Text

GLT20210201_09_32_26 Edicte Edicte de l’1-2-2021 pel qual es fa pública l’esmena de l’annex II del Conveni internacional contra el dopatge en l’esport, fet a París el 19 d’octubre del 2005, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2021. Atès que el Conveni internacional contra el dopatge en l’esport, fet a París el 19 d’octubre del 2005, és vigent a Andorra des de l’1 de març del 2009 i que, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 4, els annexos en són part íntegra; Atès que el 15 de novembre del 2020 la directora general de la UNESCO va notificar als estats part del Conveni la proposta d’esmena de l’annex II; Atès que, transcorregut el termini que disposa l’apartat 2 de l’article 34, cap dels estats part no s’ha oposat a aquesta esmena i que, en conseqüència, s’ha aprovat l’esmena, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2021; Atès que el 7 de novembre del 2019 el comitè executiu de la WADA va aprovar una versió revisada a la Conferència mundial sobre dopatge en l’esport a Katowice, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2021; Atès que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 25 de la Llei reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats, del 19 de desembre de 1996, el Govern, en la sessió del 23 de desembre del 2020, va acordar aprovar l’esmena esmentada; Atès que, d’acord amb l’apartat 2 del mateix article 25, el Govern ho ha comunicat als coprínceps i al Consell General i que, transcorregut un termini de quinze dies, no s’hi han oposat; Es fa pública l’esmena de l’annex II del Conveni internacional contra el dopatge en l’esport, fet a París el 19 d’octubre del 2005, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2021 i que diu el següent: “Annex II - Estàndard internacional per autoritzar l’ús de substàncies i mètodes amb finalitats terapèutiques Segona part: normes i procediments per concedir una AUT 4.0. Obtenció d’una AUT 4.1. Un esportista que necessita utilitzar una substància o un mètode prohibits per raons terapèutiques ha de demanar i obtenir una AUT, segons l’article 4.2, abans de la utilització o possessió de la substància o el mètode en qüestió.

De tota manera, un esportista pot demanar retroactivament una AUT (sempre que compleixi les condicions de l’article 4.2 si es dona una de les excepcions següents:

a) En cas d’una emergència o si era necessari el tractament urgent d’una afecció mèdica.

b) No hi havia temps suficient o l’oportunitat o es donaven altres circumstàncies excepcionals que impedien a l’esportista aplicar (o que el CAUT examinés) una demanda d’AUT abans de la presa de mostres.

c) Per raons nacionals de priorització de certs esports, l’agència nacional antidopatge de l’esportista no va permetre o requerir que l’esportista fes una demanda d’AUT prospectiva (vegeu el comentari de l’article 5.1).

d) Si l’organització antidopatge decideix prendre una mostra d’un esportista que no és de nivell internacional o nacional, i l’esportista està utilitzant una substància o un mètode prohibits per raons terapèutiques, l’organització antidopatge ha de permetre que l’esportista demani una AUT retroactiva.

e) Si l’esportista ha utilitzat, fora de competició i per raons terapèutiques, una substància prohibida que només està prohibida en competició. [Comentari sobre els articles 4.1.c, 4.1.d i 4.1.e: es recomana fortament a aquests atletes que tinguin preparat un dossier mèdic que demostri que satisfan les condicions d’AUT exposades a l’article 4.2, en cas que sigui necessària una demanda retroactiva d’AUT després de la presa de mostres.] [Comentari sobre l’article 4.1.e: aquest article vol reglamentar les situacions en les quals, per raons terapèutiques, un esportista utilitza fora de la competició una substància que només està prohibida en competició, però en què hi ha el risc que encara quedin restes de la dita substància a l’organisme en competició.

En aquests casos, l’organització antidopatge ha de permetre a l’esportista que demani una AUT retroactiva (si no l’ha demanat per endavant).

Això també pretén evitar que les organitzacions antidopatge facin l’avaluació anticipada de demandes d’AUT finalment no necessàries.] 4.2. Es pot concedir una AUT a un esportista només si, estrictament, pot demostrar, un cop examinades les probabilitats, que es compleixen cada una de les condicions següents: a. La substància o el mètode prohibits en qüestió són necessaris per al tractament d’una afecció mèdica diagnosticada i suportada per proves clíniques rellevants. [Comentari sobre l’article 4.2.a: l’ús de la substància o el mètode prohibits pot formar part d’un examen diagnòstic necessari en lloc d’un tractament per se.] b. L’ús terapèutic de la substància o del mètode prohibits no pot produir, en el balanç de les probabilitats, cap millora addicional en el rendiment, més enllà del que es pugui esperar en tornar a l’estat de salut normal de l’esportista, després del tractament de la seva condició mèdica. [Comentari sobre l’article 4.2.b: l’estat de salut normal de l’esportista ha de ser determinat a títol individual.

L’estat de salut normal per a un esportista en específic és el seu estat de salut sense l’afecció mèdica per la qual demana l’AUT.] c. La substància o el mètode prohibits són un tractament indicat per a l’afecció mèdica, i no hi ha cap alternativa terapèutica raonable autoritzada. [Comentari sobre l’article 4.2.c: el metge ha d’explicar per què el tractament escollit és el més apropiat, per exemple, d’acord amb l’experiència, els perfils d’efectes secundaris o altres justificacions mèdiques, inclosa, si escau, la pràctica mèdica pròpia d’una regió geogràfica i la capacitat d’accedir al medicament.

A més, no sempre és necessari provar en va alternatives abans d’utilitzar la substància o el mètode prohibits.] d. La necessitat d’utilitzar la substància o el mètode prohibits no és una conseqüència parcial o total de l’ús anterior (sense AUT) d’una substància o d’un mètode que estiguessin prohibits en el moment d’usar-los. [Comentari sobre l’article 4.2: els documents de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) titulats Directrius mèdiques de les AUT , publicats al lloc web de l’AMA, s’han d’utilitzar per ajudar a aplicar aquests criteris en el supòsit d’estats patològics particulars.

L’adquisició d’una AUT es basa únicament en la consideració de les condicions establertes a l’article 4.2. No té en consideració si la substància o el mètode prohibits són els més apropiats o els més segurs des del punt de vista clínic, ni si el seu ús és legal a totes les jurisdiccions.

Quan el CAUT d’una federació internacional o d’una organització responsable de grans esdeveniments decideix reconèixer o no una AUT concedida per una altra organització antidopatge (vegeu l’article 7) i quan l’AMA revisa una decisió per concedir (o no) una AUT (vegeu l’article 8), la qüestió que cal considerar és la mateixa que quan un CAUT ha d’avaluar una sol·licitud d’AUT de conformitat amb l’article 6: l’esportista ha demostrat, en el balanç de les probabilitats, que es respecta cada una de les condicions que preveu l’article 4.2?] 4.3. En circumstàncies excepcionals, i sense perjudici de qualsevol altra disposició d’aquest estàndard internacional per a les autoritzacions d’ús amb fins terapèutics, un esportista pot sol·licitar i obtenir l’aprovació retroactiva per a l’ús terapèutic d’una substància o d’un mètode prohibits si, tenint en compte la finalitat del Codi, seria manifestament injust no concedir-li una AUT retroactiva.

Als esportistes de nivell internacional i nacional, una organització antidopatge pot concedir-los una AUT retroactiva de conformitat amb aquest article, només amb l’aprovació prèvia de l’AMA (i l’AMA pot, a la seva absoluta discreció, acceptar o refusar la decisió de l’organització antidopatge).

En el cas dels esportistes que no siguin de nivell internacional o nacional, l’organització antidopatge corresponent pot concedir la sol·licitud d’un esportista per a una AUT retroactiva d’acord amb aquest article, sense haver consultat prèviament l’AMA; no obstant això, l’AMA pot revisar en qualsevol moment la decisió de l’organització antidopatge d’atorgar una AUT retroactiva d’acord amb aquest article i, a la seva absoluta discreció, pot acordar-la o revocar-la.

Qualsevol decisió presa per l’AMA o una organització antidopatge en virtut d’aquest article no pot ser impugnada ni com a defensa d’un procediment per infracció de les normes antidopatge ni per mitjà d’una apel·lació, ni de cap altra manera.

De totes les decisions preses per una organització antidopatge en virtut d’aquest article 4.3, ja sigui per atorgar o denegar una AUT, se n’ha d’informar a través d’ADAMS, d’acord amb l’article 5.5. [Comentari sobre l’article 4.3: per evitar dubtes, es pot concedir l’aprovació retroactiva segons l’article 4.3, fins i tot si no es compleixen les condicions de l’article 4.2 (tot i que l’aprovació d’aquestes condicions serà una consideració rellevant).

Altres factors rellevants poden incloure les raons per les quals l’esportista no ha fet la demanda amb anterioritat; l’experiència de l’esportista; si l’esportista va declarar l’ús de la substància o el mètode al formulari de control de dopatge, i la caducitat recent de l’AUT.

A l’hora de prendre la decisió, l’AMA pot, a la seva discreció, consultar amb un membre d’un CAUT de l’AMA.] 5.0. Responsabilitats de les organitzacions antidopatge en matèria d’AUT 5.1. L’article 4.4 del Codi especifica el següent:

a) les organitzacions antidopatge que són competents per dictar decisions en matèria d’AUT;

b) la manera com aquestes decisions en matèria d’AUT han de ser reconegudes i respectades per altres organitzacions antidopatge, i

c) el moment en què les decisions en matèria d’AUT poden ser revisades o ser objecte d’un recurs. [Comentari sobre l’article 5.1: vegeu, a l’annex 1, el quadre que resumeix les disposicions clau de l’article 4.4 del Codi.

Quan les exigències de política nacional i els imperatius nacionals porten una organització nacional antidopatge a prioritzar certs esports en detriment d’altres durant la planificació dels controls (com estableix l’article 4.4.1 de l’estàndard internacional per als controls i les investigacions), l’organització nacional antidopatge pot negar-se a examinar amb antelació les sol·licituds d’AUT d’esportistes en la totalitat o en una part dels esports no prioritaris; en aquest cas, però, ha de permetre que aquests esportistes presentin una sol·licitud d’AUT retroactiva si, posteriorment, se’ls sotmet a un control antidopatge.

L’organització nacional antidopatge n’ha d’informar els esportistes implicats en el seu lloc web.

L’article 4.4.2 del Codi especifica la competència d’una organització nacional antidopatge respecte de les decisions en matèria d’AUT, relatives a esportistes que no són de nivell internacional.

En el cas de desacord sobre l’organització nacional antidopatge que hauria d’examinar la sol·licitud d’AUT d’un esportista que no és de nivell internacional, li correspon decidir a l’AMA.

La decisió de l’AMA és ferma i inapel·lable.] 5.2. Per evitar dubtes, quan una organització antidopatge nacional atorga una AUT a un atleta, aquesta AUT és vàlida en l’àmbit nacional i mundial i no necessita ser reconeguda formalment per altres organitzacions antidopatge segons l’article 7.0 (per exemple, si a un atleta se li concedeix una AUT per part de la seva organització antidopatge i després s’entrena o competeix al país d’una altra organització antidopatge, aquesta AUT serà vàlida si l’atleta passa un control d’aquesta organització antidopatge). 5.3. Cada organització nacional antidopatge, federació internacional i organització responsable de grans esdeveniments està obligada a crear un CAUT per establir si les sol·licituds de concessió o reconeixement d’una AUT compleixen els requisits que preveu l’article 4.2. [Comentari sobre l’article 5.3: per evitar dubtes, l’organització antidopatge corresponent pot determinar el compliment de les condicions establertes als articles 4.1 i 4.3 consultant-ho amb un membre o membres del CAUT.

Tot i que una organització responsable de grans esdeveniments pot optar per reconèixer automàticament les AUT preexistents, hi ha d’haver un mecanisme perquè els esportistes que participin en l’esdeveniment obtinguin una nova AUT en cas de ser necessari.

Cada organització responsable de grans esdeveniments pot optar entre crear el seu propi CAUT per a aquest efecte, o externalitzar aquesta tasca mitjançant un acord amb una tercera part.

En qualsevol cas, l’objectiu ha de ser garantir, als esportistes que competeixin en aquests esdeveniments, la possibilitat d’obtenir una AUT ràpidament i eficaçment abans de competir.] a. Els CAUT han d’incloure almenys tres metges amb experiència en la cura i el tractament d’esportistes, i un coneixement sòlid de la medicina clínica i esportiva.

En els casos d’esportistes amb necessitats especials, com per exemple amb una discapacitat, almenys un membre del CAUT hauria de tenir aquests coneixements.

Un metge membre hauria d’actuar com a president del CAUT. b. A l’efecte d’assegurar la independència de les decisions, tots els membres del CAUT han de signar una declaració de confidencialitat i no incórrer en cap conflicte d’interessos (un model de declaració està disponible al lloc web de l’AMA). 5.4. Cada organització nacional antidopatge, federació internacional i organització responsable de grans esdeveniments està obligada a establir i publicar un procediment clar, aplicable a les sol·licituds d’AUT que es presenten al seu CAUT, que ha de ser conforme a aquestes normes internacionals.

També ha de publicar els detalls d’aquest procediment (com a mínim) en un lloc destacat del seu lloc web i comunicar-ho a l’AMA.

Al seu torn, l’AMA pot publicar aquestes dades en el seu propi lloc web. 5.5. Cada organització nacional antidopatge, federació internacional i organització responsable de grans esdeveniments ha d’informar immediatament (en anglès o francès) de totes les decisions del seu CAUT d’atorgar o denegar les AUT, i de totes les decisions de reconèixer o negar-se a reconèixer les AUT d’altres organitzacions antidopatge, mitjançant ADAMS, tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, dins dels vint-i-un dies següents a la recepció de la decisió.

La decisió de denegar una AUT ha d’incloure una explicació dels motius de la denegació.

Pel que fa a les AUT concedides, la informació comunicada ha d’incloure (en anglès o francès) el següent:

a) Si es va donar permís a l’esportista per sol·licitar una AUT de manera retroactiva segons l’article 4.1 i una explicació del motiu o els motius de la demanda; o si es va permetre a l’esportista sol·licitar-la i se li va concedir una AUT retroactivament segons l’article 4.3 i una explicació del motiu o els motius. b. La substància o el mètode aprovat, i també la dosi, la freqüència i la via d’administració permeses, la durada de l’AUT i qualsevol altra condició imposada relativa a l’AUT. c. El formulari de sol·licitud de l’AUT i les dades clíniques pertinents amb les quals s’estableix que s’han complert les condicions de l’article 4.2 (a les quals només tindran accés l’AMA, l’organització antidopatge nacional i la federació internacional de l’esportista, i l’organització responsable de l’esdeveniment en el qual l’esportista vol competir). [Comentari sobre l’article 5.5: el formulari de sol·licitud d’AUT pot ser traduït a altres idiomes per les organitzacions antidopatge, però el text original en anglès o francès ha de romandre al formulari i s’ha de proporcionar una traducció en anglès o francès del contingut.

Cal proporcionar la fitxa mèdica completa, incloses les proves diagnòstiques, els resultats de laboratori i els valors, però no s’han de traduir ni a l’anglès ni al francès.

S’haurà d’introduir un resum traduït de tota la informació clau (incloses les proves diagnòstiques) a ADAMS, amb la informació suficient per establir clarament el diagnòstic.

Es recomana que el resum el prepari un metge o una altra persona amb coneixements mèdics adequats per entendre i resumir adequadament la informació mèdica.

L’organització antidopatge o l’AMA poden demanar traduccions més detallades o completes.] 5.6. Quan una organització nacional antidopatge concedeix una AUT a un esportista, ha de comunicar-li per escrit (a) que l’AUT només és vàlida en l’àmbit nacional, i (b) que si esdevé un esportista de nivell internacional o competeix en un esdeveniment internacional, aquesta AUT no serà vàlida, llevat que, de conformitat amb l’article 7.0, sigui reconeguda per la federació internacional o per l’organització responsable de grans esdeveniments.

Per tant, l’organització nacional antidopatge ha d’ajudar l’esportista a determinar quan ha d’enviar l’AUT a una federació internacional o a una organització responsable de grans esdeveniments per tal que la reconeguin, i guiar-lo i donar-li suport durant el procediment de reconeixement. 5.7. Cada federació internacional i organització responsable de grans esdeveniments ha de publicar una llista (com a mínim en un lloc destacat del seu lloc web i ha d’enviar-la a l’AMA), en la qual s’indiqui clarament: 1) els esportistes que en depenen i que estan obligats a dirigir-s’hi per sol·licitar una AUT i els terminis per formular aquesta sol·licitud; 2) les decisions en matèria d’AUT adoptades per altres organitzacions antidopatge que reconeix automàticament i que, per consegüent i de conformitat amb l’article 7.1.a, no necessiten aquesta sol·licitud, i 3) les decisions en matèria d’AUT adoptades per altres organitzacions antidopatge que, de conformitat amb l’article 7.1.b, li han de ser lliurades per obtenir el reconeixement. 5.8. Qualsevol AUT que un esportista hagi obtingut d’una organització nacional antidopatge deixa de ser vàlida si l’esportista esdevé un esportista de nivell internacional o competeix en un esdeveniment internacional, llevat que, de conformitat amb l’article 7.0, la federació internacional reconegui aquesta AUT.

Si una federació internacional atorga una AUT a un esportista i l’esportista competeix en un esdeveniment internacional organitzat per una organització responsable de grans esdeveniments, l’AUT no serà vàlida tret que l’organització corresponent responsable de l’esdeveniment reconegui aquesta AUT d’acord amb l’article 7.0. Com a resultat, si la federació internacional o l’organització responsable de grans esdeveniments (segons correspongui) declina reconèixer l’AUT, llavors (subjecte als drets de revisió i apel·lació de l’esportista) no es pot confiar en aquesta AUT per excusar la presència, l’ús, la possessió o l’administració de la substància o del mètode prohibits esmentats en l’AUT en relació amb aquesta federació internacional o organització responsable de grans esdeveniments. 6.0. Procediment per sol·licitar una AUT 6.1. Un esportista que necessiti una AUT ha de sol·licitar-la el més aviat possible.

Únicament per a les substàncies prohibides en competició l’esportista ha de sol·licitar una AUT almenys trenta (30) dies abans de la seva pròxima competició, tret que es tracti d’una situació d’emergència o excepcional. 6.2. L’esportista ha de fer la sol·licitud a la seva organització antidopatge nacional, federació internacional o organització responsable de grans esdeveniments (segons correspongui) mitjançant el formulari de sol·licitud d’AUT proporcionat.

Les organitzacions antidopatge hauran de posar a disposició el formulari de sol·licitud que volen que facin servir els esportistes per descarregar-lo des dels seus llocs web.

Aquest formulari s’ha de basar en la plantilla “Formulari de sol·licitud d’AUT”, disponible al web de l’AMA.

Les organitzacions antidopatge poden modificar la plantilla per incloure-hi sol·licituds d’informació addicionals, però mai no poden eliminar cap secció ni cap element. [Comentari sobre l’article 6.2: en determinades situacions, un atleta pot no saber a quina organització nacional antidopatge ha de sol·licitar una AUT.

En aquestes circumstàncies, l’esportista ha de consultar l’organització nacional antidopatge del país de l’organització esportiva per a la qual competeix (o de la qual és membre o titular de la llicència) per determinar si pertany a la jurisdicció d’AUT d’aquesta organització antidopatge, segons les seves normes.

Si aquesta organització nacional antidopatge es nega a avaluar la sol·licitud d’AUT perquè l’esportista no pertany a la seva jurisdicció d’AUT, l’esportista ha de consultar les normes antidopatge de l’organització nacional antidopatge del país on resideixi (si és diferent).

Si l’esportista encara no pertany a la jurisdicció d’AUT de l’organització antidopatge nacional, l’esportista ha de consultar les regles antidopatge de l’organització antidopatge nacional del seu país de ciutadania (si és diferent d’on competeix o resideix).

Els esportistes poden posar-se en contacte amb qualsevol de les organitzacions antidopatge nacionals esmentades anteriorment per obtenir ajuda per determinar si l’organització antidopatge nacional té jurisdicció d’AUT.

En el cas que cap de les organitzacions nacionals antidopatge esmentades anteriorment no tingui jurisdicció sobre AUT, quan hi hagi un resultat analític advers, normalment s’ha de permetre a l’esportista sol·licitar una AUT retroactiva a l’organització antidopatge que tingui autoritat per gestionar resultats.

Vegeu també els diagrames de flux resum sobre “On sol·licitar?” a la secció mèdica del lloc web de l’AMA.] 6.3. Un esportista no pot sol·licitar a més d’una organització antidopatge una AUT per utilitzar la mateixa substància o mètode prohibits per a la mateixa condició mèdica.

Un esportista tampoc no pot tenir més d’una AUT a la vegada per a l’ús de la mateixa substància o mètode prohibits per a la mateixa condició mèdica (i qualsevol AUT nova substitueix l’AUT anterior, que ha de ser cancel·lada per l’organització antidopatge corresponent). 6.4. L’esportista ha de presentar el formulari de sol·licitud d’AUT a l’organització antidopatge corresponent a través d’ADAMS o segons s’especifiqui per part de l’organització antidopatge.

El formulari ha d’estar signat pel metge tractant i ha d’anar acompanyat de la història clínica completa, inclosa la documentació del diagnòstic inicial (si és possible) i els resultats de tots els exàmens, les investigacions de laboratori i els estudis d’imatge rellevants per a l’aplicació. [Comentari sobre l’article 6.4: les informacions sotmeses en relació amb el diagnòstic i el tractament s’han de guiar pels documents pertinents de l’AMA publicats al seu lloc web.] 6.5. L’esportista ha de conservar una còpia completa del formulari de sol·licitud d’AUT i de tots els materials i les informacions presentats com a suport d’aquesta sol·licitud. 6.6. El CAUT només ha de considerar una sol·licitud d’AUT després de rebre un formulari de sol·licitud completat correctament, acompanyat de tots els documents pertinents.

Les sol·licituds incompletes s’han de retornar a l’esportista perquè les completi i les torni a enviar. 6.7. El CAUT pot demanar a l’esportista o al seu metge tota la informació, els resultats d’exàmens o estudis de diagnosi d’imatge addicionals, o qualsevol altra informació que consideri necessària per estudiar la sol·licitud de l’esportista; el CAUT pot recórrer a l’assistència d’experts mèdics o científics si ho considera oportú. 6.8. Totes les despeses efectuades per l’esportista per lliurar la seva sol·licitud d’AUT, i per completar-la com ho exigeix el CAUT, van a càrrec seu. 6.9. El CAUT ha de decidir el més aviat possible si concedeix o denega la sol·licitud i, normalment (és a dir, llevat de circumstàncies excepcionals), en un termini de vint-i-un dies a comptar de la data de recepció d’una sol·licitud completa.

Quan una sol·licitud d’AUT es lliuri en un termini raonable abans d’un esdeveniment, el CAUT ha de fer el possible per donar a conèixer la seva decisió abans del començament d’aquest esdeveniment. 6.10. La decisió del CAUT s’ha de comunicar per escrit a l’esportista i s’ha de posar a disposició de l’AMA i d’altres organitzacions antidopatge mitjançant ADAMS, d’acord amb l’article 5.5. 6.11. Cada AUT té una durada específica definida pel CAUT, al final de la qual caduca automàticament.

Si l’esportista ha de continuar utilitzant la substància o el mètode prohibits després de la data de caducitat, ha de presentar una sol·licitud per a una nova AUT molt abans d’aquesta data de caducitat, de manera que hi hagi prou temps per prendre una decisió sobre la sol·licitud abans d’aquesta data. [Comentari sobre l’article 6.11: si escau, la durada de la validesa ha de ser guiada pels documents de l’AMA “Directrius per al metge d’AUT”.] 6.12. S’ha de retirar una AUT abans de la seva caducitat si l’esportista no compleix amb rapidesa els requisits o les condicions imposats per l’organització antidopatge que atorga l’AUT.

Alternativament, una AUT es pot revertir després de la revisió per part de l’AMA o en cas d’apel·lació. 6.13. Quan es produeixi un resultat analític advers poc després d’haver caducat una AUT per a la substància prohibida en qüestió o poc després que s’hagi retirat o revertit, l’organització antidopatge ha de fer la revisió inicial del resultat analític advers, d’acord amb l’article 5.1.1.1 de l’estàndard internacional per a la gestió de resultats, i ha de considerar si la troballa és coherent amb l’ús de la substància prohibida abans del venciment, la retirada o reversió de l’AUT.

Si és així, aquest ús (i qualsevol presència resultant de la substància prohibida a la mostra de l’atleta) no constitueix una infracció de les regles antidopatge. 6.14. Quan, després d’haver obtingut una AUT, l’esportista necessiti una dosi, freqüència, via o durada d’administració de la substància o el mètode prohibits sensiblement diferent de la que especifica l’AUT, l’esportista haurà de contactar amb l’organització antidopatge, que determinarà si l’esportista he de presentar una nova sol·licitud d’AUT.

Si la presència, l’ús, la possessió o l’administració de la substància o del mètode prohibits no és compatible amb els termes de l’AUT concedida, el fet que l’esportista disposi d’una AUT no impedeix concloure que ha comès una infracció de les regles antidopatge. [Comentari sobre l’article 6.14: es reconeix que, per a certes afeccions mèdiques, les dosis poden fluctuar, especialment durant les primeres etapes de l’establiment d’un règim de tractament o per a una afecció com la diabetis insulinodependent.

Aquestes fluctuacions potencials s’han de tenir en compte a l’AUT.

No obstant això, en cas que es produeixi un canvi que no es tingui en compte a l’AUT, l’esportista ha de contactar amb l’organització antidopatge corresponent per determinar si es necessita una nova AUT.] 7.0. Procediment per reconèixer una AUT 7.1. L’article 4.4 del Codi exigeix que les organitzacions antidopatge reconeguin les AUT que compleixen les condicions de l’article 4.2 concedides per altres organitzacions antidopatge.

Per consegüent, l’esportista que se sotmet a les exigències, en matèria d’AUT, d’una federació internacional o d’una organització responsable de grans esdeveniments, i que ja té una AUT, no està obligat a sol·licitar una nova AUT a la federació internacional o a l’organització responsable de grans esdeveniments.

En comptes d’això: a. La federació internacional o l’organització responsable de grans esdeveniments pot indicar que reconeixerà automàticament les decisions en matèria d’AUT adoptades en virtut de l’article 4.4 del Codi (o determinades categories de decisions; per exemple, les de certes organitzacions antidopatge o les que fan referència a determinades substàncies prohibides), sempre que aquestes decisions hagin estat notificades de conformitat amb l’article 5.5. Si l’AUT de l’esportista pertany a una categoria d’AUT automàticament reconeguda, l’esportista no necessita fer cap altre tràmit. [Comentari sobre l’article 7.1.a: per facilitar els tràmits als esportistes, es recomana fortament el reconeixement automàtic de les decisions en matèria d’AUT, un cop han estat notificades a través d’ADAMS de conformitat amb l’article 5.5. Si una federació internacional o una organització responsable de grans esdeveniments no vol reconèixer automàticament totes les AUT, haurà de reconèixer automàticament totes les decisions que li sigui possible; per exemple, publicant i actualitzant una llista d’organitzacions antidopatge les decisions de les quals, en matèria d’AUT, es reconeixeran automàticament, o una llista de les substàncies prohibides per a les quals les AUT es reconeixeran automàticament.

Aquesta publicació s’ha de fer de la manera que s’especifica a l’article 5.4; és a dir, la llista s’ha de publicar al lloc web de la federació internacional i s’ha de notificar a l’AMA i a les organitzacions nacionals antidopatge.] b. A falta de reconeixement automàtic, l’esportista ha de lliurar una sol·licitud de reconeixement d’una AUT a la federació internacional o a l’organització responsable de grans esdeveniments en qüestió, a través d’ADAMS, o com ho indiqui la federació internacional o l’organització responsable de l’esdeveniment.

La sol·licitud ha d’anar acompanyada d’una còpia de l’AUT, del formulari original de sol·licitud d’AUT i dels documents necessaris per presentar aquesta sol·licitud, els quals s’esmenten a l’article 6.4 (llevat que l’organització antidopatge que ha concedit l’AUT ja hagi notificat l’AUT i els documents que l’acompanyen a través d’ADAMS, de conformitat amb l’article 5.5). 7.2. Les sol·licituds de reconeixement d’AUT incompletes són retornades a l’esportista perquè les ompli degudament i les lliuri de nou.

A més, el CAUT pot demanar a l’esportista o al seu metge totes les informacions, els resultats d’exàmens, estudis de diagnosi per la imatge o qualsevol altra informació que consideri necessària a fi d’examinar la sol·licitud de reconeixement d’AUT de l’esportista.

El CAUT pot recórrer a l’assistència d’experts mèdics o científics si ho considera oportú. 7.3. Totes les despeses efectuades per l’esportista per lliurar la sol·licitud de reconeixement d’AUT i per completar-la com ho exigeix el CAUT van a càrrec seu. 7.4. El CAUT decideix, al més aviat possible, si reconeix o no l’AUT i, normalment (és a dir, llevat de circumstàncies excepcionals), en un termini de vint-i-un dies a comptar de la data de recepció d’una sol·licitud de reconeixement completa.

Quan una sol·licitud es lliura en un termini raonable abans d’un esdeveniment, el CAUT ha de fer el possible per donar a conèixer la seva decisió abans del començament de l’esdeveniment. 7.5. El CAUT ha de notificar la seva decisió a l’esportista per escrit i comunicar-la a l’AMA i a la resta d’organitzacions antidopatge a través d’ADAMS.

La decisió de no reconèixer una AUT ha d’incloure els motius de la denegació. 7.6. Si una federació internacional decideix fer un control a un esportista que no és un esportista de nivell internacional, haurà de reconèixer una AUT acceptada per l’organització nacional antidopatge de l’esportista, llevat que es requereixi a l’esportista demanar el reconeixement d’AUT d’acord amb els articles 5.8 i 7.0, és a dir, perquè l’atleta competeixi en un esdeveniment internacional. 8.0. Revisió per part de l’AMA de les decisions sobre AUT 8.1. L’article 4.4.6 del Codi estableix que, en certs casos, l’AMA ha de revisar les decisions aprovades per les federacions internacionals en matèria d’AUT i que pot revisar qualsevol altra decisió en matèria d’AUT, per determinar que són conformes a les condicions de l’article 4.1 i el 4.2. En relació amb les condicions de l’article 4.2, l’AMA ha d’establir un CAUT que compleixi els requisits de l’article 5.3 per dur a terme aquestes revisions.

En relació amb les condicions de l’article 4.1, poden ser revisades per l’AMA (que pot, a la seva discreció, consultar amb un membre o membres del CAUT de l’AMA). 8.2. Tota sol·licitud de revisió s’envia a l’AMA per escrit i s’ha d’acompanyar del pagament de les despeses de tramitació que estableixi l’AMA, així com de les còpies de tota la informació que s’especifica a l’article 6.4 (o, en el cas de revisar una denegació d’AUT, de tota la documentació lliurada per l’esportista en relació amb la sol·licitud original d’AUT).

Una còpia de la sol·licitud es tramet a la part, la decisió de la qual s’està revisant, i també a l’esportista (si no és qui ha demanat la revisió). 8.3. Quan la sol·licitud de revisió té a veure amb una decisió en matèria d’AUT que l’AMA no està obligada a revisar, l’AMA n’informa l’esportista, al més aviat possible, revisi o no finalment l’AUT.

Qualsevol decisió de l’AMA de no revisar la decisió d’AUT és definitiva i no s’hi pot apel·lar.

No obstant això, la decisió d’AUT encara pot ser objecte d’apel·lació, tal com s’estableix a l’article 4.4.7 del Codi. 8.4. Quan la sol·licitud fa referència a la revisió d’una decisió d’una federació internacional en matèria d’AUT que l’AMA ha de revisar, l’AMA pot, no obstant això, remetre el cas de nou a la federació internacional (a) per a un aclariment (per exemple, quan en la decisió no s’indiquen clarament els motius), o (b) per tal que la federació internacional la reconsideri (per exemple, quan l’AUT s’ha denegat, únicament perquè faltaven resultats d’anàlisis mèdiques o altres informacions necessàries per demostrar el compliment de les condicions de l’article 4.2). [Comentari sobre l’article 8.4: si una federació internacional es nega a reconèixer una AUT concedida per una organització nacional antidopatge només perquè falten proves mèdiques o altra informació necessària per demostrar el compliment de les condicions de l’article 4.2, la qüestió no s’ha de remetre a l’AMA.

En lloc d’això, el fitxer s’ha de completar i tornar a enviar a la federació internacional.] 8.5. Quan es tramet una sol·licitud de revisió al CAUT de l’AMA, el CAUT pot demanar a l’organització antidopatge o a l’esportista dades complementàries, inclosos estudis addicionals, com estableix l’article 6.7, o pot recórrer a l’assistència d’altres experts mèdics o científics si ho considera oportú. 8.6. L’AMA anul·la tota AUT que no compleixi les condicions dels articles 4.1 i 4.2 (segons correspongui).

Quan l’AUT anul·lada és prospectiva (i no retroactiva), aquesta anul·lació entra en vigor en la data que especifica l’AMA (data que no pot ser anterior a la de la notificació a l’esportista).

L’anul·lació de l’AUT no té cap efecte retroactiu i no anul·la els resultats de l’esportista anteriors a la notificació per part de l’AMA.

No obstant això, si l’AUT anul·lada és una AUT retroactiva, l’anul·lació també és retroactiva. 8.7. L’AMA revoca tota denegació d’AUT per part d’una organització antidopatge quan la sol·licitud d’AUT compleix les condicions dels articles 4.1 i 4.2 (segons correspongui).

En aquest cas, per tant, el CAUT de l’AMA concedeix l’AUT. 8.8. Quan el CAUT de l’AMA revisa la decisió d’una federació internacional en virtut de l’article 4.4.3 del Codi (revisió obligatòria), pot exigir que l’organització antidopatge contestada (és a dir, l’organització antidopatge de la qual no confirma el punt de vista) (a) retorni les despeses de tramitació a la part que hagi dut la decisió davant de l’AMA (si escau), o (b) retorni les despeses efectuades per l’AMA en relació amb aquesta revisió, en el supòsit que no estiguin incloses en les despeses de tramitació. 8.9. Quan el CAUT de l’AMA anul·la una decisió en matèria d’AUT que l’AMA ha decidit revisar per iniciativa pròpia, l’AMA pot exigir que l’organització antidopatge que havia emès la decisió retorni les despeses efectuades per l’AMA relatives a aquesta revisió. 8.10. Si escau, l’AMA ha de comunicar la decisió motivada pel seu CAUT a l’esportista, a la seva organització antidopatge nacional i a la federació internacional (i, si escau, a l’organització responsable de grans esdeveniments). 9.0. Confidencialitat de la informació 9.1. El tractament de la informació personal durant el procés d’una AUT per part de les organitzacions antidopatge ha de respectar l’estàndard internacional de la protecció de dades personals.

Les organitzacions antidopatge han de vetllar per tenir una competència o base legal vàlida per al dit tractament, de conformitat amb l’estàndard internacional de protecció de dades personals i les lleis aplicables. 9.2. Les organitzacions antidopatge han de comunicar per escrit la informació següent als esportistes, de la mateixa manera que qualsevol altra informació rellevant, d’acord amb l’article 7.1 de l’estàndard internacional de protecció de dades personals en relació amb una sol·licitud d’AUT o una sol·licitud de reconeixement d’una AUT: a. Tota la informació pertanyent a la demanda es transmetrà als membres de tots els CAUT competents en virtut d’aquest estàndard internacional, per revisar l’expedient, i, si escau, a altres experts mèdics i científics independents, així com a tot el personal (inclòs el personal de l’AMA) que participa en el tractament, la revisió o els procediments de recurs relatius a sol·licituds d’AUT. b. L’esportista ha d’autoritzar el seu metge perquè pugui transmetre a qualsevol CAUT competent i amb petició prèvia totes les dades relatives a la seva salut que el CAUT consideri necessàries per revisar la sol·licitud de l’esportista i emetre una decisió. c. La decisió relativa a la sol·licitud que es notificarà a totes les organitzacions antidopatge que siguin competents en matèria de controls o gestió de resultats de l’esportista en qüestió. [Comentari sobre l’article 9.2: quan les organitzacions antidopatge es basen en el consentiment de l’esportista per al tractament de les dades personals en relació amb l’AUT, l’esportista demandant de l’atribució o el reconeixement d’una AUT ha de donar el seu consentiment explícit i per escrit al que s’ha esmentat anteriorment.] 9.3. La sol·licitud d’AUT s’ha de tractar en el més estricte respecte pels principis de confidencialitat mèdica.

Els membres del CAUT competent, els experts independents consultats i el personal involucrat de l’organització antidopatge han de dur a terme totes les activitats relatives al procediment amb total confidencialitat i signar els acords de confidencialitat adients.

En particular, es consideren estrictament confidencials les dades següents: a. Tota la informació o les dades mèdiques proporcionades per l’esportista i pels metges que el tracten. b. Tots els detalls de la sol·licitud, incloent-hi el nom dels metges implicats en el procés. 9.4. Si un esportista vol revocar l’autorització donada al CAUT per obtenir dades mèdiques referents a la seva persona, ho ha de notificar al seu metge per escrit.

Després de la revocació, es considera que l’esportista ha retirat la sol·licitud d’AUT o de reconeixement d’AUT, sense que s’hagi concedit l’AUT o s’hagi reconegut. 9.5. Les organitzacions antidopatge només utilitzen la informació facilitada per l’esportista, arran d’una sol·licitud d’AUT, per avaluar la sol·licitud i en el marc d’investigacions i procediments referents a possibles violacions de les normes antidopatge.” Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 1 de febrer del 2021 Maria Ubach Font Ministra d’Afers Exteriors