‘”‡• Ž‹–‡””‹‡•“—‡Šƒ‹ˆŽ—Ö‡‡Ž’”‘ ±•†‡ ”‡ƒ ‹×Ž‹–‡””‹ƒ––ƒ–‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽ ‘‡ƒŽ–”‡• —Ž–—”‡•–i, en segon lloc, l’anàlisi de la continuïtat o la transformació que aquests valors literaris han experimentat en relació amb textos, autors, gèneres, ideologies, cultures i èpoques.

És l’alumnat qui, des d’una posició interpretativa activa, “‹˜‡•–‹‰ƒ”Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒǡ‡Ž• ƒ˜‹•‘Ž‡•‹‘˜ƒ ‹‘•“—‡‡Ž• temes i les formes literàries han experimentat a través del temps, l’espai geogràfic i cultural o les arts. ƒŽ”‡ƒ” ƒ”“—‡Ž’exercici d’anàlisi retrospectiva dels temes i†‡Ž‡•ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•˜ƒ±•‡ŽŽ d’—ƒŽ‡ –—”ƒŠ‹•–Ö”‹ ƒ‘†‹ƒ ”֐‹ ƒǡs’ha de ’‘”–ƒ”l’anàlisi al’ƒ’”‘’‹ƒ ‹×“—ƒŽ‹–ƒ–‹˜ƒǡ ”‡ƒ–‹˜ƒ‹’‡”•‘ƒŽ †‡Žƒ–‡”‹ƒŽŽ‹–‡”ƒ”‹Ǥ  ƒŽ‘”ƒ” — –‡š– “—ƒŽ‹–ƒ–‹˜ƒ‡– ˜‘Ž †‹” ”‡ ‘°‹š‡”Ǧne la “gràcia literària” ‹ ƒ”‰—‡–ƒ”ǦŠ‘ ƒ„ ‘„•‡”˜ƒ ‹‘• i exemples concrets.

La reconstrucció de relacions d’afinitat o contrast entre textos ȋƒ –—ƒŽ•‘†‡Ž’ƒ••ƒ–ǡ Ž••‹ •‘‘ǡ‹ˆ‹•‹–‘–ƒŽŽ—›ƒ–•‡‡Ž–‡’•‘ —Ž–—”ƒŽ‡–Ȍ±•‡Žˆ‘ƒ‡–†‡Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×de l’evolució cultural dels gèneres i de le•ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•Ǥƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ±•‹’‘”–ƒ– considerar, més enllà dels textos, la influència dels autors com a “influenciadors” literaris i culturals, ‘ ”‡–ƒ–•‡À†‘Ž•Ž‹–‡”ƒ”‹•‘•‘ ‹ƒŽ•‘„±‡ ‘–”ƒǦ”‡ˆ‡”‡–•Ǥ  Finalment, raonar les relacions intertextuals que s’observen en el textos±•—ƒƒŽ–”ƒƒ ‹× Žƒ—’‡”ƒŽ desenvolupament de la competència.

En el context d’aquesta assignatura, raonar ‹’Ž‹ ƒ ’‘†‡”  C1.Reconstruir de forma interpretativa l’evolució cultural de temes i formes literàries Reflexionar sobre la creació i la recepció del discurs literari en relació amb l’evolució sociocultural i ideològica dels valors literaris Raonar les relacions intertextuals que s’observen en els textos recorrent a una àmplia diversitat d’eines de recerca, d’interpretació literària i d’anàlisi comparada Establir relacions qualitatives d’afinitat i contrast de tema o forma entre textos del passat i textos contemporanis Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”Ž‡•‘„•‡”˜ƒ ‹‘•ƒŽ˜‘Ž–ƒ–†‡Ž‡• ‘‡š‹‘•–‡š–—ƒŽ•ǡƒ††—‹–”‡ˆŽ‡š‹‘•ǡ ‹–ƒ ‹‘•‡š–”‡–‡• †‡Ž•–‡š–‘•ǡ ‘‘–ƒ ‹‘•‘’”‡‰—–‡••‡•‡”‡•’‘•–ƒǤ±•ǡ•‹‰‹ˆ‹ ƒ“—‡l’ƒŽ—ƒ–ha d’aprendre a valorar els textos separant l’opinió personal de la lectura raonada i crítica.

Per donar suport al discórre” ‹–‡”’”‡–ƒ–‹— ƒŽǡ–ƒ„±ǡ†‘‹ƒ”Ž‡•‡‹‡•†‡ƒ‡‹‰†‡Žƒ†‘ —‡–ƒ ‹×„‹„Ž‹‘‰”ˆ‹ ƒ‘†‘ —‡–ƒŽ †‡ˆ‘–•†‹˜‡”•‡•‹Žƒ ‘—‹ ƒ ‹×†‡Ž’‡•ƒ‡–’‡”‡• ”‹–ǡ‘”ƒŽ‡–‹ƒ–”ƒ˜±•†‡Žƒ—Ž–‹‘†ƒŽ‹–ƒ–Ǥ  Orientacions didàctiques de la competència Ž †‡•‡nvolupament d’aquesta competència implica l’ús combinat de dos instruments d’anàlisi qualitativa i reflexiva de textos que, en conjunt, vertebren el procés interpretatiu de l’alumnat en l’immens àmbit de la literatura universal: la selecció de textos i l’a†“—‹•‹ ‹×†‡ŽƒŽ‡ –—”ƒ‘”‹‡–ƒ†ƒǤ El corpus de textos seleccionat pel professorat ha de servir de base per a la planificació d’un itinerari de lectura que possibiliti que l’alumne analitzi un valor literari, sigui un tema o una forma, de manera –”ƒ•˜‡”•al, amb la finalitat d’identificarǦ‡Ž‡•–”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹‘•‘Ž‡• ‘–‹—Öƒ–•“—‡Šƒ‡š’‡”‹‡–ƒ– al llarg del temps en contextos culturals, socials o històrics diferents.

Aquesta selecció ha d’incloure, •‡’”‡“—‡•‹‰—‹”‡ŽŽ‡˜ƒ–•ǡ’”‘†— –‡•Ž‹–‡”ƒ”‹•†‹˜‡”•‘•‡ˆ‘”ƒ–•‹•—’‘”–•†‹ˆ‡”‡–•ǡ•‡•‡‘„Ž‹†ƒ” ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ†‹‰‹–ƒŽǤ D’altra banda, l’adquisició de la lectura orientada ha de servir perqu° l’alumne analitzi un aspecte literari en el marc d’un corpus de textos que presenta relacions intertextuals.‡”“—°ƒ‹šÖˆ— ‹‘‹ǡ ƒŽ que l’alumne adopti un rol actiu, “—‡ ‘•‹•–‡‹šƒ‘remena”’ els textos del corpus per reconèixerǦ‡‹ ‡š’Ž‹ ƒ” Ž‡• ”‡Žƒ ‹‘• ‹–‡”–‡š–—ƒŽ•Ǥ  ƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ –ƒ„± ±• ˆ‘ƒ‡–ƒŽ l’adquisició d’habilitats ‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜‡• †‡ ‘’ƒ”ƒ ‹× †‡ –‡š–‘• Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ ’‡” ’‘†‡”ǦŽ‘• ‘ˆ”‘–ƒ” ’‡Ž “—‡ ˆƒ ƒ ƒ•’‡ –‡• ‘ ”‡–• ‘‡Ž–‡ƒǡŽƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ†‡Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•ǡ‘‡Ž•˜ƒŽ‘”•‹Ž‡•ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•“—‡’‘•‡‡ Œ‘ Ǥ A més, per tal d’enriquir la interpretació també és important que l’alumn‡ ƒ†‘’–‹ ïŽ–‹’Ž‡• perspectives d’anàlisi (la tematològicaǡŽƒ‹–‡”–‡š–—ƒŽ‘Žƒ ”À–‹ ƒȌǤ   C2.

ESTABLIR VINCLES ENTRE ELS TEXTOS LITERARIS I L’IMAGINARI HISTÒRIC, SOCIAL I ARTÍSTIC             ƒ ‘’‡–° ‹ƒestablir vincles entre els textos literaris i la història de les ideesimplica que l’alumnat ƒ’”°ƒ†‘ƒ”•‡–‹– —Ž–—”ƒŽƒŽ–‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹‹ƒ’”‘ˆ‹–ƒŽ‡•“–”ƒ ‡•”Š‹•–Ö”‹“—‡•‹•‘ ‹‘Ž‹‰òÀ•–‹“—‡•“—‡ ’”‡•‡–ƒ’‡” ‘’”‡†”‡’l‹ŽŽ‘”ǤŽŠ‘”ƒǡŽƒ ‘’‡–° ‹ƒ•—’‘•ƒŽƒ•‡•‹„‹Ž‹–œƒ ‹×†‡ˆ‹•ƒ“—‹’—– ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ–ƒ„±‡•ƒŒ—†ƒƒ‡’ƒ–‹–œƒ”‹ŽŽ‘”ƒ„Žƒ ‹˜‹Ž‹–œƒ ‹×ǡƒ –—ƒŽ‹’ƒ••ƒ†ƒǡ‹Žƒ —Ž–—”ƒǡ•‹‰—‹ Žƒ‘•–”ƒ‘Žƒd’altri.  El desenvolupament d’aquesta competència implica llegir els textos des d’una mirada humanística, és ƒ †‹”ǡ ”‡ ‘Žœƒ–Ǧ•‡ ‡ Ž‡• ‰”ƒ• †‹• ‹’Ž‹‡• †‡ Ž‡• ‹° ‹‡• Š—ƒ‡• ȋŠ‹•–Ö”‹ƒǡ ’‡•ƒ‡–ǡ •‘ ‹‘Ž‹‰òÀ•–‹ ƒǡƒ”–•ǡï•‹ ƒȌ‹‡‡Ž•‡•–—†‹•Ž‹–‡”ƒ”‹•ȋŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‹Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ ‘’ƒ”ƒ†ƒȌǤ Per exemple, del fet de confrontar l’original amb una versió el lector pot extreure’n informació •‘ ‹‘Ž‹‰òÀ•–‹ ƒ“—‡Ž‹’‡”‡–‹ƒ„‘”†ƒ”—ƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× —Ž–—”ƒŽ†‡Ž–‡š–Ǥƒ“—‡•–•‡–‹–ǡŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒǡ ‘ƒƒ”–‡ˆƒ –‡ —Ž–—”ƒŽǡ‡•†‡˜±—‡•’ƒ‹†‡˜‹•‹„‹Ž‹–œƒ ‹×‹”‡ˆŽ‡š‹×•‘„”‡Žƒ —Ž–—”ƒ‡—•‡–‹–ƒ’Ž‹Ǥ  Aquesta competència suposa la presa de consciència de l’abast del discurs literari, que excedeix l’àmbit ‡•–”‹ –‡†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‹±•’”‡•‡––ƒ–ƒŽ†‹• —”•“—‘–‹†‹ȋˆ”ƒ•‡•ˆ‡–‡•ǡ Ž‹š±•ǡƒ— ‹•ǡ‡– ǤȌ ‘ƒŽ• ‘–‡š–‘•ƒ”–À•–‹ •ȋƒ”–•’Ž•–‹“—‡•ǡ ‹‡ƒǡŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ†‹‰‹–ƒŽǡƒ”“—‹–‡ –—”ƒǡ–‡ƒ–”‡ǡ֒‡”ƒǡ†ƒ•ƒȌǡ‘ ƒ†‘’–ƒ —Ž–‹’Ž‹ ‹–ƒ– †‡ ˆ‘”‡•Ǣ com a motiu d’inspiració, d’interpretació narrada d’un clàssic, †‡ reinterpretació crítica o creativa, etc. Prendre consciència de l’abast de la literatura vol dir donar valor —Ž–—”ƒŽƒƒ“—‡•–ƒ‘‹’”‡•° ‹ƒǤ  ±•ǡŽƒ ‘’‡–° ‹ƒ–ƒ„±”‡“—‡”‡‹šŽƒ”‡ˆŽ‡š‹× ”À–‹ ƒ•‘„”‡Žƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‡‡Ž•˜ƒŽ‘”• —Ž–—”ƒŽ• ‹ ‡•–°–‹ • ƒ –—ƒŽ•Ǥ “—‡•–ƒ ‹ˆŽ—° ‹ƒ ‡• ’‘– ‘ ”‡–ƒ”ǡ ’‡” ‡š‡’Ž‡ǡ ‡ ‹†‡–‹–ƒ–• •‘ ‹ƒŽ• –‹’‹ˆ‹ ƒ†‡•“—‡ˆ‡•‡”˜‹”’‡”–‹–ŽŽƒ”’‡”•‘‡•‘”‡Žƒ ‹‘•ȋ‡l Don Juan, l’aneguet lleig, etc.), ‡”‡ˆ‡”‡–•       C2ǤEstablir vincles entre els textos literaris i l’imaginari històric, social i artístic  Interpretar textos humanísticament, aprofitant elements històrics, culturals, sociolingüístics i d’història de la literatura Prendre consciència del desenvolupament dels temes literaris en altres contextos artístics (arts plàstiques, cinema, literatura digital, etc.) Valorar la influència dels textos literaris del passat en els valors i les pràctiques culturals i estètiques actuals —•‹ ƒŽ• ‹ ’” –‹“—‡• ”‡–Ö”‹“—‡• ƒ—†‹‘˜‹•—ƒŽ• ȋƒ— ‹•ǡ •°”‹‡• –‡Ž‡˜‹•‹˜‡•ǡ ‡– ǤȌ ‹ ‡ ‡Ž ”“—‡–‹‰ ȋ˜‡•–‹‡–ƒǡ’”‘†— –‡•†‡Žƒ”šƒ†ƒ–‰‡ȌǤƒŽ‘”ƒ”Žƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ†‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•‡Žƒ•‡•‹„‹Ž‹–ƒ– actual implica la identificació dels elements literaris del passat i analitzar com s’han reǦ‹–‡”’”‡–ƒ–‡ ƒŽ–”‡• ‘–‡š–‘•ƒ –—ƒŽ•Ǥ Orientacions didàctiques de la competència El desenvolupament d’aquesta competència va lligat a l’exercici d’observar relƒ ‹‘• ‹–‡”–‡š–—ƒŽ• ‡–”‡–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•‹‹ˆ‘”ƒ ‹× —Ž–—”ƒŽǤƒ„±±•‹’‘”–ƒ–”‡ ‘°‹š‡”Žƒ†‹‡•‹×•‘ ‹‘Ž‹‰òÀ•–‹ ƒ ‹ƒ”–À•–‹ ƒ’”‡•‡–‡–‘––‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹Ǥ  La intertextualitat consisteix en l’ús, directe o indirecte, de material lingü‹•–‹ ‘ —Ž–—”ƒŽ •‡•‡ “—‡ ƒ“—‡•–ï•’—‰—‹•‡” ‘•‹†‡”ƒ–’Žƒ‰‹Ǥ‡”‡•–ƒ„Ž‹”˜‹ Ž‡•‹–‡”–‡š–—ƒŽ• ƒŽ–‡‹”—ƒ ‡”–ƒ’‡”•’‡ –‹˜ƒ literària i, en aquest sentit, és important que a l’aula es reconegui el mapa personal de lectures de l’alumnat, perqu°‡Ž ‘‡–ƒ”‹•‘„”‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‘•‡ ‡–”‹‡š Ž—•‹˜ƒ‡–‡–‡š–‘• ƒÖ‹ •ǤŽ• ŽŽ‹„”‡•“—‡ˆ‘”‡’ƒ”–†‡Ž”‡’‡”–‘”‹Ž‡ –‘”†‡Ž•alumnes es poden integrar a l’aula a través de projectes “—‡’‡”‡–‹Žƒ‹””ƒ†‹ƒ ‹×–‡š–—ƒŽ‹Žƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡ŽŽ‹‰ƒ•‹–‡”–‡š–—ƒŽ•‡–”‡–‡š–‘•†‡Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ —‹˜‡”•ƒŽ‹ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ“—‡ ‘•—‡‹š‡Šƒ„‹–—ƒŽ‡–‹˜‘Ž—–”‹ƒ‡Ž•Ž‡ –‘”•Œ‘˜‡•d’ƒ˜—‹Ǥƒ„±±• important partir d’una idea oberta i àmplia de text literari i relacionar el text literari amb altres ’”‘†— –‡•ƒ”–À•–‹ •‘—Ž–‹°†‹ƒȋˆ‹Ž•ǡƒ— ‹•ǡ‡– ǤȌǤ  Per establir vincles entre els textos literaris i l’imaginari hist‘”‹ ‘•‘ ‹ƒŽǡ ƒŽ–‡‹”‡ ‘’–‡“—‡–‘––‡š– carrega l’imaginari sociolingüístic del moment i del lloc des d’on es va concebre, fins i tot quƒ‡Ž–‡š– ˆ‹ ‹‘ƒŽ ‘ˆƒ ”‡ˆ‡”° ‹ƒ ƒŽ •‡— ’”‡•‡–Š‹•–Ö”‹ ǡ ‘ ’ƒ••ƒ ƒ„ Ž‡• †‹•–‘’‹‡•Ǥ  ƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×†‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–‡—„‹–†‡ ƒ” –‡”‰Ž‘„ƒŽ‹ ‘–”ƒ•–‹— ‘±•‡Ž†‡ ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽǡ±•±•”‹ ƒ“—ƒ±••‡•‹„Ž‡ƒŽ‡•ƒ”“—‡•Š—ƒÀ•–‹“—‡•‹’ƒ”ƒ–‡š–—ƒŽ•†‡Ž–‡š–ǡ “—‡†‘‡‹ˆ‘”ƒ ‹×•‘„”‡‡Ž ‘–‡š–•‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ‹Ž‹‰òÀ•–‹ .

A l’aula, es poden donar eines i recursos ’‡” ‡” ƒ” ‹ˆ‘”ƒ ‹×•‘„”‡ ‡Ž –‡š–ǡ•‹‰—‹ ‡ƒŽ–”‡• ‡• ”‹–• †‹• ‹’Ž‹ƒ”‹• ȋƒ”–‹ Ž‡•‘ ŽŽ‹„”‡•†‡ ”À–‹ ƒ Ž‹–‡””‹ƒǡ‡– ǤȌǡ—Ž–‹°†‹ƒȋ”‡’‘”–ƒ–‰‡•ǡ’‡ŽȉŽÀ —Ž‡•ǡƒ–‡”‹ƒŽ—Ž–‹°†‹ƒƒŽƒšƒ”šƒǡ‡– ǤȌ‘ ‘‡–ƒ”‹• †‡Ž‡ –‘”•ƒŽƒšƒ”šƒǤ  L’exercici d’anàlisi contrastiva entre productes de cultures o èpoques diferents que integren unƒ ƒ–‡‹šƒˆ‘”ƒ‘ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡• ‘–”‹„—‡‹šƒŽƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡Žƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ“—‡Ž‡•ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡• †‡Ž’ƒ••ƒ––‡‡‡‡Ž•˜ƒŽ‘”•‹Ž‡•’” –‹“—‡•‡•–°–‹“—‡•ƒ –—ƒŽ•Ǥƒ–”‹ƒ†‡Ž•ƒ–‡”‹ƒŽ•ƒ ‘‡–ƒ”’‘– ‡–”ƒ”Ǧ•‡‡‡•–”— –—”‡•À–‹“—‡•ǡ’‡”•‘ƒ–‰‡•ǡ ‘–‡•ǡ‡– Ǥǡque s’hagin reinterpretat en productes Ž‹–‡”ƒ”‹•‹ƒ”–À•–‹ •†‹ˆ‡”‡–•Ǥƒ„±‡•’‘–†‡ƒƒ”“—‡‡Ž•alumnes “observin”Žƒ•‡˜ƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–’‡” „—• ƒ”ƒ”“—‡•Ž‹–‡””‹‡•ƒŽƒ’—„Ž‹ ‹–ƒ––ƒ—†‹‘˜‹•—ƒŽ‘‡’ƒ’‡”–ƒŽƒ“—ƒŽ‡•–ƒ‡š’‘•ƒ–•ǡƒŽ‡••°”‹‡• “—‡˜‡—‡ǡƒŽ•Œ‘ •ƒ—†‹‘˜‹•—ƒŽ•‘†‹‰‹–ƒŽ•ƒŽ•“—ƒŽ•Œ—‰—‡ǡ‘ƒŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒŒ—˜‡‹Ž‘†‡ƒ••‡•“—‡ ŽŽ‡‰‡‹š‡Ǥ  Per al desenvolupament d’aquesta competència cal fomentar activament els contextos d’intercanviǡ tant entre els alumnes com amb altres lectors de l’entorn o †‡Žƒšƒ”šƒǤ      RECURSOS D’APRENENTATGE El criteri de selecció que ha marcat el desenvolupament dels recursos d’aquesta assignatura ha estat l’enfocament temàtic.

Aquest plantejament suposa un trencament amb l’enfocament historicista que ha dominat l’ensenyament de la literatura durant les darreres dècades, centrat en l’estudi d’autors, ‰°‡”‡• ‹‘˜‹‡–• Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ ‹ •‡ ‡–”ƒ ‡ ‡Ž –”‡„ƒŽŽ †‡ –‡‡• ‘ ƒ ƒ”–‹ —Žƒ†‘” †‡Ž• ’”‘ ‡••‘• d’interpretació i reflexió literària en l’es’ƒ‹†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽǤ ‹šÀǡ‡ls blocs organitzadors de l’assignatura representenǡ‡ ‘Œ—–ǡ‡Ž•‡Ž‡‡–• Žƒ—“—‡‹–‡”˜‡‡ en la construcció de l’imaginari literari universal: la pervivència de temes i formes, les construccions •‘ ‹ƒŽ•ǡ‡Ž•–‡‡•À–‹ •ǡ‡Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•ƒ”“—‡–À’‹ •‹Žƒ•‹„‘Ž‘‰‹ƒǤ“—‡•–•‰”ƒ•–‡‡•‡• ‘ ”‡–‡ ‡ ƒ†ƒ„Ž‘ ƒ’ƒ”–‹”†‡†‹˜‡”•‘• ‘ ‡’–‡•Ž‹–‡”ƒ”‹•“—‡‘ˆ‡”‡‹š‡possibles “portes d’entrada” a la ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× ‹ Žƒ ”‡ˆŽ‡š‹× •‘„”‡ l’imaginari literari universal i queǡ a l’aula, s’han de concretar en propostes d’itineraris lectors que, construïdes ƒ ’ƒ”–‹” †‡ ˆ”ƒ‰‡–• ‘ –‡š–‘•ǡ •‡ ‡–”‹ ‡ ƒŽ‰— ƒ•’‡ –‡‘ˆ‡‘‡Ž‹–‡”ƒ”‹ǡ•‹‰—‹†‡ ƒ” –‡”–‡–‹ ǡ ‘ ‡’–—ƒŽ‘•‹„ÖŽ‹ ǡ‡–”‡ƒŽ–”‡•’‘••‹„‹Ž‹–ƒ–•Ǥ ‡Ž“—‡ˆƒƒŽ•’”‘ ‡†‹‡–•ǡƒŽ‡•ƒ –‹–—†•‹ƒŽ•˜ƒŽ‘”•ǡ‡•‘•–”ƒ—ƒŽŽ‹•–ƒ ‘—ƒ’‡”ƒ–‘–•‡Ž•„Ž‘ •‹ ’‡” ƒ ƒ„†×• ‘’‡–° ‹‡•Ǥ ‡” —ƒ „ƒ†ƒǡ ‡Ž• ’”‘ ‡†‹‡–• ‡‰Ž‘„‡ Ž‡• ƒ ‹‘• Žƒ— ’‡” ƒŽ desenvolupament competencial de l’assignatura, que inclouen la contextualització socioliterària, la investigació, la connexió entre textos, a més de l’adopció d’un pun–†‡˜‹•–ƒ’‡”•‘ƒŽ‹ ”À–‹ ‡˜‡”•‡Ž• textos literaris i l’expressió raonada de la ƒ–‡‹šƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×ǡ “—‡ ’‘– ƒŒ—†ƒ”Ǧ•‡ †‡Ž •—’‘”– —Ž–‹‘†ƒŽǤ‡”—ƒƒŽ–”ƒ„ƒ†ƒǡŽ‡•ƒ –‹–—†•‹‡Ž•˜ƒŽ‘”•†‡ŽƒŽŽ‹•–ƒ”‡ —ŽŽ‡Ž‡•„‘‡•†‹•’‘•‹ ‹‘• ‡˜‡”•Žƒ ‘•–”— ‹×†‡Ž ‘‡‹š‡‡–Ž‹–‡”ƒ”‹ȋƒ –‹–—† ”À–‹ ƒǡ”‡ˆŽ‡š‹˜ƒǡ”‡•’‡ –—‘•ƒ‡˜‡”•Žƒ’”‘’‹‡–ƒ– ‹–‡ŽȉŽ‡ –—ƒŽǡ‡– ǤȌ‹†‡Žƒ ‘•‹†‡”ƒ ‹×†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽ ‘—‡•’ƒ‹†‡”‡ˆŽ‡š‹×’‡”•‘ƒŽ‹•‘ ‹ƒŽǤ 2•‹’‘”–ƒ–“—‡‡Ž•”‡ —”•‘•†‡Ž•„Ž‘ •‡•–”‡„ƒŽlin de manera coordinada i holística, ja que l’objectiu és connectar conceptes, temàtiques i anàlisis.

L’anàlisi transversal de temes i formes és imprescindible per a l’adquisició dels recursos, i per això és comuna a tots els blocs. ƒ„±±•‹’‘”–ƒ–“—‡l’assignatura aprofit‹ƒ –‹˜ƒ‡–Žƒ–‡ ‘Ž‘‰‹ƒȋ’Ǥ‡šǤǡe-readersȌ‹‡Ž•‘—• ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡• †‹‰‹–ƒŽ• ‡‡”‰‡–• ƒ Žƒ šƒ”šƒ ȋŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ ‡ ŽÀ‹ƒǡ ƒ’’• Ž‹–‡””‹‡•Ȍ ’‡” ‡š–‡†”‡ Ž‡• ’‘••‹„‹Ž‹–ƒ–•Ž‡ –‘”‡•ǤŽ•‹–‹‡”ƒ”‹•Ž‡ –‘”•”‡ ‘ƒƒ–•ƒ“—À–ƒ„±‹ Ž‘—‡exemples d’ƒ’’•Ž‹–‡””‹‡• ‘†‡Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ†‹‰‹–ƒŽ‹–‡”ƒ –‹˜ƒ†‡–‡š–‘• Ž••‹ •ȋles apps literàries que s’ofereixen d’exemple o es recomanen s’han indicat entre parèntesi, per distingirǦŽ‡•†‡Ž‡•’—„Ž‹ ƒ ‹‘•‡’ƒ’‡”ȌǤ±•ǡ–ƒ„± ±•‹’‘”–ƒ–l’aproˆ‹–ƒ‡–†‡Žƒ—Ž–‹‘†ƒŽ‹–ƒ–‹†‡Ž•–‡š–‘•†‡ ‘‡–ƒ”‹†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ’”‘’‹•†‡Ž × †‹‰‹–ƒŽ ȋŽ‡• ˜‹†‡‘”‡ ‘ƒƒ ‹‘•ǡ ‡Ž booktràilerǡ Žƒ ƒ””ƒ ‹× †‹‰‹–ƒŽȌ ’‡” ‡”‹“—‹” ‡Ž• ’”‘ ‡••‘• d’anàlisi literària dels temes i †‡ Ž‡• ˆ‘”‡• †‡ ƒ” –‡” —‹˜‡”•ƒŽǡ de manera que l’escriptura ‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜ƒ‹ƒƒŽÀ–‹ ƒƒ’”‘ˆ‹–‹–‡š–‘•‹–‡”’”‡–ƒ–‹—•ƒ –—ƒŽ•‹•‘ ‹ƒŽ‡–”‡ŽŽ‡˜ƒ–•Ǥ  Pla lector L’assignatura integra un pla lector que contribueix al desenvolupament global de les competències‡ aportar l’anàlisi literàr‹ƒ ƒ’”‘ˆ—†‹†ƒ ‡–”ƒ†ƒ ‡ —ƒ ‘„”ƒǤ “—‡•– –‹’—• †‡ Ž‡ –—”ƒǡ ‡š–‡•‹˜ƒ ‹ ‹†‹˜‹†—ƒŽǡ ‘’Ž‡‡–ƒŽƒŽ‡ –—”ƒ†‡ ƒ” –‡”–”ƒ•˜‡”•ƒŽǡ“—‡±•‹’”‡• ‹†‹„Ž‡’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ž‡• competències.

El pla lector és important per reforçar els recursos des d’una experiència lectora més ‹†‹˜‹†—ƒŽǤƒ„±Šƒ†‡’”‘‘—”‡—À‹†‡†‘•Ž‡ –—”‡•’‡” ‹ Ž‡Ǣ†‘•Šƒ†‡•‡”–À–‘Ž•’”‘’‘•ƒ–• ’‡Ž ’”‘ˆ‡••‘” ‘ ƒ Ž‡ –—”ƒ ‘„Ž‹‰ƒ–Ö”‹ƒ ‹ ‡Ž• ƒŽ–”es dos poden respondre a tries de l’alumnat.

En qualsevol cas, tots els títols llegits han d’estar lligats a temàtiques o recursos concrets del currículum.

A l’aula, aquest aprofundiment en l’adquisició dels recursos a través de les lectures del pla lector‡•’‘– ˆ‘‡–ƒ”ƒ„ŽƒŽ‡ –—”ƒ‰—‹ƒ†ƒǡ ‘„‹ƒ–Žƒ”‡ˆŽ‡š‹×‡• ”‹–ƒ‹‡Ž ‡” Ž‡†‡†‹• —••‹×Ž‡ –‘”ƒǤ±•ǡ±• ”‡ ‘ƒƒ„Ž‡ƒ’”‘ˆ‹–ƒ”‡Ž’ŽƒŽ‡ –‘”’‡”‡•–ƒ„Ž‹” ‘‡š‹‘•‡–”‡‡Ž•”‡ —”•‘•‹‡Ž•‹–‡”‡••‘•Ž‹–‡”ƒ”‹• ’”‘’‹•†‡Ž•ƒŽ—‡•Ǥ‡”‡š‡’Ž‡ǡ•‹‡•†‡ƒ‡†‘•Ž‡ –—”‡•’‡” —”•ǡ—ƒ†‡Ž‡•Ž‡ –—”‡•’‘–•‡” ‘„Ž‹‰ƒ–Ö”‹ƒ‹–”‡„ƒŽŽƒ”Ǧse de manera guiada i conjunta, i l’altra pot ser d’elecció lliure, encara que es pugui enfocar amb alguns condicionants que facin lligar la tria de l’alumne amb algun•†‡Ž•”‡ —”•‘•Ǥ  BLOC

1. LITERATURA: PERVIVÈNCIA O TRANSFORMACIÓ? EL PÈNDOL ENTRE LA CONTINUÏTAT I EL CANVI  Ž’”‹‡”„Ž‘ ”‡ —ŽŽ‡Ž•‡Ž‡‡–•„•‹ •“—‡ ‘ˆ‘”‡Žƒ„ƒ•‡†‡Žƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×•Ö ‹‘Ž‹–‡”ƒ”‹ƒ‹ ‹–‡”–‡š–—ƒŽ‡‡Žƒ” †‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽǣŽƒˆ”‹ ‹×‡–”‡‡Ž–‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹‹Žƒ˜‹†ƒǡŽƒ—‹˜‡”•ƒŽ‹–ƒ– †‡†‡–‡”‹ƒ–•–‡‡•‹ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•ǡŽƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ––”ƒ•ˆ‘”ƒ†‘”ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‹Žƒ ‘‡š‹×ƒ„ Ž‡• ƒ”–•Ǥ  ‘Œ—–ǡ ‡Ž „Ž‘  ƒ’‘”–ƒ —ƒ ‹”ƒ†ƒ ‰Ž‘„ƒŽ ȋŠ—ƒÀ•–‹ ƒ ‹ ‘’”‡•‹˜ƒȌ ƒ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ universal, entesa com a ‘espai’ de reflexió cultural i psicològica. Ho fa mostrant el caràcter sociocultural, ‹–‡”–‡š–—ƒŽ‹‹†‹˜‹†—ƒŽ†‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ’‡”“—°la literatura s’entén millor quan es connecta amb ‡Ž’‡•ƒ‡– —Ž–—”ƒŽ‹ƒ„ƒŽ–”‡•–‡š–‘•ǡ’‡”Ö–ƒ„±“—ƒ‡•–‹—Žƒ‡Ž••‡–‹‡–•‹†‘ƒˆ‘”ƒƒŽ‡• ”‡ˆŽ‡š‹‘•’‡”•‘ƒŽ•Ǥ  BLOC

1. LITERATURA: PERVIVÈNCIA O TRANSFORMACIÓ? EL PÈNDOL ENTRE LA CONTINUITAT I EL CANVI Fets i conceptes  Literatura, entre la ficció i la vida o La fricció entre la realitat i la ficció literària. o La ficció com a necessitat humana i les funcions vitals i socioculturals de la literatura. o La presència de la literatura en la llengua oral i en els discursos de la quotidianitat: les expressions populars basades en referents literaris (p. ex., és un Don Juan, una Robin Hood, té la síndrome de Peter Pan, el bovarisme, etc.), les metàfores literàries als anuncis, a la premsa, a la retòrica del discurs polític, als videojocs, als jocs de rol, etc. o L’articulació de l’expressió literària i les ideologies socials.

El text literari com a reflex, queixa o reflexió social, exploració de la imaginació, expressió estètica, etc.  Literatura universal.

Què volem dir? o Etimològicament, literatura significa lletra escrita però, i la literatura oral? o Els temes amb valor universal que perviuen.

Existeixen o són un constructe cultural? Per què són universals? Com es defineix, aquesta universalitat? Al món, tothom té els mateixos “universals” (mites, símbols, temes, personatges)? o Els clàssics del món.

Què fa que un text sigui considerat un clàssic? Quins seran els clàssics del futur? o El cànon literari com a construcció cultural.

La polèmica proposta de Harold Bloom sobre el cànon occidental. o I avui, com funciona la dinàmica de recomanació de llibres? Què segueix vigent de les dinàmiques de recomanacions lectores del passat? Què ha canviat? Els premis literaris (el Premi Nobel, premis d’editorials, etc.).

El best-seller.

Els editors i els agents literaris.

Els bibliotecaris i la transformació de les biblioteques.

Els llibreters i l’evolució de les llibreries; de la llibreria petita i personalitzada a Amazon.

El poder dels lectors connectats a la xarxa.

Els fòrums i els blocs dels lectors.

El fenomen dels booktubers.  Literatura, transgressió i transformació o Revolucions socioliteràries i artístiques.

El manifest literari i el trencament amb la tradició: el simbolisme i la reacció envers el realisme narratiu, les avantguardes i l’experimentació amb la paraula i les arts (el manifest futurista, el vers lliure, els cal·ligrames, etc.). o La capacitat transformadora i simbòlica del text literari.  Desmitificació, paròdia i humor.

Versos perversos, de R. Dahl.  La influència dels contes de fades. o La intertextualitat.  La reinterpretació –en textos del passat i contemporanis– dels contes clàssics de base folklòrica que provenen d’altres tradicions (mediterrània, hebrea, índia, àrab i oriental).  Les al·lusions als clàssics.

El mite del minotaure a Els jocs de la fam, de S. Collins.  Els textos clàssics revisitats.

Fedra, de Racine.  Les versions digitals dels textos clàssics.  Els jocs intertextuals amb els referents clàssics.

El mite de Pigmalió d’Ovidi a les Metamorfosis al film My fair lady de G. Cukor, i a la saga Un meravellós desastre de J. McGuire.  Gèneres literaris reinterpretats (p. ex., glossa, poesia i rap; els poemes en prosa de Julio Cortázar). o Les fonts literàries.

Els apòcrifs, els plagis, les fanficcions.  Literatura i art o La literatura més enllà del text literari: novel·la gràfica, manga, música, teatre, òpera, cinema, escultura, fotografia, etc. Les narracions transmèdia.

La contribució de l’art a la literatura.

Els grans mites fundadors interpretats des de les arts. o L’emergència de la literatura digital, entre la literatura, l’art i el joc.

Els jocs o escenaris narratius digitals: són literatura? Les apps literàries.

Chopsticks de Jessica Anthony i Rodrigo Corral (publicació simultània en paper i app). o Els nous llenguatges multimodals en la interpretació literària.

El poema objecte, la poesia dibuixada, el videolit.

Procediments (comuns a tots els blocs)  Interpretació i valoració crítica de textos, temes i pràctiques socioliteràries.  Aproximació socioliterària a la interpretació dels textos tenint en compte el temps i l’espai.  Lectura expressiva en veu alta de textos diversos.  Lectura orientada a l’anàlisi d’un tema o aspecte literari.  Anàlisi meticulosa de la pervivència i la transformació de gèneres i formes literàries (temes, simbologia i personatges), a partir de la comparació de textos.  Investigació de les relacions intertextuals entre textos literaris, entre textos literaris i artístics, i també entre textos o discursos de l’actualitat.  Ús d’estratègies diverses per comprendre millor i amb més profunditat la influència de determinades històries i formes literàries: la comparació entre l’original i la versió (o versions), la comparació entre el llibre i altres formats.  Connexió entre les referències literàries pròpies i les propostes de l’assignatura.  Adopció de punts de vista propis sobre els temes literaris que es debaten per saber-los explicar.  Participació activa i crítica en discussions i debats literaris sobre temes i materials literaris diversos: o Producció de discursos orals de tipus reflexiu/analític o Comparació de punts de vista diferents i ampliació o revisió del propi o Refutació d’argumentacions que són diferents de les pròpies o Ús del metallenguatge literari adequat o Adequació dels discursos orals al context comunicatiu, tenint en compte els interlocutors o Fluïdesa, correcció i respecte per les normes sociocomunicatives de la situació comunicativa  Experimentació amb la creació literària per enriquir els processos d’anàlisi i d’interpretació.  Ús de les TIC i dels nous llenguatges multimodals per enriquir la interpretació de les formes i dels temes literaris.  Cerca d’informació crítica sobre temes, formes, contextos socioliteraris, interpretacions i relacions intertextuals.  Ús correcte i ètic de les fonts literàries i de les citacions d’altres textos i interpretacions.

Actituds i valors (comuns a tots els blocs)  Valoració positiva i respecte per la diversitat literària i les peculiaritats de cada autor, text, etc.  Valoració de la literatura com a espai de reflexió personal i social.  Ús ètic de la informació i rebuig del plagi d’obres, d’estudis i de continguts a la xarxa.  Actitud crítica envers la distinció entre el joc literari i el plagi.  Actitud reflexiva i argumentativa en la lectura guiada i en la interpretació de textos literaris.  Actitud crítica envers els prejudicis, la discriminació, etc., als textos literaris i en els usos discursius que es fan de la literatura en altres arts o espais discursius (anuncis, etc.).  Actitud crítica envers el màrqueting del llibre i envers la idea del lector com a consumidor.  Respecte per les opinions i les interpretacions d’altri.  Voluntat col·laborativa en la construcció del coneixement sobre la dimensió universal dels textos literaris.  Valoració positiva de la creativitat i del pensament alternatiu.  Aspiració a la pulcritud i correcció en el discurs oral o escrit.  Sensibilitat envers els matisos que proporciona cada llengua en un mateix text.  Orientacions didàctiques del bloc El conjunt de recursos d’aprenentatge del bloc 1 han d’assegurar la consolidació d’un lector reflexiu “—‡ •’‹‰ƒ ”‡ˆŽ‡š‹‘ƒ” •‘„”‡ ‡Ž• ˜ƒŽ‘”•‹ •‘„”‡ Žƒ†‹‹ ƒ †‡ Ž‡• —Ž–—”‡•Ž‹–‡””‹‡•Ǥƒ„± Šƒ †‡ garantir que l’alumnat sàpiga parlar sobre el textos literaris amb una actitud proactiva envers la ‘•–”— ‹× ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒ†‡Ž ‘‡‹š‡‡–Ž‹–‡”ƒ”‹ǡƒ†ƒ’–ƒ–Ǧse a cada context d’intercanvi.  ƒ”‡ˆŽ‡š‹×‡•’‘– ‡–”ƒ”ƒŽ˜‘ltant de debats essencials de l’àmbit literari, comƒ”ƒŽƒˆ”‹ ‹×‡–”‡–‡š– Ž‹–‡”ƒ”‹‹˜‹†ƒ‘Žƒ ‘•–”— ‹×†‡Ž ‘ ‡’–‡literatura universalǤ†‡„ƒ–’‘–’Žƒ–‡Œƒ”Žƒ”‡ˆŽ‡š‹×•‘„”‡ Ž‡•ˆ— ‹‘••‘ ‹ƒŽ•†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒƒŽŽŽƒ”‰†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒǣ‡•‡›ƒ”ǡƒ†‘ –”‹ƒ”ǡ‡–”‡–‡‹”ǡ’”‘˜‘ ƒ”ǡ‡– Ǥ ƒŽ–”‡†‡„ƒ–’‘–’ƒ”–‹”†‡Ž‡•”‡’”‡•‡–ƒ ‹‘•“—‡‡Ž•Œ‘˜‡•–‡‡•‘„”‡‘ ‹‘• ‘Žƒ†‡clàssic‘ cànon literari, amb l’objectiu de mostrar les complexitats que la noció de literatura universal ƒ””‡‰ƒǤ –ƒŽl d’exemple, ‡Ž†‡„ƒ–es pot encetar a partir del cas de concessió, l’any 2016, del Premi Nobel de ‹–‡”ƒ–—”ƒƒ‘„›Žƒǡƒ„Žƒ’‘Ž°‹ ƒ“—‡ƒ‹šÖ˜ƒ‰‡‡”ƒ”.

A partir d’aquest exemple es pot explicar “—‡Žƒ’ƒ”ƒ—Žƒliteratura’”‘˜±†‡litteraǡŽŽ‡–”ƒ‡• ”‹–ƒǡ—ƒ’ƒ”ƒ—Žƒ†‡•‡ ‡”–ƒ†ƒ’‡”†‡ˆ‹‹”‡Ž“—‡ †—”ƒ–‘Ž–†‡–‡’•˜ƒ•‡”‡š Ž—•‹˜ƒ‡–‘”ƒŽǤ  L’anàlisi de la intertextualitat, és a dir, †‡ les relacions que s’estableixen entre textos, és clau per ‘’”‡†”‡Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ––”ƒ•ˆ‘”ƒ†‘”ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒǤƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‘‡•’‘–‡–‡†”‡•‡•‡Ž‡• ƒŽȉŽ—•‹‘•‘”‡‹–‡”’”‡–ƒ ‹‘• ”‡ƒ–‹˜‡•†‡Žƒ–‡”‹ƒŽŽ‹–‡”ƒ”‹†‡Ž’ƒ••ƒ–ǡ ‘ƒ”ƒ‡Ž•‹–‡•ˆ—†ƒ†‘”•‘ els contes de fades.

A l’aula, la intertextualitat es pot treballar a través de la comparació de contes‘ mites reinterpretats en textos d’èpoques o cultures diferents.

Per exemple, es poden comparar versions †‡Ž ‘–‡†‡La Sireneta(l’original de Hans Christian Andersen, el film de Walt Diseny i la novel·la La veu de la Sirenaǡ†‡ƒ”‡‹‡”ƒȌǡ’‡”‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”Ǧ‡Ž‡• ‘–‹—Öƒ–•‹‡Ž• ƒ˜‹•–ƒ–‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ ‘ ‡‡Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•ǡ‹”‡ˆŽ‡š‹‘ƒ”•‘„”‡‡Ž•‡–‹–†‡Ž‡•–”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹‘•‹“—‹‡• ‘•‡“ò° ‹‡•–‡‡Ǣ‘ Žƒ ‘ ”‡ ‹×†‡Ž‹–‡†‡ ‹‰ƒŽ‹×‡‘„”‡•Ž‹–‡””‹‡•‹’‡ŽȉŽÀ —Ž‡•ȋƒŽ‡•Metamorfosisd’Ovidi, al film My fair lady‹ƒŽƒ‘˜‡ŽȉŽƒŒ—˜‡‹ŽUn meravellós desastreǡ†‡ ƒ‹‡ —‹”‡ȌǤ  ‡•”‡Žƒ ‹‘•†‡”‡–”‘ƒŽ‹‡–ƒ ‹×‡–”‡Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ‹ƒ”––ƒ„±•×‹’‘”–ƒ–•’‡”’”‡†”‡ ‘• ‹° ‹ƒ de l’abast de la cultura literària.

A l’aula, l’anàlisi d’alguns temes literaris es pot fer aprofitant material ƒ”–À•–‹ ǡ ‘ƒ”ƒquadres, fotografies o films, i aprofitant oportunitats d’esdeveniments concrets que es ’”‘†—‡‹š‹†—”ƒ–‡Ž —”•‹‡•’—‰—‹ ‘‡ –ƒ”ƒ„ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒȋ‡š’‘•‹ ‹‘•ǡ ‘ˆ‡”° ‹‡•ǡ‘„”‡•†‡ –‡ƒ–”‡ǡ ’‡”ˆ‘”ƒ ‡•ǡ ‡– ǤȌǤ  ±•ǡŠ‹ Šƒ—ƒ’ƒ”–†‡ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ ƒ –—ƒŽ “—‡ ‡• ”‡ƒ ƒ”–À•–‹ ƒ‡–ǡ aprofitant la multimodalitat o l’audiovisualitat, com, per exemple, el poema‘„Œ‡ –‡ǡŽƒ’‘‡•‹ƒ†‹„—‹šƒ†ƒ ‘‡Ž•˜‹†‡‘Ž‹–•ǤŽŽŽ‹‰ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒtura amb l’art també pot facilitar un debat sobre la naturalesa ƒ”–À•–‹ ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ†‹‰‹–ƒŽ‹ ‘‡•”‡Žƒ ‹‘ƒ‹ ‘–”‹„—‡‹šƒŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽǤ“—‡•–†‡„ƒ–‡• pot plantejar després d’haver llegit alguna app literària basada en un text clàss‹ ǡ ‘80 daysȋ Ž‡ –—†‹‘•Ȍǡ„ƒ•ƒ†ƒ‡La volta al món en 80 diesǡ†‡ —Ž‡•‡”‡ǡ‘iPoeȋŽƒ›”‡ƒ–‹˜‹†ƒ†Ȍǡ“—‡‹ Ž‘— alguns dels relats més potents de l’obra d’Edgar Allan Poe.   BLOC

2. LITERATURA I CONSTRUCCIONS SOCIALS Ž•‡‰‘„Ž‘ •‡ ‡–”ƒ‡Žƒ’”‡•ƒ†‡ ‘• ‹° ‹ƒ†‡Žƒ†‹‡•‹×•Ö ‹‘‹†‡‘ŽÖ‰‹ ƒ†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒǤŽ„Ž‘  proposa l’exploració de la idea que la literatura no és neutra: el text literari està impregnat d’ideologies •‘ ‹ƒŽ•‹ —Ž–—”ƒŽ•ȋ”‘Ž••‘ ‹ƒŽ•‹†‡‰°‡”‡ǡ’‘•‹ ‹‘ƒ‡–•’‘ŽÀ–‹ •ǡ ‘•‘˜‹•‹‘•ǡ‡– ǤȌ‹‡‡Ž•ƒ –‡• d’escriure i †‡llegir s’hi reprodueixen, qüestionen o transformen. La capacitat simbòlica del text literari ±•–”ƒ•ˆ‘”ƒ†‘”ƒǡ‡‡Ž•‡–‹–“—‡’‡”‡–”‡’‡•ƒ”Ž‡•‹†‡‘Ž‘‰‹‡•‹Ž‡•”‡’”‡•‡–ƒ ‹‘••‘ ‹ƒŽ•†‡•†‡ la ficció. Després d’aprofundir en els elements bàsics que contribueixen a la construcció de la ideologia ‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒȋ˜‡—•ƒ””ƒ–‹˜‡•ǡ ƒ” –‡”•ƒ‰”ƒ–‘’”‘ˆ†‡Ž–‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹ǡ‡Ž•‡–‹–‘”ƒŽ†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‹ ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒque ha influït perquè ha estat rebutjada o censurada), el bloc concreta l’anàlisi ideològica †‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•†‡•’Ž‡‰ƒ–†‘s línies de treball complementàries: l’anàlisi de les representacions •‘ ‹ƒŽ•‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‹ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ ‘ƒ”‡ —”•“—‡convida a la reflexió sobre el món i l’actualitat. BLOC

2. LITERATURA I CONSTRUCCIONS SOCIALS Fets i conceptes   Literatura i ideologia o La veu o les veus narratives.  En la literatura de tradició oral: els oradors.

Els contacontes, els joglars, els rapsodes, els glossadors, els rapers.  En la literatura de tradició escrita: el narrador i el punt de vista.

War horse, de Michael Morpurgo; La senyora Stendhal, de Rafel Nadal; La lladre de llibres, de Markus Zusak; El noi del pijama de ratlles, de John Boyne.  En la narració audiovisual i digital: la multimodalitat i el punt de vista. o Literatura sagrada, literatura profana.  Literatura sagrada que explica la fundació del món: oral, visual, dibuixada o esculpida.

La tauleta sobre el poema que narra l’epopeia de Guilgameix, els textos funeraris de l’Antic Egipte, la narració sobre el món de la Grècia Antiga (els poemes homèrics, la Teogonia d’Hesíode), els textos bíblics esculpits a les esglésies i altres textos sagrats de totes les cultures.  Literatura i memòria popular.

Literatura oral, tradicional i popular: els cants, les cançons, els poemes tradicionals (p. ex., el cantar de gesta, l’haiku japonès), els contes clàssics, les faules, les rondalles, les llegendes.  Els usos personals i la funció social de la literatura.

Els contacontes, els joglars, els rapsodes, els glossadors, els rapers. o La moral en la literatura popular: el bé i el mal, el pecat, els prejudicis, les convencions socials, la tradició. o Literatura que influeix.  Escriptors activistes; Victor Hugo, Miguel Delibes.  Escriptors, exili i persecució: poesies d’Antonio Machado; El Diari d’Ana Frank; Salman Rushdie; Si això és un home, de Primo Levi; Estels en el cel, de Khaled Hosseini.  La guerra i les reflexions que genera: els bàndols, els guanyadors, els perdedors, els presoners, els exiliats, els refugiats, les víctimes, els testimonis, els que queden, el contraban, etc.  Escriptors que són escriptores.

Caterina Albert / Víctor Català.  Literatura i representacions social o La imatge de la dona en la literatura.  La dona a les cultures del món: com a personatge i com a creadora.  La dona tràgica: Antígona, Fedra.  La dona perfecta: la Galatea de Pigmalió (dins Les metamorfosis d’Ovidi).  La dona adúltera: la reina Ginebra; Madame Bovary, de Flaubert; Ana Karènina, de Tolstoi.  La femme fatale: Dalil·la o Justine (El quartet d’Alexandria); Nana, de Zola; les amants de Baudelaire i d’altres poetes maleïts; les vamp (Katniss a Els jocs de la fam).  La perversa, la dona amb poder: Lady Macbeth, de Shakespeare.  Lolita o la dona dèbil però morbosa: Lolita, de Nabokov; les adolescents al manga.  La dona lectora: Madame Bovary, de Flaubert.  La dona escriptora: Mrs Dallaway, de Virgina Woolf (versió fílmica Las horas).  La dona defensora dels drets de la dona.  La dona a la guerra o després de la guerra. o Representacions del lector en la literatura  El nen/adolescent lector i la necessitat de la fantasia ficcional: Peter Pan; Alícia al país de les meravelles; la saga Harry Potter, de J. K. Rowling.  La dona lectora: Madame Bovary, de Flaubert.  Lectures prohibides que embogeixen: El Quixot, de Cervantes; Fahrenheit 451, de Bradbury.  La construcció de la participació del lector en la literatura.

El lector persona que completa la lectura.

La sèrie de llibres joc Tria la teva aventura; Rayuela, de Cortázar; els contes de Gianni Rodari.

Els avatars en la literatura digital.  Literatura i reflexió social o Les distopies polítiques sobre els riscos del feixisme/comunisme.

Farenheit 451, de Bradbury; 1984, d’Orwell; Un món feliç, d’Huxley; la pel·lícula Blade Runner, dirigida per R. Scott. o Les narracions autobiogràfiques crítiques: El diari d’Ana Frank; la novel·la gràfica Persépolis, de M. Sartrapi. o La literatura sobre la injustícia social: Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini. o El retrat crític de la societat i la denúncia social: Huckleberry Finn, de M. Twain, Madame Bovary, de Flaubert; El callejón de los milagros, de Mahfuz. o Literatura existencial i de l’absurd. o La literatura minoritària.

Culta, elitista, difícil, obscura: Góngora, Juan Ramon Jiménez, James Joyce.

Procediments (comuns a tots els blocs)  Interpretació i valoració crítica de textos, temes i pràctiques socioliteràries.  Aproximació socioliterària a la interpretació dels textos tenint en compte el temps i l’espai.  Lectura expressiva en veu alta de textos diversos.  Lectura orientada a l’anàlisi d’un tema o aspecte literari.  Anàlisi meticulosa de la pervivència i la transformació de gèneres i formes literàries (temes, simbologia i personatges), a partir de la comparació de textos.  Investigació de les relacions intertextuals entre textos literaris, entre textos literaris i artístics, i també entre textos o discursos de l’actualitat.  Ús d’estratègies diverses per comprendre millor i amb més profunditat la influència de determinades històries i formes literàries: la comparació entre l’original i la versió (o versions), la comparació entre el llibre i altres formats.  Connexió entre les referències literàries pròpies i les propostes de l’assignatura.  Adopció de punts de vista propis sobre els temes literaris que es debaten per saber-los explicar.  Participació activa i crítica en discussions i debats literaris sobre temes i materials literaris diversos: o Producció de discursos orals de tipus reflexiu/analític o Comparació de punts de vista diferents i ampliació o revisió del propi o Refutació d’argumentacions que són diferents de les pròpies o Ús del metallenguatge literari adequat o Adequació dels discursos orals al context comunicatiu, tenint en compte els interlocutors o Fluïdesa, correcció i respecte per les normes sociocomunicatives de la situació comunicativa  Experimentació amb la creació literària per enriquir els processos d’anàlisi i d’interpretació.  Ús de les TIC i dels nous llenguatges multimodals per enriquir la interpretació de les formes i dels temes literaris.  Cerca d’informació crítica sobre temes, formes, contextos socioliteraris, interpretacions i relacions intertextuals.  Ús correcte i ètic de les fonts literàries i de les citacions d’altres textos i interpretacions.

Actituds i valors (comuns a tots els blocs)  Valoració positiva i respecte per la diversitat literària i les peculiaritats de cada autor, text, etc.  Valoració de la literatura com a espai de reflexió personal i social.  Ús ètic de la informació i rebuig del plagi d’obres, d’estudis i continguts a la xarxa.  Actitud crítica envers la distinció entre el joc literari i el plagi.  Actitud reflexiva i argumentativa en la lectura guiada i en la interpretació de textos literaris.  Actitud crítica envers els prejudicis, la discriminació, etc., als textos literaris i en els usos discursius que es fan de la literatura en altres arts o espais discursius (anuncis, etc.).  Actitud crítica envers el màrqueting del llibre i envers la idea del lector com a consumidor,  Respecte per les opinions i les interpretacions d’altri.  Voluntat col·laborativa en la construcció del coneixement sobre la dimensió universal dels textos literaris.  Valoració positiva de la creativitat i del pensament alternatiu.  Aspiració a la pulcritud i correcció en el discurs oral o escrit.  Sensibilitat envers els matisos que proporciona cada llengua en un mateix text.

Orientacions didàctiques del bloc El conjunt de recursos del bloc 2 ha d’assegurar la consolidació d’un lector críticƒ„‡Ž†‹• —”•Ž‹–‡”ƒ”‹ǡ “—‡ •’‹‰ƒ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ” ‹†‡‘Ž‘‰‹‡• •‘ ‹ƒŽ•ǡ ‡šƒ‹ƒ”Ǧles i extreure’n reflexions socioculturals.

Amb ƒ“—‡•–ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ–ǡ ±• ”‡ ‘ƒƒ„Ž‡ ƒ’”‘ˆ‹–ƒ” Žƒ lectura d’obres llunyanes que puguin mostrar les ideologies socials que tot text carrega, a més de l’exercici de la comparació.  L’anàlisi ideològica dels textos literaris es pot plantejar tant en narracions del passat com en textos Ž‹–‡”ƒ”‹• ‘–‡’‘”ƒ‹•Ǥ ‡• ƒ””ƒ ‹‘• ˆ—†ƒ ‹‘ƒŽ• ‹ Ž‡• †‡ –”ƒ†‹ ‹× ’‘’—Žƒ” •× ‡•’‡ ‹ƒŽ‡– ƒ†‡“—ƒ†‡•’‡”‘•–”ƒ”Žƒ†‹‡•‹×‘”ƒŽ‘•‹„ÖŽ‹ ƒ†‡Ž‡•Š‹•–Ö”‹‡•‹”‡••ƒŽ–ƒ”ǡƒ‹šÀǡŽƒ—‹˜‡”•ƒŽ‹–ƒ– †‡ ‡”–‡•ƒ””ƒ ‹‘•Ǥƒ˜‡—ƒ””ƒ–‹˜ƒ±•—‡Ž‡‡–‹’‘”–ƒ–‡Žƒ–‡š–—ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡Ž‡•‹†‡‘Ž‘‰‹‡• ’‡”“—° la perspectiva narrativa canvia segons qui l’explica.

La tria del punt de vista narratiu és, precisament, la gràcia d’històries que es despleguen a través de narradors estratègics com animals (El gato Murr, d’E–ƒ ‘ˆˆƒǢWar horse, de Michael Morpurgo), l’infant (La senyora Stendhalǡ†‡ƒˆ‡Ž ƒ†ƒŽ‘El nen del pijama de ratllesǡ†‡ ‘Š‘›‡Ȍ‘’”‘ ‡••‘•ƒ„•–”ƒ –‡•ȋ‡La lladre de llibresǡ†‡ ƒ”—• —•ƒǡŽƒ‘”–±•Žƒƒ””ƒ†‘”ƒȌǤƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡Žƒ‹†‡‘Ž‘‰‹ƒǡ’‡”“—°•‹‰—‹ ‘’”‡•‹˜ƒǡ –ƒ„± Šƒ †‡ ‘•‹†‡”ƒ” ƒŽ–”‡• ‡Ž‡‡–• ”‡Žƒ ‹‘ƒ–• ƒ„ ‡Ž –‡š– ȋ†‹Ž‡‰•ǡ ‰°‡”‡• –‡š–—ƒŽ•ǡ ‡– ǤȌǡ ‡Ž contingut (què s’explica), la forma (la multimodalitat, el suport) i els aspectes socioculturals que ‹ˆŽ—‡‹š‡‡Žƒ’‘’—Žƒ”‹–ƒ–†‡Ž•–extos o les trajectòries d’èxit o fracàs dels artistes.   L’anàlisi de representacions socials en el text literari es pot plantejar en clau transversal.

La –”ƒ•˜‡”•ƒŽ‹–ƒ–‡•’‘– ‘•–”—‹” ”‡ƒ–— ‘”’—•†‡–‡š–‘•ȋ‘ˆ”ƒ‰‡–•†‡–‡š–‘•Ȍ•‡Ž‡ ‹‘ƒ–•’‡”“—° ‡ ‘Œ—– †‘‹ ‘’–‡ †‡Ž• ƒ˜‹• ‹ Ž‡• ‘–‹—Öƒ–• “—‡ —ƒ ”‡’”‡•‡–ƒ ‹× •‘ ‹ƒŽ ‘ ”‡–ƒ ȋ’‡” exemple, la imatge de la dona o del lector) ha experimentat al llarg d’èpoques i †‡ ‘–‡š–‘• socioculturals diversos.

L’anàlisi comparada de certes repre•‡–ƒ ‹‘• •‘ ‹ƒŽ• ’‘– ‘•–”ƒ” ‘ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒŠƒˆ— ‹‘ƒ– ‘ƒƒŽ–ƒ˜‡—•‘ ‹ƒŽ†‡ ”À–‹ ƒ‘†‡”‡‹˜‹†‹ ƒ ‹×Ǥ‡”“—°‡Ž–‡š–‡•”‡Žƒ ‹‘‹ƒ„ certs continguts o informacions, cal que l’alumne desplegui un procés de documentació prèvia a l’anàlisi, que ’‘–‹ Ž‘—”‡‘–À ‹‡•ǡ†‘ —‡–ƒŽ•‘ƒŽ–”‡•ƒ–‡”‹ƒŽ•ƒ—†‹‘˜‹•—ƒŽ•‘†‡Žƒšƒ”šƒǤ±•ǡ‡• recomana especialment que s’aprofitin activament els coneixements previs dels alumnes.  ‹ƒŽ‡–ǡŽƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‹Žƒ‹†‡‘Ž‘‰‹ƒ–ƒ„±‡•’‘––”‡„ƒŽŽƒ”•‡Ž‡ ‹‘ƒ––‡š–‘•‡‡Ž• “—ƒŽ•Žƒ ”À–‹ ƒ•‘ ‹ƒŽ•‹‰—‹—‡Ž‡‡– ‡–”ƒŽǡ ‘ƒ”ƒŽ‡•†‹•–‘’‹‡•ȋ‘ƒ–‹—–‘’‹‡•Ȍǡ“—‡‘•–”‡‘• ’‘••‹„Ž‡• “—‡ ‘ •× †‡•‹–Œƒ–•ǡ ‘ Žƒ ‘˜‡ŽȉŽƒ ”‡–”ƒ–ǡ “—‡ ‘•–”ƒ Žƒ ˆ‘• ‘” ‘ Žƒ ’‡”˜‡”•‹–ƒ– †‡ ‡”–• ‡• ‡ƒ”‹• •‘ ‹ƒŽ•Ǥ ƒ„± ±• ‹’‘”–ƒ– ƒ’”‘ˆ‹–ƒ” Žƒ †‹˜‡”•‹–ƒ– †‡ ‰°‡”‡• Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡ •‡•‡ ‘„Ž‹†ƒ” Žƒ ‘˜‡ŽȉŽƒ‰”ˆ‹ ƒ‘‡Ž•†‹ƒ”‹•’‡”•‘ƒŽ•Ǥ  BLOC

3. ELS TEMES MÍTICS QUE PERVIUEN El tercer bloc pren alguns dels temes o conceptes essencials que han configurat l’imaginari literari universal com a eixos estructuradors de la reflexió literària. Sense aspirar a l’exhaustivitat, els temes —‹˜‡”•ƒŽ• ‘””‡•’‘‡ƒŽ‡•ˆ‘” ‡•’”‹‘”†‹ƒŽ•‹preocupacions que vertebren l’existència humana: la culpa, l’amor, el viatge, la por i la mort. Aquests conceptes universals es despleguen en forma d’itineraris literaris recomanats que proposen recorreguts d’anàlisi de temes literaris a través de –‡š–‘•ǡ ‘„”‡•ǡ ƒ—–‘”• ‹ –‡‡•ǡ ƒ„ Žƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– ‹ƒ que l’alumne hi integri les seves referències Ž‹–‡””‹‡•‹˜ƒ‰‹ ‘•–”—‹–ǡƒ‹šÀǡ‡l seu propi mapa literari d’‹””ƒ†‹ƒ ‹‘•–‡š–—ƒŽ•Ǥ BLOC

3. ELS TEMES MÍTICS QUE PERVIUEN Fets i conceptes  La culpa o El mal, la moral, la prohibició, el destí i el desig reprimit. o La confessió. o El càstig. o El suïcidi com a forma d’expiació. o La culpabilitat femenina:  La culpa primordial de la dona.  La transformació de la culpa en desobediència, luxúria i llibertinatge.  La reivindicació d’una “cambra pròpia”, de Virginia Woolf; Persépolis, d’M. Sartrapi.  L’amor i el desamor o L’amor cortès.

La poesia sobre el desig dels trobadors provençals dels segles XII-XIII: Jaufré Rodel; Guillem de Cabestany; Don Juan Tenorio, de Zorrilla. o L’amor en temps de guerra: Tirant lo Blanc, de J. Martorell; Guerra i Pau, de Lev Tolstoi. o Amor i possessió: el mite de Pigmalió de les Metamorfosis. o El matrimoni de conveniència: Mil soles espléndidos, de Khaled Hosseini. o La infidelitat. o El despit: Touché!, de Riki Blanco (app). o El desamor, l’odi, la venjança. o L’amor impossible que porta a la mort.

Amor i destí.

El romanticisme i Werther, de Goethe; Romeo i Julieta de Shakespeare. o L’amor etern: La vita nuova, de Dante; El amor en los tiempos del cólera, de G. G. Márquez.  El viatge o Viatge i llibertat.

L’aventura, el risc, el perill: l’Odissea, d’Homer; Viatge a l’infern, de Dante. o Viatge i guerra.

Supervivència, tortura, sofriment, violència: Els jocs de la fam, de Suzanne Collins. o Viatge i cerca de la veritat.

El viatge metafòric d’El cor de les tenebres, de Conrad (hi ha adaptació fílmica de Francis Ford Coppola). o Viatge i honor.

L’anhel de conquesta i de triomf: El hobbit i El senyor dels anells, de Tolkien. o Viatge i identitat:  L’alteritat: L’étranger, de Camus.  La literatura científica de viatge (o literatura turística) amb valor literari: Gauguin; Darwin; Stevenson; Els viatges de Gulliver, de Swift; Viatge al centre de la terra, de Jules Verne. o El viatge a través del temps: Alícia al país de les meravelles, de Carroll; La màquina del temps, de Wells. o Viatge a la mort.  Por i mort. o Monstruositat: Frankenstein, de M. Shelley; Dràcula, de Bram Stoker. o La dimensió més fosca/terrible de la dimensió humana: El cor de les tenebres, de Conrad; algun conte de Lovecraft; Dr.

Jeckyll i Mr.

Hyde, de Stevenson. o La mort.

El crim. o L’angoixa metafísica: Narracions extraordinàries, d’Edgar.

A. Poe; El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde. o Les novel·les policíaques.

Escriptors escandinaus (p. ex., Stieg Larsson). o La por de Déu, dels déus, del que és sobrenatural. o La por del càstig. o La superstició.

Procediments (comuns a tots els blocs)  Interpretació i valoració crítica de textos, temes i pràctiques socioliteràries.  Aproximació socioliterària a la interpretació dels textos tenint en compte el temps i l’espai.  Lectura expressiva en veu alta de textos diversos.  Lectura orientada a l’anàlisi d’un tema o aspecte literari.  Anàlisi meticulosa de la pervivència i la transformació de gèneres i formes literàries (temes, simbologia i personatges), a partir de la comparació de textos.  Investigació de les relacions intertextuals entre textos literaris, entre textos literaris i artístics, i també entre textos o discursos de l’actualitat.  Ús d’estratègies diverses per comprendre millor i amb més profunditat la influència de determinades històries i formes literàries: la comparació entre l’original i la versió (o versions), la comparació entre el llibre i altres formats.  Connexió entre les referències literàries pròpies i les propostes de l’assignatura  Adopció de punts de vista propis sobre els temes literaris que es debaten per saber-los explicar.  Participació activa i crítica en discussions i debats literaris sobre temes i materials literaris diversos: o Producció de discursos orals de tipus reflexiu/analític o Comparació de punts de vista diferents i ampliació o revisió del propi o Refutació d’argumentacions que són diferents de les pròpies o Ús del metallenguatge literari adequat o Adequació dels discursos orals al context comunicatiu, tenint en compte els interlocutors o Fluïdesa, correcció i respecte per les normes sociocomunicatives de la situació comunicativa  Experimentació amb la creació literària per enriquir els processos d’anàlisi i d’interpretació.  Ús de les TIC i dels nous llenguatges multimodals per enriquir la interpretació de les formes i dels temes literaris.  Cerca d’informació crítica sobre temes, formes, contextos socioliteraris, interpretacions i relacions intertextuals.  Ús correcte i ètic de les fonts literàries i de les citacions d’altres textos i interpretacions.

Actituds i valors (comuns a tots els blocs)  Valoració positiva i respecte per la diversitat literària i les peculiaritats de cada autor, text, etc.  Valoració de la literatura com a espai de reflexió personal i social.  Ús ètic de la informació i rebuig del plagi d’obres, d’estudis i continguts a la xarxa.  Actitud crítica envers la distinció entre el joc literari i el plagi.  Actitud reflexiva i argumentativa en la lectura guiada i en la interpretació de textos literaris.  Actitud crítica envers els prejudicis, la discriminació, etc., als textos literaris i en els usos discursius que es fan de la literatura en altres arts o espais discursius (anuncis, etc.).  Actitud crítica envers el màrqueting del llibre i envers la idea del lector com a consumidor.  Respecte per les opinions i les interpretacions d’altri.  Voluntat col·laborativa en la construcció del coneixement sobre la dimensió universal dels textos literaris.  Valoració positiva de la creativitat i del pensament alternatiu.  Aspiració a la pulcritud i correcció en el discurs oral o escrit.  Sensibilitat envers els matisos que proporciona cada llengua en un mateix text.

Orientacions didàctiques del bloc El conjunt de recursos d’ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡†‡Ž„loc 3 han d’assegurar la consolidació d’un lector implicat i analíticǡque sàpiga examinar els textos literaris des del punt de vista temàtic i conceptual, i extreure’n ”‡ˆŽ‡š‹‘••‘„”‡Žƒƒ–—”ƒŽ‡•ƒ‹Žƒ ‘†‹ ‹×Š—ƒƒǤ„ƒ“—‡•–ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–ǡ±•”‡ ‘ƒƒ„Ž‡ƒ’”‘ˆ‹–ƒ”Ž‡• connexions que s’estableixen amb els recursos dels altres blocs.

A més, cal tenir present que l’anàlisi transversal és clau per a l’adquisició dels recursos d’aquest bloc.  Tal com s’ha indicat prèviament, la llista de temes universals recull algun‡•†‡Ž‡•–‡–‹“—‡•ƒ„±• ’”‡•° ‹ƒ‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽ‹“—‡•×±• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽǡ ‘Žƒ culpa, l’amor, el viatge i la por †‡Žƒ‘”–Ǥא–‡‡•”‡ —””‡–•“—‡‘†”‡‹š‡Ž‡•Š‹•–Ö”‹‡•‹Ž‡•˜‹†‡• †‡Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•Ǥ։‹ ƒ‡–ǡŽƒ†‡ ‹•‹×†‡Ž•–‡š–‘• ‘ ”‡–•“—‡‡•–”‡„ƒŽŽen a l’aula condicionarà els –‡‡•“—‡‡•’‘†”ƒ‡š’Ž‘”ƒ”‹que s’‡šƒ‹ƒ”ƒƒ„±•ƒ–‡ ‹×Ǥ  L’anàlisi transversal pot seguir paràmetres comparatístics, com ara l’establiment de vincles temàtics i †‡ Ž‡ –—”‡• “—‡ ƒ ‘•‡‰—‡‹š‡ ‘‡ –ƒ” Ž‡• ‘„”‡• ‡–”‡ ‡ŽŽ‡•ǡ †‹ƒŽÖ‰‹ ƒ‡–ǡ ˆ‡– “—‡ ƒˆƒ˜‘”‡‹š Žƒ implicació de l’alumne en una experiència literària més completa, complexa, global i intensiva.

A més, l’anàlisi transversal dels temes en textos diferents de cultures, llengües i moments històrics diferents s’ha d‡ ”‡ ‘Žœƒ” ‡ —ƒ ‘• ‹° ‹ƒ †‡Ž ‘–‡š– •‘ ‹‘Ž‹–‡”ƒ”‹ ‹ †‡Ž• ˜ƒŽ‘”• •‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ• †‡ ‰”—’•ǡ ‘—‹–ƒ–•‘ —Ž–—”‡•ǡ’‡”“—°‡š’Ž‹“—‡“—‡ ‡”–•–‡‡•Šƒ‰‹’‡”˜‹• —–ǡs’hagin –”ƒ•ˆ‘”ƒ–‘“—‡†ƒ– obsolets.

Per tant, en l’anàlisi, sempre cal tenir present Žƒ†‹‡•‹× —Ž–—”ƒŽ†‡Ž•–‡‡•Ž‹–‡”ƒ”‹•†‡ ƒ” –‡”—‹˜‡”•ƒŽǤ  BLOC

4. SIMBOLOGIA EN L’IMAGINARI LITERARI UNIVERSAL: ELS MITES FUNDADORS I ELS PERSONATGES I SÍMBOLS ARQUETÍPICS Ž“—ƒ”–„Ž‘ ‡•ˆ‘ ƒŽ‹–œƒen les formes literàries que perviuen. Les formes literàries s’organitzen en tres ‰”—’•ǣŽ‡•ƒ””ƒ ‹‘•ˆ—†ƒ†‘”‡•À–‹“—‡•ǡ‡Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•ƒ”“—‡–À’‹ •‹Žƒ‹ƒ–‰‡”‹ƒ•‹„‘Ž‹•–ƒǤ‡• ƒ””ƒ ‹‘•ˆ—†ƒ†‘”‡•À–‹“—‡••×Ž‡•històries que narren l’origen deŽ×ȋ‡Ž‹–‡†‡‹‰ƒŽ‹×ǡŽƒ ƒ‹šƒ†‡ƒ†‘”ƒǡ”‘‡–‡—ǡ‡– ǤȌ‹“—‡Šƒ‡•–ƒ–”‡‹–‡”’”‡–ƒ†‡•ƒŽŽŽƒ”‰†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‹†‡Ž‡• —Ž–—”‡•Ǥ Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•ƒ”“—‡–À’‹ • ‘•–‹–—‡‹š‡‡•–‡”‡‘–‹’•“—‡‡•”‡ ”‡‡ǡs’ƒ –—ƒŽ‹–œ‡‘‡•”‡‹˜‡–‡ƒŽ ŽŽƒ”‰†‡Ž–‡’•‹†‡Ž‡•‘„”‡•Ǥƒ•‹„‘Ž‘‰‹ƒ•‡Ž‡ ‹‘ƒ†ƒƒ“—À‡•–”‡Žƒ ‹‘ƒ†ƒƒ„‘„Œ‡ –‡•ǡ‡•’ƒ‹•ǡ ‹ƒ–‰‡”‹ƒǡ‡–ˆ‘”‡•ǡ–Ö’‹ •‹‹†‡ƒŽ•Ǥ ‘Œ—–ǡŽ‡•ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•”‡ ‘ŽŽ‹†‡• ‘•–‹–—‡‹š‡—ƒŽŽ‹•–ƒ no exhaustiva d’alguns dels recursos literaris més presen–•“—‡‹’”‡‰‡Ž‡•Š‹•–Ö”‹‡•‹ƒ””ƒ ‹‘•†‡ ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽ‹ǡ’‡”–ƒ–ǡ±•‹’‘”–ƒ– ‘°‹š‡”ǦŽ‘•’‡”’‘†‡”‡”‹“—‹”Žƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×†‡Ž• –‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•’ƒ••ƒ–•‹ ‘–‡’‘”ƒ‹•Ǥ BLOC

4. SIMBOLOGIA EN L’IMAGINARI LITERARI UNIVERSAL: ELS MITES FUNDADORS I ELS PERSONATGES I SÍMBOLS ARQUETÍPICS Fets i conceptes  Les narracions fundadores mítiques.

Els mites mediterranis, nòrdics, àrabs i orientals  La diversitat de personatges a partir dels arquetipus de la tradició o La construcció del personatge: la dimensió física, sociològica i psicològica. o Tipologies de personatges arquetípics:  Segons la funció narrativa: l’agressor/a, el donant, l’auxiliar o guia, la princesa, el poderós/a, l’heroi o heroïna i el fals heroi.  Segons la identitat: l’heroi, el malvat, l’amant, l’espavilat, la dona i personatges mitològics i al·legòrics (la mort, el mite de Pigmalió). o Evolució de les formes arquetípiques: continuïtat i canvi.  Simbologia que perviu: objectes, espais o llocs, imatgeria i metàfores o Objectes.

El mirall com a reflex de la veritat.

El filtre d’amor.

L’objecte màgic que transforma o que transmet poder: l’espasa, el mocador, el guany, la flor, etc. o Espais i llocs.

El locus amoenus.

El bosc com a entorn de perill.

L’escola de màgia (Hogwarts).

L’Olimp, el lloc sagrat. o Metàfores.

El riu com a metàfora del transcurs de la vida que desemboca en la mort.

El món com un teatre / com un somni / com un malson: La vida es sueño, de C. de la Barca. o Tòpics.

Tempus fugit, carpe diem, vanitas vanitatis. o Ideals.

L’eternitat, l’eterna joventut, la perfecció.

Procediments (comuns a tots els blocs)  Interpretació i valoració crítica de textos, temes i pràctiques socioliteràries.  Aproximació socioliterària a la interpretació dels textos tenint en compte el temps i l’espai.  Lectura expressiva en veu alta de textos diversos.  Lectura orientada a l’anàlisi d’un tema o aspecte literari.  Anàlisi meticulosa de la pervivència i la transformació de gèneres i formes literàries (temes, simbologia i personatges), a partir de la comparació de textos.  Investigació de les relacions intertextuals entre textos literaris, entre textos literaris i artístics, i també entre textos o discursos de l’actualitat.  Ús d’estratègies diverses per comprendre millor i amb més profunditat la influència de determinades històries i formes literàries: la comparació entre l’original i la versió (o versions), la comparació entre el llibre i altres formats.  Connexió entre les referències literàries pròpies i les propostes de l’assignatura.  Adopció de punts de vista propis sobre els temes literaris que es debaten per saber-los explicar.  Participació activa i crítica en discussions i debats literaris sobre temes i materials literaris diversos: o Producció de discursos orals de tipus reflexiu/analític. o Comparació de punts de vista diferents i ampliació o revisió del propi. o Refutació d’argumentacions que són diferents de les pròpies. o Ús del metallenguatge literari adequat. o Adequació dels discursos orals al context comunicatiu, tenint en compte els interlocutors. o Fluïdesa, correcció i respecte per les normes sociocomunicatives de la situació comunicativa.  Experimentació amb la creació literària per enriquir els processos d’anàlisi i d’interpretació.  Ús de les TIC i dels nous llenguatges multimodals per enriquir la interpretació de les formes i dels temes literaris.  Cerca d’informació crítica sobre temes, formes, contextos socioliteraris, interpretacions i relacions intertextuals.  Ús correcte i ètic de les fonts literàries i de les citacions d’altres textos i interpretacions.

Actituds i valors (comuns a tots els blocs)  Valoració positiva i respecte per la diversitat literària i les peculiaritats de cada autor, text, etc.  Valoració de la literatura com a espai de reflexió personal i social.  Ús ètic de la informació i rebuig del plagi d’obres, d’estudis i continguts a la xarxa.  Actitud crítica envers la distinció entre el joc literari i el plagi.  Actitud reflexiva i argumentativa en la lectura guiada i en la interpretació de textos literaris.  Actitud crítica envers els prejudicis, la discriminació, etc., als textos literaris i en els usos discursius que es fan de la literatura en altres arts o espais discursius (anuncis, etc.).  Actitud crítica envers el màrqueting del llibre i envers la idea del lector com a consumidor.  Respecte per les opinions i les interpretacions d’altri.  Voluntat col·laborativa en la construcció del coneixement sobre la dimensió universal dels textos literaris.  Valoració positiva de la creativitat i del pensament alternatiu.  Aspiració a la pulcritud i correcció en el discurs oral o escrit.  Sensibilitat envers els matisos que proporciona cada llengua en un mateix text.

Orientacions didàctiques del bloc El conjunt de recursos del bloc 4 han d’assegurar la consolidació d’un lector analíticǡ “—‡ •’‹‰ƒ percebre els fenòmens d’alternança i permanència en matèria estètica.

Així, l’alumne ha de saber reflexionar sobre l’actualitat dels mites i dels personatgesƒ”“—‡–À’‹ •ǡƒ±•†‡ ‘’ƒ”ƒ”‡Ž‡‡–• simbòlics; sempre amb l’actitud analítica de contrastar la història amb l’actualitatǡƒ±•d’aprofitar l’exercici per reflexionar sobre la condició humana.  Ž•‹–‡•ˆ—†ƒ†‘”•ǡ±•ƒ†‹”ǡ‡Ž•”‡Žƒ–•“—‡‡š’Ž‹“—‡‡Ž•‘”À‰‡•†‡Ž×ǡ”‡ ‘ŽŽ‹–•‡ƒŽ‰—•ŽŽ‹„”‡•†‡ ƒ†ƒ —Ž–—”ƒ ȋl’Eneida †‡ ‹”‰‹Ž‹ǡ Les metamorfosis d’Ovidi, La Bíbliaǡ ‡– ǤȌǡ •× Žƒ „ƒ•‡ †‡ ‘Ž–‡• ƒ””ƒ ‹‘•†‡Ž’ƒ••ƒ–‹ ‘–‡’‘”‹‡•Ǥƒ˜‘Ž—–ƒ–†‡Ž‹–‡†‡†‘ƒ”•‹‰‹ˆ‹ ƒ–ƒŽ×‡š’Ž‹ ƒ“—‡ ‡ ƒra siguin vigents en l’actualitat.

A l’aula, es poden proposar itineraris de lectura vertebrats a partir del mite, de manera que l’anàlisi transversal visibilitzi l’apropiació del mite en una cultura a través de l’anàlisi de les transformacions que ha expe”‹‡–ƒ–‡–‡š–‘•‹‘„”‡•ƒ”–À•–‹“—‡•†‹˜‡”•‡•Ǥ±•ǡŽƒ comparació puntual entre el text primigeni d’un mite i una reinterpretació pot ser un exercici magnífic ’‡”ƒƒŽ‹–œƒ”Ǧ‡Žƒ˜‹‰° ‹ƒǤ  D’altra banda, els personatges són peces imprescindibles d’unaƒ””ƒ ‹×ǣ•‡•‡’‡”•‘ƒ–‰‡‘Š‹Šƒ Š‹•–Ö”‹ƒǤŽ•’‡”•‘ƒ–‰‡••‘˜‹–•×’—–•†‡’ƒ”–‹†ƒ†‡Žƒ ”‡ƒ ‹×Ž‹–‡””‹ƒ‹ǡ’”‡ ‹•ƒ‡–’‡”ƒ‹šÖǡ ‡•†‡˜‡‡ Žƒ—‡‡Ž’”‘ ±•‹–‡”’”‡–ƒ–‹—†‡ŽŽ‡ –‘”ǡ’‡”“—°’‡”•‘ƒŽ‹–œ‡Ž‡•Š‹•–Ö”‹‡•ǤŽ•’‡”•‘ƒ–‰‡• ƒ”“—‡–À’‹ ••×‡Ž‡‡–• ‘’ƒ”ƒ„Ž‡•‡–”‡Š‹•–Ö”‹‡•ǡi per això a l’aula es poden plantejar anàlisis –”ƒ•˜‡”•ƒŽ• ‡–”ƒ†‡•‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‹ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž•’‡”•‘ƒ–‰‡•ǡ‡š‡” ‹ ‹“—‡–ƒ„±’‘–ˆƒ ‹Ž‹–ƒ”Žƒ ”‡ˆŽ‡š‹×•‘„”‡Žƒ ‘†‹ ‹×Š—ƒƒǤ  ‹ƒŽ‡–ǡŽƒ‹ƒ–‰‡”‹ƒ•‹„ÖŽ‹ ƒ±•‡••‡ ‹ƒŽ‡Žƒ ‘•–”— ‹×‡•–°–‹ ƒ†‡Ž•–‡š–‘•Ǥƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡ la simbologia i la consciència del que representen en l’imaginari cultural i literari és clau per enriquir la interpretació dels textos.

L’anàlisi comparativa entre símb‘Ž•’”‡•‡–•‡–‡š–‘•†‹ˆ‡”‡–•’‡”‡– desplegar observacions sobre l’evolució cultural de les formes literàries.  †‡ˆ‹‹–‹˜ƒǡŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽŠƒ†‡’‡”‡–”‡—‹ŽŽ‘” ‘‡‹š‡‡–†‡Ž’ƒ–”‹‘‹ —Ž–—”ƒŽ“—‡ ‡˜‘Ž–ƒl’alumne’‡”“—°’—‰—‹ ‘’”‡†”‡‹ŽŽ‘”‡Ž’”‡•‡–ƒŽƒŽŽ—†‡Ž’ƒ••ƒ–ǡƒŽŠ‘”ƒ“—‡Ž‹•‡”˜‡‹š‹ com a eina d’autoexploració i autoconeixement.

Per tot això, es recomana que les obres literàries que es proposin per a l’estudi es relacionin amb les expressions artístiques i es confronti ƒ„ ƒŽ–”‡• ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡•ǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–ƒ„Žƒ‹ƒ–‰‡ǡ•‡‰—‹–‘Ž‡”‹†‰‡ǡ“—‡’‡•ƒ˜ƒ“—‡–‘–‡•Ž‡•ƒ”–•‡”‡ˆ‘”‡• de poesia.

És en aquest punt que resulta molt important l’aprofitament actiu de les connexions amb ƒŽ–”‡•ƒ••‹‰ƒ–—”‡•ǡ„—• ƒ–“—‡Žƒ‹”ƒ†ƒŠ—ƒÀ•–‹ ƒ ‘–”‹„—‡‹š‹ƒ ‘’Ž‡–ƒ”Ž‡•‹–‡”’”‡–ƒ ‹‘• Ž‹–‡””‹‡•Ǥ  CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1       DESTRESA ƒ†‡•–”‡•ƒ±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–†‡†‘‹ƒ”—ƒŠƒ„‹Ž‹–ƒ–ǡd’‡š‡ —–ƒ”—ƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–Ǥ‹šÀǡ—ƒŽ‡ –—”ƒ†‡•–”ƒ‡ ‡Ž ‘–‡š–†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽ±•Žƒque estableix amb habilitat relacions d’intertextualitat entre –‡š–‘•ȋ‡—•‡–‹–—Ž–‹‘†ƒŽȌǤ ‡”“—°—ƒŽ‡ –—”ƒ•‹‰—‹†‡•–”ƒ‡•”‡“—‡”‡‹š“—‡‡ŽŽ‡ –‘”‘”‹‡–‹Žƒ•‡˜ƒŽ‡ –—”ƒƒ—ƒ ‘’”‡•‹× Š‘ŽÀ•–‹ ƒǡ–‡‹–‡ ‘’–‡ƒŽ–”‡•–‡š–‘•‹‡Ž‡‡–•Ž‹–‡”ƒ”‹•“—‡•‹‰—‹”‡ŽŽ‡˜ƒ–•’‡”ƒŽƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×Ǥ ƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡–‡š–‘•‡•’‘– ‘ ”‡–ƒ”‡Žƒ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×†‡ ‘–”ƒ•–‘•‘•‹‹Ž‹–—†•“—ƒ–ƒ–‡‡• ȋŠ‹•–Ö”‹‡•ǡ‹–‡•ǡ‡– ǤȌ‹ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•ȋ’‡”•‘ƒ–‰‡•ǡ•À„‘Ž•ǡ‰°‡”‡•–‡š–—ƒŽ•ǡ‡– ǤȌǤ  RIGOR El rigor és una qualitat relacionada amb l’exigència i la cura en l’elaboració d’una tƒ• ƒ‘Žƒ ‘•‡ — ‹× d’un objectiu.

Fa referència tant al procés com al producte final.

Aplicat a l’acció competent, el rigor posa l’accent en l’escrupolositat metodològica i la minuciositat a l’hora d’analitzar i reconstruir interpretativament l’evolució —Ž–—”ƒŽ†‡–‡‡•‹ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•‡–‡š–‘•†‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒ—‹˜‡”•ƒŽ‹ ƒ –—ƒŽǤ ‹šÀǡ’‡”“—°una interpretació sigui rigorosa, cal una lectura atenta i meticulosa, a més d’ordenada.

En ’ƒ”–ǡ‡Ž”‹‰‘”–ƒ„±‡•–”‡Žƒ ‹‘ƒ–ƒ„‡Žˆ‡–†‡’‘†‡”Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”Ž‡•‘„•‡”˜ƒ ‹‘•”‡ ‘””‡–ƒ‡˜‹†° ‹‡• –‡š–—ƒŽ•‹ƒ„‘•ƒ”‰—‡–•Ǥ  JUDICI RAONAT El judici raonat és una qualitat del pensament que es refereix a la valoració justificada d’una idea, d’un –‡ƒ‘†‡Ž‡•”‡Žƒ ‹‘•‡–”‡–‡š–‘•‘‡Ž‡‡–•†‹˜‡”•‘•ǤŽŒ—†‹ ‹”‡“—‡”‡‹šƒ ‹‘•†‹˜‡”•‡•ǡ ‘ƒ”ƒ ‘„•‡”˜ƒ”ǡŽŽ‡‰‹”‹ƒƒŽ‹–œƒ”ƒ„ƒ–‡ ‹×ǡ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”’—–•ˆ‘”–•‹ˆ‡„Ž‡•ǡ‹˜ƒŽ‘”ƒ”ǦŽ‘•ǡ‹†‹˜‹†—ƒŽ‡–‹‡ ‘Œ—–ǤŽŒ—†‹ ‹ǡ“—ƒ±•”ƒ‘ƒ–ǡ•‡•—•–‡–ƒƒ„ ”‹–‡”‹•ǡƒ”‰—‡–•ǡƒŽ‹•‹•‘”‡ˆŽ‡š‹‘• Žƒ”‡•‹ ƒ”‰—‡–ƒ†‡•ǡ‹“—‡•×Ž‡•“—‡ ‘–”‹„—‡‹š‡ƒˆ‘”ƒ”‡Ž’—–†‡˜‹•–ƒ‹ƒ†‡ˆ‹‹”—ƒ‘’‹‹×Ǥ Una interpretació de l’evolució sociocultural dels valors literaris, quan es basa en un judici raonat, s‡ •—•–‡–ƒ‡—ƒƒŽ‹•‹’”°˜‹ƒ‡–‹ —Ž‘sa de la qual se’n desprenen arguments i reflexions.  ͳ. Destresa  ʹǤRigor ͵ǤJudici raonat C1.Reconstruir de forma interpretativa l’evolució cultural de temes i formes literàries CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2       PERTINÈNCIA Aplicada a l’acció competent d’establir vincles entre els textos literaris i la història de les idees, la ’‡”–‹° ‹a és una qualitat que posa l’accent en la idoneïtat de les relacions de continuïtat, semblança ‘ ‘–”ƒ•–“—‡‡•’‘†‡‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒǡŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž‡•‡–ƒŽ‹–ƒ–•‹Ž‡•ƒ”–•ǤŽ•˜‹ Ž‡• qualitatius que s’estableixen entre aquests àmbits culturals al voltant de textos concrets reforcen la ‘’”‡•‹× —Ž–—”ƒŽ‹’•‹ ‘ŽÖ‰‹ ƒ†‡Ž–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡƒŽŠ‘”ƒ“—‡’‡”‡–‡—ƒ ‘•–ƒ‡–Š‘ŽÀ•–‹ ‹ Š—ƒÀ•–‹ ƒŽƒ ‘•–”— ‹× —Ž–—”ƒŽ†‡Ž•–‡‡•‹Ž‡•ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•Ǥ ‡”“—°—ƒ”‡Žƒ ‹×•‹‰—‹’‡”–‹‡– ƒŽ“—‡ŽƒŽ‡ –—”ƒ ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ†ƒˆƒ ‹”‡ˆ‡”° ‹ƒƒŽƒ ‘•–”— ‹×†‡ les ideologies socials a través del temps i l’espai geocultural.  LECTURA CRÍTICA La lectura crítica és la qualitat d’expressar raonadament una opinió, posicionament o punt de vista construït com a reacció de la lectura d’un text o conjunt de textos (entès, el text, en ‡Ž•‡–‹–±•‰Ž‘„ƒŽ ‘ƒ†‹• —”•—Ž–‹‘†ƒŽȌǤ—ƒƒ“—‡•–ƒ“—ƒŽ‹–ƒt s’aplica a la interpretació dels vincles entre els textos Ž‹–‡”ƒ”‹•‹ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž‡•‹†‡‡•ǡŽƒŽ‡ –—”ƒ ”À–‹ ƒ‡•”‡ˆ‡”‡‹šƒŽƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×†‡Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‘ –”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹× †‡Ž• ˜ƒŽ‘”• Ž‹–‡”ƒ”‹• Ž••‹ • ‡ Žƒ ‘•‘˜‹•‹× ‹ Žƒ •‡•‹„‹Ž‹–ƒ– ‡•–°–‹ ƒ ƒ –—ƒŽ•Ǥ ƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× ”À–‹ ƒ‡•†‘na quan s’identifiquen relacions d’intertextualitat pertinents i adequades, “—‡•×Ž‡•que permeten la presa de consciència de la vigència d’un tema o forma literària.

La vigència d’un fenomen o element literari és ‘„•‡”˜ƒ„Ž‡ƒ’ƒ”–‹”†‡Ž ‘–”ƒ•–‘Žƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×†‡’”‘†— –‡•‹ també a partir de l’exercici d’identificació del fenomen en productes de l’actualitat.  ADEQUACIÓ L’adequació és la qualitat de ser apropiat i proporcionat a un objecte o persona, a un fi o a —’”‘’Ö•‹–Ǥ ‹šÀǡ‡Ž•˜‹ Ž‡•‡–”‡‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǡŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž‡•‹†‡‡•‹Ž‡•ƒ”–•“—‡•×ƒ†‡“—ƒ–•ǡ•×‡Ž•“—‡ •×”ƒ‘ƒ„Ž‡•‹“—‡‡•’‘†‡Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”ƒ„ƒ”‰—‡–•‘‡˜‹†° ‹‡•Ǥƒ“—‡•– ‘–‡š–ǡŽƒŒ—•–‹ˆ‹ ƒ ‹× ƒ†‡“—ƒ†ƒ‡•†‘ƒ“—ƒŽƒ ‘‡š‹×‡–”‡ŽƒŽ‹–‡”ƒ–—”ƒǡŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‹Ž‡•ƒ”–•‡•’‘–”ƒ‘ƒ”ƒ’‘”–ƒ– ‡˜‹†° ‹‡•‹ƒ”‰—‡–•‘„•‡”˜ƒ„Ž‡•Ǥ  ͳ. Petinència  ʹǤLectura crítica ͵ǤAdequació C2.Establir vincles entre els textos literaris i la història de les idees EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.

Reconstruir de forma interpretativa l’evolució cultural de temes i formes literàries  Žˆ‹ƒŽ†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–ǡŽ’ƒŽ—‡”‡ ‘•–”—‡‹š†‡ˆ‘”ƒ‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜ƒŽ’‡˜‘Ž— ‹× —Ž–—”ƒŽ†‡–‡‡•‹ˆ‘”‡•Ž‹–‡””‹‡•“—ƒ ‡•–ƒ„Ž‡‹šconnexions entre textos (siguin literaris o altres productes artístics o culturals), n’identifica els ‡Ž‡‡–• ‘—• ȋ–‡ƒǡ‰” ‹ƒŽ‹–‡””‹ƒǡ‡– ǤȌ‹†‡–‡ –ƒ†‹ˆ‡”° ‹‡•‡‡Ž–”ƒ –ƒ‡–ǡ’”‡‡– ‘• ‹° ‹ƒ“—‡‡Ž•˜ƒŽ‘”•Ž‹–‡”ƒ”‹•ȋ‡Ž•–‡‡•‹Ž‡• formes literàries) canvien en el temps i l’espai cultural i geogràfic, a més d’influir en la pràctica de cr‡ƒ”ǡ‹–‡”’”‡–ƒ”‹ ‘‡–ƒ” –‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǤD’altra banda,ŽŽ‡‰‡‹š‡Ž–‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹‘”‹‡–ƒ–ƒ—‘„Œ‡ –‹—†‡Ž‡ –—”ƒ ‘ ”‡–ǡ’‡”ƒƒŽ‹–œƒ”Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‘Ž‡• –”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹‘• †‡ –‡‡•ǡ ƒ”‰—‡–• Ž‹–‡”ƒ”‹• ‘ ’‡”•‘ƒ–‰‡• ƒ”“—‡–À’‹ • ‡ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ †‡ –”ƒ†‹ ‹× ‡—”‘’‡ƒǡ ƒ„ —ƒ ’”‘Œ‡ ‹×‡ƒŽ–”‡•Ž‹–‡”ƒ–—”‡•±•‡ŽŽ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽǡ ‘•‹†‡”ƒ–‡Ž‡‡–•ˆ‘”ƒŽ•ȋ‡•–”— –—”ƒǡ‰°‡”‡•Ž‹–‡”ƒ”‹•Ȍǡ estilístics i retòrics, i l’interpreta de forma raonada i justificadƒƒ’‘”–ƒ–‡˜‹†° ‹‡•–‡š–—ƒŽ•‘ƒ”‰—‡–•’”‘’‹•†‡Žƒ ”À–‹ ƒ Ž‹–‡””‹ƒǡ—•ƒ–—‡–ƒŽŽ‡‰—ƒ–‰‡Ž‹–‡”ƒ”‹’‡”–‹‡–‹ƒ†‡“—ƒ–ƒŽ”‡‰‹•–”‡‹ƒŽƒ•‹–—ƒ ‹× ‘—‹ ƒ–‹˜ƒǤ ‡ ‘””‡ƒ—ƒ’Ž‹ ”‡’‡”–‘”‹†‡”‡ —”•‘•Ž‹‰òÀ•–‹ •ǡ”‡–Ö”‹ •‹‡•–‹ŽÀ•–‹ •’‡”‡š’”‡••ƒ”ƒ„ Žƒ”‡†ƒ–Ž‡•”‡Žƒ ‹‘•‹–‡”–‡š–—ƒŽ•‹Žƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× ‘•–”—ƃǢ•‡•‡”˜‡‹š†‡la cerca bibliogràfica i d’informació documental amb criteri per informar i justificar amb rigor la ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×ǡi distingeix el gust personal de la valoració consensuada i crítica d’—–‡š–‘–‡ƒŽ‹–‡”ƒ”‹Ǥ ‹ƒŽ‡–ǡ ‘–”ƒ•–ƒ Žƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×’”Ö’‹ƒ•‘„”‡‡Ž–‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹ƒ„Žƒ†‡Ž•ƒŽ–”‡•ǡ‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ‹ƒ˜ƒŽ—ƒ‡Ž•’—–•ƒ„“—°‡•–d’acord ‘‡†‡•ƒ ‘”†Ǣ prenent les diferències com a elements de construcció del diàleg i d’enriquiment del pr‘ ±•‹–‡”’”‡–ƒ–‹—ǡ‹ƒ ‡’–ƒ–“—‡Žƒ polisèmia del discurs literari porta a la coexistència d’interpretacions diferents amb sentit. EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.

Establir vincles entre els textos literaris i la història de les idees  Žˆ‹ƒŽ†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–Ž’ƒŽ—‡‡•–ƒ„Ž‡‹š˜‹ Ž‡•‡–”‡‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•‹ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž‡•‹†‡‡•“—ƒ•‹–—ƒ‡Ž•–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹• en el marc de la història literària i en el context sociolingüístic, cultural i geogràfic des d’on s’han concebut o al quaŽˆƒ referència, aprofitant la informació sociolingüística que es pot extreure de l’original, i valorant amb una visió humanísticaŽƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ ‘—‡•’ƒ‹ —Ž–—”ƒŽ†‡ ‘•–”— ‹×†‡ ‘‡‹š‡‡–“—‡‡•’‡”‡–‡–‡†”‡Žƒ —Ž–—”ƒ‹Ž‡•–”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹‘•‡ ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡ŽƒŠ—ƒ‹–ƒ–ǤD’altra banda, ‡•–ƒ„Ž‡‹šŽŽ‹‰ƒ• ‘ ‡’–—ƒŽ•‡–”‡‡Ž•‰”ƒ•–‡‡•‹–Ö’‹ •Ž‹–‡”ƒ”‹•‹Žƒ•‘ ‹‡–ƒ– actual, i valora críticament les relacions d’influència entre autors, textos i valors actuals.

A més, identifica”‡Žƒ ‹‘•†‡•‹‹Ž‹–—† ‹ ‘–”ƒ•–‡–”‡–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•‹ƒŽ–”‡•’”‘†— –‡•ƒ”–À•–‹ •‹ —Ž–—”ƒŽ•ǡŒ—•–‹ˆ‹ ƒƒ†‡“—ƒ†ƒ‡–Ž‡•”‡Žƒ ‹‘•‹†‡–‹ˆ‹ ƒ†‡•‹ƒ’‘”–ƒ ‘„•‡”˜ƒ ‹‘• ‘ ”‡–‡•ǡ‡š‡’Ž‡•ǡ ‘’ƒ”ƒ ‹‘•‹‹–‡”’”‡–ƒ ‹‘•’ƒ”ƒŽȉŽ‡Ž‡•Ǥ    QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1   Reconstruir de forma interpretativa l’evolució cultural de temes i formes literàries C1 Establir relacions qualitatives d’afinitat o contrast de tema o forma entre textos del passat i textos contemporanis Reflexionar sobre la creació i recepció del discurs literari en relació amb l’evolució sociocultural i ideològica dels valors literaris Raonar les relacions intertextuals que s’observen en els textos recorrent a una àmplia diversitat d’eines de recerca, d’interpretació literària i d’anàlisi comparada Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació: CA1.

Destresa CA2.

Rigor CA3.

Judici raonat Žˆ‹ƒŽ†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–ǡŽ’ƒŽ—‡”‡ ‘•–”—‡‹š†‡ˆ‘”ƒ‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜ƒŽ’‡˜‘Ž— ‹× —Ž–—”ƒŽ†‡–‡‡•‹ ˆ‘”‡• Ž‹–‡””‹‡• “—ƒ ‡•–ƒ„Ž‡‹š ‘‡š‹‘• ‡–”‡ –‡š–‘• ȋ•‹‰—‹ Ž‹–‡”ƒ”‹• ‘ ƒŽ–”‡• ’”‘†— –‡• artístics o culturals), n’identifica els elements comuns (tema, gràcia liter”‹ƒǡ ‡– ǤȌ ‹ †‡–‡ –ƒ †‹ˆ‡”° ‹‡•‡‡Ž–”ƒ –ƒ‡–ǡ’”‡‡– ‘• ‹° ‹ƒ“—‡‡Ž•˜ƒŽ‘”•Ž‹–‡”ƒ”‹•ȋ‡Ž•–‡‡•‹Ž‡•ˆ‘”‡• literàries) canvien en el temps i l’espai cultural i geogràfic, a més d’influir en la pràctica de crear, ‹–‡”’”‡–ƒ”‹ ‘‡–ƒ”–‡š–‘•Ž‹–‡”ƒ”‹•ǤD’altra banda,ŽŽ‡‰‡‹š‡Ž–‡š–Ž‹–‡”ƒ”‹‘”‹‡–ƒ–ƒ—‘„Œ‡ –‹— †‡Ž‡ –—”ƒ ‘ ”‡–ǡ’‡”ƒƒŽ‹–œƒ”Žƒ’‡”˜‹˜° ‹ƒ‘Ž‡•–”ƒ•ˆ‘”ƒ ‹‘•†‡–‡‡•ǡƒ”‰—‡–•Ž‹–‡”ƒ”‹• ‘ ’‡”•‘ƒ–‰‡• ƒ”“—‡–À’‹ • ‡ Žƒ Ž‹–‡”ƒ–—”ƒ †‡ –”ƒ†‹ ‹× ‡—”‘’‡ƒǡ ƒ„ —ƒ ’”‘Œ‡ ‹× ‡ ƒŽ–”‡• Ž‹–‡”ƒ–—”‡•±•‡ŽŽ†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‘ ‹†‡–ƒŽǡ ‘•‹†‡”ƒ–‡Ž‡‡–•ˆ‘”ƒŽ•ȋ‡•–”— –—”ƒǡ‰°‡”‡• literaris), estilístics i retòrics, i l’interpreta de forma raonada i justificada aportant evidències –‡š–—ƒŽ• ‘ ƒ”‰—‡–• ’”‘’‹• †‡ Žƒ ”À–‹ ƒ Ž‹–‡””‹ƒǡ —•ƒ– —‡–ƒŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ Ž‹–‡”ƒ”‹’‡”–‹‡–‹ ƒ†‡“—ƒ–ƒŽ”‡‰‹•–”‡‹ƒŽƒ•‹–—ƒ ‹× ‘—‹ ƒ–‹˜ƒǤ‡ ‘””‡ƒ—ƒ’Ž‹”‡’‡”–‘”‹†‡”‡ —”•‘•Ž‹‰òÀ•–‹ •ǡ ”‡–Ö”‹ • ‹ ‡•–‹ŽÀ•–‹ • ’‡” ‡š’”‡••ƒ” ƒ„ Žƒ”‡†ƒ– Ž‡• ”‡Žƒ ‹‘• ‹–‡”–‡š–—ƒŽ• ‹ Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× construïda; se serveix de la cerca bibliogràfica i d’informƒ ‹×†‘ —‡–ƒŽƒ„ ”‹–‡”‹’‡”‹ˆ‘”ƒ” ‹Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”ƒ„”‹‰‘”Žƒ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×ǡ‹†‹•–‹‰‡‹š‡Ž‰—•–’‡”•‘ƒŽ†‡Žƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹× ‘•‡•—ƒ†ƒ‹ crítica d’un text o tema literari.

Finalment, contrasta la interpretació pròpia sobre el text literari ƒ„Žƒ†‡Ž•altres, i identifica i avalua els punts amb què està d’acord ‘‡†‡•ƒ ‘”†Ǣ’”‡‡–Ž‡• diferències com a elements de construcció del diàleg i d’enriquiment del procés interpretatiuǡ‹ ƒ ‡’–ƒ–“—‡Žƒ’‘Ž‹•°‹ƒ†‡Ž†‹• —”•Ž‹–‡”ƒ”‹’‘”–ƒƒŽƒ ‘‡š‹•–° ‹a d’interpretacions diferents ƒ„•‡–‹–Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2     Establir vincles entre els textos literaris i l’imaginari històric, social i artístic C2 Prendre consciència del desenvolupament dels temes literaris en altres contextos artístics (arts plàstiques, cinema, literatura digital, etc.) Interpretar textos humanísticament, aprofitant elements històrics, culturals, sociolingüístics i d’història de la literatura Valorar la influència dels textos literaris del passat en els valors i pràctiques culturals i estètiques actuals Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.

Pertinència CA2.

Lectura crítica CA3.

Adequació Al final de batxillerat l’alumne estableix vincles entre els textos literaris i la història de les idees quan situa els textos literaris en el marc de la història literària i en el context sociolingüístic, cultural i geogràfic des d’on s’han concebut o al qual fan referència, aprofita la informació sociolingüística que es pot extreure de l’original, i valora amb una visió humanística la literatura com un espai cultural de construcció de coneixement que ens permet entendre la cultura i les transformacions en la història de la humanitat.

D’altra banda, estableix lligams conceptuals entre els grans temes i tòpics literaris i la societat actual, i valora críticament les relacions d’influència entre autors, textos i valors actuals.

A més, identifica relacions de similitud i contrast entre textos literaris i altres productes artístics i culturals, i justifica adequadament les relacions identificades aportant observacions concretes, exemples, comparacions i interpretacions paral·leles.