Article 4

ARTICLE

4. RESIDENT

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, estigui subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons de pensions reconeguts d’aquest estat. Aquest terme no inclou, però, les persones que estan subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes originades en aquest estat o patrimoni situat en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) Aquesta persona es considera resident únicament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) Si no es pogués determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no tingués habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats contractants, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual;

c) Si aquesta persona sojornés de manera habitual en ambdós estats o si no sojornés de manera habitual en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual sigui nacional;

d) Si aquesta persona fos nacional d’ambdós estats contractants o si no fos nacional de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física sigui resident dels dos estats contractants, aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on té la seva seu de direcció efectiva. En cas de dubte, les autoritats competents dels estats contractants han de procurar determinar de mutu acord l’estat on s’exerceix la seu de direcció efectiva de la persona i, en fer-ho, hauran de tenir en consideració tots els factors que siguin rellevants. A manca d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.