MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Decret vigent

Decret de 7-2-2001 relatiu als títols o permisos reconeguts i recomanats pel Govern per poder pilotar embarcacions nàutiques esportives

Descarregar PDF

Article 1

Els títols o permisos que el Govern reconeix i recomana que es tinguin per poder pilotar embarcacions nàutiques esportives, són els de patró de costa i patró d'altura, i els lliuren les entitats delegades amb aquesta finalitat.

Article 2

El Govern delega expressament en el Club Nàutic d'Andorra la facultat de lliurar els títols de capacitació de patró de costa i patró d'altura, seguint els programes d'estudis següents: "I. Patró de costa A. Tecnologia naval A.1. Dimensions.

Conceptes de: eslora màxima, puntal, francbord, calat i seient.

Desplaçament màxim i arqueig.

A.2. Denominacions del buc.

Conceptes de: proa, popa, babord, estribord, línia de flotació, obra viva i obra morta, costats, amures, aletes, coberta, pia i sentina.

A.3. Estructura: buc, cruïlles, roda, codast, quadernes, baus, borda, regala i mampares.

A.4. Concepte d'estanquitat: breu descripció i importància del manteniment del buc i dels accessoris d'estanquitat: banyera, embornal, desguassos, orificis i aixetes de fons, escapament del motor, botzina, llimera del timó, portells, escotilles, lluernes i manguerots de ventilació.

Bombes de buidatge.

A.5. Accessoris: passamans, cornamuses i bites.

Àncores de llaurar i Danforth.

Molinet: barbotí, embragatge i fre.

Timó: ordinari i compensat.

Hèlixs: pas i retrocés, diàmetre.

Cavitació.

A.6. Elements d'amarratge; xicot, senus, gassa, bossa i ferm.

Norai, morts, boia, defensa, gafa.

Caps de fibra artificial: aplicació de cada tipus.

A.7. Terminologia: encolar i adreçar.

Barlovent i sotavent.

Cobrar, temperar, lascar, arriar i deixar anar amarres.

B. Maniobres B.1. Amarres: llarga, trava, espring, colzera.

Utilització segons vent i corrent.

Maneig de caps: relligar, tornar voltes, fer ferm, amarrar amb sins.

Nusos: volta, cote, ple, as de guia i pardal.

B.2. Govern amb canya o roda, velocitat de govern, arrencada, efecte de l'hèlix a la marxa enrere.

Ciavoga amb una hèlix.

Efecte del corrent de l'hèlix sense arrencada.

Ciavoga amb dues hèlixs.

B.3. Agents que influeixen en la maniobra: vent, corrent i ones.

Lliure a sotavent.

Conceptes de vent real i aparent.

B.4. Maniobra d'amarratge de punta, abarloar, atracar a un moll o a un pantalà, amarrar a una boia.

B.5. Fondeig: elecció del tenidor, escandall, longitud del fondeig, cercle de borneig, garreig.

Vigilància durant el fondeig; marques, alarmes de sonda. "Orinque".

Fondeig amb una o dues àncores.

Llevar.

C. Seguretat a la mar C.1. Mal temps: vent i mar.

Forma de governar a la mar per evitar balanços, capçals, cops de mar, i per no comprometre l'estabilitat.

Forma de trencar el sincronisme.

Ús dels deflectors per trimar l'embarcació.

C.2. Mesures amb el mal temps: revisió de portells, escotilles, lluernes, manguerots i altres obertures.

Estiba i trinca.

Tancament d'aixetes de fons.

Derrota a seguir.

Capejar o córrer el temporal.

Riscos d'una costa a sotavent.

Àncora de capa, maniobres al pas d'un grop.

C.3. Protecció de les tempestes elèctriques i influència en l'agulla.

C.4. Baixa visibilitat; precaucions per navegar amb boira, el reflector radar per evitar el trànsit marítim.

Precaucions en la navegació nocturna.

C.5. Precaucions en la navegació en aigües somes.

C.6. Material de seguretat reglamentari per a la zona de navegació "C".

Breu descripció, recomanacions d'ús de l'estiba i revisions de: arts, armilles, senyals pirotècnics, mirall de senyals, reflector radar, arnesos i línies de vida, botzina de boira, llanternes i extintors.

C.7. Emergències a la mar.

C.7.1. Accidents personals, tractament d'urgència de: ferides, contusions, hemorràgies i cremades.

Missatges radiomèdics: normes operatives i de redacció.

Farmaciola per a la zona de navegació "C".

C.7.2. Home a l'aigua: prevenció per evitar-lo, arnès de seguretat, il·luminació, alliberar l'hèlix, senyalització del nàufrag, balisament individual, llançament d'ajudes.

Aproximació al nàufrag, maniobres de recerca.

MOB del GPS.

Recollida.

Hipotèrmia.

Tractament i reanimació d'un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac.

C.7.3. Avaries: fallada de govern.

Timó de fortuna.

Anar a la deriva.

C.7.4. Remolc: maniobra d'aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb remolcador i remolcat.

C.7.5. Abordatge: assistència i reconeixement d'avaries.

C.7.6. Encallada involuntària; mesures que cal prendre per sortir de l'embarrancada.

C.7.7. Vies d'aigua i inundació: punts de gran risc: botzina, línia del timó, orificis de fons, aixetes, mànecs, abraçadores i escapament.

Bombes de buidatge i mesures de fortuna per controlar-les i taponar-les: espitxes i matalassos.

C.7.8. Prevenció d'incendis i explosions.

Llocs de risc: cuines; cambres de motors, preses de combustibles, bateries, instal·lació elèctrica, panyol o quarter amb pintura.

Factors que han de concórrer perquè es produeixi el foc.

Procediment en declarar-se un incendi, procediments d'extinció, mesures de caràcter general.

Ofegar el foc, rumb perquè el vent aparent sigui zero.

C.7.9. Mesures que cal prendre abans d'abandonar l'embarcació: risc d'abandonament precipitat, roba, equip personal i material que s'ha de portar, mesures abans d'abandonar el vaixell; missatge que s'ha d'emetre.

Utilització dels senyals pirotècnics.

C.7.10. Societat estatal de salvament marítim, centres locals regionals i zones d'ubicació i cobertura, forma de contactar-hi.

D. Navegació D.1. Coneixements teòrics: D.1.1. Eix, pols, equador, meridians i paral·lels.

Meridià zero i meridià del lloc.

Latitud i longitud.

D.1.2. Cartes de navegació costanera, recalada, llibre de ponts i cartutxos.

Informació que proporcionen les cartes: accidents de la costa, tipus, accidents del terreny, punts de referència, llums, marques, balises, perills, zones prohibides.

Signes i abreviatures més importants utilitzats a les cartes nàutiques: fars, llums d'entrada al port, sondes, naturalesa del fons, ribes, declinació magnètica.

D.1.3. Publicacions nàutiques d'interès: breu descripció dels derroters, guies nàutiques per a la navegació d'esbarjo i llibres de fars.

D.1.4. Cartes de navegació costanera: meridians, paral·lels, escales de latituds i de longituds, declinació.

D.1.5. La milla nàutica.

Nus.

Forma de mesurar les distàncies sobre la carta.

D.1.6. Rumb.

Circular i quadrantal.

D.1.7. Noció elemental del magnetisme terrestre.

D.1.8. Declinació magnètica, com actualitzar-la.

D.1.9. Descripció breu de l'agulla nàutica.

Instal·lació i pertorbacions.

D.1.10. Desviament de l'agulla.

Taules de desviament.

D.1.11. Correcció total.

Càlcul a partir de la declinació i el desviament.

D.1.12. Classes de rumb: vertader, magnètic i d'agulla.

Relació entre ells.

D.1.13. Coeficient de corredora.

Aplicació.

D.1.14. Quarta.

Vent, abatiment, rumb de superfície.

Corrents i les seves influències.

D.1.15. Línies de posició: enfilacions, demores, distàncies, ribes.

Observació de línies de posició amb l'agulla i conversió d'aquestes línies en vertaderes segons el seu traçat a la carta.

Utilització de les enfilacions, les demores i les sondes com a línies de posició de seguretat.

D.1.16. Concepte de marcació i forma de trobar-la.

Relació entre rumb, demora i marcació.

D.1.17. Ajudes a la navegació: marques, llums i senyals marítims: fars, fanals i balises.

D.2. Exercicis sobre la carta nàutica: D.2.1. Donat un punt a la carta, conèixer-ne les coordenades.

Donades les coordenades d'un punt, situar-lo a la carta.

D.2.2. Mesura de distàncies.

Forma de traçar i mesurar els rumbs.

D.2.3. Concepte elemental de navegació per estima gràfica a la carta.

D.2.4. Rumb per passar a una distància determinada de la costa o perill.

Corregir el rumb quan hi hagi abatiment.

Corregir el rumb quan hi hagi corrent.

D.2.5. Traçat i mesura de demores i enfilacions amb el transportador.

D.2.6. L'enfilació i l'oposició com a demores vertaderes.

Càlcul de la correcció total a partir d'una enfilació i de la taula de desviaments.

D.2.7. Obtenir la situació per una demora, una enfilació o una oposició i una línia isòbara simultànies.

D.2.8. Situació per marcacions simultànies, coneixement del rumb.

D.2.9. Obtenir la situació a partir de dues demores simultànies, demora i distància.

Demora i enfilació o dues enfilacions simultànies.

Condicions que han de donar-se perquè les línies de posició siguin fiables.

E. Meteorologia E.1. Importància del temps meteorològic en la seguretat de la navegació.

Concepte de pressió atmosfèrica.

Mides de la pressió atmosfèrica amb el baròmetre aneroide.

E.2. Temperatura.

Unitats i mesures.

E.3. El vent i la mar.

E.4. El vent: direcció, fer remolins, ratxejar.

Contrast.

Refrescar.

Caure.

Calmar.

E.5. Intensitat del vent: escala de Beaufort.

E.6. Vents costaners.

Terral i marinada.

E.7. Instruments de mesura del vent.

Anemòmetre, catavent, penell.

E.8. Escala de Douglas de l'estat de la mar.

E.9. Introducció a la predicció del temps amb el baròmetre i el termòmetre.

F. Comunicacions F.1. Nocions generals del sistema de radiocomunicacions marítimes.

F.2. Utilització dels equips de ràdio VHF.

F.3. Procediments i disciplina radiotelefònics.

F.4. Trucades de socors, urgència i seguretat.

G. Propulsió mecànica G.1. Classes de motors marins per a embarcacions d'esbarjo.

G.1.2. Motors dièsel de quatre temps.

G.1.3. Motors d'explosió de dos i quatre temps.

G.2. Instal·lació de motors marins.

G.2.1. Forabord.

G.2.2. Intrabord.

G.2.3. Interior.

G.2.4. Avantatges i inconvenients.

G.3. Maneig i preocupacions: G.3.1. Comptes bàsics.

Posada en marxa.

Lubricació.

Refrigeració.

G.3.2. Avaries més freqüents.

Desencebament del circuit de combustible.

Contaminació de l'oli de lubricació.

Errades en engegar.

Canvi de bugies.

Bateria i sistema elèctric.

G.3.3. Precaucions a l'hora d'omplir el dipòsit de combustible.

G.3.4. Prevenció d'incendis i explosions al motor". "II.

Patró d'altura A més de tots els coneixements impartits al curs de patró de costa, cal examinar-se dels aspectes següents, referits a navegació: A. Esfera terrestre A.1. Línies principals de l'esfera terrestre.

Eix i pols.

Equador i paral·lels.

Meridians.

Primer meridià.

Tròpics.

Cercles polars.

A.2. Latitud i longitud d'un punt de l'esfera terrestre.

A.3. Situació d'un punt de la terra per latitud i longitud.

A.4. Diferència de latitud i longitud entre dos llocs.

B. L'agulla nàutica B.1. Magnetisme terrestre.

B.2. L'agulla nàutica.

Compassos magnètics i electrònics.

B.3. Correcció total de l'agulla i formes de calcular-la: per enfilacions i per l'Estel Polar.

B.4. Enfilacions i oposicions.

B.5. Taula de desviaments.

C. Rumbs, marcacions i demores C.1. Rumbs.

Classes, conversió i forma de comptar-los.

C.2. Rosa dels vents.

C.3. Marcació, demora i azimut.

C.4. Relació entre rumb, demora i marcació.

C.5. Classes de demores.

D. Traçat i determinació de rumbs i distàncies D.1. Cartes nàutiques; signes i abreviatures que s'hi utilitzen.

D.2. Compàs, transportador i regles paral·lels.

D.3. Situar un punt a la carta.

D.4. Coordenades d'un punt situat a la carta.

D.5. Rumb i distància entre dos punts.

D.6. Rumb per passar a una distància determinada de terra.

E. Navegació amb vent i corrent E.1. Efectes del vent sobre el rumb.

Rumb de superfície.

E.2. Direcció i intensitat horària del corrent.

E.3. Efecte del corrent sobre la derrota.

Rumb i velocitat efectius.

E.4. Correcció del rumb per efecte del corrent.

E.5. Correcció del rumb entre dos punts en zona de corrent conegut.

F. Navegació costanera F.1. Línies de posició.

Situació.

F.2. Situació per demores i marcacions.

F.3. Situació per distàncies.

F.4. Situació per angles horitzontals.

F.5. Altres línies de posició.

Isòbates i enfilacions.

F.6. Situació per marcació a un far que apareix a l'horitzó.

G. L'estima en la navegació costanera G.1. Derrota loxodròmica.

Rumb directe i distància directa.

G.2. Navegació d'estima.

G.3. Situació estimada i situació vertadera.

G.4. Taules nàutiques.

Taules d'estima.

Calculadora.

G.5. Problema directe i problema invers.

G.6. Casos particulars.

G.7. Estima amb corrent i amb abatiment.

H. Marees H.1. Causes de les marees.

H.2. Anuari i taules de marees.

H.3. Nivell de referència de les sondes.

H.4. Càlcul de l'hora i alçada de la plenamar i la baixamar.

H.5. Càlcul de la sonda en un moment qualsevol.

Problema directe i problema invers.

H.6. Corrents de marea.

H.7. Correcció de l'alçada de la marea per pressió atmosfèrica.

I. Mesura del temps I.1. Temps universal.

I.2. Hora civil de Greenwich.

I.3. Hora civil del lloc.

I.4. Hora lleial, fusos o zones horàries.

I.5. Hora oficial.

I.6. Hora del rellotge de bitàcola.

I.7. Pas d'unes hores a unes altres.

I.8. Diferències d'hora entre dos llocs.

J. Publicacions.

Utilització J.1. Derroters.

J.2. Llibres de fars i senyals de boira.

J.3. Llibres de radiosenyals.

J.4. Avís als navegants. "Avurnaves".

J.5. Quadern de bitàcola.

J.6. Catàleg de cartes nàutiques i publicacions nàutiques.

K. Radar K.1. Breu descripció.

K2.

Marcació i distàncies radar.

K.3. Abast.

K.4. Errors i pertorbacions.

K.5. Situacions radar.

K.6. Reflectors radar.

K.7. Interpretació de la imatge.

L. La navegació electrònica.

Utilització pràctica L.1. Radiogoniòmetres.

Breu descripció i utilització.

L.2. Navegació hiperbòlica.

Loran i Decca.

Situació.

L.3. Navegació per satèl·lit.

Situació.

M. Govern automàtic M.1. Pilot automàtic.

M.2. Pilot de vent".

Article 3

Els títols expedits pel Club Nàutic d'Andorra amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret són reconeguts pel Govern, sempre que els titulars tinguin els coneixements inclosos en els programes de formació detallats a l'article anterior.

Article 4

El Govern pot delegar en altres entitats reconegudes la facultat de lliurar els títols de capacitació per poder pilotar embarcacions nàutiques esportives, després de comprovar la idoneïtat dels programes de formació que imparteixen.

Article 5

El Govern pot variar els programes de formació detallats a l'article 2, en funció de la reglamentació internacional o de les necessitats que comportin els convenis internacionals sobre aquesta matèria que Andorra pugui subscriure.

Article 6

Qualsevol de les entitats delegades al seu dia per expedir els títols de capacitació per pilotar embarcacions nàutiques esportives pot perdre aquesta qualitat en funció de la manca d'idoneïtat dels programes de formació, d'adaptació a la normativa internacional o per qualsevol altra causa que suposi la necessitat de revisar la legislació actual i comporti la variació dels criteris d'expedició dels títols referenciats.

Proposeu una millora