Decret del 25-7-2012 del programa d'aplicacions informàtiques al disseny de batxillerat de l'Escola Andorrana

�� Decret del programa de l assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny de batxillerat de l Escola Andorrana Exposici� de motius Vist l article 17 de la Llei qualificada d educaci�, del 3 de setembre de 1993, en la qual s estableix que els principis rectors del sistema educatiu andorr� i les seves modalitats, els nivells, els cicles, els cursos i les opcions establerts per la Llei es desenvoluparan per un reglament que en determinar� els programes; Vist l article 9.2 de la Llei qualificada esmentada, en la qual es reconeix que els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius; Vist l article 11 de la Llei esmentada, en la qual es reconeix el dret de llibertat de c�tedra dels docents, en el respecte a la Constituci� i exercint-lo amb una finalitat educativa; Vist l article 3 de la Llei d ordenament del sistema educatiu andorr�, del 9 de juny de 1994, en la qual s especifica que correspon al Govern fixar els programes dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d ensenyament; Vist l article 5 de la Llei esmentada, en la qual es defineix programa com el conjunt d objectius, continguts, m�todes pedag�gics i criteris d orientaci� i avaluaci� de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorr�; Vist l article 6 de la mateixa Llei, en qu� es concreten diverses consideracions sobre la confecci� i l aplicaci� dels programes; Vist el Decret d ordenament del nivell educatiu de batxillerat del sistema educatiu andorr�, del 21 de novembre del 2007, i les seves modificacions per decret el 3 de mar� del 2010 i el 16 de maig del 2012; Atesa la necessitat de prescriure el programa de l assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny per acomplir el que estableix la normativa referenciada anteriorment, presentar �ntegrament totes les parts del programa i desenvolupar-ne les prescripcions i les orientacions; At�s que el fet de publicar el programa de cada assignatura de batxillerat per separat facilitar� les eventuals modificacions posteriors; A proposta de la ministra d Educaci� i Joventut, el Govern, en la sessi� del 25 de juliol del 2012, Decreta Article 1 Objecte del Decret Aquest Decret fixa el programa de l assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny de batxillerat de l Escola Andorrana, que es recull a l annex. Article 2 Modalitats en qu� s aplica el programa El programa de l assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny s implementa en les condicions que estableix el pla d estudis i s aplica a les modalitats de batxillerat que determina la normativa reguladora de l ordenament de batxillerat de l Escola Andorrana. Disposici� final Aquest Decret entrar� en vigor l 1 de setembre del 2012. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de juliol del 2012 P.O. Jordi Alcob� Font Ministre d Economia i Territori Annex Aplicacions inform�tiques al disseny 1. Introducci� L assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny s emmarca en l �mbit de la inform�tica, ja que utilitza exclusivament el laboratori inform�tic com a espai de treball. Aix� doncs, aquesta assignatura est� relacionada directament amb les noves tecnologies, ja que en el m�n del disseny i de la comunicaci�, l entorn digital �s un dels camps d experimentaci� que m�s s ha desenvolupat en els darrers anys. En aquest sentit, l assignatura aporta a l estudiant una base s�lida per a la comprensi� i l �s dels principals programaris que s utilitzen actualment en aquest camp. M�s concretament, la finalitat d aquesta assignatura �s tractar els principals programaris de dibuix, tractament de la imatge i disseny de p�gines web, aix� com explorar els conceptes d interactivitat. S ofereix, per tant, una visi� propera a la realitat actual del m�n de la creaci� en els camps espec�fics de les arts pl�stiques, el disseny i la comunicaci�. La din�mica de l assignatura capacita l alumne perqu�, un cop acabat el curs, sigui aut�nom en l execuci� de tasques relacionades amb els programaris que ha tractat i analitzat durant el curs. A m�s, l assignatura desenvolupa en l alumne la capacitat per proposar diverses alternatives d aplicaci�. �s a dir, la possibilitat de proposar solucions creatives tamb� es genera a partir de la connexi� entre els coneixements adquirits en cada programa inform�tic. Com que es tracta d una assignatura instrumental, cal tenir determinades habilitats manuals, aix� com tamb� un cert gust est�tic i capacitat creativa per elaborar els exercicis que suposen una aportaci� personal per part de l alumne. L assignatura desenvolupa tant les capacitats funcionals que tenen relaci� amb l �s dels programaris, com les creatives. El talent art�stic de l alumne es canalitza, aix�, a trav�s de la inform�tica. Les problem�tiques que aborda l alumne al llarg del curs s�n sobretot de car�cter t�cnic i operatiu, per� tamb� de planificaci�, de formulaci� i d expressi�. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania L aplicaci� pr�ctica dels conceptes i els recursos apresos en l assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny posa l alumne en situaci� de participar d una manera activa en l esdevenir de la cultura actual. Amb aquesta assignatura l alumne pot aprendre a utilitzar les eines inform�tiques aplicades al disseny d una manera apropiada per ser protagonista principal en els mitjans de comunicaci�, no nom�s actuant amb l objectiu de resoldre, sin� tamb� actuant activament amb la possibilitat de proposar. Cal tenir en compte que el domini de la tecnologia �s una de les aptituds que la societat exigeix actualment als joves. Per tant, el domini dels programaris b�sics de disseny i comunicaci� pot capacitar l alumne per assolir un objectiu professional. Actualment s utilitzen les mateixes versions de programes inform�tics a tot el planeta. Aix�, l alumne pot estar al mateix nivell de coneixements que els joves d altres pa�sos. Aquest fet confereix una dimensi� global a l assignatura, i possibilita que l alumne adquireixi una projecci� internacional. En un futur pr�xim, es multiplicaran les possibilitats de treballar en qualsevol pa�s, amb la qual cosa l alumne ja ho podr� fer des del moment en qu� finalitzi els estudis. L �s i l aplicaci� dels continguts instrumentals d aquesta assignatura serveixen a l alumne per desenvolupar destreses que fins llavors els mitjans tradicionals d expressi� no li havien possibilitat. Actualment, l acc�s a noves eines permet aconseguir registres que fins avui eren impensables, molt laboriosos d executar o molt costosos de produir. D aquesta manera, el disseny �s actualment un camp il�limitat perqu� l alumne pugui plantejar propostes molt diverses, des de les m�s funcionals fins a les m�s art�stiques. Indubtablement el ventall de recursos �s molt m�s gran i ric, amb la qual cosa el grau de desenvolupament dels alumnes �s potencialment m�s elevat. 3. Compet�ncies espec�fiques 1. Recon�ixer les eines inform�tiques utilitzades en l �mbit del disseny i gestionar-ne les aplicacions. 2. Comprendre i experimentar amb els sistemes de representaci� gr�fica i comunicar-se i expressar-se a trav�s del llenguatge digital. 3. Raonar l�gicament el proc�s de disseny i aplicar els coneixements intr�nsecs de cadascuna de les seves fases. 4. Entendre i utilitzar les eines digitals en la materialitzaci� de les idees. 5. Utilitzar amb propietat el l�xic espec�fic que caracteritza el llenguatge inform�tic, especialment el que s aplica a l �mbit del disseny. 6. Comunicar i justificar amb criteri les solucions proposades. 4. Continguts 1. El dibuix vectorial 1.1. L espai de treball 1.1.1. Les guies i les capes 1.1.2. El desament i l arxivament de documents 1.2. El dibuix 1.2.1. Les eines de dibuix: la ploma, el llapis i el pinzell 1.2.2. Les formes b�siques i els s�mbols 1.2.3. La transformaci�, la combinaci� i la deformaci� d objectes 1.3. El color 1.3.1. L acoloriment de zones i figures 1.3.2. Els sistemes RGB i CMYK. 1.3.3. La previsualitzaci� per a impressi� i en pantalla 1.3.4. L �s de biblioteques de color 1.4. L aparen�a 1.4.1. Els tra�os, els emplenaments, els degradats i la transpar�ncia 1.4.2. Els efectes i els estils gr�fics 1.5. Les imatges 1.5.1. El treball amb imatges PSD, TIF i EPS 1.5.2. La incrustaci� i la vinculaci� d imatges 1.5.3. L acoloriment d imatges en escala de grisos 1.5.4. Les composicions de capes 1.5.5. La vectoritzaci� d imatges 1.6. El text 1.6.1. Les caracter�stiques del text i l estil de car�cter i par�graf 1.6.2. El text a dins i a sobre d un tra�at 1.6.3. L ajustament de text a objectes 1.7. La sortida a impremta 1.7.1. L ajustament d efectes 1.7.2. Les marques de retallada 1.7.3. El format PDF 2. Edici� d imatges digitals 2.1. La imatge, p�xel a p�xel (mapa de bits) 2.1.1. L esc�ner com a perif�ric d entrada 2.1.2. El color 2.1.2.1. Les gammes, l �s, el retoc, els ajusts, la selecci� i la codificaci� 2.1.2.2. La conversi� entre modalitats de color 2.1.3. L acoloriment i la modificaci� d imatges 2.1.4. Les eines d edici� de la imatge digital: la selecci�, els tra�ats b�sics i els tra�ats lliures 2.1.5. El treball amb capes 2.1.5.1. L alineaci� i la fusi� autom�tica entre capes i imatges 2.1.5.2. El control de capes m�ltiples 2.1.6. Els objectes d edici� de la imatge digital: la selecci�, el trasllat, l agrupaci�, la transformaci� i la deformaci� 2.1.7. Els filtres 2.1.7.1. L �s, la modificaci� i els filtres intel�ligents 2.2. La deformaci� d imatges 2.2.1. L ajust d elements adaptats a la perspectiva 2.2.2. L adaptaci� de la imatge a l embolcall, a formes tridimensionals 2.3. Les opcions especials 2.3.1. Els pinzells art�stics 2.3.2. L estiratge, l ondulaci� i el doblegament de la imatge 2.3.3. El muntatge d un art final 3. Animaci� i interactivitat 3.1. Els fonaments de l animaci� i la interactivitat 3.1.1. Els conceptes de multim�dia, el gui� o gui� il�lustrat (storyboard), l �s, els formats gr�fics i la web 3.1.2. L entorn de treball del programa, l estructura, les eines de dibuix, les finestres, els taulers, la l�nia de temps, la llibreria i l ajuda 3.1.3. La descripci� dels men�s, les opcions i les paletes de treball 3.1.4. Els tipus de contingut 3.1.4.1. Les imatges bitmap (jpg, gif, png& ), els vectors, el text din�mic i est�tic, les m�scares, el so, la imatge 3D i el v�deo 3.1.5. Les animacions 3.1.5.1. Les animacions de forma i de moviment 3.1.5.2. Els fotogrames clau, els s�mbols, les propietats, la llibreria, les capes i les escenes 3.1.6. La interactivitat 3.1.6.1. Els conceptes de navegaci�, els botons i la introducci� a la programaci� amb el programa ActionScript 3.1.7. La publicaci� del material 3.1.7.1. L exportaci� de pel�l�cules per a la web i el v�deo i els projectors 3.1.7.2. Els clips de pel�l�cula i/o gr�fics 5. Avaluaci� 5.1. Orientacions per a l avaluaci� L avaluaci�, en el marc de l assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny �s, sobretot, continuada. Tot proc�s d aprenentatge del funcionament d unes eines inform�tiques o d un programari requereix que l alumne vagi evolucionant en l adquisici� de coneixements i en el desenvolupament de les habilitats. Per tant, cal fer un seguiment sistem�tic del proc�s d aprenentatge de l alumne i avaluar, finalment, si s han adquirit les compet�ncies proposades. Els alumnes poden efectuar els exercicis individualment o en grup. En aquest darrer cas s han de distribuir equitativament les tasques que cada membre de l equip ha de desenvolupar. Els exercicis presentats peri�dicament per l alumne s han de corregir i retornar perqu� tingui la possibilitat de millorar el nivell de comprensi� durant el curs. Es planteja la possibilitat que hi hagi una autoavaluaci� o una coavaluaci�, en qu� els alumnes es corregeixin els defectes principals, un cop establerts i definits els criteris d avaluaci� per part del professor. Al final de cada bloc tem�tic l alumne cal que reuneixi tots els treballs que ha fet, incloent-hi els exercicis fets a l aula i a casa, a m�s dels modificats despr�s de la correcci� del professor o dels companys. Els treballs es poden anar recopilant en documents organitzats en carpetes, tant en suport digital com impr�s, amb les opcions de blanc i negre o color. 5.2. Criteris d avaluaci� 1. Seleccionar i utilitzar amb destresa les eines inform�tiques i les seves aplicacions m�s adequades per resoldre problemes concrets de disseny relacionats amb un producte multim�dia, un paquet interactiu, una il�lustraci� o una imatge, considerant les diverses possibilitats que ofereix cada programari. 2. Gestionar els aspectes propis de l entorn digital prestant una atenci� especial a l organitzaci�, el desament, l escaneig i la impressi� dels treballs efectuats. 3. Crear un projecte de disseny aplicant adequadament les fases d an�lisi i s�ntesi. 4. Presentar projectes de disseny utilitzant recursos t�cnics i visuals de qualitat, triant els formats i els suports m�s adequats per comunicar als altres el contingut de les propostes i interrelacionant de manera coherent uns programes amb els altres. 5. Exposar oralment un treball elaborat i les seves idees clau, organitzant d una manera l�gica i coherent el discurs i utilitzant els conceptes i el l�xic b�sic apropiats a cada context. 6. Justificar les solucions proposades i argumentar clarament les opcions que es presenten, considerant els aspectes de funcionalitat, viabilitat material i tecnol�gica, adequaci� comunicativa i adequaci� al context concret. 7. Analitzar projectes de disseny tot destacant-ne els avantatges i els inconvenients quant a aspectes de funcionalitat, de viabilitat material i tecnol�gica i d adequaci� al context. 8. Planificar el treball adequadament, ordenant les tasques per grau de complexitat.  6. Orientacions did�ctiques L assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny �s un bon complement per a l assignatura d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II. Els vincles principals entre aquestes dues assignatures s estableixen a partir del dispositiu pedag�gic i de la coordinaci� entre el professorat d aquestes assignatures dins del centre. Es pot assolir una gran operativitat en dividir les tem�tiques dels tres programaris que es tracten al llarg del curs en blocs de continguts independents. Aquesta distribuci� permet un nivell �ptim d avaluaci� i de seguiment de l evoluci� de l alumne per part del professor. L ordre en qu� cal tractar els diversos blocs de continguts del programa es correspon al grau de complexitat de cada programa. Aix�, el dibuix vectorial esdev� el primer bloc de continguts que s han de tractar, l edici� d imatges digitals el segon, i l animaci� i la interactivitat el tercer. Aquesta distribuci� s adapta perfectament a la seq��ncia de continguts de l assignatura arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II, en qu� primer es treballa amb el dibuix, el croquis i els materials, despr�s es treballa la imatge i, finalment, les tecnologies de contingut interactiu. El programa de l assignatura �s suficientment flexible perqu� cada any es revisin els exercicis pr�ctics, per� sense perdre de vista els fonaments. De la mateixa manera, cal actualitzar les versions dels programaris inform�tics constantment. Per aquest motiu �s important que l alumne disposi d una base suficientment s�lida dels conceptes i dels usos de cada programa. Els continguts de l assignatura s han dividit en blocs, sense estructurar-los espec�ficament per trimestres. L ordre dels temes �s conseq��ncia l�gica del proc�s d aprenentatge i de la dificultat en la gesti� i el maneig dels programaris. El primer bloc de continguts requereix d un programari espec�fic per descriure formes a trav�s de contorns i modificar el tra�at gr�cies a l �s de corbes de B�zier. �s un programari apropiat per al control del dibuix per ordinador i la creaci� d il�lustracions per imprimir, imatges per a la web i gr�fics amb animaci� senzilla. El segon bloc requereix d un programari per gestionar efica�ment aquest tipus d arxius. Aporta, a m�s, eines creatives per produir recursos i una gran adaptabilitat a l entorn professional en el tractament i el retoc de la imatge. El tercer bloc requereix un programari per dissenyar i maquetar imatges en moviment, animacions, productes multim�dia, productes interactius, producci� en v�deo i disseny de p�gines web. La intenci� de l assignatura �s cobrir una parcel�la important del disseny, que �s el camp de l elaboraci� de les idees i la manera com les materialitzem. Ensenyar a dissenyar a partir de casos pr�ctics als quals s enfronta el dissenyador �s un est�mul interessant per a l alumne. Al mateix temps, diferencia aquesta assignatura del que es pugui aprendre en un curs ordinari d inform�tica. El proc�s de dissenyar comporta una s�rie de fases caracter�stiques, com ara la definici� del problema plantejat, l an�lisi d idees, la s�ntesi d alternatives, el plantejament de propostes, l execuci� d originals i la producci�. La inform�tica ha de facilitar l elaboraci� de cadascuna d aquestes fases, �s a dir, s han d ordenar les dades, possibilitant variants d una mateixa idea, plasmant conceptes i finalment elaborant els originals per a impressi� o visi� en la pantalla. En aquest proc�s, el paper que ocupa la inform�tica �s com una eina al servei de l acte de dissenyar. No s ha de confiar en la inform�tica com a element capa� de donar solucions per si mateix. Tot i que l ordinador t� moltes respostes, primer cal saber quina �s la pregunta que s ha de formular. L assignatura d aplicacions inform�tiques al disseny s erigeix com una assignatura eminentment pr�ctica, per la qual cosa requereix una din�mica orientada a la realitzaci� d exercicis per part de l alumne. El professor t� un paper doble de dinamitzador de les activitats dins l aula i de seguiment dels exercicis fets fora de l aula. D aquesta manera, per donar contingut al que l alumne apr�n pel seu compte, el professor ha d explicar clarament de qu� es tracta en cada exercici i qu� n ha d aprendre l alumne. Els exercicis sobre casos pr�ctics es poden iniciar durant les sessions de classe. Cal aprofitar el temps lectiu per resoldre tots els dubtes sorgits i els dubtes potencials. Cada setmana es pot proposar la realitzaci� d un exercici fora de l horari lectiu amb els mateixos continguts que s han explicat a classe. La classe es pot iniciar amb la correcci� comuna de l exercici que s ha fet a casa. Tot seguit, es poden recollir els exercicis. Tamb� es pot repartir una fitxa did�ctica a cada classe per al seguiment de les explicacions del professor. Els programaris que s han d utilitzar per donar resposta als tres blocs de continguts queden a criteri del professorat. Hi ha, per�, algunes circumst�ncies externes al plantejament fonamental del programari que fan que el plantejament es pugui revisar. El professor pot explicar el funcionament de cada programari, les eines, els men�s i tot all� que �s m�s operatiu a partir de demostracions a tot el grup a trav�s de projeccions. En relaci� amb les correccions, �s important que hi hagi una posada en com� dels exercicis pr�ctics de tots els alumnes. El professor pot analitzar els resultats en veu alta per detectar errors comuns, agrupar els exercicis per estils i finalment donar una valoraci� del nivell assolit. De cara a l alumne, les correccions col�lectives poden aclarir dubtes i fer-lo adonar que la resta del grup classe tamb� els comparteixen. Paral�lelament, aquest tipus de correcci� permet que l alumne s adoni d altres solucions que ell no ha tingut en compte a l hora de dur a terme un exercici.