Annex 2

Annex 2

Justificació i definició dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre la zona arqueològica del Roc d’Enclar Tenint en compte que es tracta d’un bé d’interès cultural constituït per restes arqueològiques, tot i que parcialment conegudes fins al dia d’avui, les excavacions arqueològiques que s’hi puguin dur a terme, així com les accions de conservació, de restauració, de restitució d’algunes estructures, i de revaloració del conjunt requereixen l’autorització prèvia del ministeri titular de la cultura, d’acord amb els preceptes de la Llei 9/2003 , del patrimoni cultural d’Andorra.

Cal efectuar un estudi minuciós del jaciment i de cadascun dels seus elements per tal de fer una diagnosi precisa que permeti establir i dur a terme un programa tant de prospeccions futures com de consolidació i de manteniment integral i continuat del jaciment.

Tenint en compte que les intervencions tant sobre el jaciment com sobre l’església requereixen, com per a tots els béns patrimonials, un enfocament pluridisciplinar i que no solament concerneixen la disciplina arqueològica, sinó també la de conservació i restauració del paisatge i de l’urbanisme, de l’arquitectura, així com l’etnologia i la recerca històrica, es recomana que s’estableixi un grup de treball per estudiar, de forma col·legiada, els diversos projectes possibles, que s’han de sotmetre al Consell Assessor del Patrimoni Cultural abans de ser aprovats pel ministeri encarregat de la cultura.

L’establiment d’aquest grup de treball ha de facilitar la presa de decisions sobre la conservació i la consolidació de les estructures, la seva restauració o la restitució d’elements significatius.

En cas de restauracions o consolidacions, les intervencions sobre el jaciment queden subjectes al projecte integral d’intervenció derivat de l’anàlisi i la diagnosi, i es duen a terme amb criteris científics i tècnics, amb respecte dels documents i les orientacions internacionals en la matèria (en particular del Conveni europeu per a la protecció del patrimoni arqueològic, La Valetta, 1992) i dels materials i les tècniques utilitzats en la construcció.

En el cas de la conservació i la restauració de l’església de sant Vicenç d’Enclar, requereixen un enfocament pluridisciplinari i una metodologia de treball que n’asseguri la salvaguarda física.

En aquest sentit, la Llei 9/2003 defineix, a l’article 1, el que significa la restauració, i també especifica, a l’article 15, que les intervencions de restauració efectuades en un bé immoble protegit s’han de basar en principis científics i criteris tècnics.

D’aquesta manera, tot projecte d’intervenció sobre l’església ha de contenir:

• Un estudi previ d’acord amb la naturalesa i la complexitat dels treballs que es preveuen efectuar, i que expressa els objectius de la intervenció, en descriu en detall l’estat per mitjà de documents escrits, gràfics i fotogràfics, n’analitza la història i les observacions arqueològiques que s’hi puguin efectuar, i en detalla les patologies observades.
• Un projecte de restauració en el qual s’explica i es raona la proposta d’intervenció.
• Uns amidaments detallant els treballs previstos, un calendari d’execució i un pressupost estimatiu.
• Una memòria exhaustiva en què es detallen les eventuals modificacions respecte al projecte inicial. Constitueix un recull documental on es resumeixen les grans etapes de la intervenció, es presenten les actes de les reunions d’obra, les fotografies significatives dels treballs i els plànols de modificacions. Conclou amb recomanacions sobre les característiques i la periodicitat del manteniment que cal efectuar en els béns protegits. Els projectes de restauració i les direccions d’obra són encomanats a arquitectes qualificats i amb experiència en la conservació i la restauració de monuments històrics.